Avui fa 300
anys del Decret de Nova Planta a Catalunya i malgrat Aznar i la FAES, no poden
ni tenen el mitjans per a un nou decret centralitzador fonamentat en el “dret de conquesta”. Avui el PP sense majoria
no te relat més enllà de fer veure que Catalunya i el seu govern no existeixen.
El PSOE, al bell mig d’una lluita interna, va del gest de Pedro Sánchez, trucant
al President de la Generalitat, a l’hostilitat
dels “social conservadors” de Susana Diaz. Els dos grans partits dinàstics no
tenen la iniciativa per primer cop des de la transició.
Els altres
dos partits emergents es mouen a les antípodes l’un de l’altre i malgrat gestos
dels seus dirigents, el model organitzatiu i el discurs fan d’ells aigua i oli.
Podemos i especialment les confluències perifèriques, malgrat la promesa que no
poden complir, el referèndum vinculant sobre l’autodeterminació Catalunya,
amb 253 diputats sobre 350 en contra, observo en el tarannà de molts dels seus
diputats, possibles aliats en la lluita pel progrés social i interlocutors
sincers en la nostra qüestió nacional. No estem tant sols a Madrid...
Ciudadanos
esdevé avui amb el seu paper a la mesa del Congrés determinant en les
aliances de “Salvación Nacional”, que s’estan
movent des del poders a l’ombra, son els que els agradaria més fer una “Nova
Planta” per a Catalunya, aprofitant el poder espanyol, però possiblement s’hagin
de conformar amb apuntalar un nou govern conservador pel qui necessiten al
menys l’omissió del PSOE.
Davant d’aquest panorama, a Catalunya hem de mantenir la iniciativa des del govern i el
parlament, eixamplar aliances ací i a Madrid i desconstruir algunes de les
bases de la catalanofòbia amb un bon govern i un diàleg ferm, però suau en els
formes. Amb 300 anys de Nova Planta ja en fem prou, ara toca República
catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada