Sí, es
cert, l’any passat al acabar l’onze de setembre vaig dir que no tornaria a fer
cap concentració més a Barcelona, que no volia un altre any d’espera, que calia
anar per feina. Aquest any però aniré a la Meridiana. Amb el convenciment que,
a les portes d’una data clau el 27S, el carrer s’ha d’omplir com a pròleg de
les urnes plenes.
Hem fet un
llarg camí i no podem donar el més mínim bri de dubta, de desmobilització, per
que encara res està fet i qualsevol símptoma de cansament es llegirà en clau de
retrocés. De nou és necessari que la ciutadania , per centenars de milers, demostri
el paper de revolució popular, de mobilització tranquil·la, que ha estat i
continua essent aquest procés.
No hi aniran
els que no hi ha anat mai. Els que en el darrer moment s’apuntaven i es sentien
incòmodes pot ser que no vinguin, però no crec que siguin gaires. Per que el
partidisme te una curta volada i la gent pensa com vol i fa el que creu. Per
que aquest moviment més que seguir als partits els posa en la ruta correcte.
Amb amics i
rodejat de gent anònima, com els altres anys, em sentiré part d’un poble en
marxa, d’un país on la riquesa més important està en la seva gent. Ja no ens
movem per somnis. El 27S, a 16 dies, tenim a tocar un moment que podem fer
històric. La mobilització és la tendresa del poble, les eleccions, el
plebiscit, el resultat de la seva voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada