divendres, 25 de setembre de 2015

Pça. Independència i Fontajau: dos mítings i un destí.


En aquests darrers anys he participat en més mítings com orador que com espectador, la meva companya m’ha fet aquesta observació tot tornant de Fontajau quan em veia amb un posat pensatiu, de fet em sentia com desubicat. I li he tingut que donar la raó. Quan escoltava els oradors, pensava: Hauria de dir... això que ha dit s’havia de dir... ho ha clavat... ho he trobat impostat i poc creïble...i un llarg etcètera de missatges que em venien al cap. M’ha costat no participar directament en aquesta campanya, però a tres mesos de deixar la militància no m’he vist amb cor de fer-la amb altri malgrat propostes que agreixo.


A la plaça Independència no em sentia pas malament, em va agradar especialment la intervenció de l’Anna Ball-Llosera i, com no, la del David Fernàndez. Però la cultura cupaire no és la meva, al menys fins ara. I em sentia com un concu en una festa de gent molt més jove. Si, es cert, i havia gent de totes les edats, però predominava el jovent, per cultura i estètica força diferent a com soc i semblo. Valoro com son i que fan i em sento políticament molt i molt proper, però...

A Fontajau, amb Junts pel Sí, l’estètica i l’edat, predominant, era diferent, molt diferent. Clar que hi tenia coneguts, saludats i fins i tot amics i amigues, però tampoc m'hi sentia del tot còmode. Em direu, clar hi havia molts convergents i tu...cert, però no he estat mai un sectari, a més penso que hi predominava la gent d’ERC i sobre tot una majoria sense partit que han estat la base de les mobilitzacions de l’ANC. Per tant malament no m’hi trobava, però...

Les intervencions a Fontajau...de tota mena. Cal dir que soc fan de l’Anna Caula, m’agrada la serenitat i la sinceritat que traspua. Bones les de l’Oriol Junqueras i l’Artur Mas, dos grans professionals. Entranyable pel sentiment i la convicció la del Lluís Llach. Excepcional la del Raül Romeva. Bé, em direu que em cega l’amistat, es cert que ho som i no me’n vaig estar de donar-li una abraçada, però realment es un magnífic orador i un gran polític.

Rumiant, he vist que em faltaven els que han estat els meus fins fa tres mesos, he pensat que haurien d’haver estat en un o altre dels mítings, aportant el seu bagatge a la causa comuna de fer un república catalana i m’hauria trobat plenament a gust, però han preferit jugar a una altre lliga, han cercat altres aliats i m’ha quedat un gran buit. Que solament omple en part la gent d’un i altre míting. Aquests tenen i volen el mateix destí que jo, sense escales innecessàries, i amb ells  no solament votaré sinó que m’implicaré en el propers mesos per a fer possible el nostre somni compartit, la Catalunya independent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada