dijous, 31 de març de 2011

Anem a retallar Catalunya :)

És clau fer-ho bé. La cohesió social, l'acció i promoció econòmica, i un model de ciutat sostenible són línies de treball bàsiques per als propers anys.


dimecres, 30 de març de 2011

Una gran oportunitat perduda

Girona no serà si els seus ciutadans troben que la seva opinió no pesa.

La Girona Social, un model del que ens sentim orgullosos.

En els balanços d’acció municipal sovint es dóna més importància a les obres fetes -és a dir: aquelles inaugurables- que a les accions que tenen a veure amb el benestar de les persones. Ha estat paral·lel aquest pensament al del “boom” de la construcció i s’han reforçat l’un a l’altre en el pensament de no pocs alcaldes o alcaldesses.

Ahir quan feia balanç de l’acció realitzada en aquets darrers any per l’àrea de polítiques socials en temes de gent gran i dependència, em venia al cap el desconeixement d’alguns dels meus companys de govern sobre aquest tema que afecta a 1622 ciutadanes i ciutadans de Girona atesos el 2010.

Darrera aquest nombre i del percentatge d’11,5% de gent major de 64 anys atesa, hi ha un gran esforç de les persones que hi han treballat, tècnics municipals, empreses contractades, associacions. Un treball en el qual els seus actors investiguen a partir de l’acció i que ha servit per reduir temps i costos per donar un servei de qualitat.

Ara que es desprestigia la gestió pública dels serveis, ara que els volen retallar parlant d’ineficiència, el model social de Girona i la seva manera de fer -compromís, responsabilitat pública, gestió mixta en funció del objectius de cada servei- esdevenen un exemple en aquest àmbit contra les tergiversacions i generalitzacions poc fonamentades.

En els propers quatre anys l’acció social serà el termòmetre que ens marcarà la bona o mala salut de la nostra ciutat. Començarem amb bon peu.

dimarts, 29 de març de 2011

Ajuntament i UdG

La ciutat necessita estar connectada

Aquest és l'objectiu que tenim alguns par al futur govern de la ciutat.

Centenari de Santiago Sobrequès, un mestre i un ciutadà gironí

Al voltant del centenari del naixement de Santiago Sobrequès la ciutat farà al llarg d’aquest un any un conjunt d’actes i exposicions per homenatjar una persona que potser molts gironins no recorden. Avui en un emotiu acte al saló de descans del teatre municipal s’ha endegat aquest just reconeixement

La ciutat és molt diferent de la de l'any 1973 quan ens va deixar prematurament amb tant sols 60 anys, en un moment dolç de la seva trajectòria acadèmica. Jo vaig gaudir del seu darrer any de docència, poc després d’acabar el curs 1972-73 va morir. En aquell moment jo era un jove estudiant d’història compromès clandestinament en la lluita antifranquista, agosarat i ingenu en la meves intervencions a les assemblees d’estudiants a la Casa de Cultura, en aquell moment seu del Col·legi Universitari de Girona.

Recordo els seus comentaris benèvols a un examen de la guerra civil catalana del segle XV que m’havia qualificat amb un excel·lent, tot i que la meva ploma semblava més inspirada en la guerra del Vietnam que en l’edat mitjana. Em ve a la memòria també quan em va acompanyar a la Sarfa per a tornar a casa meva, a Llagostera, desprès d’uns comentaris sobre Franco que vaig fer en públic, davant la filla del comissari de policia de la ciutat, donant-me savis consells tement per la meva seguretat.

En “Met”, com li dèiem afectuosament els estudiants, era un mestre i un ciutadà, coherent i compromès. Sempre seré fidel als mestres que he tingut.

dilluns, 28 de març de 2011

Els càrtels de la construcció i la defensa de la democràcia

En aquests darrers dies l’Oficina Antifrau ha destapat una trama de corrupteles que, si es confirmen,  poden afectar a les principals empreses constructores de la demarcació de Girona. Les constructores pactaven els concursos públics i es repartien les obres de forma civilitzada perquè n’hi hagués per a tots. Tot molt civilitzat. Però ja es sap que quan tots hi guanyen, algú hi ha de perdre. Aquest algú érem, com de costum, els ciutadans. En pactar les ofertes els concursos sempre s’adjudicaven a l’alça, o sigui, amb preus més cars que si hi hagués hagut competència.

Caldrà estar amatents als esdeveniments i de l’ajuntament estant donar totes les facilitats als requeriments que ens faci la justícia. Caldrà veure qui més des dels negocis i la política ho emparava.  El diner fàcil com a resultat de les pràctiques fraudulentes ha fet molt de mal a la nostra societat, ha dinamitat el valor de l’esforç i ha convertit durant molts anys a la gent honesta i solidària en “somiatruites”.

La regeneració de la vida política passa per la fermesa davant els corruptors, l'assegurar regles de joc clares i situar sota sospita l’enriquiment fàcil. En moments que sols es demanen sacrificis a les rendes petites i mitges cal des de la política defensar una justa distribució de la renda. No confondre l’emprenedor amb el especulador i l'avantatgista, en aquest camí ens hem de trobar tots els ciutadans.

diumenge, 27 de març de 2011

Un balanç de quatre anys de govern que no ha estat

He llegit als diaris que l’alcaldessa, acompanyada dels regidors socialistes i de la candidata del seu partit a les properes eleccions municipals, ha fet un balanç de l’acció de govern del qual el seu partit solament és una part.

A voltes he estat criticat per dir que els socialistes enyoraven la vella majoria absoluta -ja fa vuit anys que no la tenen- i que sovint confonien el govern plural amb el seu partit. Malauradament notícies com aquesta confirmen el que he dit. La debilitat en les idees i en l’argumentari de les accions sovint s’emmascara en la prepotència.

Ho sento per l’Anna Pagans, a la que tinc en alta estima, però un cop més ha estat incapaç de dir no a qui l’ha aconsellat malament. Ella sap, i qui l’ha aconsellat malament també, que si ha estat alcaldessa és com a conseqüència d’aquells que hem posat uns vots que no anaven ni a ella ni al seu partit en un projecte comú que ella havia d’encapçalar. Era un bon moment per a cloure el seu mandat amb un balanç de govern, de veritat, de tot el govern. Què hi farem, no ha estat així.

El 22 de maig, sigui quin sigui el resultat, s’haurà d’aprendre que governar la ciutat ha de ser un esforç comú, de confiança i humilitat. La ciutadania de Girona i el futur de la ciutat bé s’ho val.

Una nova manera de governar?

dissabte, 26 de març de 2011

Es presenta “La Vanguàrdia” en català a Girona

Ahir vaig anar a l’Auditori a la presentació de la propera edició de la Vanguàrdia en català. Una posada en escena impressionant com correspon a l’empresa de comunicació privada més important de Catalunya.

Han tardat 130 anys en entendre que el català, com a idioma propi de Catalunya, també pot ser negoci i no solament devoció. Probablement sense els trenta anys que portem d’immersió lingüística a les escoles i l’esforç d’altres diaris de demostrar que hi ha “mercat”, caldria esperar 130 anys més!

Aquestes meves impressions no volen posar aigua al vi. És una bona notícia. Però amb l’experiència en altres àmbits de veure com en determinat món empresarial el gran es menja al petit, em ve de forma natural un principi de preocupació. En defensa de la llengua, però també de la llibertat d’informació que et dóna la pluralitat.

Dels discursos em quedo amb el de Sergi Pàmies, els altres foren massa doctrinals i, si em permeten, una mica “llepes”. Però bé, com diem ací qui paga mana.




Segur que les coses es poden fer d'una altra manera.

divendres, 25 de març de 2011

dijous, 24 de març de 2011

8000 empreses a Girona, petites i micro

L'Ajuntament no pot ser neutral: ha d'estar present en el teixit econòmic. Una persona, si no té feina ni habitatge, necessita l'ajuda dels serveis socials. Però aquesta ajuda no es pot perpetuar si no hi ha canvi i renovació econòmica. Hem de ser capaços d'obrir camins nous.



dimecres, 23 de març de 2011

Pots governar des de l'esquerra per a tothom

Tenir fonaments és bo, perquè permet arribar a acords amb amples majories.



El forat del TAV, la Coordinadora contra el TAV, rodalies el s. XIX i el control d'ADIF

24 regidors van votar a favor del TAV pel centre de la ciutat. Jo em vaig quedar sol votant en contra. Un temps després em va venir a veure la Plataforma contra el TAV.
El que ens feia falta en aquell moment i encara ens fa falta ara era un millor tren convencional.

Cal protegir els drets del Libis a decidir el seu futur.

Fa uns dies des d’aquest bloc em referia a l’onada de llibertat que començant a Tunis i Egipte s’havia desfermat en bona part dels països àrabs, sotmesos a diferents tipus de dictadures. No totes s’han plegat a la voluntat del poble, el cas del dictador libi Gadafi ha estat l’antítesi del diàleg i ha preferit massacrar al seu poble abans que perdre el poder.

A Líbia ha estat Gadafi qui ha iniciat fa dies accions de guerra contra la població civil. Si un d’aquests moviments populars és reprimit de forma sagnant, com és el cas de Líbia, cal aturar l'agressió de forma immediata, cal garantir el “dret a protegir” a la població civil, restituir la pau i donar una oportunitat al diàleg. Mesures també adequades com el bloqueig de comptes corrents o de comerç d’armes no seran efectives fins dins d’un temps i ara no evitaran la mort de civils.

L’acord amb la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, dóna suport a l’alto el foc i a l’establiment d’una zona d'exclusió aèria per protegir la població civil líbia davant dels atacs, que estaven a punt de desfermar-se contra la població de la segona ciutat del país, Bengazi.

Sóc conscient de les limitacions, contradiccions i riscos de qualsevol intervenció i entre elles, aquesta. Però no es poden repetir casos com Srebrenica a Bòsnia o Rwanda mentre la comunitat internacional s’ho mira sense fer res.

Som un país que l’any 1936 va viure com un cop d’estat esdevenia guerra civil per la no intervenció de les democràcies que volien apaivagar el nazisme a costa de la república espanyola.

Precisament els arguments del cas libi ens donen força per defensar un paper actiu, preventiu, àgil i liderat des de la comunitat internacional en altres casos de règims despòtics, tinguin o no petroli, sense dues vares de mesurar.

dilluns, 21 de març de 2011

"No se'ns esperava en el govern" Conferència Tribuna de Girona

Fa vui anys vam començar a donar colors al govern de la ciutat.

Et convido avui a la tarda a la conferència que faré a Tribuna de Girona

Avui dilluns, 21 de març, a les 19.30h, faré una conferència a l'Auditori de La Caixa (C/ de la Creu, 31),  convidat per Tribuna de Girona, en la que compartiré les idees i els projectes que em veig capaç de fer els propers quatre anys des del govern de la ciutat. Estem en uns moments dificils, ho sé, però també com mai crec que tenim les forces per a sortir-ne enfortits com a col·lectivitat.

Desitjaria, si t'és possible, m'acompanyis i espero tenir l'oportunitat de saludar-te personalment.



diumenge, 20 de març de 2011

Una candidatura en la que podeu confiar

Ahir vam presentar la candidatura a les properes eleccions del 22 de maig, va ser un acte emocionant que vam compartir amb tota la gent que omplia la sala d’actes del Centre Cívic Ter. On millor que en un centre cívic per a presentar unes persones que han donat aquest pas endavant precissament per compromís amb la seva comunitat.

Culmina la presentació de la llista unes setmanes intenses en les que m’he entrevistat amb molta gent per a confeccionar-la. A tots i totes els hi envio des d’ací tot el meu afecte i consideració, els que m’acompanyaran i també aquells que per diverses raons no podien fer aquest pas però m’han fet arribar la seva confiança en el projecte i l’estimació per la meva persona.

En aquest link os adjunto les breus biografies de les persones que han donat aquest pas endavant al meu costat. Com he dit moltes vegades a la gent se la coneix pel que fa i la política mai pot ser una professió. L’exemple que és la millor manera d’ensenyar el teniu repassant aquestes breu ratlles de les candidates i candidats.

És una llista  que presenta ICV-EUiA per a tots i totes, des de l’esquerra per a tota la ciutat. Amb experiència de govern, amb il·lusió i voluntat de servei. Essent conscients que estem en un moment molt difícil, el més per a molts que han nascut i viscut en democràcia. Per tot això, i més enllà de les etiquetes, prevalen les persones, per a portar una casa amb dificultats, una ciutat,  cal fer costat a qui amb coherència i compromís hi pot confiar.

divendres, 18 de març de 2011

Pla Local d'Habitatge


Es va pensar que el mercat generaria l'habitatge necessari, i per aquesta raó no ha estat fàcil poder assumir els reptes i potencialitats que hi ha a la ciutat.

dijous, 17 de març de 2011

Pactes secrets, màrqueting desesperat

Avui, en acabar la roda de premsa de la memòria d'activitats dels centres cívics, un periodista m'ha preguntat si avui al vespre he programat algun acte a les vuit. La pregunta l'ha feta perquè ens ha explicat que a la mateixa hora que la Blanca Palmada farà avui la seva conferència a Tribuna de Girona, les alcaldables Pia Bosch i Concepció Veray han convocat als medis a actes alternatius.

La pregunta m'ha fet pensar en les declaracions que ahir reproduïen alguns medis de Barcelona que algú des d'ací sembla que fa córrer sobre un pacte secret entre CiU, ERC i ICV per governar la ciutat després de les eleccions de maig.

En el vídeo us explico tot el que he de dir al respecte:



Cal un fòrum participatiu. Les obres del TAV han de ser àmpliament conegudes

S’ha celebrat la primera sessió del fòrum del TAV. La informació que han donat els tècnics ha estat molt correcta. Una bona síntesi de desenvolupament de les obres aquests darrers anys i del seguiment municipal. No hem sabut, però, trobar la fòrmula per a fer un debat i assentar les bases d’un sistema més àgil i participatiu. La fòrmula d’una taula i els participants asseguts com a públic no ajudava a la interacció. No pot se un sistema de preguntes i respostes immediates que dificulten el debat. Caldrà trobar noves fòrmules. Per exemple proposar temes a debatre amb antelació en un format més taula rodona que acte públic.

Tenim temps per a millorar el sistema i no decebre la confiança dipositada en tots nosaltres. Estaria bé que la informació que s’ha passat estigués a disposició de les associacions al seu abast a traves de la xarxa de centres cívics.

Ens queda camí per còrrer, cal trencar esquemes i trobar mecanismes millors per a incentivar la participació

dimecres, 16 de març de 2011

Energia nuclear: cap a l'eternitat

Fa molt poc es presentava el documental "Into eternity" (Cap a l'eternitat) que explica l'aventura de crear el missatge "alerta, material radioactiu" en un llenguatge universal, perquè d'aquí a milers d'anys qui trobi els nostres cementirs nuclears ho pugui entendre independentment del devenir de la humanitat. Ara, arran de la crisi japonesa, Alemanya ha acordat posar en standby la política de prolongació de la vida de llurs centrals atòmiques, en resposta a una demanda d'Àustria, un país que té prohibides aquestes intsl·lacions a la seva Constitució i el qual reclama a la Unió Europea una revisió sobre la seguretat nuclear a Europa. Volen fer proves d'estrès a les instal·lacions i s'ha fet palès que seran necessàries millores per garantir el subministrament energètic dels sistemes de refrigeració en cas de fallida de la xarxa elèctrica o atac extern. 
Els defensors de l'energia nuclear han argumentat que és segura i la prova és que la central de Fukushima ha resistit un terratrèmol de 8,9 graus i un tsunami amb una ona de 10 metres. Però amb el pas dels dies els fets evolucionen cap a un dels pitjors escenaris. La pregunta és: què ha de succeir per a que seriosament reflexionem sobre el risc envers els beneficis de l'energia atòmica? Per una font d'electricitat que només representa el 3% de l'energia mundial! Està clar que a molta part del món no és necessària. Mentrestant, ahir al matí a la tertúlia de Catalunya Ràdio, Manel Coderch, Dr. Enginyer i membre del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya, rebia un sms de l'Agència Internacional de l'Energia anunciant que havia pres foc una de les piscines de combustible nuclear de la planta japonesa. Segons deia, això ja és un nivell d'emergència superior a 5 sobre un màxim de 7, i no dubtava que augmentaria. A la tarda, el Comissari Europeu d'Energia ja titllava la situació al Japó d'"apocalíptica".
Tant de bo, com a societat, no necessitem comprovar de nou el nivell 7 per adonar-nos que les prioritats en l'energia estan en una altra banda enlloc de la nuclear. 

dimarts, 15 de març de 2011

Equitat de gènere i cooperació al desenvolupament

Aquesta darrera setmana Girona ha bullit en actes arreu de la ciutat per celebrar el 8 de març, el dia de la dona treballadora. Tots els grups de dones de la ciutat, entitats i grups sindicals i polítics, han fet un esforç per estar presents en diferents espais de la ciutat. La causa bé s’ho val.

El passat dijous les entitats de Cooperació i Solidaritat van organitzar dos actes: “Dona, salut i qualitat de vida” i “Equitat de gènere i Cooperació al desenvolupament”.

La Núria ha participat en la taula rodona que ha organitzat Ajuda en Acció “Equitat de gènere i Cooperació al desenvolupament” i ha plantejat les polítiques municipals de gènere que es fan a través de la Cooperació.

Trenta anys (1981-2011) després de l’entrada en vigor de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes  de discriminació contra les dones, més de quinze anys després de l’aprovació de la Plataforma d’Acció de Beijing i més de deu anys després de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, si bé hi ha hagut progressos considerables en l’àmbit mundial pel que fa a l’avanç en l’equitat de gènere, es constata que encara subsisteixen moltes llacunes i dificultats  que impedeixen que les dones i les nenes exerceixin els seus drets. (Informe Mou-te per la Igualtat).

Les desigualtats entre homes i dones s’accentuen en les regions més pobres. La pobresa afecta especialment a les dones que per qüestions econòmiques, històriques, socials o culturals són excloses de l’accés a la propietat, als sistemes educatius, al mercat de treball,... No obstant, el paper de les dones dins les seves comunitats és molt important ja que en molts casos són elles les que garanteixen la subsistència i promouen el desenvolupament de les seves comunitats.

Un dels principis transversals del Pla Director de Cooperació i Solidaritat de la ciutat de Girona és la perspectiva de gènere que proposa reduir les desigualtats entre dones i homes.

Això s’ha materialitzat en la Convocatòria de Subvencions de l’Ajuntament, on l’alineació amb els principis transversals (gènere, sostenibilitat) és un dels criteris per a l’avaluació dels projectes presentats. El pes de la perspectiva de gènere ha anat augmentant d’any en any en la valoració dels projectes presentats. 

El Pla Local d’Igualtat 2008-2011,  inclou un Mapa de les Desigualtats de Gènere a la ciutat de Girona  i marca fites concretes per a cada una de les àrees. En referència a Cooperació l’objectiu que ens hem marcat és el d’implantar l’avaluació de l’impacte de gènere a cada projecte de cooperació.
Treballar per la igualtat és un repte comú: per als països de cooperació però també per al nord, on hem fet un llarg recorregut però encara estem lluny de la veritable igualtat.

dilluns, 14 de març de 2011

La lluita contra el canvi climàtic, el nostre compromís a Girona

El 15 de desembre de 2009 tots els grups municipals per unanimitat van adquirir el compromís de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle del 20% per sota de les que teníem l’any 1990. D’ençà d’aleshores hem hagut de superar un repte metodològic important doncs no disposàvem de cap inventari d’emissions de la ciutat. Aquest primer escull s’ha pogut superar amb èxit mitjançant un projecte europeu, compartit amb tres ciutats europees més, que ens ha permès saber que avui, Girona, emet cada any a l’atmosfera 831.500 tones de CO2, a raó de 8,8 tones de CO2 per habitant i any.
Això és molt o és poc?

Per fer-nos-en una idea, una tona de CO2 ocupa un espai equivalent a una piscina de 25 metres d’allargada per 10 d’amplada i 2 de fondària. Per analogia, una família de tres membres contamina cada any una superfície equivalent a un camp de futbol reglamentari amb una fondària de 2 metres. O que tota la ciutat junta emet cada any un volum equivalent a tota la superfície del Gironès amb una alçada de 6 metres: 1.600 quilòmetres quadrats per 6 metres d’alçada, als quals sumem cada any nous pisos de 6 metres d’alçada. Espectacular però també dantesc si pensem en les conseqüències dels nostres actes.

El repte per assolir la reducció del 20% és important, però no estem sols en aquest viatge. El darrer cens de ciutats europees que han assumit aquest objectiu és de 2.297 ciutats, que en coordinació amb la UE, estan tancant els seus plans per fer realitat l’objectiu.

El Pla local de mitigació del canvi climàtic  aprovat en el Ple ens permetrà reduir en l’horitzó 2020 fins a un 24% les emissions per sota del nivell de contaminació que teníem el 1990 (any en que es va fer el famós protocol de Kyoto) en accions d’eficiència energètica, energies renovables, mobilitat i rehabilitació energètica dels edificis. Aquest Pla serà tramés a la UE per a la seva verificació i un cop admès en el programa d’autoritats locals pel canvi climàtic, les accions incloses podran obtenir el finançament europeu previst en el programa ELENA, el qual financia un 90% del cost de la redacció dels projectes i també, la possibilitat d’incloure les accions en una línia de finançament del Banc Europeu d’Inversions que permet obtenir finançament per a la seva execució en immillorables condicions i sense que aquest computi a l’endeutament municipal.

Europa ens marca el camí a seguir. Nosaltres hem decidit  estar entre els primers i mostrar a la ciutadania que encetem aquest camí de forma decidida i unànime.

dissabte, 12 de març de 2011

Un Pla de present pensant en el futur


Ara que El Ministeri d’Indústria ha posat de moda emprendre mesures per reduir la despesa energètica un 5%, convé recordar la feina que durant aquesta legislatura hem fet a Girona en matèria energètica. El 2006 la despesa energètica municipal de l’Ajuntament de Girona era de 311kwh/any/habitant i en quatre anys hem aconseguit rebaixar aquesta xifra a 294 kW h/any/habitant: un estalvi d’un 6%, un punt més del que preveu el ministeri, sense haver de canviar cap pneumàtic, i sense que ningú no hagi tingut la sensació de que tornàvem a les cavernes. Ans al contrari, el que hem fet és aplicar la tecnologia punta per reduir la intensitat energètica de cada servei municipal.

Però encara queda molt per fer, per això en el Ple de dimarts vam aprovar un Pla, redactat per l’àrea de medi ambient, amb un triple objectiu: reduir el consum energètic, estalviar despesa econòmica i contribuir a lluitar contra l’escalfament global. El Pla preveu assolir en el 2020 una reducció del consum energètic del 20%, una producció de renovables del 20% i una reducció de les emissions del 20% per sota de les que teníem l’any 1990.

Sovint se’ns critica als que fem política per pensar solament en el curt termini. Doncs bé, aquest pla pretén just el contrari. Marca un full de ruta pels propers 9 anys, és a dir més enllà de les properes dues legislatures. Un full de ruta que va comptar amb el vot tots els partits a excepció de CiU que s’hi va abstenir. En política local seria bo que a la hora de votar les propostes és mirés més pel seu contingut que no per reticències partidistes.

El pla estalviarà de l’ordre de 200.000 MW h/any i generarà uns 400.000 MW h/any d’energia neta. Si a aquesta despesa la calculem al preu actual, per exemple de l’electricitat, ens surt que la ciutat en el seu conjunt estalviarà cada any una xifra superior als 100 milions d’€. Cosa que en temps de crisi és més que desitjable.

Visita a l'Associació de jubilats La Unió de Pont Major




El passat 3 de març l'Associació de jubilats La Unió de Pont Major em va comnvidar al berenar que organitzen cada any amb motiu del dijous gras.

De Chavorrillos a Romis i Roms

Aquesta setmana vaig assistir a l’estrena de la projecció d’un documental amb el nom que encapçala aquest post. A l’auditori, davant d’un públic meitat per meitat de paios i gitanos els joves.com, un grup de Font de la Pólvora nascut l’any 2001, ens van presentat un seguit de reflexions sobre la seva sexoafectivitat.

La Marta, l’Eva i la gent d’AASS porta molt de temps fent una tasca esplèndida amb la gent jove de Font, empoderant el seu protagonisme i esperonant els nois i sobretot les noies que són la gran esperança de barri.

Ja el 2005 el seu documental “Chavorrillos de hoy en dia” fou una alenada d’aire fresc i d’esperança en un barri molt malmenat a dins i molt mal vist a fora. La gent de Girona no el coneix, sovint si en parla és d’oïda i el confon amb el veí de Vilarroja. Són ja molts anys de passejar-m’hi, de compartir l’empenta del programa comunitari “integrar accions” i sovint desesperar-me per les dificultats d’erradicar la droga de la zona i alhora d'emocionar-me per la bona gent que hi conec que lluita cada dia per superar-se.

La valentia de les noies i els nois que surten explicant els seus problemes com a comunitat i alhora assumint responsabilitats per canviar masclisme i passivitat m’encoratja -com a tots aquells que ahir compartíem la vetllada- a mantenir-nos ferms i amb la mà estesa per fer de Font un barri com el que volen per viure els joves.com.

divendres, 11 de març de 2011

100 anys de La Sopa: orgull per la feina que s'està fent





Els darrers anys La Sopa ha fet un canvi significatiu. Gràcies al gran equip humà que hi treballa els darrers anys hem pogut dona resposta a una demanda creixent. En el marc dels 100 anys de La Sopa hem realitzat algunes visites a l'equipament.

dijous, 10 de març de 2011

Un nou equipament de barri per als joves de la ciutat

a
Ahir al migdia vam inaugurar  Els Químics Espai Jove, un nou  equipament per als joves de la ciutat al sector de Palau-Montilivi.  La tasca conjunta entre les àrees de Joventut i Serveis Socials ha fet possible que avui la ciutat compti amb aquest nou espai de trobada , que tindrà com a principals destinataris els joves d’entre 13 i 20 anys dels barris Palau-Montilivi, el segon sector amb més població jove de la ciutat després de Santa Eugènia.  Un equipament de barri per respondre les inquietuds i necessitats dels joves, on podran trobar informació, serveis, activitats,... i que permetrà un treball més estret amb altres espais d’interès juvenils de la zona i el teixit associatiu del sector, establint relacions amb l’IES Sobrequés, l’IES Montilivi, el Centr Cívic de Palau, la biblioteca Ernest Lluch i les parròquies de Sant Pau i Sant Josep.

Durant la inauguració d'ahir deia que compartia el moment d'alegria continguda pels moments difícils que estem vivint , perquè els joves estan pagant la factura d'una situació que ells no han contribuit a crear. Però precissament en moments com aquests és quan l'Administració ha d'actuar sobre allò que ha anat cap enrere. Actuant perquè altres puguin fer coses, facilitant-los l'espai, molt important, però sempre  és molt més important el contingut.

Alegria continguda també perquè ha estat un gran esforç, un llarg recorregut en el que s'han hagut de buscar recursos en moments en que no hi han, un llarg recorregut per fer un bon projecte metodològic, perquè ha calgut unir filosofies no incompatibles però sí diferents, com és la filosofia de Serveis Socials amb la filosofia de Joventut.

Vull destacar i agraïr la feina del regidor de Joventut, Quim Ayats, durant tot aquest llarg procés que hem fet plegats i que avui fa que puguem celebrar aques nou espai pel jovent de la ciutat.

dimecres, 9 de març de 2011

És d’irresponsables paralitzar el nou Trueta

Foto: Aniol Resclosa




En el ple d’ahir es va donar una paradoxa que va tenir com a protagonista CiU. Afecta a dos temes d’especial importància per a la ciutat. El primer és la indefinició de l’actual Conseller de Salut sobre la continuïtat del Nou Trueta, i l’altre el cop per a l’economia gironina que la retirada de Ryanair i la indefinició del model aeroportuari representen.  

En aquets temes el posicionament de CiU fou, com deia, una paradoxa: s’aproximaren a la unitat d’acció en el segon i mantingueren una actitud claudicant i irresponsable en el primer. No és de rebut que es mantingui una posició de rebuig a unes obres necessàries, el nou hospital Trueta, sense donar una alternativa. Després de tants anys ningú ha presentat ni un lloc ni ha avançat unes condicions alternatives al projecte existent -treballat i parlat exhaustivament- del que solament manca el projecte executiu per començar les obres. Mantenir l’ambigüitat, negar  l’existent, a l’únic que porta és a no fer res. I en aquest cas deixar passar el temps té una factura en salut que ni podem ni hem de pagar les gironines ni els gironins.

dimarts, 8 de març de 2011

Sobre les zones blaves

Penso que aquest article publicat fa dos anys per l'Enric Pardo il·lustra molt bé el nostre posicionament sobre l'aparcament en la ciutat.
Ara bé, en el cas de Sant Narcís entenc que caldria arribar a un acord amb els representants dels veïns per pactar una transició a les àrees verdes. Al meu parer mentre durin les obres del TAV i convencional caldria compensar-los amb la gratuïtat de la zona verda.





La gestió de l'aparcament a Sant Narcís

El carrer ha de ser per al gaudi dels veïns, per fer comunitat

Els darrers dies, el barri de Sant Narcís viu un intens debat a propòsit de les diferents formes en què es pot gestionar l'aparcament. Per posar-nos d'acord i arribar a un consens el punt de partida és essencial que sigui compartit i l'objectiu també. Punt de partida: els carrers són propietat pública i els cotxes, propietat privada. Qualsevol aprofitament privat d'un espai públic està subjecte a una compensació que el privat fa a la comunitat. Això funciona així en tots els àmbits i està meticulosament regulat per llei. Tant, que no fer-ho constituiria prevaricació. Amb una sola excepció: els cotxes. Mai no s'ha volgut regular per llei aquest tema i és una excepció a la regla. Els motius tothom els pot intuir i ara no vénen al cas. El debat és si deixar mitja tona de ferralla al carrer serà viable i, si ho és, a quin preu. El carrer ha de ser per al gaudi dels veïns, per fer comunitat, perquè els nens hi puguin tornar a jugar, perquè els avis hi trobin la tranquil·litat i la seguretat. Ha de ser per a moltes coses que sense adonar-nos-en hem anat perdent en benefici del cotxe. I d'aquí passem a l'objectiu. Per aconseguir això només hi ha un camí, que és desincentivar l'ús del cotxe. Tots, o tots els que tenim cotxe, som part del problema, però tots podem ser part de la solució. Tan sols cal que somiem com seria el nostre carrer sense cotxes i prendre consciència de la nostra part proporcional de responsabilitat en el problema.
Aclarits els punts de partida i l'objectiu, entrem en el debat dels mitjans. No és el mateix zones blaves d'aparcament que verdes. Les primeres van sorgir als anys vuitanta com a fórmula per incentivar la mobilitat a les zones comercials. Després es va comprovar que les millors zones comercials eren les que substituïen la zona blava i convertien el carrer per a vianants. El carrer Nou, Santa Clara o el Mercadal en són bons exemples. Les zones verdes estan a mig camí i usen la gestió de l'aparcament per desincentivar el trànsit no veïnal. El veí sempre troba aparcament al seu barri però li resulta més car usar el cotxe en els desplaçaments urbans a altres barris, i això fa més competitius els altres sistemes (a peu, bicicleta o bus). És a dir, que per als no residents l'aparcament esdevé com una zona blava, mentre que els residents hi tenen un tracte preferent. A partir d'aquí es pot obrir un debat sobre si la zona verda cal que sigui de pagament simbòlic per als veïns o bé gratuïta. I aquí tornaríem al tema de l'ús privatiu d'un espai públic. Un euro a la setmana per tenir assegurat l'aparcament no és tampoc cap bestiesa. Dubto que es pugui trobar cap plaça d'aparcament per 52 euros a l'any. En canvi posa les coses al seu lloc en el sentit de deixar clar que deixar la teva ferralla al carrer no és gratis. També podríem parlar de l'ús d'aquesta recaptació per fomentar la mobilitat sostenible. Però aquest és un tema menor, l'objectiu principal ha de ser la pacificació del trànsit i aquesta es produeix amb una zona verda, fins i tot si és gratuïta per als veïns; en canvi mai no es produeix amb una zona blava.
L'opció d'aparcament lliure és el campi qui pugui que sempre acaba perjudicant els veïns, i la prova ben aviat es veurà a Sant Narcís quan funcioni la nova delegació d'Hisenda. El futur l'hem de construir entre tots, l'Ajuntament, l'associació de veïns i cadascun de nosaltres cada dia si, quan agafem el cotxe, ens parem a pensar en el clima que deixarem als nostres fills i la qualitat de vida que donaríem als barris si assolíssim els baixos nivells de trànsit de les ciutats del nord d'Europa
.

Avui és 8 de Març. Lluitem ara i ací per la igualtat

Avui és 8 de març un dia que té profundes arrels en la lluita per la llibertat quan un grup de dones demanaren “pa i roses” i foren reprimides amb duresa per aquells que els hi negaven la llibertat i la igualtat a la seva doble condició de dones i treballadores.

Molt s’ha avançat, però molt camí queda per fer, cal que donem testimoni participant avui en la concentració davant de l’Ajuntament a 2/4 de 8 de la tarda i anant a algun dels més de vint actes que durant tota la setmana farem a la ciutat.

Des de fa vuit anys des de la Comissió Ciutat i Igualtat que presideixo hem publicat el programa d’actes, que han anat creixent en nombre i qualitat al llarg dels anys. La web zona dona és també un bon instrument d’informació i divulgació dels actes i les polítiques d’igualtat endegades per l’ajuntament i pel conjunt d’associacions que enriqueix el panorama associatiu de la lluita per la igualtat.

Ha estat per a mi una satisfacció col·laborar en fer possible actuacions i facilitar mitjans perquè la violència masclista i la discriminació per sexe trobin en aquesta ciutat una resposta bel·ligerant i unitària. Hem fet camí, el continuarem fent.




dissabte, 5 de març de 2011

"Si heu governat... l'Ajuntament ha fet coses malament"



Han estat vuit anys de forces accions en el medi ambient, en l'acció social i educativa. Però algú ens pot preguntar: "Escolta, hi han altres aspectes d'aquest Ajuntament que no han funcionat... què heu fet vosaltres amb tot això?"

divendres, 4 de març de 2011

La teleassistència a Girona, un servei universal



Aquesta setmana hem inaugurat oficialment el Centre de Teleassistència de Girona, ubicat a l’avinguda Pericot. Els responsables de l’empresa que gestiona el servei, Televida, ens van mostrar les instal·lacions que funcionen a ple rendiment des de juliol de l’any passat, dotades de la més puntera tecnologia i d’un equip de 26 professionals que donen cobertura a la gent gran de la ciutat i també d’arreu de les Comarques Gironines.
  
Els resultats dels primers mesos de funcionament del centre són excel·lents. El Director del Servei, en Xavier Rodriguez, ens explicava orgullós  que el Centre de Teleassistència de Girona és el millor de tots els que gestiona Televida, amb una organització i gestió que fa que el temps mig de resposta a una trucada sigui només de 6,46 segons. 

Com a actor implicat en el desenvolupament del projecte i testimoni directe de la bona feina en xarxa realitzada entre l’administració pública i l’empresa privada, és una gran satisfacció poder oferir un servei de qualitat de manera universal a més de 1300 persones grans de la ciutat, sense llistes d’espera.

El Centre Jove de Salut, una realitat consolidada.


Ahir vam presentar amb la Carme Fornells la memòria 2010 de Centre Jove de Salut. Aquest servei el vaig promoure a meitat de l’anterior mandat amb un doble objectiu: per una part cloure dignament l’etapa del Centre de Plàning que havia estat un referent durant molts anys a la ciutat i que afortunadament els canvis en el model de Salut a Catalunya havia integrat els seus objectius. L’altre fou assumir els reptes de la prevenció de la salut en el joves menors de 25 anys, franja d’edat que tots els estudis ens plantejaven com de risc precisament per no tenir consciència d'estar-ho. La salut sexual, la prevenció de les addiccions, els trastorns psicològics han estat la tasca d’aquest centre aquests darrers anys i de manera molt clara la seva directora, la Carme, ha anat aportant les dades.

Que més de 1900 joves de la ciutat ens hagin donat la seva confiança és la millor recompensa que podem tenir.