tag:blogger.com,1999:blog-84418547011997600902024-03-13T01:36:34.522+01:00Des de la Font del BisbeEl bloc d'en Joan Olòriz, abans Des de la Plaça del ViJoan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.comBlogger1549125tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-51305637330033971222022-08-14T10:09:00.001+02:002022-08-14T10:09:20.098+02:00Molt de temps sense escriure<p> </p><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per casualitat he repassat el bloc i me’n he
adonat que la darrera entrada era del desembre del 2018…par a reflexionar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I això és el que he fet. Primer de tot
constatar que el fet d’estar jubilat i d’actuar com a tal no m’ha impulsat a
posar negre sobre blanc les meves vivències quotidianes pel fet de ser molt
personals i al meu parer sense rellevància per a altri. A més aquest bloc tenia
un sentit pel fet de tenir una vida pública com a resultat de la voluntat dels
meus electors i això comportava una obligació que em vaig imposar de comunicar
els fets i reflexions que creia rellevants per al meus conciutadans. Tot polític,
al meu parer, ha de saber comunicar el que fa a tots aquells que ho vulguin
saber i això és el que vaig fer.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMaVC7vqi21h1weXpv0TVfp2C_E1Eu8KqKr5VJsScoWMKz8AeGKJwubGsDCkWNBLT1VQViYsTOqWd6wcstgijlKvqBknHs1OTeZV3CCkn308lhWtLCDCl9_2MdGgGuIwEiwLZjDce50oHu_kcZP0mcBj-cjlclbTpZP5EpBQwHf3pQUN-h0P05YaU5QQ/s1280/Politica.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="754" data-original-width="1280" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMaVC7vqi21h1weXpv0TVfp2C_E1Eu8KqKr5VJsScoWMKz8AeGKJwubGsDCkWNBLT1VQViYsTOqWd6wcstgijlKvqBknHs1OTeZV3CCkn308lhWtLCDCl9_2MdGgGuIwEiwLZjDce50oHu_kcZP0mcBj-cjlclbTpZP5EpBQwHf3pQUN-h0P05YaU5QQ/s320/Politica.png" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Quan fas política aquesta t’absorbeix molt i
quan la deixes de fer, cada dia que passa la veus més llunyana. Pot ser sigui
el resultat de com es fa la política ara, bé des de fa un temps…El perill doncs
és que la política esdevingui el que fan els polítics i acabi interessant
solament a ells. En una societat democràtica la política és un àmbit per a resoldre
problemes mitjançant la representació dels ciutadans en el seu representat. Els
partits en son el mitjà que promou la seva organització i vehicula propostes de
govern per a ser referendades per una majoria. Més bé que malament o a voltes
més malament que bé aquestes son les claus del sistema. Infinitament millor que
les dictadures, on no tens ni veu ni vot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Però funciona doncs, més malament que bé, quan l’elector
es distancia del sistema i veu la política com quelcom aliè si no com a quelcom
negatiu. El enemics de la democràcia fan tot el possible per que així sigui, però
quanta responsabilitat recau en els polítics demòcrates quan s’obliden dels
electors que les han donat la responsabilitat que exerceixen? No tots son iguals,
hi tant, he conegut i conec gent molt honesta que fa política, però si no es
vigila acabes arrastrat pels que no ho son, o senzillament pels que fan de la política
un mitjà per viure. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Aquest distància que com a jubilat he agafat de
la política em permet -sempre es bo veure les coses amb una certa distància- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer aquestes reflexions i si a algú l’interessen
pot ser continuï escrivint. Vosaltres direu.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-70052537704128176192020-12-16T10:10:00.002+01:002020-12-16T10:19:58.727+01:00Governar en temps de pandèmia…<p> </p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Governar no és pas fàcil i menys en temps de
pandèmia, però el que sembla una obvietat a voltes no ho és tant en la mesura
que els canvis, sovint necessaris per adaptar-se a aquesta realitat, resten
llastrats pel síndrome de campanya electoral permanent a la que aquest temps que
vivim ens te acostumats. La incompetència, és a dir la manca de preparació
per a realitzar una activitat, pot romandre pel temor a que el canvi necessari
pot ser interpretat com una debilitat política i conseqüentment bloqueja la substitució
necessària.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-wBVfWqycYxA/X9nO8zb9_QI/AAAAAAAABz8/GkeQXtcxDiQpuQ-fcbwDYsA4FJiZUfgmgCLcBGAsYHQ/s1200/covid.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="628" data-original-width="1200" src="https://1.bp.blogspot.com/-wBVfWqycYxA/X9nO8zb9_QI/AAAAAAAABz8/GkeQXtcxDiQpuQ-fcbwDYsA4FJiZUfgmgCLcBGAsYHQ/s320/covid.png" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">És cert que governar és més una acció col·lectiva
que no pas individual, però el paper de dirigir equips si que ho és d’individual.
I no pas tothom en tot moment ho sap exercir de forma eficient. El responsable ha
de ser polític? probablement, però no qualsevol tipus de polític. No li ha de
fer por prendre aquelles decisions, un cop escoltat el seu equip, que a curt
termini poden tenir la contestació de sectors influents i en no pocs casos la pressió
del seu propi partit. Les bones decisions sobre temes importants no es noten
mai a curt termini com a molt a mitjà i sovint a llarg termini. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">La impaciència per obtenir resultats ràpids
porta a decisions contradictòries i a la desconfiança de la població a la que
vols adreçar-te. Ser rigorós tot perseverant en l’objectiu marcat i flexible en les
formes és un binomi difícil d’aconseguir i encara més de mantenir. El secret està
en qui pren les decisions i en l’experiència que tingui en resolució de
problemes. L’experiència és imprescindible però no suficient si no saps
escoltar i dirigir equips amb gent tant o més qualificada que tu mateix.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Si observem que estan fent els governs de tots els països front a la COVID19 trobarem més desconcert que eficiència, més por que seguretat, més autoritarisme que confiança, això ens podria
consolar al no ser una excepció negativa, pot ser, però un sempre
voldria que en el seu país predominés més l’autocrítica que la comparació
enganyosa de lo malament que ho fan els altres.<o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-615971947549479512020-11-30T10:05:00.001+01:002020-11-30T10:05:28.768+01:00A més republicà, més independentista.<p> </p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Soc independentista però no soc nacionalista,
m’explicaré. Perquè soc <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>independentista?
Ara que per edat tinc més passat que futur, soc procliu a analitzar, en la meva
vesant social i política, el que he fet i com ho he fet i sempre trobo un comú denominador
que m’ha impedit culminar propostes i accions -a part de les meves limitacions
personals- xocar amb un marc legal i unes competències econòmiques sempre llastrades per l'estat espanyol, que no respecta les minories nacionals que te i actua econòmicament de forma extractiva de la
perifèria cap al centre. Marcat per un atàvic autoritarisme que exclou qualsevol
alternativa de canvi que no sigui cosmètic. Per aconseguir el que vull
-benestar i llibertat- necessito un nou estat, república i profundament democràtic,
i aquest desig em porta indefugiblement ha constituir la república catalana. Per això estic independentista.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-X7UhX-OI5kc/X8S0muHNeyI/AAAAAAAABzE/UkFFsTei-FgxpODdKx1Z3lqPgjme77R4ACLcBGAsYHQ/s620/companys-kCqH--620x349%2540abc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="620" src="https://1.bp.blogspot.com/-X7UhX-OI5kc/X8S0muHNeyI/AAAAAAAABzE/UkFFsTei-FgxpODdKx1Z3lqPgjme77R4ACLcBGAsYHQ/s320/companys-kCqH--620x349%2540abc.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">I perquè no soc nacionalista? Doncs no em
crec superior a ningú, ni crec que la meva comunitat sigui superior intrínsecament
a cap altre comunitat. Perquè quan parlo d’estat espanyol i manifesto que no
vull viure sota la seva tutela, no menystinc ni insulto als que es senten espanyols
i hi volen viure. Perquè en la meva nació no vull uniformitat, que tothom pensi
igual com jo. Perquè sempre he pensat que on tothom pensa igual ningú pensa
gaire. Si m’he sentit minoria nacional no respectada vull el màxim respecte per
aquells que no se senten independentistes. La casa que vull, el país lliure que
desitjo, hi cap tothom.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Per tot això soc republicà. Perquè crec en l’individu,
en la seva creativitat, en la seva llibertat i alhora en la seva
responsabilitat comunitària. República vol dir comunitat de dones i homes
lliures, on ningú es més que ningú. On els dret no es queden en el paper ni s’apliquen
arbitràriament. I els deures tels exigeixes i tels exigeixen. És cert que com
molts conceptes, el nom no fa la cosa. Però han estat repúbliques les que més
si han aproximat a aquest ideals i han estat republicans els que han lluitat
per aconseguir-los.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En definitiva com més republicà em sento més
independentista soc.<o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-83506264276418023442020-11-14T10:00:00.000+01:002020-11-14T10:00:07.265+01:00Cal prendre partit<p> </p><h1 style="text-align: left;"><br /></h1>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">“Prendre partit”, es una frase que sempre
m’ha agradat, representa el contrari de la indiferència, afirma la necessitat
de que un mateix forgi el seu destí, és a dir, formi part de la solució dels
seus problemes. Prendre partit no és fàcil. T’has de mullar i a voltes deixar
l’espai confortable del que no sap o no respon. Ara bé, sempre he tingut
present que la reflexió ha de precedir a l’acció. Que prendre partit ha de ser
més una conseqüència del seny que de la rauxa. I mai, mai deixar d’escoltar els
que tenen altres opinions, perquè hi pots trobar un millor parer.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dqxGMhQ72js/X6-cgr5fTJI/AAAAAAAAByc/17V5saS4FBMtaIkvXJ82JTE6RNenOV8JgCLcBGAsYHQ/s480/Brossa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="359" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-dqxGMhQ72js/X6-cgr5fTJI/AAAAAAAAByc/17V5saS4FBMtaIkvXJ82JTE6RNenOV8JgCLcBGAsYHQ/s320/Brossa.jpg" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Fer partidisme és el contrari, al meu parer,
a prendre partit. En el primer cas la reflexió es desa en un calaix, predomina
l’antagonisme fanàtic al debat de les idees, el seguiment cec a la lucidesa de
l’anàlisi empíric. En el segon cas hi ha un posicionament autocrític del teu
comportament fins aleshores i una necessitat d’intervenir en una realitat que
sempre es complexa. De fet, prendre partit no és creure que has trobat la
veritat, tant sols és un camí per apropar-te a ella.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">En el mon real no és fàcil prendre partit ho
es més seguir el partit, ho per dir-ho més senzill, l’adhesió és més fàcil que
la col·laboració. Ací entrem en un altre conflicte d’interessos, el que te a
veure entre el que és individual del que és col·lectiu. Si bé comparteixo
l’expressió del poeta Joan Brossa quan deia que “ú no és ningú”, és
imprescindible un ambient de col·laboració en el comú per a que frueixin les
potencialitats individuals. Els equips d’investigadors en son un exemple. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El gran repte dels partits polítics al segle
XXI – bé, aquells que volen ser transformadors d’un present injust- és el
potenciar la democràcia interna i la capacitat col·lectiva que no exclou els
lideratges però defuig el personalisme, promou el debat i fomenta l’autocrítica.
Fer més fàcil en definitiva que els individus prenguin partit al reconèixer que
aquest pas, no pas fàcil, és correspost per unes estructures que ho faciliten.
Tot i que encara hi estem lluny, confio en les noves generacions, en el seu
compromís que em porten a veure el got mig ple. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-2845946266210281712020-11-09T10:00:00.002+01:002020-11-09T10:00:49.760+01:00El trumpisme i la toxicitat política<h1 style="text-align: left;"> </h1>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Trump no renovarà com a president dels EE.UU.
Malgrat els escarafalls i el postureig per a no reconèixer que ha perdut, la
diferència de vots en els estats en litigi es prou àmplia com per a descartar
un tomb provocat per sentències judicials. És cert que, al no repetir, tindrà
una altre oportunitat per a tornar-se a presentar d’ací a quatre anys i caldrà
que Biden-Harris ho facin molt bé o el coixí de 70 milions de vots que te Trump
pot imposar-se, si la frustració de les expectatives porta a un sector que ha
votat demòcrata a abstenir-se en el futur.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1OZG7RCF00Q/X6kFCSNkXeI/AAAAAAAAByE/ZhgIQ9r1_Dk6BkOI22mGrnlB6Er8PciTwCLcBGAsYHQ/s614/trump_fakenews.RM.prw.thumb.T10-27-2020.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="614" src="https://1.bp.blogspot.com/-1OZG7RCF00Q/X6kFCSNkXeI/AAAAAAAAByE/ZhgIQ9r1_Dk6BkOI22mGrnlB6Er8PciTwCLcBGAsYHQ/s320/trump_fakenews.RM.prw.thumb.T10-27-2020.jpeg" width="320" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Però això ho anirem veient en aquets propers
quatre anys. El que ens ha quedat avui -em temo que serà persistent- és el
trumpisme, que no és solament una dolència nord-americana. Tampoc es solament
populisme, malgrat te algunes de les seves característiques, ni exactament feixisme,
tot i mantenir bona part de les seves fòbies i agressivitat, és sobretot, al
meu parer, un moviment reaccionari adaptat a les pors del segle XXI. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Reaccionari des del conservadorisme social,
el proteccionisme econòmic i l’exclusió de les minories de tota mena. Veu en l’exterior
enemics, però també a l’interior, fent del que no pensa com ells no pas un
adversari sinó un enemic. Qualsevol mitjà és legítim, fins i tot la mentida,
per a combatre al conciutadà que veus com a enemic. Encara més, fas de l’enemic
interior, el de casa, el principal a abatre, el més perillós.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Aquesta toxicitat política és un virus per a
la democràcia i destrueix alguns des seus principis bàsics que es fonamenten en
la confiança en el sistema electoral i l’acceptació dels resultat malgrat aquests
no et siguin favorables. Tota elecció tensiona la ciutadania, però el fet de
que les eleccions siguin periòdiques et fa confiar en un resultat present o
futur diferent, acceptant que guanyar o perdre no és tot o res. I que qui a
votat diferent que tu avui, pot fer-ho al teu costat demà. Les raons, el dialogar,
el voler convèncer s’imposa a l’exclusió de l’altre i enforteix i valida el
consens social i polític.<o:p></o:p></span></p>
<span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">No serà fàcil desempallegar-se
de la toxicitat política, la tenim també a casa nostra i ha penetrat dins, ben
dins, d’un sector de la ciutadania, pot ser minoritària però estrident i
persistent que contamina bona part de l’arc polític.</span>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-34533804766510199272020-11-04T10:38:00.002+01:002020-11-04T10:38:14.642+01:00El trumpisme ha guanyat, Trump encara no ho sabem…<p> </p><h1 style="text-align: left;"><br /></h1>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Escric aquestes paraules en un moment d’incertesa
sobre el resultat de les eleccions presidencials nord-americanes. Incertesa
sobre qui serà president però amb una afirmació clara el trumpisme ha guanyat. Victòria trumpisme com a
moviment polític i social que ha vingut per quedar-se. Un neo-populisme que
posa de manifest una evidència, la debilitat de la democràcia en aquest nou
segle que ens ha tocat viure.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-q5tOrNv6yBU/X6J1eWjhoUI/AAAAAAAABx0/IagmuxGBDRg3ANmpnSK7oHDUWwVDyzB_gCLcBGAsYHQ/s800/Trump.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="602" data-original-width="800" src="https://1.bp.blogspot.com/-q5tOrNv6yBU/X6J1eWjhoUI/AAAAAAAABx0/IagmuxGBDRg3ANmpnSK7oHDUWwVDyzB_gCLcBGAsYHQ/s320/Trump.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El professor Daniel Innerarity, ja fa quatre
anys en explicava en un llibre dels que tinc com a capçalera, “Política para
perplejos”, que el fenomen Trump es tant resistent per la interacció de quatre
factors: el desconcert de les elits, la cultura populista del vell
jeffersionisme, el capitalisme de la globalització financera i un esgotament
del paradigma multicultural. Aquest anàlisis és fa més actual que mai a la llum
dels resultats avui de Trump.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">A ningú se li pot escapar que la crisi de la democràcia
americana te un efecte multiplicador i facilita el que Alba Sidera, corresponsal
del Punt a Roma, anomena com a “feixisme persistent”, a escala europea. El feixisme ni es
crea ni es destrueix, solament es transforma. I les seves mutacions debiliten tant les democràcies més recents com les més arrelades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">D’ací unes hores, o pot ser dies, sabrem qui
és el president dels EE.UU pel propers quatre anys. Però sigui quin sigui el
resultat, òbviament prefereixo que no sigui Trump, el mal està fet i , avui per
avui, no veig que hi hagi ni el més mínim símptoma de que hem après dels errors
i que al feixisme, també el de nou tipus, solament se’l guanya combatent-lo. I el
combat solament es pot guanyar amb una amplia aliança democràtica que transformi
les arrels socials, econòmiques i culturals que ens han portat a aquesta perillosa situació.<o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-87028591204253622182020-10-30T08:52:00.001+01:002020-10-30T08:52:14.131+01:00Cal més respecte per la ciutadania<p> </p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2>
<p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><u><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">La pandèmia s’estén i un altre cop els que no
entenem de mesures de lluita contra les epidèmies -que som la gran majoria-
tenim la impressió de que les que es fan i desfan tenen molt de prova i no sempre rectificació per la manca de consens clar en el mon científic i de tacticisme
en el mon polític. I, cal dir-ho també, una escena mediàtica, amb contades
excepcions, que ha d’omplir i vendre els seus espais amb soroll i xarrameca.<o:p></o:p></span></u></p><p class="MsoNormal"><u></u></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><u><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XJXWTEiTaok/X5vEwvXcZkI/AAAAAAAABxg/nhl5XcoPdbAGIJG9QX03Ctn4KedYYG9JwCLcBGAsYHQ/s728/democracia-y-pandemia-981686.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="728" src="https://1.bp.blogspot.com/-XJXWTEiTaok/X5vEwvXcZkI/AAAAAAAABxg/nhl5XcoPdbAGIJG9QX03Ctn4KedYYG9JwCLcBGAsYHQ/s320/democracia-y-pandemia-981686.jpg" width="320" /></a></u></div><u><br /><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></u><p></p>
<p class="MsoNormal"><u><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ni ací ni arreu hi han solucions clares, ni
full de ruta contrastat, solament cal veure països que en la primera onada se’n
sortiren prou bé i ara acumulen més problemes que mai. Xina<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és una altra cosa, per cultura ancestral i
per un sistema polític que els occidentals no acceptaríem de cap manera. També amb
matisos bona part dels països del llunyà orient. Ni tampoc som un arxipèlag ben
administrat com Nova Zelanda, solament cal comparar-la amb la seva veïna Austràlia. <o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal"><u><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Al meu parer, la desafecció democràtica pot esdevenir, més
enllà de la desgràcia dels que pateixen els efectes més durs de la pandèmia, tant
sanitaris com econòmics, la darrera conseqüència negativa, fruit del pessimisme que
genera aquest maleït virus. Pot ser no tenim els governants més preparats per
liderar la lluita contra la pandèmia…pot ser. La por a ser impopulars marca una
manera de fer política dels nostres temps i en temps d’incerteses -malgrat els
experts , no sempre d’acord- fan de les seves decisions quelcom sempre provisional
i mal explicat.<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal"><u><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">El<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ciutadà
compleix en general el que li diuen, però els que no compleixen tenen l’excusa
perfecte per a qüestionar el que la majoria intenta -sovint rondinant- portar a
terme. Per això es fa més necessari que mai deixar les picabaralles públiques,
ací i a Madrid. No solament per la vergonya que fan, sinó especialment per que son una manca de
respecte greu a la ciutadania.<o:p></o:p></span></u></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-35713525842030902582020-10-26T10:07:00.004+01:002020-10-26T10:21:48.902+01:00Xile al cor!<p> </p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Han passat tres decades des de que la dictadura va
acabar a Xile fruit d’un plebiscit històric. Ahir en un altre referendum els
xilens han votat que no al model ferotgement neoliberal implantat pel general
Augusto Pinochet, fins ara vigent. Els resultats han estat aclaparadors, no
deixa el mínim dubte de la voluntat d’acabar amb un sistema econòmic protegit
constitucionalment. El 78% dels vots a favor de derogar la Constitució de 1980
i apostar per una nova que defensi l’estat social de dret plenament democràtic.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-st62IgdkF8c/X5aRtf59OTI/AAAAAAAABxM/2W8vuXnuaN8HPY5wG5nZ8qGYgWgNkeXggCLcBGAsYHQ/s960/CHILE_BANDERA.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="615" data-original-width="960" src="https://1.bp.blogspot.com/-st62IgdkF8c/X5aRtf59OTI/AAAAAAAABxM/2W8vuXnuaN8HPY5wG5nZ8qGYgWgNkeXggCLcBGAsYHQ/s320/CHILE_BANDERA.jpg" width="320" /></a></div><br /><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Per a la meva generació el cop d’estat de l’11
de setembre de 1973 ens marcà profundament. Un sistema democràtic era destruït i
el president democràticament escollit assassinat. Com a demòcrata era molt dur
i com a català doblement dur -el dia de la nostra festa nacional, encara prohibida,
i amb un president també assassinat per colpistes- tenia 19 anys, lluitava
clandestinament i Franco encara no havia mort!<o:p></o:p></span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: black; mso-color-alt: windowtext;">En la foscor les darreres paraules d’Allende ens
obriren l’esperança:</span><span face=""Verdana",sans-serif"><o:p></o:p></span></p><p style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: black; mso-color-alt: windowtext;"><br /></span></p>
<p style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm;"><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: black; mso-ansi-language: EN-GB; mso-color-alt: windowtext;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><i><span face=""Verdana",sans-serif" lang="EN-GB" style="color: #202122; mso-ansi-language: EN-GB; mso-bidi-font-family: Arial;">"(...)En aquests moments passen els avions. </span></i><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: #202122; mso-bidi-font-family: Arial;">És
possible que ens disparin. Però que sàpiguen que som aquí, com a mínim amb el
nostre exemple, que en aquest país hi ha homes que saben complir amb
l'obligació que tenen. Jo ho faré per mandat del poble i pel mandat conscient
d'un President que té la dignitat del càrrec entregat pel seu poble en
eleccions lliures i democràtiques. En nom dels interessos més sagrats del
poble, en nom de la Pàtria, us crido per a dir-vos que tingueu fe. La història
no s'atura ni amb la repressió ni amb el crim. És una etapa que serà superada.
Aquest és un moment dur i difícil: és possible que ens esclafin. Però el demà
serà del poble, serà dels treballadors. La Humanitat avança cap a la conquesta
d'una vida millor. (...)"</span></i><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: #202122; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></p>
<p style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; margin: 6pt 0cm; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"><i><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: #202122; mso-bidi-font-family: Arial;">(...)"Segurament Radio Magallanes serà silenciada i
el metall tranquil de la meva veu no us arribarà. És igual. La seguireu
sentint. Sempre seré al vostre costat. Com a mínim el meu record serà el d'un
home digne que va ser lleial a la Pàtria."(...)</span></i><span face=""Verdana",sans-serif" style="color: #202122; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;">Ahir el poble de Xile va caminar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per “</span><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 107%;">las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para
construir una sociedad mejor.</span>”<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Ahir, avui i sempre Xile al cor.</span><span face=""Verdana",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-86117571799435040582020-10-22T10:09:00.002+02:002020-10-22T10:25:52.074+02:00Combatre el feixisme és també desemmascarar les seves mentides.<p> </p><h1 style="text-align: left;"><br /></h1>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">El feixisme ni dialoga ni pots dialogar amb
ell. Ho sabem no solament per la constatació empírica del present. Ho sabem per
les lliçons terribles que la història ens ha ensenyat. D’ací que per combatre
les seves mentides, cal ciència i d’ella, la història, no és la menys
important.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Cada cop és més habitual per part de
l’extrema dreta l’ús de la pseudohistòria heretada del franquisme i renovada
mitjançant les subvencions de la FAES els darrers anys. Mentides amb les que el
franquisme es rentava la cara per amagar el cop d’estat i la guerra civil del que
era hereu. Tot el que els historiadors hagin pogut escriure no els hi serveix.
Ells van a la seva. Ho hem vist aquests dies en el debat de la moció de censura
protagonitzada per VOX.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JE0DMMLU008/X5E984RAbiI/AAAAAAAABw4/CNEZyMasYSwwHXzJdSgpJ5UHzH2KSlLqgCLcBGAsYHQ/s548/pseudohistoria.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="548" data-original-width="365" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-JE0DMMLU008/X5E984RAbiI/AAAAAAAABw4/CNEZyMasYSwwHXzJdSgpJ5UHzH2KSlLqgCLcBGAsYHQ/s320/pseudohistoria.jpg" /></a></div><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 12pt;"><p class="MsoNormal"><span face="Verdana, sans-serif" style="font-size: 12pt;"><br /></span></p>El fet més preocupant, però no sorprenent, es
que la dreta i els anomenat liberals de ciudadanos els hi comprin l’argumentari.
Els primers perquè tenen les mateixes arrels de les que no s’han emancipat,
perquè a diferencia de la dreta europea no provenen de l'antifeixisme sinó
d’aquest. I ciudadanos, bé, que és ciudadanos més enllà d’un conglomerat a la
baixa d’oportunismes variats?</span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Cal donar més veu als historiadors i que aquests
donin un pas endavant i s’allunyin un xic de l’acadèmia i s’adrecin més al conjunt
de la ciutadania. Tot el mon pot parlar de historia, com de qualsevol altre
tema, però ningú ho pot fer millor que els historiadors amb un bagatge
contrastat d’investigació i amb voluntat de divulgació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span face=""Verdana",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Caldrà insistir en reforçar la història
contemporània en els currículums d’ensenyament obligatori i post obligatori i promoure
que els mitjans públics creïn i difonguin programes i documentals amb
continguts històrics ben fets i rigorosos. El feixistes no els veuran però
donarem instruments a la ciutadania per a que es vacuni de les seves mentides.<o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-29075588226742995572020-10-20T09:57:00.000+02:002020-10-20T09:57:03.573+02:00Que ragi de nou la Font del Bisbe!<p> </p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Torno a escriure en aquest bloc. La font del
Bisbe torna a rajar. No se si en les properes setmanes farà un rajolí o tindrà
un cabal important, però hi tornem. He passat com molt de vosaltres un cert
moments de desconcert o<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>més aviat davant
la qüestió que ha esdevingut més important per a tots nosaltres, la pandèmia de
la COVID, he tingut i tinc poc<span style="mso-spacerun: yes;"> a </span>dir, ni
soc epidemiòleg ni tertulià. Faig com la majoria obeir a les autoritats i
protegir-me i protegir els meus.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7dcUDb9SUkQ/X46XtDKAvoI/AAAAAAAABwo/a_0XT7nm9OAPoUt8uXq2QtLOQFjslQTFgCLcBGAsYHQ/s640/ft-del-bisbe-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-7dcUDb9SUkQ/X46XtDKAvoI/AAAAAAAABwo/a_0XT7nm9OAPoUt8uXq2QtLOQFjslQTFgCLcBGAsYHQ/s320/ft-del-bisbe-1.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">No he pas oblidat, al contrari, la repressió
de l’Estat als independentistes catalans, ni la preocupació per l’esdevenidor
del nostre país, però no ens enganyem, sense solucionar la pandèmia sanitària i
les seves conseqüències econòmiques tot lo altre esdevé fum. És cert que es
poden fer dos coses alhora, però la vida m’ha fet escèptic davant de la gent que ni
una sola cosa sap fer bé.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Com a professor jubilat, a més, pateixo pel mon
de l’educació en plena pandèmia. Pels meus companys i perquè a la meva família
hi ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>– fill i gendre- que es troben
donant classes. Cert que la sanitat pateix i ha patit molt, tot el meu
reconeixement i col·laboració, però parlo del que conec i serè molt curos en
dir a altri que sap millor que jo el que crec que hauria de fer.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Bé, us emplaço, si voleu en propers dies <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a llegir-me. Escriure de nou d’educació i de política
que son els temes que al llarg de la meva vida he conegut i après, sobre tot
dels meus errors.<o:p></o:p></span></p>Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-3727895775889588712020-03-21T13:06:00.000+01:002020-03-21T13:06:16.002+01:00La Pandèmia<br />
<h2>
<br /></h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Vivim temps de pandèmia, però ens costa de
ser-ne conscients de la magnitud de la tragèdia. Hi haurà temps per esbrinar
perquè hem arribat ací i de fer la crítica i autocrítica necessàries per
aprendre de les lliçons d’una realitat complexa i líquida. Complexa per un
model econòmic que ens pot donar benestar a curt termini però que dificulta en
temps de bonança les inversions a llarg termini. Líquida perquè l’estat nació ha
quedat petit però es resisteix a transformar-se i la mundialització solament ha
arribat a les mercaderies però no a satisfer les necessitats de les persones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-s7t5z7UY9lU/XnYDG_CLmsI/AAAAAAAABsU/U2dEGIzb-JEZgtYO6lrFXcdAKj5-wPROACLcBGAsYHQ/s1600/20200127_coronavirus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="535" data-original-width="751" height="227" src="https://1.bp.blogspot.com/-s7t5z7UY9lU/XnYDG_CLmsI/AAAAAAAABsU/U2dEGIzb-JEZgtYO6lrFXcdAKj5-wPROACLcBGAsYHQ/s320/20200127_coronavirus.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Ara el que toca es parar el virus per a donar-nos
temps a investigar i posar en circulació les medicines per a facilitar la curació
més ràpida i de més abast i alhora preparar la vacuna que ens faciliti la immunitat
a les onades del virus ens anys propers. És urgent millorar la logística en la fabricació,
compra i distribució de materials sanitaris imprescindibles que avui manquen i
destinar a les persones que es troben en primera línia de la lluita contra la pandèmia
tots els mitjans que necessitin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Reordenar el sistema econòmic per a que
transiti del màxim benefici dels propietaris dels mitjans de producció a
assolir la cobertura de les necessitats de tots els ciutadans, la major part
dels quals estaran fora -transitòriament, però per un temps indeterminat- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels sistema productiu, no serà fàcil. L’economia
de guerra convencional no és un bon exemple, com no ho és tampoc considerar-nos
tots com a soldats, però no tenim exemples clars, especialment que puguin
transformar a contrarellotge, en setmanes més que en mesos, el sistema vigent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">Precisament no ho és, perquè no tenim davant
un exercit convencional, el virus es sembla més a una guerra de guerrilles, que
es mou més bé en zones urbanes. Deien els experts en aquest combat que cal
buidar la peixera per a que els peixos -el guerrillers- no puguin sobreviure.
Buidar els carrers de forma veritable i eficient sembla avui l’únic camí. Buidar
la peixera. Ara bé no oblidem el que deia en els paràgrafs anteriors, perquè aïllar
no és suficient sense serveis sanitaris forts i ben abastits i sense dedicar tots
els recursos a la investigació que ens porti al guariment i la prevenció
futura.<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-25110143829447022732019-12-31T19:13:00.002+01:002019-12-31T19:21:10.738+01:00Una nova entrada al Bloc: la darrera de l’any.<br />
<div class="MsoNormal">
<h2>
<br /></h2>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fa un
temps que no escric en aquest bloc. No pas perquè no tingui coses a dir de ben
segur, però el fet d’abandonar una activitat política molt intensa m’ha portat
a reordenar el meu temps, modificant no solament les prioritats del que fas,
que també, sinó per la complexitat en gestionar temes pendents. Un d’ells ja el
coneixeu, ha esdevingut el publicar un llibre on recullo aquests anys intensos
entre Girona i Madrid, però hi han d’altres com la mateixa política en que
costa de trobar el meu paper. Sempre, afortunadament, et sorprenen nous esdeveniments,
que apareixen com un raig de llum, el naixement del meu primer net ha estat un
d’ells i el més important.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-WlwiBFsNS7k/XguPq1cgJ3I/AAAAAAAABqY/W0MGP79AQ9wX37HkJ7fEEdDkZJW5I6mWwCLcBGAsYHQ/s1600/5c9a1b236a8c9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="827" data-original-width="1600" height="165" src="https://1.bp.blogspot.com/-WlwiBFsNS7k/XguPq1cgJ3I/AAAAAAAABqY/W0MGP79AQ9wX37HkJ7fEEdDkZJW5I6mWwCLcBGAsYHQ/s320/5c9a1b236a8c9.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Darrerament
he pogut anar a Lledoners i no em puc estar d’escriure no tant les meves
impressions, com més aviat l’estat estat d’ànim que m’ha produït, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el detall de les converses, unes més llargues
d’altres més curtes, amb l’Oriol Junqueras, el Raül Romeva i en Jordi Cuixart,
resten en el meu cap. Tots compartim la indignació per les sentències, cada dia
ens costa més racionalitzar positivament la ràbia que ens provoquen els botxins
que serveixen aquets estat espanyol venjatiu, i és quan parles amb ells que
t’adones del perquè el tenen tancats. Quan més necessaris son per a nosaltres
més perill tenen per a ells, els repressors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">També
he pogut veure a na Dolors Bassa a la seva presó de Puig de les Basses i estic
pendent d’anar a veure a la Carme Forcadell. Acompanyat per en Josep maria
Terricabras, vàrem tenir una llarga i intensa conversa, animada en certs
moments, dura en altres, però sempre amb una Dolors ferma , tant, que a voltes
ens feia sentir que era ella la que ens animava a nosaltres i no al revés.
L’adversitat a voltes es superes forjant el teu el caràcter i enfortint les
conviccions. Que lluny dels predicadors de les xarxes que pontifiquen sense
arriscar res!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I
acabem l’any amb un bri d’esperança, la sentencia del Tribunal de Justícia de
la Unió Europea que al reconèixer la Immunitat d’Oriol Junqueras , en presó amb
els altres condemnats pel Suprem, fa efectiva la de Carles Puigdemont i Toni
Comín. Camins complexes que situen el front Judicial per la Unitat d’Espanya en
dificultats. Sortirà Junqueres, ara es difícil de saber, malgrat que en el
final de la negociació per a formar govern a Madrid, ha sortit l’informe de l’advocacia
de l’estat que va en aquets sentit. De l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez
en parlarem l’any vinent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Feliç
2020!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-36838330757001715842019-09-19T11:28:00.001+02:002019-09-19T11:44:31.498+02:00Espanya ingovernable<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els
que em coneixen saben que fa mesos que deia que hi haurien noves eleccions. No
pas per a portar la contra als que els hi semblava senzill que s’arribés a un acord,
sinó pel coneixement que en aquests darrers anys he fet dels protagonistes i
del seu entorn.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ja l’acabament de la
legislatura anterior fou el resultat d’una provocació del PSOE als
independentistes, trencant bruscament el diàleg amb una peregrina excusa, no
podien acceptar de cap manera el relator, quan curiosament era una proposta de
la vicepresidenta Carmen Calvo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7vHkJ8OCGL0/XYNKHDZuG6I/AAAAAAAABpA/ci4R0en00FsP61c6SPYgLVwIoO6ncNg3ACLcBGAsYHQ/s1600/Junqueras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="640" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-7vHkJ8OCGL0/XYNKHDZuG6I/AAAAAAAABpA/ci4R0en00FsP61c6SPYgLVwIoO6ncNg3ACLcBGAsYHQ/s320/Junqueras.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pedro
Sánchez no es tant un polític líquid a l’europea, com gasós a l’espanyola.
M’explicaré, intenta ocupar tot l’espai possible aprofitant la manca
d’ideologia de bona part dels seus rivals, a la seva dreta fragmentació i oportunisme i a l’esquerra, l'eterna lluita entre democràcia assembleària i lideratge fort. És un oportunista a la manera dels polítics del segle XIX
espanyol, els que trepitjaven el mateix escenari, el Congrés, a la Restauració,
la primera. Te un entrebanc, com ha tingut sempre aquesta mena de política
espanyola, l’encaix de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’independentisme
català que ha entrat amb força, te més d’una vintena d’escons, li ha impedit el
que volia, acostar-se a una majoria natural amb Ciudadanos. Cal sumar per
altres motius, la desena de bascos, on la presència de Bildu és més que
incòmoda, provocant que l’unitarisme espanyol aliat amb el neofeixisme està
tant desfermat que fins i tot al PNB el veuen ara com a forassenyat! D´ací aquests
cants per a canviar el sistema electoral espanyol, seguint la idea que si no hi
som al Congrés no existim….Involució democràtica per defensar la unitat d’Espanya,
la monarquia i el sistema econòmic extractiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I què
hem de fer? Aprofitar les encletxes del sistema i com hem fet fins ara, impedir
la involució, no deixar-los fer. Ser forts a Madrid per defensar Catalunya. Amb
contradiccions, cercant el mal menor per a dividir la santa Aliança, defensar
els drets de les persones i confrontar-nos a les elits. Això i la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>denuncia de la repressió és el que ens ha de
portar al pacte o a fer ingovernable el seu sistema.<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-54420443563418344502019-08-01T11:52:00.000+02:002019-08-01T12:10:17.971+02:00Com a independentista no em sento decebut ni cansat.<br />
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi
haurà qui es sorprengui si afirmo que com a independentista no em sento decebut
ni cansat. Ara sembla que ets més independentista quan més rondinaire et
manifestes. Mai he cregut que l’insult o l’exhibició de la greuge et fan més
radical, al meu parer son manifestacions d’impotència. Però de fet, si miro al
meu voltant trobo més gent que cerca el respecte i la col·laboració, que aquells
que fan de la superioritat moral, bandera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-SR2mGBxCvcM/XUK2LWUoAtI/AAAAAAAABoA/Pf1tOA4L71caxFxH5zoGDieF2ns3B0yOACLcBGAs/s1600/nen-catal%25C3%25A0-e1344253424380.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="885" data-original-width="958" height="295" src="https://1.bp.blogspot.com/-SR2mGBxCvcM/XUK2LWUoAtI/AAAAAAAABoA/Pf1tOA4L71caxFxH5zoGDieF2ns3B0yOACLcBGAs/s320/nen-catal%25C3%25A0-e1344253424380.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No
menystinc els problemes que tenim per a preveure el camí a seguir en el marc d’una
continuada repressió, però si hem estat capaços de romandre en peus després de
la repressió desfermada des de l’octubre del 17, no tinc cap dubte sobre la
nostra capacitat col·lectiva per trobar noves vies en el futur. Tard o d’hora l’espai
neoconvergent s’estabilitzarà i ajudarà a aclarir molts dels dubtes que la seva divisió externalitza; la
cohesió d’ERC és imparable i el proper congrés en serà fidel testimoni i no
dubto que la CUP revisant amb coratge la seva trajectòria trobarà nou camí i
lideratges.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’orgull
del comportament dels presos i el paper dels exiliats han vertebrat la
resistència, no han estat un escull sinó un referent. No es confrontant els uns
contra els altres que aconseguim una via més combativa. Amb els seus errors,
amb missatges a voltes diferents, tots i cada un d’ells representa el millor dels
que ens van portar a l’1 d’octubre. I si vàrem perdre davant d’un estat sense
escrúpols, no es la seva responsabilitat sinó de la correlació de forces a les
que ens vàrem enfrontar. Ni nosaltres en fórem prou ni el nostre adversari era prou
dèbil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es
cert que hi ha gent que menysprea els partits, això no és nou, ni es d’ara, ni circumscrit
a Catalunya…però per combatre la temptació, solament cal veure les societats
sense partits on el messianisme religiós o el populisme de partit únic els han substituït.
Tots en planyeríem si caiguéssim en aquest error! Les eleccions ens assenyalen la
diversa força de cada un dels partits <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i proporcionen la formula magistral que ens ha de permetre la unitat d’acció i un bon govern. Que
el soroll de la minoria no ens faci perdre el camí a la majoria.<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-5987240960964183342019-07-10T12:27:00.001+02:002019-07-10T12:39:56.237+02:00La Diputació de Barcelona<br />
<h2>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></h2>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Arran
del pacte PSC-JxC a la Diputació de Barcelona s’ha aixecat una onada de
desqualificacions des de les xarxes contra tots el partits independentistes.
Els mateixos que fins fa ben poc atacaven solament a un d’ells, ara envien a la
pira a tots. No hi trobo més explicació que els suposats “bons” han fet quelcom
que els avergonyeix, aleshores ventilador, sense entendre que hi ha un camí més
senzill…rectificar i obrir d’una vegada un camí d’unitat d’acció sense por a si
una elecció la guanya un o altre, si el resultat final es que sumi l’independentisme.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-4cVujSM3yWU/XSW9a5XzzsI/AAAAAAAABnk/sRd_7n1FFEoqI6IOS9nfs42RuzKcgYpAACLcBGAs/s1600/diputaci%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="640" height="195" src="https://1.bp.blogspot.com/-4cVujSM3yWU/XSW9a5XzzsI/AAAAAAAABnk/sRd_7n1FFEoqI6IOS9nfs42RuzKcgYpAACLcBGAs/s320/diputaci%25C3%25B3.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un
cop dit això, analitzem de que estem parlant a la Diputació de Barcelona, un
ens que aquets darrers vuit anys ha dirigit l’independentisme i abans sempre el
PSC. Que ens juguem amb un retorn d’aquests a la presidència de la Diputació?
Distribuir els nou-cents cinquanta milions anuals de pressupost entre els municipis
en funció de paràmetres objectius i públics, o repartir-los en funció de
criteris clientelars i partidistes. No em negareu que és una explicació
possible a un pacte que ningú entén.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Les
diferències en com s’han platejat els criteris dels programes complementaris o
les meses de concertació aquets darrers anys -que son la principals via de
finançament- així ho demostren. I una darrera pregunta retòrica, però de gran importància
per a l’independentisme, per a tots aquells que diem ho tornarem a fer, com
hauria anat a Barcelona l´1 d’octubre sense la Diputació en mans
independentistes?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p></o:p></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entenc
la necessitat de crear un relat per a justificar un pacte injustificable, basat
en que tots són iguals i que és el mateix un pacte a un ajuntament que a la tercera
institució del país, malgrat no hi ha punt de comparació. He estat i continu
estant crític amb determinats pactes, però deixar la principal font de
vertebració territorial precisament en un territori on ens juguem les majories
en mans de l’unionisme, seria un autèntic desastre. Una altra majoria és possible,
cal rectificar per avançar!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-49339653110125494362019-06-16T12:37:00.000+02:002019-06-16T19:29:25.391+02:00De pactes i majories municipals<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Més enllà
de les majories absolutes, cada cop més escasses, el que es juga en unes eleccions
municipals és la continuïtat o la renovació. Continuïtat d’un govern - que
portant pocs o molts anys- <span style="mso-spacerun: yes;"> pot </span>generar,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>si no te majoria absoluta, prou contestació
per a que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una aliança de dos o més partits
el puguin fer fora. Les circumstàncies són eminentment locals, tot i que les
nacionals la poden condicionar, però difícilment determinar. Si seguim aquest raonament
podrem entendre bona part del que ha succeït el dia 15 en l’elecció de batlles i batllesses
a les nostres contrades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sempre
hi han excepcions a aquesta regla, el cas de Barcelona i Girona serien dues
excepcions a estudiar. En una el factor personal i en l’altre el nacional han
determinat el resultat. Si us fixeu en els altres casos més polèmics, el canvi s'ha produït davant de coal·licións que governaven molt de temps i el desgast ha estat el determinant. Es
cert que podem trobar ambicions personals en altres llocs, però sovint catalitzen alguna mena de
descontentament o excés de confiança de qui es qüestionat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-lgiMhaYYL5c/XQYbow5GxSI/AAAAAAAABnQ/8hI0raFgegs0EQ2DkmXLh3VGvjNrjoLCgCLcBGAs/s1600/preview2colH_g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="688" height="139" src="https://1.bp.blogspot.com/-lgiMhaYYL5c/XQYbow5GxSI/AAAAAAAABnQ/8hI0raFgegs0EQ2DkmXLh3VGvjNrjoLCgCLcBGAs/s320/preview2colH_g.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Breument
sobre Barcelona. L’alcaldessa reconeix la nit electoral la seva derrota i 24
hores després es deixa estimar per una oferta, inesperada però mai gratuïta, dels
vots de Valls, del polític a les antípodes del seu programa. Una condició però, que pacti
amb el PSC de Collboni. I faig referència al nom, perquè ha reconstruït aquest
partit en decadència amb ma ferma i personal. Un veritable parany però amb un esquer
imbatible: l’alcaldia. Poca cosa a fer per part d’ERC i Maragall, ho han intentat
tot, però el factor humà ha passat per davant de tot. La governança de l’artefacte
Barcelona en Comú, ho ha fet fàcil, l’hiperlideratge ho és tot en aquest grup,
com podia ella perdre una consulta amb les bases quan es preguntava si calia que continués Ada com alcaldessa o no?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Però deixeu-me
parlat de Girona, la meva ciutat, repeteix Marta Madrenas, malgrat tenir un
regidor menys. La pèrdua és de fet més gran al passar l’Ajuntament de 25 a 27 regidors.
No tenia una alternativa clara? La lògica ens hauria portat, com en altres
indrets de Catalunya, que hagués estat ERC, possiblement amb aliança amb la CUP, l'alternativa…però <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ERC a Girona ha patit
una implosió i una explosió alhora, que solament en els darrers mesos el
coratge del nou cap de llista i d’un equip cohesionat ha impedit que fos
esborrada de l’Ajuntament. Per a mostra uns quants botons, dos dels quatre
regidors del grup sortint son ara en dos grups municipals teòricament antagònics
i la que era portaveu, al darrer dia de la campanya, va deixar el carnet i
demanà el vot per a una altre candidatura!!! Ni fet a posta, o si? </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’alternativa
restà en bona part en mans de Guanyem, un artefacte electoral que era la CUP
però no ho era del tot. Malgrat el bon resultat s’ha quedat molt lluny de Marta
Madrenas, l’excés d’expectatives pot fer d’una victòria una derrota.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I aquí
entra el factor nacional com a determinant a Girona. Girona una de les ciutats que
va patir més la repressió l’1-O, de la que el president a l’exili fou alcalde!
Com es podia ni plantejar una aliança en la que el PSC en formés part, fins i
tot accedint a l’alcaldia dos anys! O com es podia pensar ingènuament que el PSC,
sense res a canvi, posaria un independentista a l’alcaldia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per molt d’esquerres que fos? Resultat el que
no pot ser no pot ser.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ara bé, una alcaldia tant dèbil com la que surt del dia
15 es una mala noticia pel gironins. Perquè molt em temo que el govern de concentració
de les forces republicanes i independentistes que proposava Quim Ayats no surti, per desconfiances i conservadorismes variats. Ara bé, permeteu-me parar ací, el
que passi en el futur serà objecte d’altres articles.<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-73063416622750765792019-06-11T10:55:00.000+02:002019-06-11T11:17:04.530+02:00Amics per sempre!<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ahir
fou un dia important, que començà amb una llarga trobada de persones que estimo,
fruit d’un període difícil però enormement ric al Congrés de Diputats. Els que
ens trobàrem ja no hi som a Madrid, però el que vàrem viure ha forjat una sòlida amistat.
No es fàcil fer compatible les agendes de les dues conselleres, Teresa Jordà i
Ester Capella, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de Joan Tarda… la meva
era més fàcil. Però ahir la conjunció
astral fou possible. S’hi afegiren al dinar l’estimat Quim Ayats, que renuncià
al Senat per a defensar ERC des de l’Ajuntament i dos persones més, dels que es
coneixen poc, però son imprescindibles per a fer política parlamentaria, el ex-assessor
Èric i el Ramon, que els coordina al Congrés i al Senat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-mPymmaceoB0/XP9reIVGBKI/AAAAAAAABnA/ftdAil_cujsjOoN9udW29hnrm9hQMFbNwCLcBGAs/s1600/IMG_5182.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="960" height="241" src="https://1.bp.blogspot.com/-mPymmaceoB0/XP9reIVGBKI/AAAAAAAABnA/ftdAil_cujsjOoN9udW29hnrm9hQMFbNwCLcBGAs/s320/IMG_5182.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Diuen
que la política i l’amistat son incompatibles, discrepo. La bona política, al
meu parer, no es pot fer sense l’amistat dels que la practiquen. Sí, ja se que
el que transcendeix és el contrari. Puc admetre que hi ha molts casos d’oportunisme
i graponeria, però conec també molts casos de bones pràctiques i, com és el cas
que os comento, de bona feina i amistat. Es cert que el pas per Madrid en una
època d’excepció, el fet de conviure moltes hores en un ambient hostil, genera un
teixit de confiança i solidaritat ben especial. Passàvem moltes hores junts i
ens necessitarem els uns altres per a sobreviure a la pressió constant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Dels nou
que començarem aquesta travessia solament tres eren militants d’ERC, proveníem de
tradicions i experiències vitals molt diferents, el que podia haver estat una
font de conflictes va esdevenir el contrari. La plena llibertat de pensament i
decisió en les nostres àrees, el dret a parlar de tot i de tothom, el completarem
amb l’obligació d’escoltar-nos. Aquest és el secret del nostre grup, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una profunda confiança i una gran cohesió. Poc
a poc, de forma natural i personal molts anaren assumint la militància. Al
final del mandat solament quedarem com independents en Joan Capdevila -el Capi-
i jo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ahir
vaig deixar al Capi sol. Se que m’ho perdonarà! Fruit d’una llarga reflexió,
ajudat pels molt amics i amigues que he fet entre la militància de les
comarques gironines d’ERC, vaig completar el pas. La veritat es que els
republicans m´ho han posat molt fàcil, al seu acolliment i escalf aquets
darrers anys, no hi podia correspondre d’una altre manera que essent “un dels
seus”. La vida es llarga, però un te molt més passat que futur, ara bé dels anys
que em queden,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una part els poso al
servei de la comunitat, com he fet tota la meva vida. Sense organització no hi
ha canvi social ni nacional. A l’amistat des d’ahir li sumo la militància. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-35289898347613461932019-06-07T11:45:00.001+02:002019-06-07T11:59:51.028+02:00Em refermo en la decisió que vaig prendre ara fa quatre anys.<br />
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Pocs
dies després de les eleccions municipals del 2015 abandonava ICV. Molts dubtes
i una profunda recança que havia anat arrastrant durant tot el mandat anterior.
Quan la conferència de Sabadell, trencava el que fins el 9N havia estat la estratègia
d’ICV -amb dubtes i incerteses, es cert- inequívocament sobiranista, que volia
aplegar independentistes i federalistes, ho vaig tenir clar. Veure la direcció
en pes votant en contra de l’esmena sobiranista que vaig defensar en el ple de Sabadell
-amb un 27% de vots a favor- va fer la meva decisió d’anar-me’n, irreversible. Vaig
deixar molts amics, no pocs adversaris i algun enemic. No pocs del amics han anat
deixant aquests darrers anys també l’organització.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-N_g6exlgavE/XPoyGv90hhI/AAAAAAAABm0/2fU3UtrK6E024YaUifwxCq_UUGNhAmNxQCLcBGAs/s1600/jaume-collboni-manuel-valls_5_570x340.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="570" height="190" src="https://1.bp.blogspot.com/-N_g6exlgavE/XPoyGv90hhI/AAAAAAAABm0/2fU3UtrK6E024YaUifwxCq_UUGNhAmNxQCLcBGAs/s320/jaume-collboni-manuel-valls_5_570x340.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La
irrupció de Podemos i Colau va sacsejar aquest espai, per a mi ja distant però
no indiferent. La meva amistat amb Xavi Domenech al Congrés i la bona relació
amb la majoria dels Comuns em portaven a un cert optimisme. De fet en el
Congrés treballarem i votarem plegats en moltes coses. Algun núvol com el govern
amb els socialistes a Barcelona s’esvaïen amb la seva expulsió pel 155.
Contradiccions moltes, però davant la repressió i la defensa dels drets de Catalunya
ens trobàvem junts. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els costos interns
per a aquesta formació foren grans. En Xavi se’n va anar i posteriorment els
sector més sobiranista també.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El fràgil
equilibri dels partits, o del moviment en aquets cas, depenen molt de la
correlació de forces i uns mals resultats del Comuns a les municipals, - Barcelona
perden- sembla que han fet escorar cap als braços dels socialistes a la majoria.
Més enllà del suport de Valls-Ciudadanos, impensable fa poc temps, posaria l’accent
amb el model de socialisme avui existent amb el que volen pactar. Collboni és l’antítesi
del PSC de fa uns anys i te a veure més amb el sanchisme, es a dir, el poder és
la fi de totes les coses i anar a l’esquerra o al centre està en funció d’aconseguir-lo.
Ideologia o principis estan al servei del que els “Spin doctors” analitzant les
enquestes els aconsellin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Vist
el que ha passat, arribo a la conclusió de que vaig prendre la decisió adequada
ara fa quatre anys, però això no treu el profund desencís i un punt de ràbia
pels que havien, amb cura, de fer créixer el que en usdefruit havien rebut, un
moviment que tenia les seves arrels en el PSUC i que cada dia que passa es fa
més difícil de reconèixer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-83594165560394888482019-05-27T12:24:00.001+02:002019-05-30T20:32:36.794+02:00Eleccions i reflexions<br />
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En
una situació d’excepció- presos i exiliats- Catalunya viu la seva convivència
amb Espanya a la seva manera. Res és igual ni comparable amb la resta de l’estat
i solament l’excepció basca confirma la regla. Comportaments electorals
diferents-molt diferents- son la conseqüència de realitats nacionals diferents.
Quan més s’entestin a Espanya de no reconèixer-ho, més tensió i crisi en el
sistema provocaran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NH5gdBT8xtI/XOu6t0W8VCI/AAAAAAAABmo/-RLro5Y8fK08R8TY1hRC6qegknlFZmWwQCLcBGAs/s1600/Ernest-Maragall-ERC-Ajuntament-Barcelona_2241385950_63073214_1500x1000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1500" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-NH5gdBT8xtI/XOu6t0W8VCI/AAAAAAAABmo/-RLro5Y8fK08R8TY1hRC6qegknlFZmWwQCLcBGAs/s320/Ernest-Maragall-ERC-Ajuntament-Barcelona_2241385950_63073214_1500x1000.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És
cert que en aquets sistema, els partits estatals, viuen en bona part de la
confrontació, de la que tant sols es salva Podemos - i de forma discontinua- el PSOE que
governa amb el PNV a Euskadi, però que a Catalunya successives crisi li han fet perdre
capacitat d’interlocució autònoma. Malgrat tot, la seva recuperació en les eleccions
generals i municipals a Catalunya a costa de Ciutadans i del Comuns els torna a situar en
posicions rellevants, però marginals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L’empenta
de l’independentisme, malgrat la pulsació caïnita d’una part minoritària però
molt activa, continua sent molt important. És interesant la suma
independentista a les Europees que frega el 50% dels votants. Viurem encara moments
de molta tensió pels impediments de que presos i exiliats prenguin la seva acta
d’europarlamentari i exerceixin els seus drets. També la sentència del judici marcarà
el temps de la política i no per a bé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ERC
segueix avançant cap a l’hegemonia de l’espai independentista, que no vol dir
uniformització sinó tot el contrari. És direcció amb respecte a la pluralitat,
però amb un camí clar on la lluita per la independència no bloquegi el govern
del país, al contrari, perquè cal fer
compatible el camí per la nostra sobirania plena amb dirigir una nova
centralitat i conduir el país cap a projectes gestionables amb majories
amplies. És a dir un país millor i més sobirà que ens acosti dia a dia a la independència.<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-69028767123583035592019-05-20T12:28:00.000+02:002019-05-20T12:40:32.786+02:00Presos polítics al Congrés i al Senat, el diumenge al Parlament europeu!<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Veure
les imatges del Raül Romeva entrant al Senat i de l’Oriol Junqueras -i els
altres presos polítics electes- al Congrés, em produeix una barreja entre orgull
i ràbia. Veure’ls deambular per uns passadissos i sales que conec bé, no donen una
imatge equivoca de normalitat, perquè res és normal, han arribat amb cotxe
policial i en sortiran també al cap de pocs minuts, de nou cap a Soto del real.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Zr4N8zxcovs/XOKA4rhreaI/AAAAAAAABmM/SVZqIG8cedYt3HwYvmQwNxaxJk41bef6ACLcBGAs/s1600/d6-yc4jwsaagh-a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://4.bp.blogspot.com/-Zr4N8zxcovs/XOKA4rhreaI/AAAAAAAABmM/SVZqIG8cedYt3HwYvmQwNxaxJk41bef6ACLcBGAs/s320/d6-yc4jwsaagh-a.jpeg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sí, unes imatges valem més que mil paraules, d'aquelles que l’estat, amb tot el seu poder, ha volgut anar intoxicant. Que no hi han presos polítics, que la divisió de
poders funciona, que Espanya es una de les grans democràcies…tot mentida! que la
realitat d’unes imatges reafirmen, mentida i venjança!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El senador
més votat de l’estat i l'Oriol, que encapçalava la candidatura al Congrés més votada
de Catalunya, signant els papers que els confirmen en les seves funcions. Bé,
ara comença el paripé, per a veure com aquestes funcions se’ls hi neguen a la pràctica…de
nou l’estat mou tots els seus fils per a fer de la venjança instrument, per
modificar les forces parlamentaries i el sentit de vot, que qualsevol democràcia
te com a sagrat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I
encara els carcellers ens parlen de cortesia! De nou el vot, l’instrument de la
democràcia, els ha de desmentir. No hi ha rebel·lió, el que un cop i altre hi
ha, és l’exercici de la voluntat popular. Per això aquets diumenge omplirem les
urnes del vot compromès, del vot republicà, un altre cop votaré Junqueras i un alcalde
independentista que camini al costat de tots nosaltres i que governi per a
tothom. La millor manera d’educar és l’exemple. El nostre es guanyar, un cop i
un altre a les urnes!<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-38528576626195123082019-04-30T11:30:00.000+02:002019-04-30T11:46:16.146+02:00Una jornada particular<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">M'ha
tocat viure les darreres eleccions -26A- des d’una taula electoral. El camins
inescrutables d’un sorteig, al no ser candidat, m’han portat a viure una
jornada intensa,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on he pogut saludar a
tots els meus veïns i veïnes que molt majoritàriament participaren en la
votació. Fet, que malgrat les més de 15 hores de presència, feina i escrutini,
penso que han valgut la pena. He gaudit de dos persones excel·lents com a
companys de taula i la col·laboració dels apoderats i membres de l’administració.
Feia molt de temps que no feia aquesta funció i considero que mai agrairem
prou als milers de persones que cada elecció ens permeten exercir el vot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-dAbg6A0PjRU/XMgU0uYSlPI/AAAAAAAABl4/uORRtkA5NeEwDe-wDosip_mpABIpjO3GQCLcBGAs/s1600/7959efaa-e722-4c04-9aca-0ad8cda1bb26.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-dAbg6A0PjRU/XMgU0uYSlPI/AAAAAAAABl4/uORRtkA5NeEwDe-wDosip_mpABIpjO3GQCLcBGAs/s320/7959efaa-e722-4c04-9aca-0ad8cda1bb26.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fer l’escrutini
-llarg per les paperetes del Senat- amb una orella parada a les noticies que et
passaven del twiter alguns apoderats o del públic -poc- que es quedà a veure el
recompte fou un xic estressant, malgrat que les paperetes molt encaminades a
unes determinades candidatures t'anava donant confiança. Els resultats foren esplèndits. Que el teu poble-indegudament barri- de Sant Daniel tingui en compte la feina feta, t’omple
de satisfacció i trenca la dita aquella del profeta i la seva terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entregats
els documents a la Junta, tot passant abans per casa i cap al local d’ERC! Quin
goig abraçar a les candidates i candidats ja esdevinguts diputats i senadors
electes! Tres i tres! Millorant a totes les ciutats i viles de les comarques
gironines i guanyant a Girona! Quin resultat per a impulsar encara mes la
candidatura del meu amic Quim Ayats! I malgrat que portava en dansa des de les
7 del matí, el cansament era superat per l’alegria. La mateixa que -des de la
tele vaig veure- en els ulls de Joan tardà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Cert,
no era el primer cop que guanyàvem a Girona -ho recordava l’amic Terricabras,
quin gran europarlementari hem tingut!- però la magnitud de la participació
donava un resultat rotund i incontestable. I a quatre setmanes de les eleccions
al Parlament europeu i municipals ens encoratgen per a fer-ho molt bé. Guanyar
i guanyar, sí, però per a treballar pel país, per la nostra gent, amb la ma
oberta a amics i adversaris, però ferms i alçats. Llum als ulls dels nostres presos
i exiliats i força al braç per a guanyar, lluitar i continuar guanyant!<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-17228983774687050382019-04-25T10:45:00.001+02:002019-04-25T14:47:18.167+02:00Ara fa un any: “Gràndola vila morena” va ressonar al Congrés.<br />
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui
és 25 d’abril, aniversari de la revolució democràtica portuguesa que va desfer la
dictadura, les velles lleis i va obrir el camí de la democràcia. “Gràndola vila
morena”, cançó de Zeca Afonso, fou radiada a la matinada per a que sortissin de
les casernes el militars democràtics que foren l’espurna de la revolució dels
clavells. Per això la democràcia portuguesa es tant diferent de l’espanyola.
Per origen i identitat. Per ruptura i no per una reforma tutelada.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-p3JHpHSJyFQ/XMF11HZbd_I/AAAAAAAABlo/6sejh3icUwMLQvAep6RUCxV8WVkGGBx7gCEwYBhgL/s1600/VIDEO-2019-04-25-10-31-45.mp4" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="640" height="176" src="https://1.bp.blogspot.com/-p3JHpHSJyFQ/XMF11HZbd_I/AAAAAAAABlo/6sejh3icUwMLQvAep6RUCxV8WVkGGBx7gCEwYBhgL/s320/VIDEO-2019-04-25-10-31-45.mp4" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fa un
any a l'hemicicle del Congrés vàrem recordar la revolució dels clavells davant
del president de Portugal i del desconcert de la presidenta de la cambra i dels
diputats de la majoria. Unes hores abans ho havíem decidit en la reunió del
grup parlamentari d’ERC en el que ens acompanyaven alguns senadors. Aquesta
recepció, en un moment de repressió com el que vivíem, no podia ser solament protocol·lària,
sinó al cantar una cançó revolucionaria entroncava amb el dret a decidir dels
pobles, per la seva llibertat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els
diaris se’n feren ressò, especialment els de la caverna, per a criticar-nos,
obviant el desconcert de molts diputats espanyols d’esquerra que no sabien que
fer i de l’actitud del president de Portugal que quan començava també a cantar
va ser arrastrat -literalment- per la presidenta del Congrés fora de la
tribuna. Amb clavells grocs a les mans al sortir, el president ens els va
acceptar. Era extraordinari veure’l en el seu cotxe oficial amb uns clavells
grocs, saludant-nos…amb escortes, autoritats i policies sense saber que fer!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Darrera
hi va haver-hi preparació…vàrem assajar amb un èxit discutible la cançó,
parlarem amb el PDCAT i Podemos per a que s’hi sumessin, amb poc èxit amb
aquets darrers i decidirem que en Joan Capdevila -el Capi-, Jordi Salvador i jo
mateix comencéssim a cantar, mantenint el to, per a que els altres ens seguissin.
I així ho vàrem fer. Un gran record d’un grup parlamentari, el d’ERC al Congrés,
del que he tingut l’honor de formar-ne part.<o:p></o:p></span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-33797511822892903852019-04-05T10:34:00.000+02:002019-04-05T10:41:52.541+02:00Perquè no tenim llei d’Eutanàsia? <br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Avui en la portada de gairebé tots els diaris surt Ángel Hernández, el marit de
Maria José Carrasco, la dona malalta que va morir ahir ajudada per ell mateix. Li
poden caure de 2 a 6 anys per ajudar-la a morir. Per estalviar-se aquesta injustícia
el Parlament de Catalunya va presentar el maig del 2018 davant del Congrés la despenalització
de l’eutanàsia. Aquest li va donar llum verda a la tramitació de la modificació
del Codi Penal amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciudadanos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-h1A5cSCP-nA/XKcSrhOZyBI/AAAAAAAABlA/pt0GskQbJw4QkFsFaoMz67t8VorZYa_7gCEwYBhgL/s1600/497abba7-29ff-4a13-9142-3c1c85581378.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-h1A5cSCP-nA/XKcSrhOZyBI/AAAAAAAABlA/pt0GskQbJw4QkFsFaoMz67t8VorZYa_7gCEwYBhgL/s320/497abba7-29ff-4a13-9142-3c1c85581378.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hi
havia temps per a modificar el codi penal però la obstrucció de la majoria de
la mesa, en mans de PP i Ciudadanos, allargant un cop i un altre la presentació
d’esmenes ho va impedir. Ara el rellotge partirà de zero en la propera
legislatura. Aquesta mesquinesa de la majoria de la mesa i dels partits que
representen quan llegeixin els diaris avui espero que se’ls caigui la cara de
vergonya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El
PSOE però no pot aixecar la veu, perquè a principis de 2017 Podemos va
presentar un projecte de llei sobre eutanàsia, que va rebutjar juntament amb PP,
Ciudadanos i el PDCAT, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dient que no era
el moment. Solament ERC, PNV i el mixt li donarem suport. Penso, un cop i un
altre, que si haguéssim fet la ponència ara la llei estaria en vigor. La
hipocresia en política em fa cada dia més escèptic, però les necessitats de la
ciutadania em fan també més lluitador. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es
cert que el juny del 2018 el PSOE presentà una llei molt semblant a la de
Podemos i ara sí deia que era el moment. Òbviament la vàrem votar, tot i que
des del faristol ho vaig denunciar, parlant del temps perdut. I de nou la mesa
ho ha endarrerit fins a la fi de la legislatura. DmD Catalunya, ha estat una
peça clau en el canvi de parer de l’opinió pública i en donar arguments que
rebaten del principi al final els dels negacionistes. Am el cor encongit, però
amb la convicció de les raons que ens acompanyen, ara sí que el compromís majoritari
en acabar amb tant de patiment, derroti tanta hipocresia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-77774228392064439862019-03-10T19:15:00.000+01:002019-03-10T19:15:56.058+01:00De la Gola del Llop a casa…<br />
<h2>
<br /></h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;">Tanco,
al no presentar-me a les eleccions del 28-A, una experiència de tres anys al
Congrés de Diputats. Un temps relativament curt, però extremadament intens,
fora i dins de l’hemicicle. He sigut testimoni i part activa dels esdeveniments
que el mandat d’una majoria del poble català va portar als seus representants
a realitzar, el referèndum de l’1-O i la reacció de l’estat-el Leviatan, com
deia Hobbes- que ha portat la repressió, la presó i l’exili a bona part dels
que es comprometeren amb aquest objectiu democràtic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-GNzrh86aK8I/XIVT8eIiwNI/AAAAAAAABkg/q3PrnYIoXJsj5-vFBcq_r-Ipoydt0yxFwCLcBGAs/s1600/PHOTO-2018-11-15-11-18-52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1154" data-original-width="1600" height="230" src="https://2.bp.blogspot.com/-GNzrh86aK8I/XIVT8eIiwNI/AAAAAAAABkg/q3PrnYIoXJsj5-vFBcq_r-Ipoydt0yxFwCLcBGAs/s320/PHOTO-2018-11-15-11-18-52.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;">ERC
em va donar aquesta gran oportunitat i penso que he respost a aquesta confiança
dedicant-me intensament a la feina de diputat. Les estadístiques que
monitoritzen el treball dels congressistes així ho confirmen. Però més enllà
dels números m’he guanyat el prestigi que et donen els teus col·legues, amics i
adversaris. En debats durs, en la difícil preparació de l’argumentari i
presidint darrerament una comissió parlamentària. Sempre obert a les demandes
que em feia el territori.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;">Estava
disposat a continuar? Sí, però com a independent és la direcció regional del
partit qui proposa, lògicament no pots participar en unes primàries si no ets
militant, i aquest ha decidit unes altres propostes. Res a dir, més enllà de l’agraïment
amb qui ha confiat amb tu fins ara.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Mantindré
però una total complicitat amb la militància d’ERC, el seus representants al
Congrés de Sarrià del dissabte passat em van demostrar en tot moment
reconeixement i calidesa. Per trajectòria vital em sento part d’aquesta
esquerra plural a la que he servit i serviré. L’amistat amb Raül Romeva i
l’admiració per Oriol Junqueras reforcen el compromís.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;">Records
inoblidable en temps de Còlera. Un grup parlamentari irrepetible. Pocs ens
coneixíem al començar i ara ens uneix una sòlida amistat. He conegut un gegant
com Joan Tardà, com a polític ha sabut sintetitzar la veu de molts i en els
pitjors moments s’ha mantingut alçat! He estat al costat de Gabriel Rufian,
molt més que la seva imatge. He consolidat la meva amistat amb la Teresa Jordà
fantàstica diputada i encara millor consellera…i el millor estar per venir. Que
dir de l’Ester Capella que no copseu vosaltres ara de la seva feina com a
consellera de justícia! En Jordi Salvador, sindicalista i internacionalista,
una amistat per sempre. En Xavier Eritja, sempre curós amb el medi ambient, amb
la terra! L’Ana Surra, uruguaiana, “genio y figura”, un vers lliure! I en Capi,
en Joan Capdevila, un cavaller! dels més populars a la cambra, enginyós i
treballador, un amic! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;">En
aquets darrers mesos el pas al govern de la Teresa i l’Ester, ens han aportat
dos nous companys, excel·lents, la Carolina Telexea i en Joan Margall, poc
temps però intens,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’han fet estimar. Am
la gent d’ERC del Senat molta complicitat , no els citaré a tots dotze, si a
Quim Ayats i Jordi Deulofeu, la seva amistat es un regal que cuidaré i
correspondré sempre. I que dir dels assessors que ens han acompanyat…del tot
fantàstics i per exemplificar el conjunt una persona, Ramon Soldán, el seu
coordinador, que és el porta més temps a Madrid que tothom, fill de Santako,
l’enyoraré molt!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana",sans-serif;">Molts
dies a Madrid, moltes i moltes hores al dia, molt junts. L’amistat ha estat el
secret de la nostra fortalesa. Moment molt difícils, durs i desagradables.
Sempre en minoria , insultats sovint per la dreta extrema, però els hi hem
tornat més d’una vegada amb dignitat i contundència. I com qui no vol hem fet
caure dos governs! Un comiat que és un arreveure, amics, amigues, companys i
companyes. Visca la Terra!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8441854701199760090.post-62950391380693208622019-03-01T11:49:00.003+01:002019-03-01T11:49:41.874+01:00La XII legislatura ha acabat, un breu balanç!<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<h2>
</h2>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El 19
de juliol del 2016 començarem la XII legislatura al Congrés, havíem participat
de l’anterior, “la breu”, com ara s’anomena, que començà i acabà amb en Rajoy i
el seu govern “en funcions”, en el camí l’experiment de l’intent de govern
Sánchez-Rivera que fou rebutjat, i aquest fet va donar lloc a les eleccions que
portaren a la legislatura que ara s’ha acabat. Intensa, complicada, a voltes
crispada, molt crispada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-qFN7bkpUvJE/XHkN4MHQKJI/AAAAAAAABkM/LFtilFrE5fQI4syg7BMrLYbZyOaokG0zQCLcBGAs/s1600/IMG_3169.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-qFN7bkpUvJE/XHkN4MHQKJI/AAAAAAAABkM/LFtilFrE5fQI4syg7BMrLYbZyOaokG0zQCLcBGAs/s320/IMG_3169.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hem
vist la constitució d’un govern Rajoy gràcies a l’abstenció del PSOE, prèvia defenestració
del seu secretari general, el seu retorn però no per a fer fora al govern sinó
per ajudar a aplicar el 155 contra Catalunya, per a un temps després presentar-li
un moció de censura on els diputats catalans fórem imprescindibles per a que
prosperés. Satisfets de fer caure el govern que empresonà i obligà a l’exili
als nostres dirigents polítics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sense
xec en blanc semblava que podria fer molt més del que ha fet, presoner de les
seves contradiccions en el partit i el grup parlamentari, més favorable a les
declaracions que a les actuacions, se li acabà el crèdit quan presentà un
pressupost sense masses garanties d’execució i tremolant-li sempre les cames
quan es tractava d'obrir un diàleg amb Catalunya. L’obertura del procés de discussió
d’aquest el mateix dia que començaven els judicis el va portar a una fi ràpida
per la via de les esmenes a la totalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La decisió
de convocar eleccions es deu no tant a no tenir pressupostos com a aprofitar les
circumstancies per a si sona la flauta guanyar-les. Tacticisme, oportunisme…crispació,
son les característiques de la política espanyola i el marc en que es desenvoluparan
les noves eleccions.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Orgullós de la feina feta pel meu grup parlamentari, ERC,
per la qualitat humana dels seus membres i per l’eficàcia al defensar, en un
ambient molt hostil, Catalunya. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La caiguda de dos governs en poc més de dos anys
marquen un fet que hem volgut deixar clar, que no es pot governar contra Catalunya
sense conseqüències. A més hem contribuït sempre a fer possible totes les iniciatives
progressistes que s’han donat en el marc del Congrés aquets anys, perquè el
republicanisme d’esquerres mai es indiferent al patiment de la gent.</span></div>
<br />Joan Olòrizhttp://www.blogger.com/profile/13385274406432225988noreply@blogger.com0