dissabte, 21 de març de 2020

La Pandèmia




Vivim temps de pandèmia, però ens costa de ser-ne conscients de la magnitud de la tragèdia. Hi haurà temps per esbrinar perquè hem arribat ací i de fer la crítica i autocrítica necessàries per aprendre de les lliçons d’una realitat complexa i líquida. Complexa per un model econòmic que ens pot donar benestar a curt termini però que dificulta en temps de bonança les inversions a llarg termini. Líquida perquè l’estat nació ha quedat petit però es resisteix a transformar-se i la mundialització solament ha arribat a les mercaderies però no a satisfer les necessitats de les persones.



Ara el que toca es parar el virus per a donar-nos temps a investigar i posar en circulació les medicines per a facilitar la curació més ràpida i de més abast i alhora preparar la vacuna que ens faciliti la immunitat a les onades del virus ens anys propers. És urgent millorar la logística en la fabricació, compra i distribució de materials sanitaris imprescindibles que avui manquen i destinar a les persones que es troben en primera línia de la lluita contra la pandèmia tots els mitjans que necessitin.

Reordenar el sistema econòmic per a que transiti del màxim benefici dels propietaris dels mitjans de producció a assolir la cobertura de les necessitats de tots els ciutadans, la major part dels quals estaran fora -transitòriament, però per un temps indeterminat-  dels sistema productiu, no serà fàcil. L’economia de guerra convencional no és un bon exemple, com no ho és tampoc considerar-nos tots com a soldats, però no tenim exemples clars, especialment que puguin transformar a contrarellotge, en setmanes més que en mesos, el sistema vigent.

Precisament no ho és, perquè no tenim davant un exercit convencional, el virus es sembla més a una guerra de guerrilles, que es mou més bé en zones urbanes. Deien els experts en aquest combat que cal buidar la peixera per a que els peixos -el guerrillers- no puguin sobreviure. Buidar els carrers de forma veritable i eficient sembla avui l’únic camí. Buidar la peixera. Ara bé no oblidem el que deia en els paràgrafs anteriors, perquè aïllar no és suficient sense serveis sanitaris forts i ben abastits i sense dedicar tots els recursos a la investigació que ens porti al guariment i la prevenció futura.