dimarts, 31 de gener del 2012

El Ple de Pressupostos: un resultat previsible



Un ple feixuc amb un resultat predeterminat, amb aquestes poques lletres podria resumir-ne el que va passar ahir a l’Ajuntament.
No vull desmerèixer les intervencions dels grups, però més enllà d’explicar  amb més o menys traça el seu posicionament, no es va produir cap retorn que permetés ampliar l’acord més enllà dels 13 vots necessaris.
No nego les dificultats que es donen per a què qualsevol govern pacti amb l’oposició si ja  tens d’entrada els vots necessaris. Se'm pot contestar  que sempre és millor gaudir del més ampli suport, ara bé , tot  pacte necessita de concessions per a què es doni i en el nostre cas, han de ser substancials.
L’augment de la despesa social, el gir a la retallada en cooperació tornant al 0,5%,  el retorn a la xifra d'anys enrere en transport públic, la partida absent  del Pla energètic....pugen a prop del milió d’euros, doncs les demandes que nosaltres fem són d’aquesta magnitud.
Quan governàvem en coalició ens esforçàrem per introduir millores socials , educatives i ambientals. No pocs equipaments i serveis que ara té la ciutat són la conseqüència d’aquestes negociacions any rere any. Des de fora del govern ho voldríem intentar, però xoquem amb el partit que fa d’oposició de l’oposició, el PP, que atorga el seu vot, amb l’argument de la sintonia amb el pla de govern de CiU i la coincidència programàtica, per poca cosa.
Farem al·legacions en aquets sentit abans expressat, però en sóc un xic escèptic. Tenim l’experiència de les ordenances, on la majoria de les nostres al·legacions no varen prosperar.
Resta però encara molt de temps per a cloure aquest mandat i amb el que cau les aliances d’avui poden debilitar-ne o fins i tot esdevenir antagòniques.
Serem conseqüents amb els resultats que vàrem obtenir i sense dogmatismes i amb una actuació coherent, guanyar-nos la confiança dels gironins i gironines que poden veure necessària i útil en una opció política com la nostra.

dilluns, 30 de gener del 2012

Catalunya social i nacionalment debilitada




En moments difícils és quan es veu tota la potencialitat de les persones i  aquest fet es potencia més en funció de la responsabilitat que ocupes.

En els darrers anys hem tingut a Espanya, Catalunya i Girona una oposició molt crítica que quan es presentà a les eleccions abanderava el canvi. Eren conscients de les dificultats de la crisi i tot i això es presentaren arreu com una solució de baix cost: no apujarien impostos i frenarien el daltabaix que segons ell tenia gairebé un únic culpable, els que governaven fins aleshores.

És cert que les diferències són importants entre un i altre govern avui, també les seves competències reals, de menys a més : l’Ajuntament, la Generalitat i el govern de Madrid.

De Girona en parlarem després del Ple d’avui on s’aprovaran els pressupostos.
Em referiré a la Generalitat i de retruc al govern de l’Estat. Les seves competències  i pressupost són vasos comunicants, si un té més, l’altre menys.  Aquests anys de democràcia tutelada han representat un esforç per situar el Govern de Catalunya com un veritable subjecte de dret i esforçant-se per aconseguir autonomia defugir esdevenir una simple descentralització administrativa.

Avui per avui cada cop la Generalitat s'assembla més a una Mancomunitat, retallada en les seves competències pel Tribunal Constitucional, a instàncies del PP, i minvada en recursos per un finançament injust i que actua amb morositat. Per què hem passat del Concert Econòmic al Pacte Fiscal i d’aquest darrer a la negociació bilateral Mas- Rajoy?

Llenço una hipòtesi que la història del catalanisme conservador del segle XX fa versemblant: s’imposen els interessos de classe, de l’entramat econòmic català-espanyol als interessos transversals del catalanisme més popular. Es prima sortir de la crisi reforçant aquest col·lectiu, no per malevolència, estic segur, sinó per convenciment doncs creuen que aquest sector es el vertebrador del seu projecte. Lamentablement aquesta via ens fa perdre cohesió social i força com a nació.
Diuen que la història sinó s’aprén es torna a repetir.

dissabte, 28 de gener del 2012

No, jo dic no, diguem no, nosaltres no som d’eixe mon!




Un cop més hem sortit al carrer! Érem molts, però encara hem de ser més. Tots els que som afectats per unes mesures econòmiques i polítiques que ens volen fer retrocedir molts anys.

Tots els que rondinen, els que es consideren agreujats però encara es tanquen al seu món individual, els que els fa por que els vegin, els que dissimulen davant dels veïns per que no s’assabentin que s’han quedat sense feina...tots aquests i més s’han d’afegir als que hem sortit i sortirem al carrer tantes voltes com faci falta.

Catalunya, la seva sobirania, també es defensa lluitant contra les retallades. Lluitant contra la hipocresia dels que diuen que lluiten contra “Madrid”, contra "l’espoli fiscal” i baixen el cap, es fan fotos amb Rajoy i retallen més que ningú per ser els primers de la classe.

Hem de defensar la funció pública que a Catalunya ens ha donat uns bons serveis i és la base de la nostra força diferencial per aconseguir la sobirania. És en aquets punt que més noto les contradiccions del catalanisme conservador amb la seva ànima que posa el benefici particular per sobre del bé públic. Catalunya no és la suma dels interessos particulars dels seus ciutadans. Catalunya és una construcció d’un ideal col·lectiu, d’una nació amb uns serveis de qualitat que permeti als individus ser lliures.

Teixirem complicitats, en la mobilització construirem nous lideratges, sumarem fins a construir una alternativa.

Una altra Catalunya és possible!

divendres, 27 de gener del 2012

A Girona no ens podem permetre reduir el nostre esforç en cooperació




El voluntarisme és un estat d’ànim dels que no es resignen a ser espectadors davant les desigualtats. D’aquest estat d’ànim surten els voluntaris que des de les associacions contribueixen a la cohesió social. Catalunya i Girona en són un exemple.

Sovint des d’aquest àmbit han sorgit projectes de cooperació entenent que la desigualtat en la qual vivim té un origen multi causal i una d’aquestes és la manca de recursos per al desenvolupament que porta a molta gent a una emigració forçada.

El codesenvolupament, integrant persones nouvingudes que viuen entre nosaltres i desenvolupen projectes en el seu país d’origen, ha estat en els darrers anys una línia que des de l’Ajuntament s’ha anat consolidant. Tanmateix moltes organitzacions de cooperació i solidaritat han trobat complicitats i ajudes.

Tots aquests projectes es trobarien en perill si s’aprova tal com està la partida del projecte de pressupost 2012 per a solidaritat i cooperació que s’ha reduït en un 51,46 %, és a dir de 342.000 a 166.000 euros.

En el proper Ple recordarem que des del 2006 hem destinat l’1% dels recursos propis per aquesta finalitat i que ho vàrem aplicar amb el consens de tots.

Tinc confiança en que el govern rectifiqui, Girona ha estat sempre una ciutat solidària. Aquest voluntarisme és transversal i es comparteix des de molt punts de vista, laics i religiosos, polítics i socials.

dijous, 26 de gener del 2012

El franquisme vol reescriure la seva història


El judici del jutge Garzón amb l’acusació de prevaricació per voler investigar els crims del franquisme ha començat en una data que el converteix en paradoxa, el 35é aniversari de l’anomenat assassinat d’Atocha, uns advocats que treballaven en un despatx d’aquest carrer de Madrid defensant treballadors acomiadats pels patrons o acusats pel franquisme d'associació il·lícita, és a dir per sindicalistes.

Aquest judici té clar el rerefons polític, l’objectiu és impedir que es trenqui la impunitat d’equiparar tot tipus de víctimes, tant de la guerra com de la dictadura, tractant per igual víctimes i botxins.

Aquesta impunitat creada per l’estat pel govern Suárez i consolidada per Felipe González, no es va trencar amb la Llei de memòria històrica, mancada i retallada, de fet la consolida.

Amb aquest judici es vol enviar un missatge de que no es pot tocar la dignitat dels que participaren en la dictadura franquista, abonant el relat inventat però que de tant repetit passa per bo de que tenim democràcia gràcies a homes que des del franquisme van veure el camí de la reforma. Els funerals de Fraga han estat un fet paradigmàtic.

Qui recorda que només a Catalunya, entre el 1939 i el 1975 es van fer 110.000 consells de guerra? Qui recorda la duresa de la repressió duríssima dels cincs darrers anys del franquisme que afectà sobretot a obrers i en menor mesura a estudiants universitaris. Els que ho vàrem viure ho recordem, però s’abona des del poder polític i mediàtic una falsa imatge d’una transició idíl·lica on els franquistes tingueren si no tot el mèrit, sí el més determinant.

Més enllà del personatge Garzón, si acaba inhabilitat el que es pretén és impedir el camí que Nuremberg va endegar i els judicis a les dictadures xilena i argentina han consolidat en el dret internacional.


Font: rtve.es.

dimarts, 24 de gener del 2012

El dia 30 s’aprovarà el pressupost 2012


Foto: El Punt Avui
A una setmana del Ple per aprovar el pressupost de l’Ajuntament 2012 he tingut la primera reunió amb la Tinent d’Alcalde d’Hisenda. Decebedor. Tres folis de xifres a molt de traç gruixut i cap desglossament que permeti analitzar les partides.  Tampoc es proporciona la plantilla i les inversions incompletes i “a voce”.

No observo un canvi en les línies bàsiques del pressupost, uns pessics de reducció en alguns apartats, un petit creixement en d’altres, res que ens faci pensar en el canvi tantes vegades anunciat. Al gestionar aquests darrers mesos el pressupost 2011 sembla que li hagin agafat confiança. És cert que un pressupost municipal té molts compromisos i obligacions difícils de canviar, però permetin-me una hipòtesi, sembla que el dia a dia no els hi dóna temps per a pensar més lluny.

Cada dia que passa veig el govern més presoner de les seves carències, més enllà de les persones, que em mereixen tot el respecte,  manca organització i possiblement efectius. Deu persones, no totes elles amb alta dedicació, difícilment poden portar una ciutat com Girona en els temps difícils que estem vivint.

La figura del Gerent, quan més avança el temps de la seva creació, sembla més una instància que burocratitza i fa més lenta  la presa de decisions. Molt lluny de les expectatives creades en el seu moment.

Dimecres torno a parlar amb el govern del pressupost, espero que amb més documentació pugui tenir més elements. Mai he entès l’oposició com dir no sistemàticament, però no veig aquest govern amb temps i ganes per a negociar, i per fer-ho bé cal molt de les dues coses.

La confortable majoria que li dóna el PP a canvi de rentar la seva imatge, embrutada aquests darrers anys per la seva catalanofobia que tant bons rendiments electorals els hi ha donat a Espanya, en fan prou.

Temps difícils, governs conformistes.

dissabte, 21 de gener del 2012

Girona ha de gaudir de bona salut!


Si preguntem a la gent del carrer quins serveis considera imprescindibles en primer lloc sortirà la salut. No fa pas tant de temps els diners eren el factor que diferenciava un bon d’un mal accés als serveis sanitaris.

A Catalunya en els darrers anys tots els organismes internacionals han reconegut la qualitat del nostre sistema de salut, amb la particularitat de que la relació de qualitat-preu és una de les mes competitives del món.
És rotundament fals que el sistema català de salut és tant car que no ens el podem pagar, ans el contrari, en aquests darrers anys s’havien reduït el nombre d’afiliats a les mútues privades a favor de la salut pública.

Per què el govern Mas, amb el suport del PP, s’entesten en desgavellar i tirar per terra un sistema  que ens ha costat tant d’aconseguir? Possiblement en lo subjectiu un deprecia el que ignora, no sóc capaç d’imaginar-me al President Mas i a la seva família en un ambulatori fent cua, recorden  el “raconet”  a un banc de Suïssa  que li va trobar hisenda al seu pare? L’explicació, i no em diguin mal pensat, es pot trobar precisament en la caiguda del negoci de les mútues sanitàries privades que poden trobar en les retallades de l’eficient sistema públic la solució als seu problemes financers.

L’ajuntament i el seu govern no pot mirar a un altre costat. En el darrer Ple vam defensar una actitud més activa per assegurar el manteniment dels serveis de salut a Girona i la seva qualitat, però de nou ens vam trobar amb la negació de l’evidència, mai com en aquest mandat  he observat una actitud tant servil de l’ajuntament respecte a la Generalitat.

El Trueta i els centres d’atenció primària han de gaudir de finançament suficient i de  personal adequat per assumir les tasques que fins ara han assumit. No es pot deixar passar més temps per saber quan i amb quins mitjans es construirà el nou Trueta.

Amb la salut de les gironines i els gironins l’Ajuntament  ha de ser bel·ligerant i actiu. Continuarem insistint!

divendres, 20 de gener del 2012

Lluitem per una xarxa sense censura!



Un fantasma recorre la xarxa embolcallat amb el llençol de la lluita contra la pirateria i amaga els interessos de les grans corporacions audiovisuals nord-americanes per controlar el seu negoci impedint la llibertat d’expressió del internautes.

Òbviament la dreta més conservadora que enyora la censura prèvia d’altres temps rep amb entusiasme aquesta creuada i encoratja al congrés nordamericà a legislar en aquest sentit. El govern d’Obama de nou claudica i permet l’ús del FBI com si fos una policia d’empresa i tanca serveis d’Internet i deté alguns dels seus responsables a Nova Zelanda. Llarga es la mà de l’Imperi!

Megaupload ha estat tancat sense que existeixi la llei SOPA. Ara imagineu-vos què podria passar si s'aprovés. Internet com el coneixem s'acabarà.

Comparteixo el que ha dit Anonymous: Lluiteu!”. Cal que el controvertit projecte de llei Stop Online Piracy Act (SOPA), que s'està debatent al Congrés dels EUA, no s’aprovi.

No estem sols, el dijous passat durant 24 hores webs com Wikipedia i Google es van sumar a una protesta massiva contra aquesta llei .

En un món globalitzat la xarxa és dels pocs instruments de llibertat que ens queden, depèn de nosaltres que no ens el treguin!