dissabte, 29 d’octubre del 2011

Moció pel dret a l'habitatge - Ple d'octubre

ICV-EUiA ha portat la dació en pagament al Congrés i al Parlament. En l'ajuntament també ens vàrem trobar que els punts substancials de la moció, CiU i PP van votar en contra. El PSC va canviar el seu vot una vegada més.


dijous, 27 d’octubre del 2011

Crònica d’un Ple: un tripartit de dretes.

Foto: Diari de Girona
En el darrer Ple s’ha consolidat una aliança vergonyant entre CiU i el PP. No formen govern, Puigdemont sap que bona part del seu electorat no ho veuria amb bons ulls, però ja són més que un trio inestable. Ahir ho reconeixia l’Alcalde en les conclusions prèvies a la votació de les ordenances: “tenim molts punts de coincidència en els nostres programes”, és a dir en la lletra petita del programa, allò que no surt en les declaracions públiques ni en els debats i que pocs electors desgraciadament llegeixen.

Vàrem discutir una proposta d’ordenances confusa, amb una presentació feta per la Tinent d’Alcalde responsable del tema com a mínim poc clara per ser benevolent, i amb molta lletra petita que en desgranar-se significa un munt de petits canvis que compliquen procediments i augmenten arbitràriament les taxes que hauran de pagar les gironines i gironins.
Amb un problema afegit que es dóna en presentar com oposició critiques concretes i fonamentades a punts de les esmentades ordenances, doncs les respostes del govern i del afegitó “popular” abusen del discurs genèric i propagandístic, fent referència constant, com un “mantra repetitiu”, a les maldats del Govern anterior. Fet que es contradiu amb el bon estat de les finances municipals pel qual passen de puntetes.

Sóc conscient que en el govern que vaig formar es van fer coses malament, l’herència del regidor Pluma ha estat una llosa, però ha sigut CiU qui l’ha premiat amb la Direcció General de Patrimoni!

La sobreactuació de la portaveu del PP es fa difícil de suportar a mesura que s’apropen les eleccions generals: es transforma i deixa de ser una persona de tracte afable i dialogant per esdevenir en els plens una veu permanentment enfadada amb l’oposició i “martell d’heretges” amb els que contradiuen al govern de CiU. Veurem el què dura aquest acord de “conveniència”.

És necessari congelar impostos en moments tant difícils, mantenir una puja mínima a les taxes i preus públics, amb això estem d’acord. Ho estàvem en anys anteriors i l’actual govern i qui li dona suport s'hi oposaven. Està bé que canviïn de posició, per això ens vam abstenir. Ara caldrà veure si rectifiquen en les puges innecessàries, si no es així hi votarem en contra.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Moció per l'obertura del Centre de Dia de Santa Eugènia

Hem aconseguit, des d'ICV-EUiA, que es rectifiqués una mala decisió. CiU i el seu principal representant en aquest tema van haver de fer allò que en castellà s'anomena "donde dije digo, digo Diego". Ara caldrà seguir aquests compromisos i que al llarg de 2012 veiem realitzada aquesta necessitat per a la gent de Santa Eugènia.


dilluns, 24 d’octubre del 2011

El tren: oblidat ahir: incert avui.

Foto: Oriol Duran


Han passat uns dies de que es donés una bona notícia però que arriba tard, força tard.

Els òrgans competents de la Unió Europea donaven llum verda al corredor Mediterrani, és a dir que l’amplada de ferrocarril europea vagi des d’Algesires a la frontera francesa.
Els somriures, un xic forçats d’alcaldes i presidents ”autonòmics” no amagaven els somriure murri de l’inefable ministre Blanco, que ha colat una malla de recorreguts que fan inviable econòmicament el projecte si no es prioritza.

Tenim en el sistema ferroviari una tradició que ve del XIX de començar la casa per la teulada, el errors del primitiu sistema ferroviari s’han calcat en els darrers vint any amb l’Alta Velocitat. Fa vint anys començàrem el primer recorregut d’aquests model en el mateix moment que els alemanys l’abandonaren a favor de la velocitat alta per a passatgers sobre vies convencionals i el seu reforçament per a les mercaderies.

Amb la ciutat empantanegada per les obres del TAV i un futur ple d’incerteses pel soterrament del convencional tinc una sensació d’haver perdut vint anys de modernització del ferrocarril.

On eren els que ara somriuen per una obra que s’ha de fer en els propers vints anys, segur que encisats per les autopistes i el transport de mercaderies per carretera. En l’àmbit econòmic i polític costa assumir responsabilitats i uns mitjans de comunicació extremadament dependents dels grups de pressió econòmics no hi ajuden ni tan sols a fer memòria per tal que no es repeteixin els mateixos errors.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Per una Euskadi en pau



ETA ha fet arribar un comunicat de que abandona definitivament les armes. És una bona, excel·lent noticia.

Per a la meva generació ETA va passar de ser lluitadors per la llibertat a aquells que de forma criminal mataren 21 persones a l’Hipercor de Barcelona.

La causa de la llibertat d’Euskadi és germana de la nostra, però com a català sempre he cregut que són les majories les que s’han d’imposar i res és sòlid si està fonamentat en la violència dels que es creuen elegits sense ser-ho.

Ha necessitat molta sang, fins i tot de germans, recordo a Pertur i Ioies, per entendre que cal donar una oportunitat a la Pau. Amayur, la nova coalició de Bildu i Aralar, significa esperança, ETA sembla que ho ha entès.

Ara comença una llarg camí de perdó i reconciliació, tardarà probablement més d’una generació, per el camí es fa caminant.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Crònica d’un Ple: Santa Eugènia i els hipotecats

Un Ple més, però no un Ple qualsevol. Es manté aquesta nova etapa en la qual les mocions prenen el protagonisme de la sessió. Ja hem parlat més d’un cop d’una actitud reiterada de l’actual govern de presentar més aviat una cara mediàtica, a traves dels mitjans de comunicació, que resolutiva aprovant en el Ple noves actuacions.

L’aprovació de la taula de mobilitat seria l’excepció, una bona iniciativa. Llàstima que la nostra proposta de que treballés la modificació de la normativa de Guals no es va acceptar i varen aprovar, sense el nostre vot, quelcom que calia madurar més.

En el punt d’aprovació d’un crèdit per al manteniment de la vella incineradora es va demostrar a iniciativa nostra que no tenen encara una proposta nova per ubicar el nou Parc de residus i el temps corre en contra dels interessos de la ciutat i la seva àrea metropolitana.

Poca cosa més i entrem a les qüestions més de fons: les mocions. Em detindré en les més importants.

La Nuri va fe una excel·lent presentació de la nostra moció de retirada del vial de les hortes de Santa Eugènia. Vial que es va situar en el PGOU de Girona amb el nostre vot en contra l’any 2001. Per fi vam tenir una majoria prou àmplia per desqualificar-lo i respirem tranquils. Nosaltres i tots aquells que s’estimen Santa Eugènia i una ciutat que mira al futur preservant un paratge fonamental.



Es va aprovar que el govern reconsiderés no obrir el Centre de dia de Santa Eugènia. Quan vaig veure que aconseguíem la majoria i CiU restava sola, calia un pas més i en deixar un major marge de temps per tal que el govern cerqui finançament, aconseguírem la unanimitat!. Una bona lliçó a les males maneres que fins ara ha tingut el nou regidor de serveis socials.

Desgraciadament la moció de les Voltes d’en Roses presentada pel PSC no va aconseguir reeixir. Cal cercar complicitats i a voltes una certa prepotència de qui dirigeix el que fins ara el grup majoritari a l’Ajuntament no va per bon camí.

La discussió de la moció sobre les hipoteques i els hipotecats fou també especialment rellevant, la compartíem i tot i que ningú s’adreçà a nosaltres la férem nostre. Algun punt rellevant no va ser aprovat, però es manifesta una clara i àmplia voluntat majoritària de fer costat a aquells que es troben víctimes de la cobdícia del bancs. Ens sentim propers a la Plataforma, no pocs dels que treballen i han treballat pel nostre grup municipal hi són presents. Per això ens va saber molt de greu que la seva portaveu no pugues parlar.

Solament que uns dies abans ens haguessin fer arribar aquesta seva voluntat ho hauria proposat a la junta de portaveus i hauríem trobat una forma per a fer-ho possible.

Estar a l’oposició, allà on els electors ens han col·locat, no és fàcil, però penso que anem pel bon camí.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Lluís Companys en el record




El record de Lluís Companys l’he tingut molt present des de jove. Recordo les coses que d’ell m’explicava el meu avi els estius, quan era petit, assegut a la torre de Llagostera, al costat de l’ajuntament, tot observant la plana esplèndida que des de aquest indret s’observa.

En els temps obscurs del franquisme, d’himnes i banderes foranes a les escoles, de governants oportunistes i mediocres, sentia parlat de coherència i sentiment, d’ideals i de febleses, de compromís amb el país i amb els més dèbils.

Els homes som contradictoris, per això te especial mèrit que en moments excepcionalment difícils siguem capaços de superar pors i febleses i donar el millor de nosaltres mateixos.
Que difícil ha de ser tancat en una cel·la, torturat per aquells que t’han derrotat després d’una llarga guerra, amb els teus amics morts o lluny a l’exili, mantenir-te ferm, essent conscient que no solament ets tu si no també un país caigut però no vençut al que representes legítimament.

Més enllà dels homenatges que avui retrem al president, vull recordar a l’home. Un home com qualsevol de nosaltres que va donar el millor en el pitjor moment.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Demà Fòrum del TAV: participa!!





Fa gairebé 10 anys que a un ministre del PP i ara president de la comunitat autònoma d’Astúries se li va acudir la proposta de soterrar el TAV i el convencional pel seu pas a Girona. Fins aleshores el TAV havia de passar per una reserva de terrenys paral·lel a l’autopista, com succeeix en bona part del traçat.

En aquell moment representava en solitari a ICV i vaig quedar sol davant de l'eufòria dels altres 24 companys del consistori. Els vaig retreure que la prioritat era la de modernitzar el tren convencional i fer-lo d’amplada europea. Em semblava fora de lloc el malbaratament de recursos públics que representava una inversió d’aquesta magnitud.

Quan vas a contracorrent no es difícil tapar les teves raons sota la llufa de minoritari i utòpic, el ressò en els mitjans va ser escàs. Gairebé tota l’opinió publicada era favorable a l'esdeveniment malgrat s’anés retardant en el temps. Això va fer que se’ls hi furtes als ciutadans un debat necessari i clau sobre la necessitat o no i les alternatives al projecte.

Amb el projecte en marxa i l’obra començada el moviment d’oposició ha estat important però insuficient per parar una obra ja enllestida en tots els seus tràmits. Ha estat però important que entitats, especialment de Sant Narcís, fessin un seguiment de l’obra i del seu impacte. En la mesura del possible aquest ha estat també el paper del meu grup i jo mateix en els darrers anys. La Ciutat però no ha despertat i el perill de que el tren convencional no es modernitzi i es soterri és cada cop més evident.

El Fòrum ciutadà esdevé doncs una peça clau per aconseguir una informació contrastada i un espai de debat imprescindible. Ara bé: el fet que pot fer tot això possible és la participació.

Vine divendres a 2/4 de 8 a l’Auditori!

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Menys diners pels serveis socials: inadmissible!!


Foto: Jordi Play


Per primer cop l’aportació de la Generalitat als serveis socials de la ciutat de Girona s’ha reduït en 160.000 euros. No es tracta solament d’una mala notícia, és una tragèdia per a molta gent que està patint a la nostra ciutat. Trenca una dinàmica de creixement de l’aportació d’una administració, la Generalitat, que per llei té bona part de les responsabilitats que nosaltres, els ajuntaments, gestionem.

És doncs inadmissible aquesta reducció que deixa la xifra traspassada en 2,3 milions, poc més del 30 % de la despesa que enfrontem des de l’Ajuntament en aquets àmbit.

Encara és menys admissible el conformisme que traspúa les declaracions de l’actual responsable polític dels serveis socials de la ciutat, sr. Berloso, que a més té la poca traça de dir que caldrà tirar del fons de contingència que l’anterior govern varem proveir per a casos extraordinaris.

La manca de sensibilitat social dels responsables de la Generalitat i la poca decisió i competència dels responsables municipals no són un fet extraordinari. Bé, al pas que van sembla la seva actuació l’habitual.

Al meu parer cal deixar en suspens la signatura de l’addenda econòmica del 2011 del contracte programa amb Benestar Social i reprendre les negociacions al més alt nivell, Alcalde i Conseller, per trobar una solució més satisfactòria per a la ciutat.

És del tot inacceptable que la ciutat surti perdent, que els mes fràgils dels nostres ciutadans en surtin perjudicats.