dilluns, 31 de gener de 2011

De Tunísia a Egipte

Des de fa un temps la revolta popular a Tunísia ens ha omplert a molts d’alegria. Els que hem viscut el final d’una llarga dictadura sabem que no és fàcil fer caure un dictador,  el nostre va morir al llit.

En temps on l’islamofòbia tenyeix de superficialitat el món divers i complex de les comunitats musulmanes, els crits de visca la llibertat de les joves tunisenques, amb o sense vel, posen en qüestió el conservadorisme de dins i de fora. Perquè ens hem de preguntar, qui ha estat a Europa i Amèrica mantenint a Ben Ali a Tunísia i a Mubarak a Egipte?

Les revoltes tenen molt d’incertesa, sabem que a més tardar d’ací a sis mesos i hauran eleccions  a Tunísia, a hores d’ara no sabem com acabarà a Egipte la transició, però no hi ha dubte que res tornarà a ser igual.

La passivitat, el conformisme, l’individualisme han estat promoguts aquests darrers anys a un cantó i altre de la Mediterrània. “Res es pot fer, sempre hi ha hagut i hi hauran pobres, mira per tu i deixa estar als altres”. Avui, però, aquells que es creuen els “senyors de l’univers” no estaran tan tranquils.  Però no ho dubteu, de nou intentaran controlar la situació comprant i corrompen als governants que surtin escollits, si poden, si el poble no ho impedeix.

Per això no és casualitat que ha estat la joventut del país més culte, Tunísia, la que ha començat i estès la revolta i la continua mantenint i ho ha fet mitjançant internet, la telefonia mòbil, el facebook i youtube. És a dir, buscant mecanismes alternatius que reforcessin el que abans i ara és el camí, sortir al carrer tot demostrant que res funciona sense nosaltres  i que ningú pot ni ha de manar en contra de la nostra voluntat.

Recordem, recordeu quan dèiem “diguem no, nosaltres no som d’eixe món”

diumenge, 30 de gener de 2011

El perill del neofeixisme de la quotidianitat

He participat en un debat sobre l’impacte que tenen les corrents xenòfobes i racistes en el context de la crisi en les ciutats europees. Al costat de ponents francesos, alemanys i suecs he compartit taula amb companys de Vic i Hospitalet. Ha esta un bon espai de reflexió dels punts en comú que tenim com en tants d’altres temes els pobles i ciutats del conjunt d’Europa. Ara més que mai acció local i europea haurien d’anar més de la mà i més quan els estats s’entesten en mirar-se de reüll i desfer el camí federal en el que els europeistes tants esforços hi han esmerçat.

La nova extrema dreta ja no es presenta amb el cap rapat i els símbols del anys trenta, porta americana i corbata, ulleres de disseny i es dóna aires de modernitat situant l’origen de tots els mals en els immigrants. La crisi els hi dona el pretext per a plantejar polítiques excloents, en nom de la llibertat retallen les llibertats i manipulen la por, les pors que la incertesa del futur i la precarietat del present sacseja els barris populars de les ciutats .

Hem de fer front a les causes dels problemes, potenciar i on calgui refer les xarxes socials que generen solidaritat i compromís comunitari, assegurar els serveis socials per a tothom i potenciant el plans de treball per a  que la gent que ho necessiti pugui refer la seva vida, truncada per l’atur i la precarietat.

I evidentment cal seguretat, però la seguretat és trobar la justa mesura entre les accions socials per a assegurar l’autonomia personal i la cohesió de la comunitat i les accions punitives ràpides i  selectives que aïllin als malfactors.

Però atenció! De cap manera podem per desconcert o oportunisme donar la raó, ni que sigui en part, a aquells que assenyalen com a únic responsable als nostres veïns, aquells que  per color de la pell o la seva religió esdevenen estranys. Els diferents no poden convertir-se en els altres, no podem convertir la diferència en desigualtat.

El perill no està solament en els neofeixistes, el perill de debò és que ens hi acabem convertint.

dissabte, 29 de gener de 2011

Mai s’han de sentir sols. Diada patronal de la policia municipal

Els que de joves hem corregut davant de la policia ens va costar entendre que tota societat democràtica necessita uns mecanismes d’ordre i seguretat per a garantir drets, assegurar l’exercici de les llibertats i l’acompliment dels deures. Recordo en el primer ajuntament democràtic el camí que va començar Jaume Curbet i que ha anat consolidant  al llargs del anys, ensenyant i publicant sobre aquests mecanismes que han de fer compatibles seguretat i llibertats.

Avui, un any més, he anat als actes que la policia municipal de Girona fa a l’entorn de la seva diada patronal. Em sembla que des de que sóc regidor, tant a l’oposició com al govern, no hi he faltat mai. He vist els canvis produïts però, al meu parer, el més gran ha estat la feminització, l’acompliment d’un canvi no s’aconsegueix sense el paper capdavanter d’aquelles primeres noies que van fer amb valentia el primer pas. Avui en rendíem homenatge merescut, però la millor constatació d’aquest era el rellevant nombre de dones policies que avui compartien amb elles acte i després dinar.

Al llarg d’aquest anys he compartit moltes converses amb elles i ells, des de les meves responsabilitats en la direcció de les polítiques socials a la ciutat hem anat teixint complicitats per assegurar un bon funcionament dels serveis públics i millorar la percepció de les ciutadanes i ciutadans sobre la convivència i la seguretat.

En èpoques de crisi com les que vivim necessitem més que mai servidors públics motivats i preparats, tanmateix la convivència necessita i els policies són el primers en percebre-ho, una voluntat decidida i comuna de cohesió social i dedicar-hi els mitjans necessaris.

Ha estat una bona diada, compartir per caminar junts.

divendres, 28 de gener de 2011

Tot explicant "un silenci que parla"

Avui a les tres hem fet el ple en el que Glòria Plana rellevava a Joan Pluma, després del seu sorprenent i no explicat  salt de Girona, Ajuntament i Diputació estant, a Barcelona. Deixant pel camí el ser portaveu del PSC per anar als sembla confortables i patrimonials braços d’en Ferran Mascarell i CiU.

He volgut explicar en la meva intervenció que el silenci del passat divendres davant la renúncia de Pluma  havia estat una resposta a l’absència  d’aquest i que, desprès de 21 anys d’estar a l’Ajuntament, l’esmentat silenci era la millor lliçó davant una menyspreable manera de fer.

Ara passarem pàgina i el futur dirà qui ha fet el correcte.

dijous, 27 de gener de 2011

Herències que caldrà revisar. A propòsit de la darrera sentència sobre el mercat de Sta. Eugènia.

No és una bona notícia les dues sentències del tribunal superior de justícia de Catalunya que posen en qüestió el procediment seguit per l’Ajuntament per  reurbanitzar en el marc del Pla de Barris de Santa Eugènia l’antic mercat. Mai m’ha agradat minimitzar les sentències i, malgrat el recurs que s’ha de posar, caldrà estudiar a fons les repercussions que té i els canvis necessaris si aquesta sentència esdevé ferma. Les herències que ens deixa l’anterior responsable d’urbanisme caldria revisar-les a fons per estalviar-nos més sorpreses desagradables.  

Aquest tipus de situacions exemplifiquen una manera de dirigir els assumptes públics que sempre he rebutjat, és cert que ens podem equivocar, que de vegades és interpretable les nostres decisions i que els tribunals per això estan, han de dictaminar en cas de dubte. Però el pitjor de tot és no assumir responsabilitats i escapar-se en recerca del sol que més calenta. Comprenc la indignació de molts veïns de Sta. Eugènia que, davant d’una noticia d’aquesta mena, recorden actituds prepotents de la mateixa persona que ara no és a l’ajuntament per donar explicacions. 

Recordo el cas del xalet Tarrús en que el tribunal va dictaminar a favor dels propietaris i s’allargava l’acord amb reiterats recursos que no solucionaven el tema. Al final es va un aprovar un acord que, tot i no ser bo per a la ciutat, l’alternativa era pitjor. En aquell moment vaig decidir, en la meva atribució de portaveu del govern, demanar perdó als ciutadans. És cert que no hi tenia competències directes, però compartia un govern que va prendre aquesta decisió.

Governar en minoria en el marc d’una coalició t’ensenya no solament el que has de fer, sinó també el que no s’ha de tornar a repetir.

Una recomanació per avui: UAP 11

Des de diumenge passat s’estan celebrant a Girona actes relacionats amb el Dia internacional per la Pau: L’òpera “Brundibar a Terezin”, la cantata UAP i “Paraigües per la Pau”. Sobretot des dels centres educatius de Primària i de Secundària. En aquests darrers anys s’han fet propostes col·lectives per ajudar a visualitzar la tasca quotidiana d’educar per la pau. 

La Núria Terés em comentava que l’educació per la Pau és avui, més que mai, imprescindible per construir comunitats dialogants i obertes. Coincideixo amb ella que trobes implicació si educadors i alumnes es senten protagonistes de les accions. Gràcies a aquesta implicació i al bon fer del departament d’educació municipal a Secundària, avui dijous, es fan 4 funcions de la cantata UAP11. Joves dels instituts de Girona i de comarques actuen al Teatre municipal de Girona amb un musical teatralitzat. 

Aquells que em seguiu us recomano que us apropeu a  aquests i aquestes joves que expressen la necessitat de diàleg, pau i solidaritat a través de les seves visions i les seves vivències. 
A més com em diu la Núria ,“Canten i actuen molt bé!” Fan posar la pell de gallina. La Mercè Rigau i en Mon Bover són l’ànima d’aquest espectacle. I les entrades són per a un projecte d’Intermon-Òxfam”.

Una vegada més es demostra que la suma de voluntats crea resultats molt potents. La mediació, el diàleg, la resolució de conflictes i l’educació per la pau són imprescindibles per a construir una societat solidària.

dimecres, 26 de gener de 2011

Record per l'exemple que ens commou

Avui a les set de la tarda assistiré a un acte dolorós i alhora reconfortant  d’homenatge a Melcior Coll, que ens va deixar com a conseqüència d’un tràgic accident el passat 22 de desembre.

En Melcior en els darrers anys presidia l’Associació de Gent Gran de Sant Narcís que la seva seu al Centre Cívic. Per a mi, aquets darrers anys, una de les respostes més gratificants que he trobat en l’acció municipal ha estat la que la gent gran organitzada de la ciutat m’ha donat. En una societat presonera d’un fort individualisme induït que a voltes molt d’egoisme, sempre he trobat gent, bona gent, que a contracorrent feia de la generositat la seva activitat quotidiana. 

Quan fa uns dies en Jaume, en Pere i en Ramon em van convidar en nom de la junta de l’Associació a aquest acte compartíem pena i esperança. Pena, dol per l’absència de  la persona que recordem. Esperança perquè no hi ha res que mogui tant i a tants que l’exemple que ens commou. 

Els que entenem la política com a exemple i servei, sempre ens hem d’emmirallar amb aquells que generosament es dediquen als altres.

dimarts, 25 de gener de 2011

"El dia després" de l'Audiència





Ahir vaig sortir content de l’Audiència pública, però també amb un regust agredolç pel format triat que feia impossible visualitzar les aportacions que hem fet les diferents forces politiques del govern per  aconseguir aquest bon resultat.
El reglament diu que el govern parlarà amb una sola veu i evidentment aquesta havia de ser la de l’Alcaldessa. És cert que a ningú se li escapa que les conclusions de l’Alcaldessa les havíem pactat prèviament un cop llegides les propostes dels signants. Però el que ningú pot saber és els esforços que hem fet per aquest resultat. Sobretot a aquells a qui no ens tocava directament el liderar el seguiment de les obres per tenir altres responsabilitats de govern. Algunes de les propostes que he fet sense èxit al consell de presidència  aquests anys ens podrien haver estalviat algunes crítiques plenes de raó que ahir tots ens vàrem sentir. Ara bé, si aquestes propostes per fi surten a la llum i es concreten d’immediat, més val tard que mai.

Per acabar, felicitar a totes les ciutadanes i ciutadans que van assistir i especialment als amics Martí Carreras i Josep “Lites” per la bona feina feta.

dilluns, 24 de gener de 2011

Impressions sobre l'Audiència Pública del TAV






Hem celebrat l’audiència Pública del TAV i us faig avinents unes breus pinzellades de les impressions que hi he tret.

En primer lloc  aquest esdeveniment ha permès que el govern recollís documentalment les actuacions fetes des de que van començar les obres, és a dir: hem  solucionat una mancança, doncs fins aleshores les informacions eren incompletes i disperses.

En segon lloc, cal diferenciar les intervencions de les forces polítiques que no estan en el govern en les que la proximitat electoral feia difícil l’acostament, d’aquelles d’àmbit veïnal i ciutadà que han situat mancances que el govern recull amb voluntat de canvi.

En tercer lloc penso que les conclusions permeten un camí d’acord positiu. Obrint espais informatius als centres cívics on les entitats ho demanin, fer un programa periòdic a TVGI que permeti una informació dinàmica . Especialment rellevant és al meu parer els compromisos de crear una comissió o fòrum ciutadà on s'hi poden adherir les entitats veïnals i ciutadanes per a fer un seguiment i debatre els temes pendents i que anualment es celebri una Audiència Pública que asseguri la participació dels gironins i gironines en les decisions del desenvolupament d’una obra que encara durarà forces anys.

diumenge, 23 de gener de 2011

Demà Audiència Pública a Girona sobre les obres del TAV

L’audiència pública és el resultat d’una seriosa demanda que un col·lectiu d’entitats han fet al govern municipal per a debatre els efectes de les obres del TAV a la ciutat. El parer del meu grup municipal és entendre aquest fet com a una oportunitat de fer balanç del que s’ha fet per aprendre dels errors i rectificar. Una obra d’aquesta magnitud mai s’havia fet a la ciutat, tot i que ens quedàrem sols en el seu moment denunciant el cost econòmic i ciutadà de fer-lo passar pel centre de la ciutat. Encara recordo una votació: 24 a favor i el meu únic vot en contra. Ara el que cal és minimitzar l’impacte de les obres i donar seguretat i informació clara als veïns i les seves entitats representatives.

Aquests dies he fet tots els esforços perquè les conclusions siguin un punt i a part als desencontres produïts i ens permeti encarar la continuïtat de les obres en millors condicions. Els bons resultats de l’audiència, però, depenen de tots.

dissabte, 22 de gener de 2011

Manifestació per la convivència a Salt

Aquest matí amb la Nuri i l’Enric hem anat a la Manifestació de Salt. Era una manifestació necessària però insuficient si la distància que he observat entre les entitats convocants i l’Ajuntament no es supera. La bona notícia d'avançar en un Pla de ciutadania, que dirigirà un bon amic i treballador de l’Àrea de Polítiques socials no tindrà èxit sense aquesta premissa. Això vol dir que les polítiques socials i educatives han de ser clarament prioritàries no solament en les declaracions sinó també en els pressupostos municipals i això vol dir teixir una xarxa de serveis públics i comunitaris de proximitat que generin arrelament i confiança. L’Ajuda supramunicipal no fructificarà sense aquestes bases. És cert que la frase més aplaudida del manifest ha estat la referent a la policia i la  seguretat, i és lògic per les circumstàncies del moment que genera por, ara bé, l’acció policial pot ser un bon antipirètic, que fa baixar la febre, però no cura el mal que la provoca. Cal aquesta acció de seguretat, sens dubte, però sense un model social i educatiu a mida i amb els responsables socials i polítics al capdavant sense mirar-se de reüll, les males notícies continuaran.

divendres, 21 de gener de 2011

Ple Extraordinari de renúncia de Joan Pluma

Avui fem un ple extraordinari a l’ajuntament que té quelcom d’exemplificatiu en acceptar la renúncia del fins ara regidor Joan Pluma “in absentia” i sense que cap grup municipal, ni tan sols el que fins ara era el seu grup, obri la boca. Penso que aquest gest del Ple exemplifica l’opinió que la gran majoria de les ciutadanes i ciutadans que m’he trobat aquets dies ens demanava com a  rebuig per una forma de fer política que no voldríem a la nostra ciutat.
Perquè “hi ha silencis que parlen”.

diumenge, 16 de gener de 2011

Sobre l'afer Pluma


Aquest darrers dies hem vist, jo al menys amb estupefacció, el pas d'un polític en actiu d'un govern a un altre de signe diferent com a resultat d'una oferta d'un "amic" que poc temps abans havia seguit el mateix camí. És cert, però, que hi podem observar dues clares diferències: no es trobava en actiu i assumia majors responsabilitats.

dissabte, 8 de gener de 2011

Un pas endavant

Benvolgudes, benvolguts,

Us faig arribar la meva voluntat de presentar-me a les properes eleccions municipals com a cap de llista a Girona per la nostra coalició.

Acompanyat per la Núria i l’Enric hem estat assumint importants responsabilitats en el govern de la ciutat aquests darrers quatre anys, així ho vam decidir tots nosaltres al començar el mandat i penso que resultats en mà no ens vàrem equivocar. No ha estat fàcil i sense l’ajut i consell de tots i totes no hauria estat possible superar les dificultats internes d’un govern on el partit majoritari ha enyorat la majoria absoluta i a voltes ha intentat governar sense el necessari consens.

Penso que en les nostres àrees s’ha notat el canvi encetat ara fa vuit anys quan entrarem per primer cop al govern de la ciutat. Avui les polítiques socials, educatives i mediambientals de Girona són un exemple per a moltes ciutats mitjanes de Catalunya. També hem aconseguit frenar i modificar polítiques errònies que la majoria del govern havia encetat: el pàrking del carrer de la Creu i més recentment la ubicació d’un pavelló a la Devesa.

La crisi del 2008 ha marcat el mandat  i possiblement també el proper, no ha estat fàcil ni ho serà, caldrà que els ciutadans i ciutadanes ens augmentin la seva confiança per a continuar la tasca encetada, que ens atorguin uns millors resultats electorals per a fer-los valer en un futur govern. Govern que haurà d’endegar profundes reformes en el pressupost i en les prioritats a seguir que no poden ser altres que la lluita contra la crisi i les seves conseqüències socials. Girona pot amb un govern adient sortir de la crisi amb més cohesió social i més enfortida com a comunitat per avançar en els reptes que ens aporta el nostre futur.

Si em torneu a donar la vostra confiança us la retornaré amb feina i honestedat, fent un camí en el que mai ens sentirem sols.

Una abraçada i fins ben aviat.

dimecres, 5 de gener de 2011

Benvinguts

Moltes vegades havia pensat en obrir un bloc i en tots els casos ho vaig rebutjar excusant-me que la feina que porta fer-ho amb continuïtat i qualitat desplaçaria altres activitats més prioritàries, aquelles que la representativitat popular m’ha encomanat fins ara i les que l’autonomia personal m’exigeix. Aquestes consideracions continuen presents però és indubtable que en aquests anys de dubtes la blogosfera, la comunicació en la xarxa, ha pres un protagonisme enorme. És un fet que he d’assumir amb la responsabilitat amb la que sempre he volgut actuar en exercir una responsabilitat pública.

Quin és el camí que avui enceto? Responsablement sols puc estar segur del que començo. Aquesta passejada si la voleu fer amb mi us ho agrairé, però tindrà per part meva uns compromisos que us vull fer avinents. Escriure amb sinceritat sobre els afers de la ciutat, entenent que la ciutat no es solament el seu govern o l’activitat dels seus representants, que la ciutat és per a mi fonamentalment la seva gent, la interacció d’opinions que faig amb les ciutadanes i ciutadans quan me’ls trobo pel carrer, en actes públics, associatius, culturals o polítics.

Començo un bloc a quatre mesos de les eleccions municipals amb voluntat i il.lusió per esdevenir el proper alcalde de la ciutat. I això ho dic sense petulància, tocant de peus a terra i com a resultat del temps que porto en el govern de la ciutat sempre amatent al seu equilibri social i mediambiental. Aquests anys m’han donat la serenitat i el coneixement per a -sense deixar el meus principis, la meva manera de pensar forjada en els meus 57 anys de vida- governar per a totes i tots. Sense sectarisme ni prepotència. Escoltant a tothom perquè sempre pots esperar un millor parer, però també sabent treballar en equip traient el millor de cadascun. I sense por a prendre les decisions necessàries per difícils que siguin.

Obrim un camí junts. Quants més i millor el fem, més aprendrem tots junts a continuar construint una Girona de la que estiguem orgullosos de deixar als nostres fills.