dilluns, 1 de desembre de 2014

La Doris i la Marta, ni sis mesos ni un dia!


La Doris i la Marta condemnades, no me’n puc estar de cridar ben fort contra una justícia injusta. Sis mesos de privació de llibertat per uns crits i per resistència a una autoritat que es situava contra el més feble, no ho vull entendre, no forma part de la lògica en la que em moc, és l’arbitrarietat d’un sistema que protegeix el diner, el poder i esmicola les persones que si oposen.


La Doris i la marta són molt diferents, tenen comú que son tossudes i que rebutgen l’autoritarisme que amaga la injustícia. Conec més a la Marta, passa del seny a la rauxa, alguns pensaran que amb massa facilitat, però jo sempre que ho he vist la causa s’ho mereixia. La Marta ha estat l’ànima d’un moviment, d’una gent que necessitava lideratge, de gent que era ningunejada, i s’han fet sentir. Ha cercat respecte i sempre ha tingut el meu.

Queda el recurs, espero que es rectifiqui una sentència que ni formal, ni jurídicament es pot sostenir, però encara menys a peu de carrer. Seguirem sense gota d’indiferència els esdeveniments saben que tocant a la Doris i a la Marta ens toquen a tots i totes. Més enllà de les diferències conjunturals, sobre u tema o altre, sobre que o com s’ha de fer, resta en comú molt més.

En aquest fi de règim, llarg, agònic... els tics autoritaris són més que símptomes i afecten cada dia a més gent dels moviments socials i sindicals, els que tenen molt a perdre pensen que fent por ho aturaran, s’equivoquen, però si que poden enverinar i provocar, pot ser és el que volen. No caurem en provocacions però no podem deixar passar ni una. Amb la Doris i la Marta, lliures!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada