dimarts, 31 de maig de 2011

Una plataforma amb sentit comú

La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, integrada per 24 entitats i organitzacions de la societat civil catalana, rebutja la nova rebaixa fiscal per als rics amb la pràctica eliminació de l’impost de successions que s’ha de votar avui al Parlament de Catalunya.

En uns moments en què, per part del Govern, s’estan aplicant fortes retallades socials en educació, sanitat i serveis públics que afecten a la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i de retallades en les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquests serveis, la Plataforma considera inadmissible que es beneficiï a una petita minoria privilegiada. Amb aquesta mesura, el Govern perd tota l’autoritat moral per demanar els esforços que reclama de la ciutadania.

Que persones que reben herències superiors al milió d’euros, en el cas dels cònjuges, o de 750.000 euros per a cada un dels fills deixin de tributar, és injust en termes socials i un autèntic despropòsit en l’actual situació de crisi i de disminució dels ingressos fiscals per la que travessa el país.

La Plataforma vol recordar que l’impost de successions es recapta i gestiona integrament a Catalunya i que no depèn de cap imposició estatal per la qual cosa no té cap mena de sentit parlar de discriminacions, com fa el govern, i menys quan el 94% de les persones que reben herències estan exemptes del seu pagament.

L’impost de successions està previst per garantir la igualtat d’oportunitats i es paga a la majoria dels països europeus i als EEUU. La Plataforma demana als Grups parlamentaris que rebutgin la proposta i crida a la ciutadania a continuar mobilitzant-se contra de la rebaixa fiscal als rics, per oposar-se a les retallades socials i en defensa de l’estat del benestar.

dilluns, 30 de maig de 2011

"El nou govern de Girona serà dèbil", entrevista a Joan Olòriz, 29 de maig


Entrevista de Jordi Nadal - Publicada a El Punt, diumenge, 29 de maig, pàg. 8
(Llegir entrevista a l'edició impressa)


El cap de llista d'ICV-EUiA en les eleccions de Girona viu, segons admet, un dol.  El d'haver de deixar projectes que l'engrescaven, i l'acció de govern, després de vuit anys al govern.  


Joan Olòriz no pot negar que és mestre. Quan parla s’expressa amb claredat i
èmfasi, com si estigués explicant als seus alumnes algun concepte enrevessat. De la derrota electoral en treu el suport que ha trobat al carrer, i parla amb emoció de la rebuda que li van oferir els seus alumnes l’endemà de les eleccions quan, en entrar a classe, es van aixecar i el van aplaudir.


Han passat sis dies des de les eleccions. Quina valoració en fa?
Hem pogut veure un canvi de tendència que no s’havia donat des de les primeres municipals, i és que els sectors conservadors tenen majoria. Veurem si es consolida o no. Des d’ICV-EUiA hem resistit i no hem perdut gaire suport, però resistir no és vèncer. 


La caiguda de les esquerres, l’atribueix a circumstàncies locals o de caire nacional?
Les pròximes setmanes podré fer una anàlisi més acurada, però d’entrada diria que un factor pot ser la campanya que hem fet els tres partits que estàvem al govern. Només jo he defensat la feina feta. Si el principal partit, el PSC, només parla de renovació i ignora els darrers vuit anys i ERC fa una
campanya extremadament dura respecte al govern en què ha participat... això no pot fer cap bé.


Cal una renovació de les esquerres a Girona?
Sí, ens l’hem de repensar. Cadascú a casa seva, però donant-nos la mà. D’entrada, el sobiranisme ha de deixar de ser motiu de confrontació entre nosaltres, i hem de repensar els models. Tinc moltes ganes de treballar i col·laborar amb la CUP. I també amb ERC, malgrat que no siguin al ple. I hem de deixar que el PSC faci el seu procés, que és encetar una nova etapa. Si
ho fan així, fantàstic, i si no haurem de construir sense ells.


El dia de les eleccions, vistos els resultats, va dir que donava per tancada la seva etapa política.
Potser no ho vaig explicar prou bé.Parlava de la meva etapa de govern. La meva etapa política mai l’he decidida de manera subjectiva, sinó que m’he presentat per acord dels meus companys. El que vaig dir és que no estaré en pactes de govern i quedaré a una segona línia, fent oposició a l’Ajuntament.


Com va anar la trobada que va tenir amb Carles Puigdemont?
Em va proposar entrar en el govern, però no ho podia acceptar. Ell hi va insistir, i crec que era una insistència honesta, però ja li vaig dir que pensava que no podia trair el missatge que m’han donat els ciutadans, i que és fer un pas enrere, reflexionar i treballar per refer de nou el projecte d’esquerres.


El govern en minoria de CiU serà massa dèbil per afrontar els grans temes de ciutat i les necessitats que la crisi genera?
És dèbil. Aquest és el missatge que vaig transmetre a en Carles. La ciutat té 100.000 habitants, és capital de comarca i demarcació, i els que fa temps que governem sabem les moltes hores que s’hi ha de dedicar. Deu regidors i molts no a temps complet, serà complicat.


Quina actitud tindrà ICV-EUiA cap al nou govern?
Hi haurà respecte i col·laboració en temes de ciutat i també confrontació educada. El que no faré és posar pals a les rodes per posarlos. No complicar-ho perquè sí. La meva voluntat no és fer-los la vida impossible, perquè fer-ho
és perjudicar la ciutat. 











diumenge, 29 de maig de 2011

El Barça i els indignats

Els culés avui estem de festa, una “Champions” no es guanya cada any i menys de la manera que s’ha guanyat amb un futbol sublim. El meu avi, el que vaig conèixer, l’altre va morir abans que nasqués, em va educar en els valors de la república i en el compromís amb un club que era més que això. “Tant se val d’on venim si del sud o del nord” era i és un cant d’unitat en la diversitat.

Aquesta pluralitat fa del Barça un equip gran, en valors i en capacitat d’integració i ens aporta aliats als catalans en indrets propers i apartats que tanta falta ens fan per a un país situat a un racó de la península ibèrica.

La injustificada intervenció que el conseller Puig va ordenar ahir es veu més innecessària a la llum del que ha passat a Barcelona i arreu a la matinada. L'organització dels indignats amb un perímetre de seguretat adequat ha impedit cap incident en aquest indret. És cert que se han produït en altres llocs però sense cap relació causa efecte amb les zones d’acampada.

Hi ha gent que aprenem dels errors, altres no, ja veurem com evolucionen els esdeveniments.

Bé, visca el Barça i visca Catalunya!

dissabte, 28 de maig de 2011

Indignats i mossos. Un desallotjament provocador i innecesari


El desallotjament momentani de la Pl. Catalunya, la forma en que s’ha fet i la manera de defensar-ho del conseller Puig marca una inflexió negativa en la garantia del drets civils a Catalunya.

Els indignats, nom que engloba gent molt diversa, té com a punt d’unió la voluntat d’expressar un rebuig a unes maneres de fer política en el nostre país que exclou els canvis dels textos i costums polítics creats en la transició.  La majoria d’aquests indignats no havien nascut el 1978, quan es va aprovar la Constitució.

La manera pacífica en quehan manifestat la seva dissidència els hi ha proporcionat la simpatia d’amplis sectors, la maduració de les seves accions portarà, sens dubte, a abandonar més d’hora que tard les acampades per altres formes d’acció.

En aquest context és més trist encara que amb l’excusa del partit del Barça, cercant pot ser la complicitat dels seus nombrosos seguidors, el conseller hagi decidit la via de la força.  Buscava una excusa per ensenyar múscul i autoritat?  Volia agradar al sector més immobilista i carca dels mossos, que amb el nom del sindicat juga a “l’holiganisme” institucional?

Com em deia Jaume Curbe la policia de les dictadures ha de fer por, la democràtica s’ha de guanyar el respecte.  Desgraciadament el que va passar ahir va més en la primera direcció que en la segona.

Espero que s’assumeixin responsabilitats polítiques o algú els hi faci assumir a aquest conseller aprenent de bruixot.  Estic segur que el moviment dels indignats continuarà en el camí del respecte democràtic i la no violència com vaig poder observar en la concentració d’ahir a Girona.

dijous, 26 de maig de 2011

Una governança nova. Primeres converses per a formar un nou govern


La llista més votada, el seu cap té l’obligació de cercar la majoria per a ser nomenat alcalde i formar govern.  Darrera hi ha una confiança majoritària, però no suficient per a sortir en primera volta l’11 de juny, el dia en que formarem el nou consistori.


És possible que per la heterogeneïtat dels 15 regidors i regidores de les altres llistes no sigui possible un govern de majoria àmplia i això comportarà una nova experiència en la governança municipal.  Ens obligarà a fer equilibris i especialment al nou equip de govern per a cercar coherència en els acords que vagin conformant les decisions que han de passar pel Pel Municipal.

Al meu parer nosaltres hem de cercar l’equilibri entre els acrods en temes de ciutat, és a dir, aparcar quan sigui necessari les nostres diferències programàtiques per a consensuar acords clars i intel·ligibles.  Això darrer és el més important perquè la ciutadania haurà d’entendre què pactem i què no, i sentir-se reflectida en les diverses opcions que ha votat.  Massa sovint els partits que governen o els de l’oposició, quan fan factes, canvien com un mitjó i deceben als seus votants.

Intentaré amb la Núria que la nostra actuació, pactant quan sigui clar i necessari i oposant-nos en aquells casos que la coherència ho exigeixi, conformi una actuació continuada que ens permeti recuperar i ampliar la confiança dipositada en la nostra coalició. 

dimarts, 24 de maig de 2011

Homenatge a Josep Vicente

En motiu de la seva mort als 88 anys us recomano l'entrevista lúcida que li va fer el punt diari el passat mes de març.

“Quan miro endarrere només veig que cendres”

“El capitalisme ha contaminat el socialisme. Jo aquest procés el visc, perquè existeixo, sóc, amb un cert dolor; sobretot pel que podria i hauria d'haver estat i representat”



 

dilluns, 23 de maig de 2011

Uns resultats decebedors, un camí que cal refer

El tomb electoral conservador que han decidit els gironins que han anat a votar ens obliga a refer el nostre camí. Estic satisfet dels vuit anys de govern i amb clars i obscurs penso que han estat positius. Així ho vaig expressar en la campanya, sovint en solitari. És cert, però, que els principals partits del govern ho van obviar i l'electorat ho ha fet pagar. A uns més que altres, però no és un consol. 

Agraeixo als electors que han confiat amb nosaltres, no els defraudarem des dels escons de l'oposició on els altres ciutadans ens han situat. Crec més que mai que calen polítiques socials justes i medieambientals avançades per a sortir de la crisi i que hem de renovar mètodes, discurs i persones.

Avui, quan he començat la meva classe a les 9, els meus alumnes afectuosament s'han aixecat i han aplaudit, molts havien votat el dia anterior, segur que diferents opcions, però aquest reconeixement em fa sentir que en els pitjors moments sempre hi ha una espurna d'esperança.

Continuaré amb el meu compromís, en el lloc més adequat i intentaré, com sempre ser coherent.

diumenge, 22 de maig de 2011

Avui no és una festa: és el dia d'anar a votar

Avui és un dia on  les nostres opinions seran determinants en el futur de la ciutat, és un dia de feina i compromís, amb nosaltres i sobre tots amb els que han de trobar un futur millor.

Els tòpics diuen que avui és un dia de festa, bé es diumenge. Però no ho diuen en aquest sentit. Em fa l’efecte que ho diuen com si anar a votar fos un acte senzill d'acord amb la lleugeresa de les ideologies de molts, que ens fan veure les eleccions com la tria d’un producte ben embolcallat, però que quan l’obrim sovint defuig les expectatives.

Molta gent està cansada de la falsa alegria de molts dels que governen, hi voldrien més serietat i compromís, però per això cal comprometre’s i anar a votar.

Compromís, fortalesa i esperança, que del vot surti el millor govern per la ciutat en temps difícils.

dissabte, 21 de maig de 2011

Una jornada molt particular.

Ha estat un dia de reflexió en el que he exercit la meva responsabilitat de tinent d’alcalde realitzant aquest matí tres casaments, d’11 a 1. M’ha permès parlar amb força gent de com ha anat la campanya i m’han fet arribar bones vibracions.
He aprofitat per donar un tomb a la Plaça Catalunya i he observat el bon to de la gent que participa en l’acampada. Evidentment m’he mantingut en un segon pla, doncs penso que ni hem d'interferir ni semblar-ho.
Tot tornant cap a casa he comprat un llibre a la 22 i fins que m’he posat a l’ordinador a redactar aquest post m’he passat la tarda llegint. Feia dies que no tenia tant de temps i és com si m’anés descomprimint.
Bé, demà serà un altre dia. El dia que les ciutadanes i els ciutadans tenen la paraula.

divendres, 20 de maig de 2011

Què vol dir que volem un govern progressista a Girona?

Entrevista a l'Ara Girona


'Puigdemont que no compti amb mi si no és per fer una política progressista'

El candidat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Olòriz, encara aquestes eleccions amb el dubte de si podrà repetir els resultats de l'anterior campanya. Amb tot, ha assegurat que si no aconsegueix mantenir el nombre de vots, anirà a l'oposició. L'ecosocialista s'ha mostrat ferm a l'hora de dir que no pensa pactar amb Carles Puigdemont (CiU) si no fa un gir de rumb i s'oposa a les polítiques de la Generalitat. Olòriz ha recordat la figura d'Anna Pagans (PSC) i ha assegurat que l'ombra de Joaquim Nadal no l'ha deixat governar amb comoditat però que, malgrat tot, en termes generals qualifica la seva gestió de positiva per la ciutat.
MARC ESTARRIOLA doble fletxa DIVENDRES, 20.5.2011. 02:00 H
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional
El candidat d'ICV a Girona, Joan Olòriz

etiqueta 22MentrevistaJoan Olòriz
Recta final de la campanya, demà passat (demà pel lector) dia final de reflexió. Quins aires es respiren?

Penso que hem anat fent una mica de forat en una situació de pessimisme i poques ganes d'anar a votar.  La realitat poc abans d'inicar la campanya era aquesta. Hi ha gent que ho està passant malament i la política no inspira confiança. Per això hem fet una campanya en el que recordem les accions fetes des del govern, expliquem el canvi iniciat fa 8 anys amb la pèrdua de majoria absoluta i com errors que hem pogut cometre es poden resoldre si aprenem d'ells i rectifiquem. Penso que aquest missatge, que ha estat honest i defugint d'aquesta visió tant triomfalista que alguns aporten a la campanya, tocat bastant de peus a terra, ha aportat resultats positius. Confio en millorar resultats, espero que la ciutadania digui que amb encerts i errors confien en nosaltres. Si aquest és el missatge farem un tipus d'aliances que permetin un govern estable i de ciutat.

Diu que espera uns millors resultats però tanmateix les darreres enquestes pronostiquen un retrocés d'ICV on podríeu perdre un regidor. Seria aquest fet causa de formar part del darrer equip de govern i els errors que em comentava?

Jo que tinc memòria el cap de setmana passat vaig estar mirant enquestes de fa quatre i vuit anys. Totes ens donaven menys. Fa vuit anys donaven entre cap i un regidor per tenir-ne al final dos. Fa quatre anys entre un i dos regidors; i al final tres. Per tant, per aquesta regla espero tenir millors resultats però també tinc molt clar que si tinguéssim menys regidors i menys vots aniria a l'oposició de pet. Ni que sumes amb altres partits. Si els ciutadans ens retiren, encara que sigui en part la confiança, aleshores el millor és anar a l'oposició i a partir d'allà recuperar-la. Aquests anys hem estat pencant i, alhora, hem estat treballant amb la nostra feina sabent diferenciar allò que ens dóna de menjar d'allò que significa el servei als ciutadans. Això la gent ho sap i en moments com aquest, ho valoraran i així ho espero.

Però no només per part dels ciutadans, també el fins ara equip de govern i grups a l'oposició han valorat molt positivament les seves polítiques socials. Ara que entrem en aquest espiral de retallades per part de la Generalitat s'hi poden fer front i mantenir els serveis que ofereix el consistori?

A l'Ajuntament hem retallat els darrers dos anys, això no vol dir retallar dels que menys tenen. Tampoc vol dir deixar de fer el que és bàsic i important. Retallar vol dir treure o buscar més ingressos d'aquells que viuen més bé o d'aquells aspectes més propagandístics, secundaris que de vegades poden fer-te perdre pes en els lobbies influents però en canvi guanyes en credibilitat amb la gent. Sóc partidari d'això i els darrers anys hem reduït 100 milions d'euros al pressupost de l'Ajuntament però en canvi hem incrementat les inversions en polítiques socials. Dit això, no governaré amb ningú que faci costat a retallades, ho tinc claríssim. No entraré en aquesta lògica de perquè les coses vagin bé a la majoria li ha d'anar a pitjor. És una lògica absolutament equivocada. 

Seguin en la línia econòmica quina creu que seria la via per solucionar l'atzucac amb Ryanair?

Primer hem perdut temps. Tots sabíem que Ryanair és d'aquelles empreses que s'aprofiten del lloc on van. L'altre dia polemitzàvem amb en Carles Puigdemont quan deia que l'Ajuntament ha de ser amic de les empreses. Penso que les empreses han de ser amigues de la ciutat, no que qualsevol empresa ens va bé. Recordo com Akasvayu va ensorrar el Club de Bàsquet Girona, va deixar més deutes que no milions va posar. El mateix ens passa amb Ryanair però hem de tenir temps. No pot ser que el govern de la Generalitat, sigui per sobrevalorar-se o sigui per ignorància, ha fet una mala gestió. El que havia de fer és guanyar temps. A vegades tu no tens els interlocutors que vols i aleshores has de pensar que era el millor per Girona i això era guanyar temps per canviar de model. El model Ryanair s'acabarà però hem de tenir temps per trobar alternatives i ara era el pitjor moment.

I pel que fa a la gestió de l'aeroport?

Un aeroport com aquest sols s'ha d'entendre en l'àmbit català i, per tant, és un mateix paquet amb el Prat. El que no pot ser és que el Prat tingui uns preus que siguin competitius amb el de Girona. Amb la mala gestió que ha fet Aena del Prat amb la nova T2 que ha estat incompatible per millorar la T1, havent molts slots lliures. Una gestió adequada del Prat hauria estat dir, no, Ryanair no va al Prat sinó a Girona i per això necessitem una gestió que sigui propera als ciutadans i amb visió de Catalunya. El Prat no pot competir amb Girona, ha de ser compatible i això implica un canvi de funcions seriós. No es pot posar una espelma a Déu i una al dimoni.

Que s'ha de fer amb Trueta?

S'ha de fer l'únic que podem fer i és continuar amb el que estava previst. A vegades els governs tenen una visió que desfer el que l'altre ha fet li dóna força i això l'únic que comporta és perdre tems. Ara mateix no podem perdre sis anys buscant un nou emplaçament, redactant un nou projecte, perquè el Trueta no aguanta sis anys més. Cal dimensionar el projecte però també tirar endavant amb el projecte constructiu, parlar amb els arquitectes per reduir despesa i cercar la dimensió més correcte per aquest hospital universitari. Pressupost del 2011: projecte constructiu, pressupost del 2012: primera fase. 

Quina seria la Girona que s'imagina? Està gaire allunyada de l'actual?

No està allunyada si els governants del futur no l'allunyen. La Girona que jo vull és aquella comprensiva amb els que menys tenen, amb voluntat comunitària i que atrau a les persones i s'hi vulguin quedar a viure. Sense tenir barris rics i barris mancats, una Girona on les polítiques socials siguin tant importants com les culturals. Una Girona en el qual hi ha gironisme, és a dir aquelles persones que tenen diners, a través de fundacions i mecenatge, intenten contribuir a la ciutat. Penso que aquest últim camí s'ha d'explorar els propers anys. Hem de fer que tothom contribueixi a la ciutat tant com la ciutat els dóna a ells i l'Ajuntament haurà de fer moltes coses al 50% amb la Generalitat o una fundació o un mecenatge. Hem d'anar cap aquí o no ho aconseguirem i per això cal un govern que sigui plural, que anteposi les persones i el pacte a als interessos forasters. El govern no pot estar mirant tot el dia a Madrid o Barcelona per agradar o caure bé i perquè la carrera particular de l'alcalde o alcaldessa tingui un futur fora de casa més endavant.

Té bona sintonia amb Anna Pagans però quin anàlisi faria de la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament?

Mira, a vegades m'ha fet menys cas del que jo, com amic seu, li he aportat. L'Anna Pagans mai em va creure quan jo li vaig dir que no es fiés de Joan Pluma perquè no feia una bona gestió, ella creia que sí. El resultat demostra que aquesta persona ha anat de director general en un govern de CiU, deixant molt empantanegat l'urbanisme de la ciutat. Desgraciadament l'ombra allargada de Joaquim Nadal no ha permès a l'Anna, com a persona honesta que és, desplegar totes les seves capacitats. Ara bé, en els clars-obscurs penso que el període d'Anna Pagans no ha estat dolent per a la ciutat. 

I pel que fa a la comunicació amb els ciutadans?

Mira, això sí que, com ho diria (pausa). El ciutadà a Girona es va acomodar molt a un govern personalista. Per lo bo i lo dolent. Durant uns anys va tenir un alcalde que comunicava molt bé amb la ciutadania i hi van haver transformacions que la ciutadania va acceptar. Posteriorment crec que els ciutadans no han vist que la nova realitat significava de major aportació en el conjunt de la governabilitat. En aquest cas s'ha anat més a la confrontació que no a la visió global i l'Ajuntament no hem tingut la cintura com per veure que el model de ciutat havia de ser molt diferent de l'heretat a la sortida de Joaquim Nadal. Calia una democràcia més participativa malgrat alguns intents hem fet. Potser aquesta és una de les grans lliçons que haurem d'aprendre, governi qui governi, i que haurem de trobar un equilibri entre democràcia representativa i democràcia participativa. Això també obligarà al ciutadà a mullar més la samarreta i participar molt més.

Aquest seria un dels canvis però hi entraria cap altre?

Bé, hi ha un canvi que serà un nou govern de coalició. Aquest és un canvi important i ja no es tornarà a un líder caristmàtic que no existeix. Hi haurà un canvi en quant a realisme al veure que la crisi no ha durat quatre anys, sinó que és una crisi de sistema i per últim, caldrà la participació de tots en la presa de decisions. Ara bé, tinc una cosa molt clara, en darrer terme el responsable és sempre el govern. No vull carregar als ciutadans quelcom que no han de tenir o compartir.

Fent referència a això que comentava sobre un nou govern de coalició, a AraGirona.cat tenim una enquesta on una de les opcions més votades és la creació d'un nou tripartit amb CiU, ERC i ICV. Quina és la seva impressió al respecte?

Ahir hi va haver un míting que pot marcar una inflexió que va ser quan el protagonisme de la proposta de CiU a Girona el va agafar Artur Mas i Duran i Lleida. Quan al míting el protagonisme és que les eleccions de Girona refredaran la política de la Generalitat, a partir d'aquí hi ha una inflexió que pot portar a resultats molt diferents. Ara en aquests moments si CiU treu el millor resultat significa que no hi ha d'haver Trueta, que Ryanair és perfecte, que aquest document que m'ha arribat de l'ICS respecte un conveni que dóna per resol sense previ avís, doncs si aquesta és la política de la Generalitat amb l'Ajuntament de Girona a dia 23, doncs que comptin amb mi. Penso que ara més que mai en una posició com la nostra i una experiència com la meva és una garantia per un govern progressista. CiU, si no fa polítiques de progrés i es confronta amb la Generalitat si va en contra de Girona, pot passar molts anys a l'oposició. 

I quines opcions contempla?

Evidentment si CiU es posa com es posa, un govern progressista. On una major presència de la meva candidatura asseguri la plena independència de la ciutat o una rectificació de Puigdemont juntament amb una confrontació davant aquestes persones. Si a mi, Joan Herrera en un míting diu res que jo no comparteixo li diria allà mateix que "això és Girona i això no ho acceptarem". Aquest fet és clau. Em vaig quedar perplex ahir al veure això i tinc molt clar que en aquests moments no comptaran amb mi si no és per fer una política progressista. No faig escarafalls amb els retalls, jo parlo de Girona. Sempre he estat quan governava CiU, després el tripartit i la meva actitud ha estat de lleialtat institucional confrontant-me si calia amb el meu partit si era necessari.  

Qüestionari

Un àpat: El bacallà amb totes les seves fòrmules.
Una beguda: Aigua amb gas. Vaig tenir un problema de cor fa uns anys i l'aigua és una bona alternativa. L'aigua de Vilajuïga té un toc que m'agrada.
Un llibre: El darrer de Stéphane Hessel.
Una pel·lícula: Novecento de Bertolucci.
Una trobada ideal: la que faig a l'estiu amb els meus fills i la meva dona que sortim a una ciutat europea.
El dia més feliç de la seva vida: El dia que va néixer la meva primera filla. No teníem el nom triat i al veure-la vam decidir que es diria Mariona de seguida. 
El primer que fa al llevar-se: Dutxar-me.
Un hobbie: Els jocs d'estratègia a l'ordinador.
Un amulet: No en tinc.
Un ídol: Nelson Mandela. M'ha commogut sempre. Perdonar però no oblidar. Crec que una persona que ha patit cal que perdoni per refer la vida però no oblidar per ser conscient dels errors que l'han portat fins allà per superar-los. 
Un desig: Un millor govern per la ciutat, el millor possible, perquè ho passarem malament