diumenge, 15 d’octubre de 2017

No toqueu l’escola catalana!

Quan l’impresentable del diputat Cantó, ara a Ciudadanos, vomita tota mena d’insults i falsedats contra l’escola catalana, davant la sornegueria còmplice del ministre d’educació; quan l’inefable Albiol, parlamentari i senador del PP, vol escombrar mestres i professors, acusats d’adoctrinar els nens i nenes catalans; quan el ministre d’exteriors Dastis menteix descaradament tot dient que a Catalunya no s’ensenya el castellà; quant tot això passa, en un moment on el Govern de l’estat espanyol amenaça a la Generalitat amb l’article 155, no es tracta d’una conjunció astral d’ignorants i incendiaris, forma part de la campanya per a criminalitzar-nos, per a justificar la injustificable intervenció de les nostres institucions.


No parlen d’educació, el que fan és, mentint -i ho saben- , fomentar l’odi. Ni el ministre Wert, ara en el seu exili daurat a Paris, es va atrevir a tant. Ara, ja no cal conservar ni tant sols les formes, ara el que cal es entrar fins a la cuina de les institucions catalanes, fins al moll de l’os dels seus serveis públics més preuats per a fer “neteja”. De “hemos destruido la sanidad catalana” a “vamos a limpiar la educación de separatistes i otra gente de mal vivir!. Una mena de noves depuracions 2.O, com les que van fer els seus avis franquistes a Catalunya.

Es cert, encara estan en la fase d’amenaça, no han passat als fets, al menys en quan a l’educació, però esmolen els ganivets. La reacció no es pot fer esperar, no dubto que així serà. Aquest dies les xarxes bullen d’activitat i tota la comunitat educativa es prepara. Com sempre, a la catalana, massiva i pacíficament, amb arguments i conviccions. En el meu cas el dimarts a la tarda des de la tribuna del Congrés així ho denunciaré. 

divendres, 6 d’octubre de 2017

Confiança amb els que ens han ajudat a arribar fins ací!

Vivim els catalans uns dies complicats, una barreja d’eufòria i preocupació. Orgullosos de la resposta de l’1 i el 3 d’octubre, veiem amb preocupació l’agressivitat de l’estat representat pels seus màxims mandataris. No es creien que ho faríem i no suporten que els, per a ells, “quatre arreplegats aficionats” hagin burlat les forces de seguretat estatals que han emprat enormes recursos per a impedir la constitució de les meses amb urnes i paperetes. I es fan creus de la resposta massiva del 3-O, on, superant la por, omplirem els carrers de ciutats i viles de Catalunya


Quan més dies passen, pots tenir més informació del que va succeir en el comandament de Madrid i els seus operatius a Catalunya. Més enllà de qui sigui certa la baralla posterior entre CNI i ministeri de l’interior, és clar que fallaren les recerques i que la promesa de que no hi haurien urnes ni paperetes ha estat un gran fracàs al desmentir-ho la crua realitat de l’1-O.

La decisió d’emprar la força en un centenar de col·legis electorals fou més un símptoma d’impotència que un acte de força. Els resultats de més de 800 ferits, però, exemplificaren la brutalitat dels mitjans i la falta de relat polític. Malgrat la censura informativa a Espanya, el mon en fou testimoni.

L’èxit esclatant de l’aturada i les manifestacions multitudinàries, fou una expressió contra la violència i l’autoritarisme, però també a favor d'implementar els resultats de l’1-O. “Hem votat”, es un crit d’alegria i fermesa, però també d’exigència política. Mai he vist tant ferma entre la gent la confiança amb el govern i la majoria parlamentària que ens ha portat fins ací. També la voluntat integradora amb els que han dubtat però han estat al nostre costat en els moment difícils.

Per tot això, malgrat els moments d’intranquil·litat, de legítima por davant la brutalitat no reconeguda de l’estat. Confiem que qui ha llegit la voluntat de la gent, govern i majoria parlamentària, ampliada millor, ens porti a una nova etapa basada en la sobirania manifestada l’1-O. No ens han donat motius per a no confiar!

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Una tristesa absoluta, una ràbia infinita!


Les xarxes et permeten veure i viure el que succeeix simultàniament en llocs diferents i distants. Ahir al costat de la meva família i dels meus veïns i veïnes de Sant Daniel, veiem el que passava en d'altres barris de la nostra ciutat, del nostre país i patíem al seu costat. Defensàrem la nostra urna, vàrem votar i vàrem esdevenir amfitrions d’altres conciutadans que tenien les seves taules tancades per la violència de les policies espanyoles. No ho oblidarem i serem fidels al mandat popular.


Tanta violència per a fer callar la veu de la gent. Em recordava les jornades de l’Assemblea de Catalunya del 1976, on en una d’elles la policia espanyola em va estabornir i em vaig despertar a l’hospital. Aquelles imatges les tenia arxivades, en blanc i negre, en la meva memòria. A Girona i arreu de Catalunya es van tornar a produir, ara i avui, escenes de violència terrible, que honoren a les víctimes i envileixen als botxins. No oblidarem mai l’1-O!

Ràbia i orgull! Tristesa i esperança. El que va passar ahir, els 840 ferits i contusionats, les escenes de violència, no fan empal·lidir la fermesa, la confiança, la capacitat d’organització d’un poble que s’ha guanyat el dret a ser el que decideixi ser. L’estat ha actuat com un estranger que no veu en els catalans els seus conciutadans, vol súbdits. Gent del si, del no i del vot en blanc; dels que havien decidit ja fa temps votar, dels que ho decidiren a ultima hora; tots ells foren atonyinats pels que ens veien com enemics a abatre, tots. "A por ellos", deien!

Ara, l’únic diàleg es el que es dona d’igual a igual. L’única mediació és la internacional. Farem el que hem de fer. No ens fan por. Mantindrem la no violència i la ma estesa, però no ens enganyaren amb promeses sense contingut. El nostre govern proposa i el nostre Parlament disposa. Al seu servei!

divendres, 29 de setembre de 2017

La democràcia és imbatible!


Arribo a casa amarat de la solidaritat republicana, d'aquells que em diuen la vostra victòria, la vostra república, serà un far per a nosaltres! Aquesta solidaritat esborra el record dels insults ultres que també hem sentit aquests dies. La causa de la llibertat és la de la humanitat, les lluites per aconseguir-la son locals i històricament determinades. Tinc a la retina la foto dels diputats i diputades catalanes de En Comú, ERC i PDCAT, davant dels lleons del Congrés, amb la paraula DEMOCRÀCIA! No ens pararan.


Arribo de Madrid després de que els nostres vots fossin imprescindibles per a rebutjar l’intent del PP de carregar-se la iniciativa legislativa per una renda mínima promoguda pels sindicats CC.OO i UGT. Claus per a crear una comissió d’investigació, llargament esperada per les víctimes. També per un vot de diferència vàrem rebutjar definitivament les revalides d’ESO i Batxillerat d’una LOMCE amb efectes negatius que encara cuegen.

Solidaritat amb solidaritat es paga. Exemples també els trobem a Catalunya mateix, amb els estibadors, tant criticats per alguns en la seva lluita, els mateixos que ara piquen de mans. Nosaltres sempre hem estat al seu costat. Així ens ho han recordat, de la millor manera, actuant amb generositat i sense por.

Per tot això arribem forts, molt forts a poques hores de l’1-O. Sempre hem dit i ho repetim que ens hauria agradat un referèndum acordat, amb totes les garanties, amb la participació de tothom. Però la covardia i la por del govern espanyol ha preferit fer la seva campanya retallant garanties, boicotejant i manipulant les lleis i la justícia. Han volgut convertir una activitat democràtica, votar, en delicte, i als ciutadans en delinqüents. No els ha sortit bé, han perdut. Diumenge ho confirmarem, tothom a votar!

dimarts, 26 de setembre de 2017

Aprofitant totes les escletxes


De nou a Madrid amb el pensament en Catalunya. Cal assegurar tots els canals d’informació i aprofitar-los. Cal també ser presents en les votacions que poden ser decisives donat llum verda o tancant amb els nostres vots aquelles propostes favorables o contraries a la nostra gent. A cada pal a la roda una solució. Confiança amb el govern i amb la gent que ha donat el pas irreversible de ser subjecte polític.


S’obren escletxes a nivell internacional i, a l’estat espanyol, no son pas pocs els que reaccionen contra l’estat d’excepció a Catalunya. Es cert, la catalanofòbia ha fet molt de mal, els mitjans espanyols continuen amb la seva campanya i solament sortim de tant en tant en un marc d’informacions contràries que tenen més de propaganda que de periodisme.

Però continuem, malgrat la por, malgrat les amenaces i ens anem aproximant a l’1-O. Aquests dies a Girona m’han parat un munt de gent, preocupats per la meva persona – com vas per Madrid? ves en compte!- la resposta és que fem el que els electors ens han encomanat –ser una veu forta i clara del que vol i desitja la majoria dels catalans, poder votar- i això os asseguro que ho fem, malgrat ells crits de molts i els silencis dels que haurien d’estar al nostre costat.

També trobem complicitats, cada cop més, però aquets xoquen amb l’estructura dels sistema del 78, que ofega i minoritza als discrepants. L’esperança de molt està en nosaltres. La nostra força és haver perdut la por i que poc a poc al llarg de molta anys el poder de l’estat, abassegador ací, a Madrid, s’ha anat difuminant a casa nostra. Tribunals i policies son el seu darrer fortí.  Hem de convertir en llei, en estat, el que és normal en la vida quotidiana. Votarem!

divendres, 22 de setembre de 2017

Uns dies que ens commouen.


Un escriptor deia que hi han dies en els que canvia tot, allò que es va acumulant en anys catalitza en unes hores. Ho havia llegit, aquest dies ho estem vivint. Ho vàrem viure milions de ciutadans. Detencions de responsables i tècnics del govern de la Generalitat i seus públiques regirades. Encara ara, quan escric aquestes ratlles, en resten sense llibertat! I la gent al carrer, democràtica i pacíficament al carrer. Tossudament alçats.


Un comportament polític, el del PP -al que ens te acostumats- vulnerant la llei, mentre s’omple la boca de dret i d’estat. L’aplicació de l’article 155, el de la suspensió de l’autonomia, aplicat a pessigades i en “diferido”. Vulnerant el control de les cambres a les que tant diu respectar. El partit més corrupte d'Europa, el que mes a vulnerat la llei, donant lliçons i actuant de la única manera que sap, repressivament. I com no, amb l'aplaudiment de Ciudadanos...

Però, no hi contaven amb la resposta de la gent. Fou i és espectacular! Des del primer minut fins altes hores de la matinada. Massivament i pacíficament, no caient en les provocacions...una lliçó més. Que valoro més? La implicació de molta gent que dubtava de mobilitzar-se, de votar sí o no...i que, conseqüentment amb la seva trajectòria personal, s’expressa de forma clara davant d’uns fets que depassen el seu si o no a la independència. Resten quatre repatanis, cada cop menys...

“10 dies que commogueren el mon” va escriure John Reed. Resten menys dies per a una revolta democràtica, sense violència, sense armes, amb la papereta a la ma i el coratge democràtic al cor. Tothom està cridat i tothom es ben rebut, pensi com pensi, amb el comú denominador que les decisions les ha de prendre el poble!

dimarts, 19 de setembre de 2017

Compte enrere. La democràcia és imbatible!


L’estat cada dia que passa perd i nosaltres guanyem. Perden credibilitat, conculquen lleis fonamentals, usen forces de seguretat que haurien de fer altres missions en alerta 4 de terrorisme, desprestigien la fiscalia, promouen decisions arbitràries de jutges ultres...les seves accions els desacrediten, quan qui tenen davant és la ciutadania que vol votar. Senzillament, poder decidir el que li es propi, malgrat una situació dificil provocada per l'estat. Cal dir que volíem un referèndum pactat, però és l’estat qui el nega. El que farem l'1O és l’únic possible!


Quina cara més dura! Qui critica la manca d’algunes garanties, son els mateixos que ens les neguen totes. El que veuen amb bons ulls la persecució de càrrecs públics i ciutadans que exerceixen la llibertat d’expressió i/o reunió, blasmen per les sessions extraordinàries d’un Parlament que te la seva majoria de la mesa imputada per voler-les fer ordinàries. Impedeixen o veuen amb bons ulls les dificultats que es posen a l’exercici lliure de la ciutadania i hipòcritament diuen, al mateix temps, que no hi ha garanties.

Bona part dels que no volen que es voti, com el fiscal Maza, menyspreen la maduresa de la població catalana. Tant els que volen votar sí, com els que volen votar no. Ni abduïts, ni adoctrinats ...és molt més senzill som ciutadans lliures que ens neguem a acceptar que ens prohibeixin quelcom que forma part dels nostres drets, dels drets humans. Emparant-se en una interpretació partidista i restrictiva de la llei.

Viurem dia a dia, sabent que passaran moltes coses. Però actuarem amb coherència, amb la fortalesa de les nostres conviccions i de saber que una majoria ho vol. I, també amb la il·lusió de fer el que cal fer. Votarem!