dissabte, 29 de desembre del 2012

La bici i els vianants han de ser compatibles



L'àrea de mobilitat de l'Ajuntament de Girona reduirà l'any que ve de dos carrils a un la circulació de vehicles pel carrer Pont de la Barca, sobre el riu Ter, al barri de Fontajau. La reducció d'un carril d'aquesta via es veurà compensada amb el doble sentit de circulació de l'avinguda de França. El pont sobre el riu Ter, segons el govern, hauria d'estrenar-se l'últim semestre del 2013 i la sortida de l'AP-7 oest s'obrirà al març.

Aquesta noticia em porta a reflexionar sobre la necessitat d’un major impuls a l’ús de la bicicleta per la ciutat. De l’antic govern hi ha en l’haver la creació de la “Girocleta”, però en lo negatiu la manca d’una xarxa de carrils bici, mancança que dificulta l’ús normalitzat d’aquest vehicle.

Aquesta dificultat explica però no justifica l’ús incorrecte que alguns ciclistes fan de les voreres i l’ús subjectiu de les direccions dels carrers. El conflicte està servit i molts vianants en surten perjudicats. El lloc de les bicicletes, com el de tots vehicle és el carrer no la vorera, solament en casos excepcionals, zones peatonals o voreres de gran amplada es pot fer l’excepció.

Ara bé, la major part dels automobilistes veu al ciclita com una nosa. Dia si, dia també, em trobo escridassat per energúmens que volen passar a velocitats més altes de les permeses, si s’escau per sobre de la meva bici.

En plena elaboració del pla de mobilitat urbana (PMU), la voluntat comuna i compartida per l’àrea de mobilitat és anar en la direcció de fer la ciutat un lloc factible per a l’ús de la bicicleta i la convivència amb els vianants. El repte és que  tant el vianant com el ciclista estiguin més protegits. Aquest és un dels objectius que entitats com “Mou-te en bici” ha inclòs en els treballs del pla de mobilitat urbana, on es faran sessions de treball obertes a les entitats i a la ciutadania. 

dijous, 27 de desembre del 2012

L’aeroport i Ryanair un problema sense resoldre


Font: sirius.cat

De l’aeroport i de Ryanair en vàrem parlar molt a la darrera campanya municipal, la companyia irlandesa semblava abandonar progressivament Vilobí i el seu buit no semblava que ningú més el pogués omplir.

L’ombra allargada del Prat semblava que es menjaria tot el “low cost” a Catalunya i la manca d’interès del govern de Madrid en facilitar escales internacionals no sembla que vagi per un camí diferent. És cert que l’augment de taxes el fa menys competitiu que Girona, però no crec que haguem de confiar exclusivament en aquesta circumstància massa feble per a garantir la continuïtat.

De fet enguany  Ryanair no arribarà als 3 milions de passatgers a l'aeroport de Girona i pel que sembla ni aquest any ni el vinent, cosa que incompleix el conveni subscrit amb l'AGi.

La companyia no ha donat gaires explicacions i s'ha limitat a dir que les previsions de la companyia són tancar tant el 2012 com el 2013 amb les mateixes xifres: 2,5 milions de passatgers. És cert que aquest estiu oferirà 61 rutes des de Vilobí, però queda lluny del seu millor moment i sempre amb l’ai al cor de que un cop de geni del seu inefable propietari ens deixi a peu d’escala i sense avió.

No conec cap resposta ni el que és pitjor cap reflexió sobre el futur de l’aeroport, moltes coses es van dir en el seu moment, quan ens quedàvem amb un aeroport buit, i com passa sovint per les nostres contrades quan el problema deixa de ser urgent sembla que deixi de ser un problema... Fins que torna a manifestar-se.

dimarts, 25 de desembre del 2012

25 de desembre: en record de Francesc Macià

Font: xarxanoticies.cat


Francesc Macià va morir tal dia com avui, l’any 1933,  fou un líder carismàtic capaç de guanyar eleccions, proclamar la República i liderar un govern autònom i nom del que fou suprimit 200 anys abans: la Generalitat de Catalunya.

La força d’aquesta figura històrica destaca per una sèrie de valors intrínsecs al seu tarannà, com a persona i com a polític. El que més em sedueix és la vessant humana d’una persona capaç d’evolucionar en les seves creences i de defensar els valors universals per damunt de qualsevol altra creença.

Ara, en un moment clau també per a la història de Catalunya cal posar en primer terme els valors humans de perseverança, ímpetu, esforç i compromís, que definien la personalitat de l’avi Macià.

En moments claus sovint ens cal un líder carismàtic, amb una força, una intel·ligència i uns sentiments imprescindibles. Però aquests polítics no neixen, es fan, no s’improvisen, sòn el resultat d’un llarg procés que permeten a una persona evolucionar, comprometre’s i esdevenir un polític de perfil humanista. D’esdevenir el mirall d’una forma justa honesta i contemporània de fer política, la que ara es manca, però a la que no renunciem.

Comparteixo el somni de Macià i recuperar-lo com a referent simbòlic, descobrir el mite d’un polític honest, que va saber fer-se entendre i va viure compromès amb el seu poble.

dissabte, 22 de desembre del 2012

Tres discursos i un destí. Sobre el debat d’investidura

Font: iniciativa.cat


No em semblen incompatibles els discursos d’Oriol Junqueras i Joan Herrera. Tampoc ho és el de David Fernández.

Em semblen bé les mesures fiscals pactades per ERC amb CiU en el pacte de legislatura. Són una part substancial de les que portava en el programa la meva coalició i no per ser insuficients s’han de menystenir. Obren un forta escletxa a un model neoliberal que fins ara semblava inamovible i genera contradiccions entre la dreta econòmica i la política. És en aquest pla de defensar  la importància de les polítiques de creixement contra les polítiques d'austeritat extrema promogudes per la UE on tenim un punt de trobada.

Estic d’acord amb Junqueras en que cal cercar grans consensos, més enllà del pacte de governabilitat, en àmbits com l'educació o la recerca. Indubtablement els grans eixos de la reactivació econòmica són la recerca, la internacionalització, les infraestructures, el finançament i les exportacions.

Quan tots tres conflueixen en la necessitat de trencar amb les polítiques econòmiques endegades per la troika i seguides fil per randa pel govern Rajoy, no se’ns pot escapar que no podríem aplicar una alternativa amb les actuals competències de la Generalitat, per això ens calen les competències pròpies d'un estat.

Ací és quan penso que en Joan Herrera ho va encertar, quan diu que aquest país mereix una oposició d’esquerres a la política d’austeritat salvatge però també que cregui en el dret a decidir. Al d'un pacte contra la corrupció i refundar la democràcia garantint el rendiment de comptes davant de la ciutadania. Mereix una oposició però també construir un futur govern que doni sortides a la crisi amb noves polítiques.

David Fernández de la CUP-AE ha ofert mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades, i ha dit que els adversaris de Catalunya eren l'estat espanyol i els mercats financers. Ítaca avui és intervinguda i rescatada per la troica. De manera que ens trobarem més problemes quan hi arribem. I ha acabat citant un poema de Blai Bonet que m’agrada especialment: 'Lluita si pots, i si no pots batalla. La impotència ens dirà què cal fer'.

Caldrà doncs fer un esforç perquè els tres discursos puguin tenir un mateix destí, un estat propi que contribueixi a fer una Europa diferent. Perquè el dret de decidir no és només un dret, sinó una eina indispensable per a preservar el nostre estat del benestar, per a aportar el millor de nosaltres mateixos com a país i com a societat al desenvolupament de les institucions europees. Tan sols amb un estat podrem fer les millors aportacions al conjunt d'Europa.

dijous, 20 de desembre del 2012

ORDENANCES MUNICIPALS 2013. Una abstenció que dona excel·lents resultats

Font: elpuntavui.cat
Començaré per un relat, el relat d’uns fets. Les Ordenances Fiscals per al 2013, tal i com se’ns varen presentar pel govern, no responien a la realitat de dificultats de les famílies i persones de la nostra ciutat. Hi vàrem votar en contra. Dies després vàrem reconsiderar la nostra posició per permetre una aprovació inicial i que les entitats ciutadanes poguessin fer al·legacions. Vàrem respondre doncs a la petició que ens va fer la Mesa d’Entitats, que aplega moltes entitats i associacions que treballen en els seus barris i altres com la PAH. Tots vàrem aprendre d’aquest procés i vàrem saber aprofitar l’oportunitat per treballar conjuntament. En primer lloc CUP, Mesa d’Entitats i el meu grup municipal. En segon lloc amb el govern de CiU, que a través del seu alcalde, ens va fer la proposta de negociar les Ordenances.

No ens fa por haver aproximat posicions amb CiU si representen millores per a la ciutadania. Però ho torno a dir: aquestes no són les nostres ordenances. Queden lluny de la radicalitat amb la que voldríem capgirar alguns temes. Però també som conscients i realistes de la nostra força! No pretenem governar des de fora, des de l’oposició.

Del resultat de la negociació hi hem sortit tots i totes guanyant. Sobretot la ciutadania hi ha sortit guanyant!

Hi hem guanyat en democràcia participativa i propositiva. Participació amb capacitat de decisió. Estem davant d’un canvi de model: participació de la ciutadania, de les entitats de la nostra ciutat, a través de la Mesa d’Entitats. Ordenances més socials, que atendran més i millor els col·lectius més pobres, més mancats, més castigats per les diferents administracions (estat, Generalitat, ...). Els poderosos, els que tenen, els que no volen perdre els beneficis que fins ara han tingut, tenen poder, saben cridar i protestar, són familiars de polítics, o amics i coneguts del seu clan social. Canviar les Ordenances en profunditat serà potser en una altra ocasió, quan altra conjuntura ens acompanyi!!

Tanmateix, malgrat no ser les ordenances fiscals d’ICV-EUA, reconeixem que incorporen aspectes importants que van en la direcció d’afavorir els que menys tenen i “castigar” els que han abusat, els que més tenen.

Obrim un camí a la Tarifació social: progressivitat social, pagar impostos segons els ingressos. Està en la línia d’una fiscalitat més justa: taxa recollida i gestió dels residus, taxa servei clavegueram, preus públics a les Escoles Bressol. Malgrat ser preus, es ratifica el seu acord en el Ple i és aplicable des del 3r trimestre d’aquest curs 2012-2013. Creació d’una comissió mixta amb Grups Municipals i entitats ciutadanes i una comissió tècnica. Amb la finalitat que es presentin els resultats a la tardor del 2013 i així preveure la seva incorporació en les Ordenances fiscals del 2014.

Una de les situacions més dramàtiques d’aquests darrers mesos han estat les persones que han perdut la seva vivenda, per execucions hipotecàries i desnonaments. A través de la PAH es va aconseguir crear la Taula pel Dret a l’Habitatge. S’ha anat avançant, però hi havia temes que s’han de reflectir en les ordenances. Subvencions del 100% de la taxa de recollida i gestió dels residus i de la de clavegueram, per a famílies víctimes d’execucions hipotecàries. Creació d’una línia d’ajuts per a atendre el 100% del valor de les plusvàlues. Pressionar i sancionar amb augment de taxes les entitats bancàries que estan volent mantenir els seus marges de benefici en base a empobrir i desnonar les persones. Increment del 50% de la taxa dels caixers automàtics. Notificar el que suposa l’increment de l’IBI del 50% dels pisos buits acumulats per les entitats bancàries i financeres. Que l’Ajuntament de Girona deixi de treballar amb les principals entitats bancàries responsables i líders en execucions hipotecàries i desnonaments. Començant per Bànkia!

Incentivar el petit comerç i els petits negocis, per reactivar la creació de feina, la dinamització comercial dels barris, de la ciutat. Perquè així estem treballant per la cohesió social. Bonificacions en la llicència d’obertura d’activitat. Bonificació del 20% en l’obertura de nous negocis. Del 75% si es tracta de cooperatives. Bonificació del 50% en les zones i barris afectats per les obres del TAV. 50% de bonificació per la contractació de persones aturades majors de 50 anys. 100% si la contractació és indefinida. Excloure les franquícies de les bonificacions anteriors. Sobre el gual i dret a pas es redueix un 20% la taxa, en la perspectiva de renegociar el tema a la Taula de mobilitat.

A més, hem acordat que farem un seguiment periòdic dels acords. Mantindrem l’equip de negociació per fer el seguiment i es facilitaran les dades necessàries. El Defensor de la ciutadania actuarà com a garant d’aquest acord. Podeu consultar tots els acords aconseguits durant un intens i llarg procés de negociació aquí.

Mai una abstenció ha donat tant de profit!

dimarts, 18 de desembre del 2012

AP-7, peatges més cars! No vull pagar!


En aquest any hem patit el rècord en la puja dels peatges, quatre, el primer de 3,2% a principis de 2012 en concepte de la pujada anual que fa l'Administració central sobre les autopistes de pagament; un 7,5% que es va aplicar al mes de juliol mitjançant un Reial Decret; el 3% corresponent a l'augment de l’Iva; i a partir de principis de 2013 un 2,40% més. En un any, l'Estat haurà apujat el preu de circular per l'AP-7 un 17%.

Com hem dit, ací no acaba la cosa, haurem de sumar tots els augments de preu que s'han efectuat des del gener del 2012, el que està previst per a principis del 2013, arribant a un abusiu increment en un any, per circular per l'AP-7, fins a un 17%. A ningú se li escapa el negoci d’Abertis, gran beneficiada del no desdoblament de la N II, quina casualitat!

Plou sobre mullat, ja en el seu moment, després de la darrera pujada, les associacions de transportistes van alertar que a més penalització per utilitzar l'AP-7, més serien els vehicles pesants que optarien per passar per la N-II com a alternativa gratuïta. Més col·lapse, més accidents!

El nou augment ve derivat de la decisió del Govern de no pagar els imports que anualment pagava a aquestes vies per compensar per una baixada de peatges aprovada el 1999. A més, a l'actualització mitjana de 2013 s'hi sumaran els increments que l'Executiu va autoritzar aplicar a determinades concessionàries que actualment estan en risc de fallida. Aquest és el cas de la R-2 i l'Autopista Cartagena-Vera. De fet ho pagarem entre tots.

Jo continuo pensant en la justícia del moviment “no vull pagar”, sóc conscient que és molt difícil mantenir una mobilització d’aquestes característiques, però tot el que està succeint amb aquesta satrapia dels concessionaris d’autopista, refermen les raons i la justícia del moviment. Jo, continuo afirmant, no vull pagar!

dilluns, 17 de desembre del 2012

El TAV, el parc central i un xiringuito anomenat estació

Font: directe.cat
Sembla que de la visita del dimarts a la seu del Ministeri de Foment, no se n’ha tret gaire res. Pel que ha dit el regidor d’Urbanisme i del projecte ferroviari de l'Ajuntament, Carles Ribas, el secretari d'Estat d'Infraestructures (Gonzalo Jorge Ferre) no sabia gaire res del que s’havia parlat amb ADIF. La ministra de viatge, absència de disculpes, i un projecte que ha quedat a mitges i amb una estació provisional, de nom, que a tots els efectes romandrà molt de temps.

En aquest joc dels disbarats el regidor Ribas, li va fer arribar que no volem que l'esmentat edifici de cinc metres, acabi essent permanent. Un edifici que entorpeix la funcionalitat del parc i genera no una sinó dues estacions de fet, dificultant la connexió i la mobilitat.

A la reunió de dimarts, l'alcalde, Carles Puigdemont, i els portaveus de tots els grups del consistori gironí ens havíem de trobar amb la ministra de Foment, Ana Pastor. L'absència de la titular de Foment ens va indignar i pel que sembla possiblement es va absentar perquè no tenia res a dir.

El més calent a l’aigüera, doncs sí, i no hi ha res lligat, l’estat, el govern de l'estat donés el vistiplau al projecte del túnel que enllacés les dos estacions i permetés enderrocar la flamant estació provisional que s’està construïnt, Girona no tindria, però, la connexió subterrània fins al 2014!

Caldrà anar preparant la via dels tribunals, l’exigència de responsabilitats econòmiques per la pèrdua que significa per a la ciutat un projecte no acabat, perquè de fet no hi ha oberta una via de diàleg, el que hi ha és senzillament una presa de pèl.

diumenge, 16 de desembre del 2012

Deixeu de maltractar a la gent gran!

Font: novaradiolloret.com
Un dels grups socials més damnificats per la crisi i les polítiques neoliberals de retallades és el de la Gent Gran. Des del 2008 que pateixen amb duresa la crisi i, entre pujades d'impostos i copagaments sanitaris, les seves pensions cada cop són més minses...

Una dada escruixidora ens la dóna la Fundació La Caixa, gairebé 80.000 famílies a Catalunya viuen de la minsa paga d’un pensionista com a resultat de que tots els membres s'han quedat sense feina. La decisió de no actualitzar les pensions amb l'IPC de novembre tal com marca la llei. Numèricament, els efectes d'aquesta decisió són clars: els pensionistes han perdut aquest any, de mitjana, gairebé 230 euros. De tota manera, com que a Catalunya els preus han pujat més que al conjunt de l'Estat, la pèrdua de poder adquisitiu s'enfila a casa nostra fins als 314 euros.

El govern estatal va preveure a començament d'any que l'IPC tancaria el 2012 en l'1% i aquest és l'increment que va aplicar a les pensions el mes de gener. Per llei, l'executiu hauria d'abonar ara una paga compensatòria als pensionistes si l'IPC real és superior al previst. Com que la inflació a l'Estat espanyol s'ha enfilat fins al 2,9%, segons l'INE, els jubilats haurien de cobrar, de mitjana, 229,5 euros, però Rajoy ha anunciat que aquest any no hi ha diners per compensar-los. A Catalunya la inflació és, com sempre, encara superior, fins al 3,6%, de manera que la pèrdua de poder adquisitiu arriba fins a la esmentada xifra de 314 euros, que, de tota manera, no s'haurien pagat.

Pel 2013, noves rebaixes. La hipocresia dels governants no te límits, el PP n’ha fet bandera amb el nom de realisme, com si quan estaven a l’oposició visquessin a un altre planeta i al governar tot els hi vingués de nou. Què fàcil es manipular els vots i fer de la credulitat de la gent gran un estafa. A Catalunya, el govern sortint, ja veurem que fa l’entrant, els ha castigat amb una sensible disminució de la qualitat en la salut i s’ha tret de la màniga l’euro sanitari. Plou sobre mullat!

Com tractem a la gent gran i als nens ens qualifica com a país, l’insensibilitat de la dreta espanyola i catalana, la seva arrogància de classe, ens ha portat a un suspès rotund!

divendres, 14 de desembre del 2012

L’escola en català, però la volem de qualitat!

Font: cadenaser.com
Aquests darrers dies la consellera Rigau s’embolcalla amb la bandera, que és de tots, i intervé en públic defensant la llengua, la que tots nosaltres creiem, i surt a les fotos amb un somriure tranquil·litzador, com si pensés que ens oblidarem, els docents i la comunitat educativa, de la seva nefasta actuació aquests darrers dos anys dirigint la conselleria d’Ensenyament.

És cert que davant de l’agressió del ministre Wert cal la unitat, la més àmplia i és de coherència defensar-la i fer-la eficaç, posposant, ni que sigui de moment, les greuges acumulades per aquells que han situat l’escola catalana, la pública, en el seu pitjor moment.

Ha menystingut als docents, carregant-los de feina, empitjorant les seves condicions laborals i menystenint les seves opinions, i com la resta de treballadors i treballadores de la funció pública, disminuint-los sensiblement el poder adquisitiu.

És també la consellera de les subvencions a les escoles que discriminen per sexe i que practiquen models religiosos excloents i que no fan del català la llengua de cohesió social, perquè discriminen l’accés per qüestions econòmiques.

Des del pensament neoliberal que ha dominat el govern català aquests dos darrers anys hem retrocedit en cohesió social i en qualitat i això no pot continuar així. No volem continuar en una Espanya dirigida per gent casposa i autoritària, però tampoc volem seguir el camí econòmic, social i educatiu del govern Mas, ara en funcions. El poble ho va manifestar clarament no donant-li la majoria absoluta en les darrers eleccions.

Ens manifestarem, anirem junts amb la senyora Rigau, contra les agressions a la llengua i a l’escola catalana, però amb rotunditat continuarem dient que no comptaran amb la nostra complicitat, si no és per a reconstruir un model d’èxit, de cohesió social, que ha de fer de l’escola, la pública, una prioritat per a la construcció nacional de Catalunya.

dimecres, 12 de desembre del 2012

Wert, Aznar i el cor de la FAES


El Ministre Wert, “el torito bravo”, quan parla, quan provoca, sap molt bé el que es fa. No està sol, té al costat, per activa, l’expresident Aznar i també per omissió l’actual president Rajoy. Creuen que per vèncer tot es legítim i fan bona la dita de quan pitjor, millor.

No han tingut des de l’oposició cap escrúpol per desestabilitzar el país en plena crisi econòmica per conquerir el poder i ara reconstruir l’enemic intern que tants vots els hi ha donat fent agitar la bandera, la del seu nacionalisme excloent, contra Catalunya. Perquè,  no ens enganyem, si ataquen la llengua és per la importància que té per a nosaltres, els catalans, com a senya d’identitat.

Volen dividir, no solament provocar l’aversió de molts espanyols per Catalunya, no en tenen prou, volen també dividir als catalans. Com va dir Aznar, abans que es produeixi la divisió d’Espanya, es produirà la divisió a Catalunya.

La FAES, el tanc de coneixement, o d’ignorància i mala fe, ha estat peça clau en el disseny de la política del PP en els darrers anys, ben aixoplugat per la premsa, radio i TV àmpliament finançats pel govern, començant per la pròpia fundació.

La resposta popular a Catalunya ha estat, però, ràpida, contundent i massiva. Defensant l’escola en català, defensem no solament un model d’èxit educatiu, també la cohesió social del país. No ens mouran, no ho aconseguiran, però, atenció! No deixaran de provocar i atacar, tenen un guió molt ben aprés.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Parelles de fet: un registre que es torna a obrir

Font: 20minutos.es
Estem vivint una onada conservadora que amagada en la crisi i les difícils repercussions que aquesta té en els ajuntaments, promou les retallades en els serveis i prestacions que es donen als ciutadans. Sovint són iniciatives que tenen més de ideològiques que de real estalvi de recursos.

L’abril passat, per un decret d’alcaldia, es va parar el funcionament del registre de parelles de fet que funcionava a Girona des del 2001 com a resultat d’una moció presentada pel meu grup municipal. El mes de maig es va presentar en el Ple una proposta de tancar-lo definitivament, ho vam poder parar i es va deixar sobre la taula. El registre es mantenia però el decret de paralitzar noves inscripcions també.

L’argument del govern era la picaresca que s’havia produït en alguns casos amb la complicitat notarial per a simular convivència quan no existia per aconseguir permisos de residència. Vaig comprovar que els fets eren un petit nombre i varem proposar trobar una formula per impedir-ho sense que perjudiqués a la gran majoria que volia exercir el dret d'usar el registre.

Ahir el Ple va aprovar tornar a registrar, prèvia presentació d’un reglament, en un termini breu al Ple.

Ens felicitem perquè Girona es manté com a ciutat oberta i progressista i amb fermesa hem impedit una involució en els drets de les persones en uns moments en què l’exemple és clau per trobar noves sortides a vells i nous problemes.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Felip Puig. Pim, pam, pum... (pilotes de goma)

Font: eldiario.es


L’inefable conseller d’Interior, un cop més vol fer bona la imatge del Polònia amb el bat de beisbol a la mà. Però lluny del sarcasme, cada dia es fa més perillós en el lloc que ocupa, en el que es necessita equilibri i ponderació, virtuts de les que ni molt menys va sobrat Felip Puig.

El conseller d'Interior en funcions va negar dilluns passat en el Parlament que els Mossos d'Esquadra haguessin llançat cap projectil a la zona del centre de Barcelona, en la manifestació de 14-N,  en la qual una dona va perdre un ull, segons la seva versió, per l'impacte d'un projectil.

No obstant això, es va fer públic a Internet un vídeo en el qual apareix un mosso d'esquadra disparant un projectil i fonts d'Interior van precisar que s'havia demanat més informació sobre els projectils llançats aquest dia, "estiguin o no relacionats" amb Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la manifestació convocada amb motiu de la vaga general.

Es tracta d’un escàndol impropi d'un règim democràtic que el conseller Puig afirmés que els mossos no havien utilitzat pilotes de goma ni projectils de llançadora i que dos dies després un vídeo hagi posat en evidència que el conseller no havia dit la veritat.  Puig ha mentit al Parlament de manera premeditada o no controla el que passa dins del cos de Mossos d'Esquadra.

Aquesta enèsima mostra de fatxenderia, dòna ales als agents, sens dubte minoritaris, en el cos que creu que l’ús legítim de la força i la violència il·legítima no té frontera i emmerda la bona feina de molts policies i de la majoria dels seus comandaments que volen fer bé la seva feina, conscients del paper que han de tenir en una societat democràtica.

El millor seria la seva dimissió i que no es conti amb ell per al nou govern. I per cert, treure les pilotes de goma dels recursos policials.