divendres, 18 de setembre de 2015

Tsipras, Corbyn i la nostra esquerra nacional


Molts a Europa van rebre l’elecció de Tsipras com a primer ministre de Grècia com una noticia carregada d’esperança. Però la nova via de negociació amb els creditors dels que en fou advocat el banc central Europeu va portar a una nova derrota. Avui apareix Jeremy Corbyn com a nou líder del laborisme britànic, em fa por de nou que d’esperança en esperança obtinguem una nova derrota.


I no ho dic per pessimisme, ho penso, com a resultat de patir una manera de fer política que a portat a l’esquerra europea al col·laboracionisme o a la marginalitat. Qui no recorda les esperances posades en Hollande quan va guanyar, unint totes les esquerres, contra Sarkozy. Abans del fracàs de Tsipras, amb una prescindible superioritat moral, des de l'esquerra de la socialdemocràcia, creiem que aquest era un mal circumscrit a aquesta, ara ja no és tant clar.

He estat partidari de més Europa, però ara veig que quan més gran és la Unió, més opaca i burocràtica es torna. Això em porta a que les amenaces a l’independentisme català, el que diuen que sortiríem de totes les institucions internacionals, cada cop em preocupa menys. No solament per que ho veig difícil, per no dir impossible, aquest ostracisme que perjudicaria a tothom, no solament a Catalunya, sinó per que fins i tot si fos així parcialment podria ser una oportunitat de replantejar-se la bondat de totes i cadascuna d’aquestes relacions.

Es cert que la pluralitat de l’independentisme comporta que no tots ho veiem igual, que la por pugui tenir tanta o més força que la raó, però tindrem la possibilitat que ara es nega, al anar lligats amb una Espanya oligàrquica, de fer una revisió de propostes i resultats. També serà una oportunitat per a reconstruir una nova esquerra en la que ERC i la CUP han de jugar un paper clau i, si es desempalleguen de l’ombra allargada de Pablo Iglesias, es podria ampliar més.

Dels fracassos internacionals i propis es pot aprendre molt i es superant-los que podrem trobar un nou camí. Aquell que ens porti a la justícia social  en un segle XXI encara inexplorat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada