divendres, 27 de febrer del 2015

Devesa, Modern...de pressa, de pressa!


A pocs mesos de les eleccions municipals tot son presses i els temes que han quedat al calaix o encallats de cop i volta prenen velocitat de llampec. Bé, de fet, és un clàssic i es molt difícil trobar un governant que a darrera hora no lo vingui aquesta mena de “febre conillera”.


A Girona estant veig estorat, però no del tot sorprès, aquesta mena de processos participatius de butxaca. Soc sincer també ho vaig patir quan formava part del govern, mai la distància, com diu la cançó, pot ser l’oblit! Però com no, qui ho criticava en l’oposició, ho practica ara en el govern. Caldrà en el futur trencar d’un cop aquets cercle viciós.

Dubto que tingui massa èxit. Els ciutadans comencen a estar curats d’espants i cada cop estan més distants d’aquesta mena de jocs de mans. Aleshores per que es fan? Te més a veure, al meu parer, en la política per a polítics, en no donar arguments al rival electoral per a que aprofiti el que no has fet per tira-t’ho en cara. No cal la qualitat del que estàs fent, amb el fet que ho fas o estàs a punt, ja si val per callar boques.

Entenc que la política te quelcom d’espectacle, però molt sovint es queda amb aquesta façana, d’ací la distància que es produeix amb la gran majoria de la ciutadania. Calen més polítics que diguin –miri, això no ho hem fet per que teníem altres prioritats, però ho pensem fer en el futur, d’aquesta o aquesta altre manera, si ens fa confiança- la sinceritat i la coherència poden ser un valor polític. Així ho espero.

dijous, 26 de febrer del 2015

Saps com funciona una empresa?

No fa pas gaire un directiu que no empresari em feia aïradament aquesta pregunta -saps com funciona una empresa?- responent a una pregunta meva. Li demanava sobre la documentació que avalés determinades decisions força transcendentals en el tema del que parlàvem que afectava una administració publica.


Al meu parer, aquests darrers anys i possiblement força abans, no poques empreses que treballaven per a l’administració han fet de la manca de memòria una component clau de la relació, sovint equívoca, amb tècnics i polítics. Ara es demanen responsabilitats, a voltes, i no es gens fàcil trobar l’entrellat amb tanta manca de memòria i amb la conseqüent manca de documentació.

Tinc molt de respecte per l’empresa i els empresaris, soc conscient del seu paper en una economia de mercat i malgrat no simpatitzi amb el model  valoro la feina i el compromís vingui d’on vingui. M’allunyo i em confronto amb aquells que hipòcritament  s’allunyen de les regles de joc que diuen practicar, la lliure competència, l’optimització de recursos...i viuen  a redós de la complicitat i de l’amiguisme en les esferes del poder polític.

El personalisme en la política, la llarga presència de determinades persones en el poder, els cercles de devots i deutors al voltant del cap, ha creat un model d’empresa privada per concessió, mixta...o amb altres formes creatives, profundament opaca i gens procliu a donar explicacions gaire de res, més enllà de auditories estereotipades o informes que escombren cap a casa. Segur que hi ha excepcions, però lamentablement els hi costarà aixecar el cap al bell mig de tanta “omertà”, en uns moments en que l’exigència ciutadana creix de manera geomètrica


dimecres, 25 de febrer del 2015

131 dies de vaga...i un final feliç!


No és el primer cop que parlo dels treballadors d’AJ Ruz i dels sindicalistes que dia i nit els hi han donat suport. Ha estat una lluita llarga, molt llarga, que ha reeixit per una barreja de coratge i fermesa, de lluita des de baix i d’organització sindical, un exemple, un bon exemple de que es pot canviar fins i tot en les circumstàncies més adverses. Companys, salut i felicitat!


Es poden treure també lliçons sobre la renovació necessària del model sindical, en el que son necessaris el canvis. Però els vímecs per a fer el nou cistell es tenen en el propi sindicalisme de classe actual.

AJ Ruz demostra que res es pot fer sense el compromís de base dels treballadors, des de l’assemblea, però que es tant necessari com l’anterior els instruments sindicals que aporten els avui mal anomenats alliberats i que son el “sindicalistes”, generosos amb el seu temps i honrats amb la seva actuació. Sense aquestes dos columnes caiem en l’agitació o en la burocràcia, poca cosa més.

Les lluites cal saber-les començar bé i també saber-les acabar, el principi i la fi del sindicalisme és la negociació i el mitja és la unitat i la mobilització, fins i mitjans s’han de saber situar bé, AJ Ruz ha estat de nou un exemple. Dia a dia, lluita a lluita, aquest és el camí. Abans, ara i sempre!


dimarts, 24 de febrer del 2015

Ètica i estètica. Reflexions sobre els cas "Pujol"


No pot sorprendre que la confessió i posterior imputació del que fou 23 anys president de la Generalitat pesi com una llosa en el present i possiblement en el futur del nostre país. Debades qui es presenta com un exemple ètic  i esdevé per a molts una icona admirada i admirable és pot trencar com un mirall i el bocins innumerables del que resta, ja no es poden mai reparar.


El fons del que es diu és èticament reprovable, deixes, negocis, favors...la forma és estèticament grotesca, veure “la família” unida en les justificacions injustificables i en les silencis reprovables ens retornen vells aromes de caciquisme de poble on els hereus de “l’amo” es movien amb impunitat i fatxenderia per tota la vila, amb la complicitat esporuguida o còmplice de bona part del veïnat.

Es poden aprendre lliçons, en sabrem? Em fa por que els canvis tinguin a veure més amb l’estètica que amb la ètica. Son més fàcils. Els poderosos son experts en l’art del camuflatge, en tunejar allò que es vell presentant-lo com la darrera innovació a estrenar. Tenen mitjans i la por i el conformisme de molts com aliats.

Què fer? Que podem fer els que volem un canvi de sistema per que l’actual és incompatible amb l’ètica al prioritzar el profit individual per damunt de tot? No caure amb l’estètica, amb el pauperisme de façana, no ens perdem amb la imatge i guanyem aliats que tinguin en els principis ètics el seu nord. Per que es pot ser autònom, petit empresari, metge o professor, treballador qualificat d’una fàbrica...i no renunciar al bé comú sense necessitat de viure a sota d’un pont.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Europa captiva, Grècia en peus.


Aquesta llarga crisi que vivim ha coincidit com totes les del capitalisme en una reorganització del sistema, cada cop que ens trobem al bell mig d’una, la forma de sortir-se es amb una major concentració empresarial i amb major facilitats al capital per fer i desfer. Aquesta darrera a més ha aprofitat l’avinentesa per a desmantellar un instrument vàlid per la guerra freda, l’estat del benestar, però ara innecessari i fins i tot contraproduent per als poderosos.


L’estat del benestar fou bo com aparador de consum i serveis front l’igualitarisme i la burocràcia del l’altre bloc, ara esdevé un perill, desapareguda l’Unió Soviètica, doncs es un exemple en el que s’emmirallen els estats en creixement i posaria en perill el poder mundial del capital.

Els governs tradicionals europeus han servit dòcilment a aquesta política i han copat la direcció de la Unió Europea foragitant els vells somnis europeistes. El trencament és espectacular i si bé la fractura es dona en tots el països, en una major desigualtat arreu, és més espectacular en aquells que tenien un estat més dèbil, on les corrupcions seculars eren més profundes.

Per tot això Siritza ha estat i és l’enemic a abatre, no ha de ser possible una altre política, no es pot permetre que la sobirania popular vehiculada mitjançant la nacional pugui discutir alternatives al menú econòmic imposat. Es encara molt aviat per saber si Grècia se’n sortirà, però que encara es mantingui en peus es tota una lliçó i tota una esperança.


divendres, 20 de febrer del 2015

Del TAV i els abaixadors a la inauguració de la MAT.


Un abaixador del Tren d’Alta Velocitat a l’aeroport ha estat notícia aquests darrers dies, un grapat de milions per a construir-lo, tot sembla un “dejà vu”, on la coherència deixa pas a la improvisació i de nou la propaganda pren el relleu a la seriositat. Com casa aquesta proposta amb l’abaixador, que no estació, de Girona? No gaire, però als responsables els importa?


Diuen que això pot facilitar que l’aeroport de Girona sigui una pista més del de Barcelona, i això els sembla positiu? Quan la T2 del Prat encara li resta espai per donar i vendre, Girona-Vilobí en serà alternativa? De què?

Pot ser que tot això sigui fum, però l’experiència ens demostra que si hi ha ciment hi ha beneficis, si més no per alguns. Els que es faci després ja ho em vist “amb l’obra a Girona més important dels temps contemporanis”.

Amb els mateixos governants de sempre tindrem les mateixes polítiques de sempre, si sortim de la crisi no hauran aprés res. El dia nefast de la inauguració de la MAT, veiem d’una manera clara el tipus de governs que hem tingut a una part o altre del Pirineu, en un canto torres i fils, en l’altre soterrat. Una lliçó de com responen els governs a les peticions populars a un canto i altre d’una serralada que encara separa dos maneres d’entendre la democràcia.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Comissió (aigües), dubtes i aclariments.



Soc conscient que quan més s’aproximen les eleccions municipals més temptats estem tots els grups a marcar perfil o fins i tot, sense voler-ho, ho pot semblar. Quelcom així pot succeir en la discussió sobre la continuïtat de la comissió de seguiment de l’auditoria 2012 d’aigües de Girona. Que tot el que diem i publiquem sigui o sembli d’aquesta mena i la lectura sigui “solament nosaltres ho encertem, tots els altres s’equivoquen”.


Negar la major, es a dir, la continuïtat o no de la comissió i centrar-se en la informació a temps real o en diferit, pot enterbolir, més del que estan, les aigües de l’esmentada comissió. Comparteixo la necessitat de la més amplia informació, es a dir, que es publiquin les actes i que els conclusions vagin acompanyades de tota la documentació, no poso com a condició “sine quan non” que es retransmeti en directe i que al sortir de cada reunió diem cadascun la nostra interpretació subjectiva. A veure, no hi poso cap inconvenient de fer-ho, però no vull donar munició, per a que la majoria no accepti continuar fent la comissió amb aquestes premisses.

Vull esclarir i aclarir tot el que es pugui, fer-ho públic i si s’escau portar-ho  fiscalia si hi ha proves suficients. No pas dir-ho, fer-ho. I avui per avui si la comissió no aconsegueix més documentació o declaracions més significatives  no hi ha més que interrogants, suficients per a demanar aclariments, però difícilment anar més enllà.  Em puc equivocar i qui cregui que es pot fer ara, que ho faci.

dilluns, 16 de febrer del 2015

La comissió (Aigües) continua!

Una reunió intensa, aquesta tarda, amb final feliç, tindrem continuïtat de la comissió d’investigació d’AGISSA (Aigües), altrament coneguda com “comissió de seguiment de l’auditoria operativa d’AGISSA”. Malgrat dubtes i circumloquis hem arribat a la conclusió que cal acabar la feina i intensificar les reunions, al menys al ritme d'una setmanal, per acabar a mitjans de març amb unes conclusions operatives.


No serà fàcil, però es pot aclarir molts interrogants, entendre el que ha passat i les responsabilitats qui hi pugui haver per assegurar que el objectiu central, un bon servei a preus raonables i raonats, esdevingui el nord de l’acció pública. Veurem l’actitud dels que seran citats, si vénen o no i com venen i el que diuen o no diuen. Dins la comissió hi ha també els que no la volen o la voldrien per incriminar als que volem explicacions.

No estem acostumats a donar explicacions o millor dit a argumentar-les i debatre-les sense el matalàs de les majories i les complicitats del poder i dels que en viuen. No tenim molt de temps, però pren una especial importància el que fem per que assenyalarà camí. La política en el futur haurà d’acostumar-se a donar moltes explicacions i els mètodes que abordem ho poden facilitar o complicar.

diumenge, 15 de febrer del 2015

Un cap de setmana corregint exàmens!


Cap de setmana de corregir exàmens, quan em jubili no ho enyoraré pas. Si que em mancaran les classes, no tantes com dono ara, però si les que em permeten conrear la curiositat que encara no els hem fet perdre i sabotejar la ingenuïtat de les preguntes i sovint la radicalitat de les respostes que es fan i em fan.


Nego que estiguin més mal preparats que les generacions anteriors, sols cal que pregunteu als tutors quan s’entrevisten amb el pares del alumnes més desmotivats,  tornen de la conversa dient que els seus fills son molt millors que els progenitors. Jo vaig ser del pocs, de la meva generació, al meu poble que va fer una carrera universitària, dels pocs que va fer batxillerat, i avui al meu poble hi ha institut i ¡ son molts els que, de generacions més actuals, tenen estudis universitaris

Tinc gran esperances amb el meus ex-alumnes i també en els que ara tinc, malgrat els exàmens que alguns em fan i gràcies el molt bons que altres em proporcionen. M’ensenyen cada dia i em mantenen obert a les preguntes encara no resoltes.

Pertanyo, per a dir-ho d’alguna manera, a una escola en la que els meus mestres em varen ensenyar que el més important és que un professor de història ensenyi als alumnes a pensar pel seu compte, no a narrar la veritat, sinó a fer-los desconfiar de totes les veritats adquirides, estimulant-los a que pensin per si mateixos.

divendres, 13 de febrer del 2015

La mirada clara i lleuger d’equipatge.


Ara que la vella política fa aigües i arriben vents contradictoris de canvi, ara que sembla que tots els que han fet política en els darrers quaranta anys son uns corruptes i aprofitats, en definitiva “casta”, reivindico alguns dels “vells polítics”. No els que han estat sempre a redós del sol que més calenta, sinó aquells que sempre han estat on més se’ls necessitava.


N’he conegut a ajuntaments i parlaments, però sobre tot als barris i als centres de treball. Els he conegut quan fer política era jugar-se la vida i després lluitant contracorrent quan la majoria dels ciutadans perseguí el miratge de la riquesa fàcil.

Alguns han desaparegut per una malaltia sobtada o per l’inexorable pas del temps, amb d’altres encara tinc la sort de fer-la petar de tant en tants o trobar-me colze a colze en algun acte o manifestació per una o altre causa justa. Em sento quan els veig i comparteixo records part de la humanitat en moviment que ha transformat el mon, a cops, amb victòries i masses derrotes.

Caldrà trencar amb el vell sistema que es molt més fort i sempre capaç  de reinventar-se i fagocitar als que se li acosten. Caldrà tota la força de la joventut per combatre’l i vèncer, però dubto que sigui possible sense l’experiència i l’exemple del vells combatents, de mirada clara i lleugers d’equipatge.

dimecres, 11 de febrer del 2015

Excuses, projectes i malediccions



No em va agradar com va començar el Ple del dilluns, amb una declaració exculpatòria de tots i tothom implicats en AGISSA per part de l’alcalde en forma de declaració institucional, no se si estava adreçada a la Caixa o a les ciutadanes i ciutadans de Girona. Jo hauria esperat per a parlar a al finalització de les reunions de la comissió amb la seva resolució final. O pot ser la dona per morta? Son maneres de fer.


Els aspectes més positius del Ple: les clàusules del Plec de jardineria que restringeixen el concurs a empreses socials sense ànim de lucre, afavorint la inserció laboral del col·lectius més vulnerables i la moció aprovada per unanimitat tot reclamant el dret d’asil per al jove activista sahrauí hassana Aalia, representaren un moment especialment emotiu per les seves repercussions. Quedaren però relegats per altres punts on la proximitat a la campanya electoral enterbolia fons i forma.

Algunes referències del govern i de la diàspora del PSC sobre el govern anterior aprofitant algun punt de l’ordre del dia em resulta cada cop més cansat. Ni tot es va fer bé, ni tot malament. En soc crític en determinats àmbits i autocrític en les meves responsabilitats, ara hi ha coses que faria diferent, però assumeixo les responsabilitats, les meves i les del meu grup, però no les d’altri. Urbanisme i mobilitat, la gestió del TAV deixa molt punt foscos en l’anterior govern que cal assumir i superar, però sembla que uns i altres gaudeixen de la picabaralla buida de contingut.

La gestió de Vivendes de Girona fou un desastre però l’actual no es per a tirar coets, la gestió del Modern, també,  fou com a mínim desatesa, però l’actual no es solucionarà amb quatre paletes tres mesos abans de les eleccions. Del Modern recordo, en el meu primer mandat municipal, que vaig ser l’únic regidor que va votar en contra de la compra, doncs l’alcalde Nadal a la meva pregunta de què si volia fer? va respondre “ja veurem”, la meva resposta sembla una maledicció, “em sembla -vaig dir- que cap dels dos ho veurà des d’aquests escons”.


dilluns, 9 de febrer del 2015

Cui prodest? La comissió sobre AGISSA en perill.


L’auditoria de gestió de l’empresa EFIAl va fer a AGISSA, l’empresa que te la concessió de les aigües que abasteixen el municipis de Girona, Salt i Sarrià va posar en evidència, al nostre parer, una gestió de dubtosa eficàcia i un control municipal coma mínim laxa. Eren, però,  impressions que difícilment ens podien portar a una reclamació més contundent. Quan el govern ho portà a Ple el novembre passat en l’apartat d’assabentats sense cap intervenció explicativa, en nom del meu grup vaig demanar una comissió d’investigació, a aquesta petició es va afegir el portaveu de la CUP i després d’un debat s’acceptà per part del govern treien el nom d’investigació  i rebatejant-la com a  “comissió de control financer i eficàcia”


Era conscient que no existeix en el Reglament Orgànic Municipal l’esmentada figura i que no tenim atribucions imperatives per a fer que,  a qui demanem comparèixer,  vingui obligatòriament. Per això vàrem aprovar per unanimitat que, mentre la comissió funciones, mantindríem discreció, per assegurar aquets objectiu sense els quals no avançaríem res. I això no te res a veure amb no voler transparència o defugir de donar explicacions, al contrari era assegurar un procediment  que havia d’aconseguir un clima que permetés aprofundir en la investigació i redactar al final unes conclusions amb tota la documentació adjunta.

Dos sessions, la segona molt intensa, el gener, ens situava a  replantejar nous compareixents, calia posar-nos d’acord amb la llista i el calendari. I sembla que la discussió dels pressupostos retarden aquest procés, no ens convocaren i el temps va passar. M’arribaren noticies de la tensió generada per la darrera reunió, critiques per les 100 preguntes que vaig fer al conseller delegat i per les formes, “com si fos un interrogatori”, que deien alguns dels assistents  que vaig emprar...això em començà a mosquejar.

La meva sorpresa fou l’aparició d’una xifra milionària en un mitja de comunicació que mai havíem contrastat en la comissió i que amb la informació actual res no ho pot avalar, també alguns comentaris que solament podien haver sortit d’algú present en la reunió. Seguidament m’ha arribat el victimisme dels al·ludits, el clima de sospita i el qüestionar el treball de la comissió esdevenint un bon caldo de cultiu per els que volen matar- la, al·legant que ningú voldrà venir si no pot parlar amb tranquil·litat. Es parla d’un consell d’administració extraordinari i de la indignació dels socis privats. Bé, s’ha convocat una reunió de la comissió per tractar de la seva continuïtat la setmana vinent...

Tot aquets rebombori em pregunto, a qui beneficia? Qui ha filtrat una informació incompleta que pot generar escàndol, però poca cosa més?  a qui afavoreix? Cui prodest ? No ho puc saber,  però de moment beneficia als que volen tancar la comissió sense haver aclarit res!.

dissabte, 7 de febrer del 2015

Girona: El vertigen preelectoral i l’hegemonia conservadora.


No per habitual el síndrome preelectoral envaeix aquells que formen part dels grups municipals o volen formar-ne part. Al llarg del mandat pocs son els que es mouen per a concretar propostes o debatre alternatives, quan arriba la precampanya surten com a bolets les candidatures noves o aixequen les banderes els que havien tingut municipalment un perfil baix.


La vella política dona una excessiva importància a la representació, sembla que ser present al consistori és la gran fita. Es cert que moltes propostes ciutadanes necessiten sintonia municipal i per tant gent que les defensi. Però som persones del estar, més que del ser, del tenir veu i menys del que fer amb aquesta veu.

He passat per l’oposició, en solitari, pel govern en minoria i per l’oposició compartida. Sempre el gran problema ha estat lluitar contra l’hegemonia conservadora, dels que es conformen amb gestionar l’existent i no en transformar allò que és necessari. Governar no és fàcil si vols canviar les coses, els meus companys i jo solament ho vàrem aconseguir parcialment sota una hegemonia diferent i a voltes hostil. Una experiència necessària però no repetible.

Hem denunciat, hem sigut una de les veus del carrer, però el handicap de no poder transformar aquesta veu en canvis institucionals et margina. Sovint pugem, com un nou Sísif, la pedra per la pendent per a que caigui de nou en el punt inicial. Quan aprendrem els que volem transformar la ciutat que ú no és ningú. Que sense teixir aliances amplies el poder conservador sota sigles diferents continuarà decidint el present i el futur en la nostra petita i delicada ciutat.

dijous, 5 de febrer del 2015

Què s'ha dit a les comissions informatives del proper Ple del 9 de febrer?


Os faig arribar una breu ressenya del que s’ha dit a les comissions informatives prèvies al Ple del proper dilluns 9 de febrer.

COMISSIÓ INFORMATIVA D’ALCALDIA
. En un Ple anterior vam aprovar que l’ajuntament de Girona acceptava els nous estatuts del Consorci de les Gavarres. Segons la Llei ARSAL els consorcis s’han d’absorbir per una administració. En aquest cas fou la Diputació. En aquest Ple es porta un canvi doncs se’l queda la Generalitat, que en modifica altra vegada els estatuts.
. Adscripció del consorci Localred a l’ajuntament de Barcelona.

COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA
. Ampliacions de neteja.
. Declaració d’especial interès i utilitat municipal d’algunes obres als efectes de l’impost de construccions, instal·lacions i obres. Bonificació del 95% a la remodelació del pati de magnòlies de l’edifici de la Generalitat. Bonificació del 95% a la rehabilitació de les façanes dels edificis de l’antic Patronat de la Santa Creu al barri de Sant Ponç.
. Inici dels tràmits de licitació dels serveis de manteniment de Jardineria de determinats sectors de la ciutat reservats a Centres Especials de Treball (CET). Import total sense IVA de 586.368€. Un contracte de 2 anys amb dues pròrrogues d’1 any. Per a CET sense ànim de lucre.
. Autorització de concessió administrativa de la residència d’estudiants per transmissió d’accions. Es modifica el cànon. A canvi de la cessió del terreny l’ajuntament rep a canvi 6 habitacions per a estudiants de Girona (4 habitacions a Barcelona i 2 a Girona).
. Vivendes de Girona cedeix l’edifici del Centre Cívic Barri Vell a l’ajuntament. El pas següent serà cedir l’edifici de la plaça Leonor Joher de Santa Eugènia.


COMISSIÓ INFORMATIVA DE CIUTADANIA
. La resta de Jardineria no inclosa en el contracte reservat a CET, no anirà a Ple perquè l’import de sortida no obliga. No inclourà ni Devesa ni Fontajau. El total de recursos que destina l’ajuntament a Jardineria és d’1 milió d’€.
. Adjudicar a l’empresa PAYMACOTAS la redacció del projecte de millora de la incineradora de Campdorà, per un import de 45.180€ sense IVA. És la mateixa empresa que va fer l’estudi de viabilitat. RESA i INIPSA han quedat fora.
. Els agents rurals han trobat un niu de vespa asiàtica (sense vespes) a Campdorà.
. L’ajuntament dóna suport a la campanya per reclamar el cabal del Ter. Aigua és vida està pintant un mural sota les vies del tren.
. Canvi d’arbres a la plaça Independència. Es posen Ginkgos.

 COMISSIÓ DE PROMOCIÓ I OCUPACIÓ
. Modificació puntual al sector de la sortida de l’AP7 a Domeny.
. Incorporar les noves lleis d’Accessibilitat a la normativa municipal.
. Modificació puntual del camí vell de Fornells.
. Modificació puntual de l’Aurora.

COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LES PERSONES
. El Programa de Vacances finalment no incorporarà el pagament per renda o progressivitat fiscal perquè els serveis tècnics no asseguren poder-ho tenir a punt per a l’estiu 2015.
. Es porta l’aprovació de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil per col·laborar amb autoritats de Protecció Civil

dimecres, 4 de febrer del 2015

Bipartidisme permanent revisable?


El PP no em sorprèn de res, si de cas m’indigna. El PSOE cada dia que passa s’entesta amb fer el forat més gran on enterrar-se. Quan la vella restauració borbònica fa figa, quan el sistema constitucional envelleix ràpidament fruit de tanta manipulació continuada i interessada, apareix el vell bipartidisme per a salvar-lo. Però no se’n adonen que de tanta hipocresia l’ensorren més i més?


La foto, la imatge on solament han de sortir dos, una icona com a metàfora del que es vol continuar essent però que ara no és. El procés sobiranista i Podemos han capgirat l’estabilitat del sistema i han saltat totes les senyals d’alarma. En el primer cas han usat tots els instruments des de la ridiculització, a la negació i l’amenaça i han aconseguit que els poders fàctics catalans els hi tremolin les cames, però Podemos s’escapa a aquestes maniobres i, el que es pitjor per a ells,  s’escapa al carrer, a les enquestes,  a les portes de les eleccions..

Volen revisar el vell bipartidisme i fer-lo permanent, no volen dir que ens castiguen amb la cadena perpetua però si a perpètuament tenir que aguantar-los. No se’n adonen que com a Grècia les velles trinxeres del sistema electoral se’ls hi pot girar en contra si un nou rival ocupa la primera posició, si passa això sols els resta una cosa, fer del bipartidisme una unió sagrada, de la santa constitució, de la suma de les misèries, darrera trinxera per a mantenir el poder. Temps al temps!

dilluns, 2 de febrer del 2015

Per què volem agencia tributària catalana si ja tenim Andorra?


Llegeixo i em quedo estupefacte amb el fet que empresaris gironins estudiïn obrir filials a Andorra per evadir impostos, bé li diuen “deslocalitzar beneficis”, aprofitant els acords en aquesta matèria segellats per Rajoy i el cap del govern andorrà en el seu darrer viatge. La hipocresia del PP es proverbial, d’ací la indignació generalitzada amb el seu govern, però que si afegeixin a les seves malifetes els de “casa”, no per ser un fet habitual em genera menys indignació.


El mateix dia veia una entrevista amb el nou cap de l’agència tributària catalana i més enllà de tecnicismes varis i de parlar de canviar paradigmes, em va sorprendre que digués que l’evasió fiscal s’ha d’estudiar més per que no es tant gran com es diu...anem bé, vaig pensar! Segons ell cal tornar a la transició quan es parlava de que “hacienda somos todos!”. Patriotisme versus beneficis, en un sistema capitalista desbocat com el que vivim apostem a veure qui guanya?

Pot ser és veritat que entre les estructures d’estat que ens calen,  una d’elles és la hisenda pròpia, però amb una seu i un cos d’inspectors catalans algú creu que en tenim prou si no canviem les lleis i, quan dic les llei no solament les del estat on som, sinó les europees. I per canviar les llei per a que tothom pagui el que li correspon, o canviem aquest sistema de tot si val i quan més tens més pots fer el que et dona la gana o tot això és un engany hipòcrita per que res canviï.