dimarts, 8 de setembre de 2015

Raons d’un independentista sobrevingut


He explicat més d’un cop que soc un independentista sobrevingut, que he evolucionat en aquest sentit, de forma coherent a la meva trajectòria d’esquerres, al veure com un cop i un altre se’ns negava els instruments legals per a fer polítiques integrals que depenguin solament del nostre parlament i se’ns escarnia constantment qüestionant el nostre dret a viure en català i gaudir d’un sistema que el defensi. Es cert que hi ha independentistes de dretes, però, es que no hi ha unionistes de dreta i d’extrema dreta?


Com historiador entenc el catalanisme no com una construcció de la burgesia, error no involuntari d’un sector de la historiografia espanyola, sinó com un moviment interclassista on la hegemonia ha anat variant de més conservadora a més progressista en funció de les circumstancies i el context històric. Avui aquest interclassisme es dona de manera concloent i explica la massivitat i empenta del moviment.

La independència esdevé no un objectiu per si mateix, però si una fita imprescindible en el camí de la plena sobirania. Per a sortir de l’uniformisme cultural que ens redueix a una expressió folklòrica i sempre sospitosa. Per a enfortir una economia que viu llastrada per la visió extractiva que tenen de l’estat i dels seus recursos les elits espanyoles, en les que incloc les catalanes que, de forma poc sorprenent,  aposten massivament per l’unionisme.

Vull anar-me’n d’una monarquia corrupte i d’arrel autoritària i ajudar a crear una república, esser consultat per a fer una nova Constitució i bolcar tots els meus esforços per a que sigui un exemple de democràcia en el segle XXI. I quan ho haguem aconseguit, deixaré de ser independentista per a ser, per fi, ciutadà lliure de la república catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada