dimarts, 22 de setembre de 2015

No és pot! a Grècia... a Catalunya?


Des de l’esquerra, alguns, s’entesten en defensar la victòria de Tsipras com un pas més contra la troika. Fent abstracció de la crua derrota d’acceptar el memoràndum dels creditors i de fer el contrari del que el referèndum els obligava a fer. A ningú li agraden les males noticies però pitjor que això es pensar que no existeixen.


Ho entenc, és vol canviat tot sense assumir les conseqüències del que això significa. És curiós, però, que els mateixos que miren cap a un altra cantó, com si Tsipras fos el que semblava fa uns mesos, critiquen els procés independentista com utòpic i la DUI com impossible. Els mítings s’omplen de frases incendiàries sense dir-nos com i amb qui acumularan les forces necessàries per a fer tant hercúlia empresa, canviar-ho tot.

No compro el missatge que no és pot. No comparteixo l’alegria de Pedro Sánchez de que ara Tsipras sembla que va pel bon camí. Crec que es poden canviar les coses i que cal coratge. No solament, es cert, cal a més  capacitat de sacrifici i dir a la gent la veritat, perquè moltes coses són possibles si tens la valentia i la tenacitat de lluitar per elles.

És cert, no ho negaré pas, que el procés independentista te contradiccions i el seu futur incerteses. Però ha posat centenars de milers de persones al carrer molts cops i és a punt el 27S, si no badem, de tenir majoria d’escons i possiblement de vots. Si en algun lloc i en algun moment es pot, és a Catalunya, ací i ara. I si podem anar cap a la independència, no crec pas que trobem cap a altre drecera per a canviar-ho tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada