dijous, 29 de novembre del 2012

De xoriços i corruptes! Via fora!

Font: ara.cat

El darrer escàndol de corrupció que s’atribueix a alts càrrecs del PSC, entre ells a l’Alcalde de Sabadell, fa que plogui sobre mullat, un més! Genera un sentiment que no hi ha un pam de net i que vivim en un país i un estat en què la corrupció, com una plaga bíblica es impossible d’aturar.

Al meu parer les causes són múltiples i son fruit de la voluntat dels corruptors, els que tenen i volen fer més diners, els que tenen la paella pel mànec, els que els interessa un sistema que permeti que els corruptes puguin surar i quedar impunes. Al meu parer, hi ha un seguit de circumstàncies que ho fan possible.

Les majories absolutes, fruit del nostre sistema electoral i el desinterès de la política de bona part dels ciutadans, esdevenen un caldo de cultiu perquè qualsevol grup de pressió es pugui moure com el peix a l’aigua.

Què fàcil és per alguns arribar al sofà de l’alcalde o del cap local del partit i, ja sigui per aconseguir mitjans econòmics per a la propera campanya o per la jubilació anticipada si es perden les eleccions, o per les dos coses, es fa fàcil sortir amb un contracte o una requalificació. Difícil quan hi ha majoria absoluta controlar al govern des de l’oposició, doncs sovint no se li dóna ni aigua per a poder fiscalitzar el govern.

Un sistema judicial amb pocs mitjans i lent, que permet que s’eternitzin les actuacions policials i els casos de corrupció si es que van a judici, el més fàcil es quedi en res o com a resultat del llarg procediment hi resti un sumari amb prou contradiccions com perquè els bons bufets d’advocats del corruptes puguin minimitzar les sentències.

Això passa tant amb el sistema judicial com amb la inspecció d’hisenda, més de trenta anys de governs de PSOE i PP, amb el suport de CiU, i tots ells mai han dotat de recursos les dos institucions claus per combatre la corrupció i el frau. No es casualitat que aquests partits siguin els més implicats en corrupció, i Espanya i Catalunya siguin els països amb més frau fiscal impune!

La supeditació del poder polític a l’econòmic, que en aquest país es dóna com en cap. Els paradigmes dels poderosos són els que acríticament propaguen els governs i el concepte d’enriquir-se, de “forrar-se”, troba terreny abonat en els polítics sense ideologia que tant abunden.

Sovint hi ha massa gent sense ofici ni benefici que per ambició i per servitud amb l’aparell del partit, es troba amb un càrrec públic que li comporta un superior estatus retributiu i social, que al ser eventual i no tenir un lloc de treball en molts casos si el cessen, els electors o el partit, es curen en salut fent-se un coixí per al seu futur.

Cal una profunda regeneració democràtica, hi ha prous polítics honrats per a fer-ho possible, i el poble ha d’empènyer amb els seus vots, però caldrà trencar amb aquest caduc sistema de la segona restauració borbònica dels anys setanta.

dimecres, 28 de novembre del 2012

Un fantasma ha sortit de les eleccions? Alguns li diuen “massa fragmentació al parlament”

No han tardat gaire els que volen posar aigua al vi del dret a decidir, després de l‘estat de xoc en què van quedar en la nit electoral, de vendre fum tot dient que el Parlament és ingovernable tan fragmentat i que si alguns partits no donen un suport incondicional a la “governabilitat”, que és com anomenen a les retallades, esdevindrà l’apocalipsi. Fins i tot amenacen amb què no es pot seguir el camí del dret a decidir si no s’accepta acríticament el model de política econòmica seguida fins ara.

La hipocresia dels que volen majoria absoluta o res, ara es modifica per l’adhesió incondicional o res. Un té la sospita que sòn els mateixos que amb una possible majoria absoluta haurien pressionat també perquè res es fes en el camí del dret a decidir.

Governar amb minoria és fer política, amb majoria absoluta tothom pot “manar”, però governar és una altre cosa, ara bé pels poders fàctics la millor manera d'influir des de l’ombra és tenir un interlocutor amb majoria absoluta. Espanya i Catalunya han estat un exemple d’aquesta manera de governar i vist el com estem no es pot dir que hagi estat o continuï sent un bon sistema de govern.

Ara bé, governar en minoria dona la talla del bon polític i la pregunta és si els tenim al govern i a l’oposició? Aquests mesos ho veurem. Espero que ERC i ICV-EUiA , i en un futur les CUP, siguin capaços de saber articular oposició, fer propostes per modificar polítiques de govern i assegurar que la voluntat majoritària dels catalans i catalanes, el dret a decidir, es pugui acomplir en un termini breu. Si es fa bé recaurà en CiU tota la responsabilitat de complir el que ha dit que faria i no tindrà més excuses que posar.

Mai he cregut que quan pitjor, millor. Tampoc crec en els fantasmes i menys en aquest de la fragmentació. Però no s’ha de mostrar ni debilitat ni intolerància amb l’adversari. Com que crec en la democràcia, espero que siguem capaços de acomplir les expectatives d’una àmplia majoria de la població catalana.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Dret a decidir sí, però sense retallades

Font: ultimahora.es
Dret a decidir sí, però sense retallades. Jo resumiria amb aquesta frase el resultat electoral. Si Mas no entén el missatge no és l’home adequat per dirigir el país. La seva política econòmica li ha passat factura, com a tots els altres governants europeus que s’entesten en les polítiques d’austeritat i carreguen sobre els ciutadans tot el pes d’una deute que no han creat. Em preocupa el discurs del president Mas, va tardar molt en sortir a parlar i podria haver-se escarrassat més. Amb 50 diputats no es governa Catalunya i si ha de trobar aliats, ha de triar.

Les retallades tenen uns aliats, el PP, incompatibles amb el dret a decidir. Si es vol seguir la via que majoritàriament ha triat el poble s’ha de canviar d’aliats i per tant de política econòmica. Espero que ERC ho tingui clar, el seu electorat no li perdonaria que fes de crossa de CiU i col·laborés en fer reviscolar les polítiques antisocials dels darrers dos anys. La gent que conec d’ERC crec que no ho permetrà.

La patacada del PSC ha estat prou forta perquè surti del dubte hamletià de ser o no ser i decideixi quin camí vol. Si vol competir amb el neo-lerrouxisme de Ciutadans o trencar definitivament amb el PSOE, ho han de decidir ràpid o en la consulta que s’albira tornaran a fer el paper de la trista figura que tant bé se li ha donat al seu candidat en aquestes eleccions.

La polarització nacional existeix i és favorable al sobiranisme, la social també i les esquerres nacionals hem d’aconseguir que també ens sigui favorable. Ací tenen un gran paper a jugar ERC, ICV-EUiA i les CUP, cal que parlin, que s’agafin confiança, que articulin un pol social que porti a bon port un canvi en el nostre sistema econòmic i un estat català que el gestioni.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Deixeu-vos de romanços i aneu a votar!


És clar que hi ha raons per estar emprenyats, per rondinar dia i nit, però el poc que ens queda en aquesta democràcia cada dia més minsa és el dret a vot. Per això als poderosos els hi fa por i dediquen tants recursos a afavorir els seus, per això els importa un "pito" que els que podien posar en perill els seus interessos no vagin a votar. Fes el contrari del que volen els que t’estan amargant i vota!

Vota a qui vulguis, escarrassa’t un xic i no ho facis per a aquells que t’estan portant pel camí de l’amargura, pots votar a diferents opcions amb diferents matisos que t’hi pots sentit en bona part identificat i si dubtes amb el cervell vota amb el cor!

Que tingueu, que tinguem un bon dia!

dissabte, 24 de novembre del 2012

Una dia de reflexió innecessari abans d’un dia decisiu

Font: naciodigital.cat
Sempre he pensat que el dia de reflexió és perfectament prescindible, és una herència de la transició que com d’altres coses d’aquesta època no s’han modificat, penso jo, per inèrcia. Tindria més sentit fer de la campanya un tot correlatiu que culminés amb la data electoral. Ens estalviaríem un dia que no és ni carn ni peix, de dubtosa eficàcia, que ens porta més a oblidar que a reflexionar.

He notat però una campanya més viva, més activa que d’altres. Fins i tot els mítings s’han omplert com feia temps que no véiem. Sovint que s’omplin auditoris és un miratge amb poca repercussió electoral, però és indubtablement una injecció d’autoestima pels candidats.

Els debats m’han cansat una mica, hi he anat com espectador de més menys. No es fàcil per un candidat canviar els registres i no deixar-se portar pels apunts, que queden bé el primer dia, però al segon o tercer debat esdevé reiteratiu i perd en convicció. Cal més respecte i flexibilitat, l’oratòria no s’improvisa, és un art, al que no tots inspira.

Crec sincerament que el model de Campanya està esgotat, però passa com el sistema electoral, que els partits guanyadors acaben pensant que si han guanyat millor no tocar res, no sigui que si es canvia perdin. I així anem...

Demà aclarirem algunes incògnites, si CiU treu majoria absoluta, si la caiguda del PSC es tan forta com s’espera, si Ciutadans prendrà vots al PP, si serà ICV-EUiA o ERC qui sortiran més reforçades, si entrarà la CUP al Parlament...

Però, al meu parer, el més important serà que hi hagi una àmplia majoria sobiranista i que CiU no tingui prou força per a continuar retallant, que no tingui prou marge per les seves polítiques antisocials. Una amplia majoria per fer un estat i prou creixement dels partits de l’esquerra nacional per preparar l’alternativa social a Catalunya i a Europa.

dijous, 22 de novembre del 2012

Tere Borin, sis anys d’una absència plena de vida

Font: Txell Trias
Quan em pregunten per què fa tant de temps que continuo militant, i quin ha estat el meu secret per a continuar, quan no poques vegades m’han ofert canviar de jaqueta i anar a partits que en paraules dels proposants “tindrien més en compte la meva vàlua”, potser no saben, i per això no ho entenen, que la meva opció de fer política és fruit d’un compromís amb altres persones, a les que interrogo mentalment, doncs moltes ara no hi són, sobre un camí compartit.

De ben jovenet he tingut la sort de conèixer grans persones en el món de la política, sí! Malgrat molts no s’ho creguin és el lloc on he conegut una part important de les millors persones al llarg de la meva vida. Algunes en la direcció política, Gregori, Guti, Cipriano,… i molts d’altres. Però sobretot els que més dec, per coherència i compromís, són aquells que, calladament, militant, han estat imprescindibles.

Us parlaré de la Tere Borin, ahir va fer sis anys de la seva mort, als 57 anys, va viure massa pocs anys i quant va donar als altres! Ferma i sensible, generosa i acollidora, sensata i tossuda… Mai caminaves sol, perquè ella sempre hi era. D’aquest material es forgen les organitzacions que fan de l’esperança de molts, de la lluita d’alguns, el camí per a fer possible el benestar de la majoria.

Hi ha un fil conductor, un fil d’Ariadna que ens ajuda a caminar drets, amb el cap alt, davant de les adversitats, aprenent dels errors... Saber que no estem sols, que tenim persones en les que podem confiar, amistats que no es poden comprar amb diners, que són la sal de la terra, per això malgrat que amb la força de la violència, a voltes, ens han derrotat, mai, mai, ens han vençut. Teresa continues en el cor de molts, els que et recordem i vivim per fer possible els teus, els nostres somnis.

dimarts, 20 de novembre del 2012

Gran subhasta! permisos de residencia a 160.000 euros, però la llei hipotecària ni tocar-la, no fós cas que es perjudiqui als especuladors!

Font: laverdad.es
Ahir ens bombardejaven amb la noticia que el govern espanyol es planteja concedir el permís de residència a ciutadans estrangers que comprin un habitatge de més de 160.000 euros. Ho deia el secretari d'Estat de Comerç, Jaime García-Legaz, justificant la mesura per a vendre l'estoc d'habitatge a l'Estat, apuntant que el govern espanyol considera 160.000 euros una quantitat equilibrada.

En unes setmanes es posarà en marxa una reforma del Decret d'Estrangeria per concedir permisos de residència a Espanya. La frase pronunciada per l’esmentat responsable (?) de l'executiu espanyol a un esmorzar informatiu organitzat pel diari El Economista ha posat al descobert una iniciativa en què treballen diversos ministeris des de la passada primavera. Sembla que hi estan implicats Foment, Interior i Exteriors i té com a objectiu vendre part de l’estoc de pisos en un moment en què no hi ha crèdit per comprar-los.

Gent sense cases, cases sense gent, i el govern sense idees, o més aviat amb les idees dels especuladors que campen amb tota impunitat amb la complicitat d’aquest maleït govern.

D’altra banda apareix el president de l'Associació Espanyola de Banca, Miguel Martín, per advocar que cal construir més cases i donar més hipoteques per sortir de la crisi, en lloc de posar "traves" perquè el crèdit hipotecari ressorgeixi quan es necessiti. Té més el cinisme de dir que el sector ha ajudat amb les seves hipoteques que es puguin comprar habitatges! Una tesi defensada pel conseller delegat del Banc Sabadell, sí, uns dels nostres! Jaume Guardiola, qui recorda que no hi ha país en el món amb major accés a l'habitatge que Espanya! I a més va afirmar, sense caure-li la cara de vergonya, que els canvis a la llei hipotecària podrien restar atractiu a les cèdules hipotecàries, el que dificultaria el finançament de la banca i la concessió de crèdit. Especuleu, especuleu que el mon s’acaba!

Si no ens desempalleguem dels especuladors i dels governs titelles que en són els seus masovers, l'estafa de la crisi continuarà.

dilluns, 19 de novembre del 2012

Després del 25N, ens mantindrem fidels al doble compromís de la lluita social i nacional

Estic en una organització on hi ha independentistes i federalistes, ICV. La meva militància és la continuació de la que vaig tenir al PSUC i abans a les JJCC. En els programes i principis ideològics sempre hi havia dos eixos: el social i el nacional. El PSUC defensava en el terreny nacional el dret a l'autodeterminació i el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític.

Doncs bé, ara és el moment històric en què el dret a decidir (autodeterminació) està més reivindicat i acceptat socialment. Però hi ha veus que diuen que he de prioritzar els drets socials o faig el joc a CiU, sincerament no ho crec.

Per què hem de prioritzar entre una cosa i l'altra quan sempre han format part de l’ADN de la l'esquerra catalana on he militat? Per què precisament ara que podem dir que nosaltres sempre hem estat a favor de l'autodeterminació no hem de defensar-la? Fer-ho impedeix lluitar per unes polítiques econòmiques i socials d'esquerres? Ningú amb un dit de front, si no és per sectarisme, per reacció visceral a una dreta catalana que tant de mal ha fet aquests dos anys, pot creure que s’ha d'escollir.

Jo no hi veig la necessitat. Al cap i a la fi el dret a l'autodeterminació estava pensat per aconseguir una Espanya plurinacional, era aquesta la via. La diferència és que ara no és possible des de la pròpia Espanya, és a dir, en aquests darrers trenta anys ha passat de difícil a impossible.

Per això, al meu parer, la separació de debats, ni té coherència històrica ni consistència argumental. Jo vaig ser a la manifestació de l'11S, he estat a totes les manifestacions en contra de les retallades i vaig fer vaga el 14N. I tan tranquil, sense contradiccions ni complexos.

Penso que com jo, una amplia majoria dels que compartim militància ICV i EUiA, vivim aquesta doble lluita com una sola i estic segur que els que ens votin el 25N poden estar convençuts que serem coherents amb aquest doble compromís.

dissabte, 17 de novembre del 2012

Un com més la muntanya pareix un ratolí

Dont: diagonalperiodico.net
Des del 2008, any en el que la crisis econòmica i financera va esclatar a l’estat espanyol, al voltant de 400.000 habitatges han estat desallotjats per ordre judicial com a resultat que els seus propietaris no podien fer front a la hipoteca. Ara que s’està a punt d’arribar als sis milions de parats, el PSOE i el PP principals responsables de no haver fet res en aquest tema en els darrers quatre anys anunciaven que pactarien una solució als desnonaments de forma ràpida i definitiva.

Tot feia pensar que s’aniria a una reforma de la llei hipotecaria actual que data del 1909, en el sentit de les demandes que repetidament ha fet la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH), és a dir una dació en pagament retroactiva – en la que el banc accepti l’habitatge en condonació de la deute- així com mesures complementàries en la línia d’un lloguer social de com a màxim 200 euros.

El resultat ha estat profundament decebedor, el PSOE s’ha despenjat i ha acabat en un decret de mínims, de tant mínims que la Banca els ha aplaudit.

El Ministre de Economia, Luis de Guindos, ha assenyalat que no es modifica la llei hipotecària, i ha afegit amb el cinisme que el caracteritza que “els deutes es paguen”, serà hipòcrita si la seva política, la del seu govern i l’anterior, ens està portant a la ruïna precisament perquè els bancs no paguen els seus deutes i els estem pagant nosaltres!

L’advertiment de la troika -la Comissió europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- tot dient que qualsevol canvi que afectés la liquidesa dels bancs i per tant el rescat d’aquests, se’ls havia de consultar i la pressió dels grans bancs han posat les coses en el seu lloc, perquè són els bancs alemanys i francesos els que tenen la majoria de les cèdules hipotecàries espanyoles. L’especulació per sobre dels interessos dels ciutadans un cop més!

divendres, 16 de novembre del 2012

Per què votes a qui t’explota?

Un cop llegida l’enquesta del GESOP que publicava el dijous el Periódico m’he trobat pensant en un munt de paradoxes a l'observar l’opinió del enquestats, una mostra prou representativa, sobre el valors que millor representava cada partit que es presenta a les eleccions.

No ha estat una sorpresa les afirmacions, però si la rotunditat, en la que es valorava a ICV-EUiA, com la que millor representava la justícia social, la igualtat, la transparència... I tot i això la distància d’intenció de vot entre aquest partit i el més votat que és el numero 1 en populisme i especulació és abassegadora, malgrat que aquest darrer representa l’antítesi d’aquests valors.

Què està passant, quin virus ens assalta per què es voti contra uns valors que semblen ser socialment majoritaris i s’accepti amb “il·lusió” els partits que són exponent dels que més es critiquen? Quina doble personalitat tenen bona part dels votants que voten a aquells que els exploten?

Una resposta culte ens parlaria d’alienació, és a dir “combregar amb rodes de molí”. Un escèptic ens diria que molts dels que critiquen si es trobessin governant s’omplirien les butxaques. Un fatalista ens parlaria de la por al canvi, de que estem malament però ens fa por canviar no sigui que anem pitjor. Un cínic ens diria que qui esdevé esclau s'hi acostuma...

Erich Fromm ens parlava de la por a la llibertat, del “complexe de Peter Pan” i del rebuig a fer-se gran i assumir responsabilitats. La política és massa important per a delegar-la, però és molt més còmode... fins ara. Atrevir-se a pensar i fer el que es pensa, ser conseqüents i no tenir por a assumir les responsabilitats que ens pertoquen, solament així superarem la contradicció que ens planteja l’esmentada enquesta, és a dir deixar de votar al que ens explota.

dijous, 15 de novembre del 2012

Després del 14 N, lluitarem, lluitarem!

Font: diaridegirona.cat
Una vaga especial, la primera que afecta a la Península Ibèrica. Què dirien els vells federals, els de debò, aquells que volien un estat català en una república federal ibèrica? Segur que dirien que hem esperat massa. El capitalisme, el de debò, el financer, s’ha internacionalitzat i ninguneja els estats–nació, els treballadors hem quedat molt al darrera, però hem de recuperar el temps perdut, la lluita contra aquest capitalisme depredador serà internacional o no serà.

Una manifestació, la d’ahir, protagonitzada pel jovent, em vaig fer un fart de saludar alumnes i ex-alumnes, quin goig. Recuperem el seu esperit d’avantguarda, una frescor que desarma i una convicció per un futur millor que m’omple de sentit. Estic segur que seran capaços de trobar noves formes d’organització i que ompliran les velles, però necessàries, partits i sindicats, d’il·lusió i determinació per aconseguir superar aquest present que no es mereixen.

Entre la gent d’Iniciativa i Esquerra Unida vaig veure satisfacció, perquè es reconeix una feina, l'oposició a les polítiques del bipartidisme, PSOE-PP i del seu aliat CiU, que sovint hem fet gairebé en solitari. Molta gent es posava l’enganxatina de la coalició i s’arrenglerava en la comitiva per afinitat i simpatia.

Una vaga general que no deixa indiferent, als que l’han fet perquè teníem raó i ens deixa un pòsit de satisfacció i als que no l’han fet però compartien els motius, n’he trobat més d’un a la manifestació, perquè la propera la facin amb nosaltres. Perquè si els governs, els actuals de dretes a Espanya i Catalunya i els que tinguem en el futur, després del 25N a casa nostra si encara hi ha gent que confon la bandera amb la cartera, continuen fent polítiques contra la gent, ens tornaran a trobar, i serem més encara!

dimecres, 14 de novembre del 2012

Avui faig vaga, anem sobrats de raons!


  1. L'ATUR no s'atura: 900.000 persones sense feina a Catalunya i 100.000 famílies sense cap ingrés.
  2. La POBRESA no para de créixer: 1 de cada 3 catalans està en risc de pobresa.
  3. Els SOUS són cada cop més baixos: tenir feina ja no és garantia de no ser pobre.
  4. La REFORMA LABORAL pràcticament ens esclavitza: o ens acomiaden, o ens fan treballar més hores per menys diners.
  5. L’ATUR JUVENIL és insostenible: El 53% de joves estan sense feina i més de 10.000 han emigrat a l’estranger.
  6. La INVESTIGACIÓ no rep diners: a les persones investigadores se les obliga a emigrar i perdem la generació millor preparada.
  7. Més retallades en EDUCACIÓ: 6.000 llocs de treball menys i 20.000 alumnes més, augment de taxes a la universitat i a l’FP, menys beques menjador i menys pressupost per a escoles bressol.
  8. La SANITAT és més cara i en pitjors condicions: l’euro per recepta a Catalunya, el re-copagament sanitari i l’augment del 45% de les llistes d’espera.
  9. Retallen les AJUDES SOCIALS: retallades ens les prestacions de l’atur i PIRMI, i es criminalitza a qui les necessita.
  10. El RESCAT ECONÒMIC no rescata persones: ens portarà més atur, retallada de pensions, retallada de prestacions d’atur, més pobresa, més interessos per pagar als especuladors.
  11. La PUJADA DE L’IVA, la pateixen els més pobres: s’apuja l’IVA dels preus dels serveis bàsics, mentre amnistien als defraudadors i els especuladors es fan rics amb la crisi.
  12. S’expropien habitatges i es mantenen les HIPOTEQUES: Milers de persones perden l’habitatge i els estalvis mentre es donen diners als bancs, que es queden amb els pisos i continuen cobrant les hipoteques.
  13. Ens priven de la CULTURA: amb l’IVA al 21% i sense subvencions, la cultura es converteix en un article de “luxe” o, simplement, desapareix.
  14. Augmenta la REPRESSIÓ: es criminalitza a qui protesta i es retallen llibertats democràtiques.
No hi ha futur, ni social ni com a nació, si ens deixem trepitjar per els hipòcrites que, causants de la crisis, ens la estan fent pagar a tots nosaltres. El botxins tenen noms i cognoms, no dormiran tranquils si avui amb la veu forta i clara els hi diem que els temps estan canviant!