dissabte, 31 de maig del 2014

Un Idiota exquisit o com tirar gasolina i cremar un barri.


Ara que em queda poc menys d’un any per cloure la meva etapa municipal em venen a la memòria regidors i regidores que he conegut, del meu ajuntament i de molts altres. Bons i dolents, savis i murris, hàbils i sapastres, treballadors i pencos...és un àmbit on trobes el millor i el pitjor, però inútil el que es diu inútil n’he conegut pocs, em servirien els dits d’una ma per nomenar-los, però no diré noms, ara bé, atenció! sense conèixer-lo personalment penso que guanya a tots aquests, com a mínim per un nas, l’inefable regidor-responsable de Sants!


Em direu que sense conèixer-lo directament soc agosarat a qualificar-lo d’aquesta manera. Qualificació que reservaven els atenencs als que no participaven a la assemblea, el Ple municipal actual, i a aquells, atenció, que pels seus demèrits se’ls prohibia participar-hi! He mirat la viquipedia i em fa un resum de les virtuts de l’esmentat regidor, pel que he vist des de ben jove ha viscut a l’ombra, confortable, del poder. “Voilà”, ja ho teniu, un membre del que Pablo Iglesias, l’actual estel del rock polític, a qualificat de “la Casta”.

Però, ara veureu per que ha fet mèrits a l’adjectiu que li dono. Ni més ni menys que per posar un barri en peu de guerra, per prepotència, per xuleria d’ex-alumne d’ESADE, amb classes mal aprofitades. M’imagino l’escena prèvia al dia d’autos, al despatx de l’alcaldia:  – Alcalde, això de Can Vies ho acabo amb un plis, plas-  botzina el Jordi, ensenyant el seu millor perfil de César del Paral.lel, – vols dir, hi porten 17 anys, no la cagarem?- respon l’alcalde Trias, -de cap manera el dia després de les eleccions ningú se’n adonarà i quan vulguin reaccionar, del casal no en quedarà res de res! enfatitza el regidor.

Bé, si non e vero ...el resultat és el que  ja sabeu, el regidor pràcticament desaparegut i l’alcalde disposat a parar l’enderrocament i fer-hi el que el barri vulgui, a bones hores!  Violència i ridícul d’aprenent de bruixot!  Cada cop crec més en la necessitat d’un fi de cicle que serveixi com a mínim per a desempallegar-nos d'aquesta mena de bombers piròmans!

divendres, 30 de maig del 2014

El fum de la “ciutat cremada” què amaga?


Aquest dies com a conseqüència del desallotjament de Can Vies m’he sentit interpel·lat pel posicionament d’uns i altres on, al meu parer, l’actuació policial i els contenidors cremats han amagat el fet més important, la mobilització popular contra una decisió municipal equivocada i injusta. Comparteixo quatre ratlles del que he rumiat.

Massa sovint caiem en el parany de situar-nos en un recolzament acrític d’un fet o d’un col·lectiu en funció de qui sigui l’enemic o adversari d’aquest, i quan menys matisat i més rotund millor, no sigui que passem com a massa conciliadors i per tant objectivament aliats de l’adversari. Caiem en una versió “pret a porter” del maniqueisme, que segons el nostre diccionari és l’actitud derivada de la convicció que totes les coses es divideixen en dues parts, l’una completament bona i acceptable, l’altra dolenta i rebutjable.

El linxament de Joan Fernàndez de la CUP per part de la "casta" política i mediàtica catalana és un exemple de no acceptar matisos i reflexions, has de situar-te a un bàndol i, com no, el bo és el de “l’ordre”.


Davant el tema de la violència podem caure en la contradicció de que opinem una cosa i la contraria en funció de en quin dels dos bàndols ens considerem integrats o simpatitzem. Si demonitzem l’adversari ens exculpem de la contradicció major, però obrim la caixa de pandora al tancar la del diàleg.

Soc pacifista, però no rebutjo completament la necessitat de la força en un mon on la violència esdevé un mitjà més per a mantenir la desigualtat i l’opressió. Per això el poder democràtic, que no solament els representants polítics, han de vetllar per que el monopoli de la força no esdevingui violència. La policia ha d’exercir la força necessària i proporcionada quan els altres mitjans son insuficients. No crec que la gent armada sigui l’alternativa a una policia i una justícia eficient i controlada democràticament.

A Catalunya s’han comés importants errors en la gestió del model policial, no ve d’ara, especialment en la formació i comandament de les brigades mòbils, els anomenats antidisturbis. El principi d’autoritat, el principi de veracitat s’ha usat malament i s’han encobert comportaments que han acabat repercutint en l’eficàcia i el bon nom del cos.

La crisi, que violenta la vida i l el futur de molts, no es resol amb l’ús dels cossos policials, i masses cops la justícia o el poder polític n’ha usat i abusat. Amb immobilisme polític i jurídic sembrem tempestes però, al meu parer, per a no recollir tempestes cal la força de la raó, de l’acció col·lectiva que produeix el canvi i no el margina. L’estètica de la violència  sempre nega la ètica dels arguments.

Per a mi, no tenen autoritat moral els que s’atrinxeren en lleis obsoletes i es refugien en els instruments del poder per a mantenir la injustícia, però em nego a justificar per la maldat del anteriors les malifetes infantils i violentes que minimitzen i desmobilitzen moviments carregats de raó per el protagonisme de l’adrenalina  o per un fals heroisme de saló, per més que aquest sigui okupat.


dijous, 29 de maig del 2014

Per ordre de l’autoritat competent es fa saber que una fera ferotge passeja pels carrers!


Amaguem les criatures, no sortim de casa! Una fera ferotge recorre el país, “Podemos” i els rojos extremistes i separatistes campen per on volen gràcies al vots! Si, encara no tenen el poder, fins i tot no s’entenen prou entre ells, però mama quina por! I si ....al final poden?

Parlen d’extremisme, quan el que volen dir es alternativa. Alternativa al seu poder que el exerceixen com si fos un fet natural, una prebenda d’ordre diví que les persones mortals no poden canviar, el que han de fer es aplaudir amb les mans i amb el vots.


Sembla que l’únic extremisme acceptable és el seu, el de la dreta. O es que el PP governant no ha donat altes dosis d’extremisme des de que va arribar al govern i en el període d’oposició anterior per aconseguir-lo? Ara s’estigmatitza uns resultats el de les europees a Espanya  i a Catalunya, que amb components diferents i fruit de realitats diferents, han donat un resultat contrari al statu quo.

Ja els hi anava bé l’espàrring del PSOE, grans discussions al Parlament, cara a cara a les televisions, molta pólvora! però res que poses en perill el sistema, ni obviament quan sense sortir-se del paper establert governaven. Si anaven massa enllà, aleshores els Botin i Florentino’s els posaven al seu lloc i ,si calia, una trucada de Merkel o Obama, es feia, i ho acaba de solucionar.

Per això la crisi del PSOE i la del PSC casolà es de difícil solució, per que no els hi cal una regeneració, per això se’ls ha passat l’arròs, cal una revolució! I algú se’ls imagina fent-la?

Queda encara molt, espero equivocar-me, per crear una alternativa a casa nostra i a Espanya però solament la possibilitat que es produeixi aixeca totes les pors que des de la transció han acumulat els poderosos i la casta que els serveix. Ja em sento al clatell el crit histèric de: sou ETA!

dimecres, 28 de maig del 2014

Europees(3): Catalunya més a prop de ser un nou estat europeu.


Els catalans volen decidir, una lliçó incontestable que reflecteixen els resultats electorals. Ni amenaces, ni incerteses, ni fins i tot retallades, enterboleixen la voluntat de trencar el statu quo i obrir un camí diferent, esgotat l’anterior. Un desig democràtic i plural que l’electorat no deposita ni en una persona, per molt president que sigui, ni en un sol partit, sense treure mèrits a la victòria d’Esquerra Republicana.

L’ensulsiada del PP és de llibre de politologia, l’autisme dels seu dirigents catalans, no ho reconeixeran, però porten marcades a les galtes la decisió de la ciutadania. Ciudadanos ha frenat un creixement que no s’ha estès a Espanya com s’esperava per què malgrat no es reconeguin com a catalans a Espanya els veuen així.


El PSC, que podem dir, captiu i desarmat? Ni això, s’ha rendit i s’ha desarmat ell mateix, ha abandonat un espai, el catalanisme i s’ha gibaritzat, s’ha reduït a la mínima expressió per a un partit que ho havia governat tot! Si l’actual direcció no se’n adona encara no hauran tocat fons.

CiU ha pagat una factura, les retallades, però n’ha cobrat una altre, la fermesa en el dret a decidir, per això es pot concloure que ni ha guanyat ni ha perdut, però la ciutadania li ha marcat el camí votant com a primer partit ERC.

Però deixeu-me parlar ara d’ICV-EUiA, bé, em direu que no puc objectivar, la veritat es que no ho pretenc. Un excel·lent candidat, l’Ernest que sap parlar de Catalunya i d’Europa, i una coalició que contra corrent ha sabut trobar el seu camí.

El dret a decidir està en l’ ADN d’ICV i EUiA, el dret a l’autodeterminació de Catalunya i per a decidir el futur del nostre país, cal també fer-ho sobre els serveis públics que volem, en definitiva si volem el sistema econòmic que avui porta a molts, masses,  a l'exclusió o el volem canviar. I ací tenim molt a fer i molt a unir! Podemos o Podem, la gent del Procés Constituent i la Cup, malgrat no presentar-se a les darreres eleccions, estan convocades a aquesta reflexió per a l’acció comuna. La gent ho vol!

I per últim, els primers, ERC, així ho han volgut les catalanes i els catalans, s’han cregut a Terricabres i Junqueres, els han votat com a garantia que el procés de decidir tirarà endavant, que no es conformen amb menys. Una gran responsabilitat en la que no poden defallir!

dimarts, 27 de maig del 2014

Europees (2): Espanya, canvis i incerteses.


Primera constatació, el bipartidisme ha quedat tocat però no enfonsat. Baixa del 80% del total de vots a menys del 50%! Es cert, molt tocat, però encara te recorregut amb un sistema electoral, l’estatal, que no és ni de lluny tant proporcional com el de la circumscripció europea. No es pot descartar el govern de coalició. Tot i que noquejat, gairebé grogui, el Partit Popular vol passar pàgina el més ràpidament possible i anar a lo seu, desmantellar el sistema democràtic tot el que sigui necessari per aconseguir romandre al poder sol o acompanyat.

El PSOE! Qui l’ha vist i qui el veu ara! Massa a prop del poder, massa amiguisme i corrupció, solament es manté on encara governa, Andalusia i Astúries, i on ha governat pràcticament sempre, Extremadura, però convertit en una ombra d’una ombra. No ha funcionat l’amnèsia habitual de perdonar-li tot el mal que fa en el govern prometent a l’oposició que ara sí, ara ho farà bé! Ha abusat de la cançó i ara poca gent li compra. Molt tard, pot ser massa tard per a canviar.


IU i Podemos, dos cares de la mateixa alternativa plural, que no se’n adonen? Espero que si! El canvi a Espanya els necessita junts, si volen junts i no barrejats, però presentant-se com un front i aplegant a totes les altres forces, com Compromís, EQUO...que volen un altre sistema polític i econòmic.

Molt important, que el recolzament en el Congrés al dret a decidir no els hagi passat factura a IU i que Podemos, en boca del seu líder, reconegui aquest dret als catalans, trenca el principi que atacar el catalanisme dona vots a Espanya, esperem que sigui el principi d’un camí, que pot ser arriba massa tard, però encara estem a temps d’una bona relació d’igual a igual, d’estat a estat.

La casta, els poderosos, deuen estar preocupats, no serà fàcil bastir l’alternativa política a Espanya, amb tots aquests en contra, però s’obre un camí que semblava tancat. Espero que IU estigui a l’alçada i Pablo Iglesias, amb tot el bo i el dolent de dirigir un moviment ara molt personalitzat, faci el que diu i realment digui el que pensa.

dilluns, 26 de maig del 2014

Unes Europees amb moltes lectures: comencem per Europa.


Si, com es diu sovint , un fantasma recorre Europa, parafrasejant a Marx, aquest és el de la por, la por a viure els fills més malament que els pares, la por dels pares a tenir una jubilació, si la tenen, pitjor que els avis. La por és la conseqüència del gran fracàs de les polítiques europees, dòcils amb els poderosos, que han ensorrat la classe mitjana i l’han abocat a dues velocitats, una al nord, l’altre al sud, on abunden en un lloc i altre els perdedors.

La casta europea, no en tenim solament a Catalunya i Espanya, la dels poderosos i els seus polítics servicials, trontolla però encara no cau, prefereix que creixi l’antieuropa que no una altre Europa. Com en els anys trenta, la casta, els poderosos, creu que podrà domar l’extrema dreta i està disposada a pagar el cop, abans que perdre privilegis.


No ens enganyem Marine Le Pen, Nigel Farage, Geert Widers i fins i tot Grillo representen el sistema, el canviar-ho tot, la política,  per que res canviï, el poder econòmic. Menys Europa política, per a que, de fet, campi com vulgui l’econòmica. I si cal caps de turc ja en tenen, l’emigració! Els de casa primer! I com a un ferro roent no pocs si agafen. Es la por, la maleïda por!

Clar que hi ha símptomes de canvi, clar que queden forces de progrés, però mentre aquests canvis no es concreten, no deixen els llasts del passat, no obren noves vies de participació i acció, campen els monstres!

Des dels grups verd i esquerra unitària hauran de ser capaços de forjar una gran internacional europea, per a una altra Europa, per plantar cara a la troika, a la casta i al populisme neo-feixista, el rellotge amb la compta enrere ha començat, podrem? Així ho espero. 

dissabte, 24 de maig del 2014

Votar per Europa, votar per a decidir!


Ho reconec, soc europeista i es cert no m’agrada les polítiques actuals de la UE. Vull contribuir a canviar-ho i no ho faré des de la passivitat sinó des de l’acció i això vol dir votar. Votaré Urtasun, i amb ell votaré Keller i Tsipras, els únics compromesos amb Catalunya i els canvis socials a Europa. Però també participaré per una major democràcia directe en allò que es proper, local, votaré en el multireferèndum!


Crec que lo local i lo general formen un mateix combat indestriable per aconseguir un mon millor, crec que la democràcia és el principals enemic del despotisme econòmic instal·lat a escala mundial. Europa ha patit guerres i revolucions i és avui un marc on es vol desmantellar els guanys acumulats per segles de lluita. No en podem ser indiferents.

Els parlaments sempre han molestat als poderosos, per això son els primers en caure quan una nova dictadura apareix, per això els poderosos a Europa el volen mancat amb menys competències. Avui hem de recolzar aquelles candidatures que volen més Europa, però una altre Europa, on el poder emani del poble i l’economia es sotmeti als interessos de la gent.

I no hi ha democràcia, sense democràcia directa, la representativa es clau per això call triar bé, bons representants, però com deia no n’hi ha prou. La iniciativa del decidir en referèndum sobre temes que afecten el territori i les persones que l’habiten és una excel·lent proposta que no ens pot deixar indiferents. Participem!

dijous, 22 de maig del 2014

Reivindico la Biblioteca d'Emili Grahit i la seva obertura ja!


Com a conseqüència del post que vaig fer ahir molta gent se m’ha adreçat reivindicant la seva obertura. Gent molt diversa que va des d’alumnes del meu institut i altres, jubilats no solament de la zona sinó de tota a ciutat fins a investigadors que necessiten espais que des del tancament de la biblioteca de la casa de cultura s’han quedat sense.

Alguns m’han dit que ferien campanya per l’obertura, m’agrada que la gent s’engresqui per allò que de fet es seu, com a propietat col·lectiva que va més enllà de l’ús i esdevé part de la pròpia vida, això de bo te la cultura.


Que sigui gran, em diuen no és un problema, el que cal es que els espais i els serveis funcionin, penso que tenen raó. Necesitem un equipament de ciutat com aquest, obert i plural, haurem d’estar amatent molt a la gestió. Un gran hall i bar, una planta baixa en que hi trobis tota la premsa general i especialitzada, nacional i internacional. Que hi hagi novel.la, assaig i poesia...una espai gran i diàfan pels mes menuts on el conte sigui contingent i contingut.

Un primer pis especialitzat per temes, filosofia, història, ciències, arts...amb espais diferenciats amb ordinadors que et permetin consultes a totes les biblioteques en xarxa del mon. Un segon pis per a investigació on estudiants de tota mena treballin en projectes de recerca...Una esplanada a les seves portes sense ciment amb gespa espai de reflexió i lleure...tot això és possible gestionant bé l’espai interior i exterior...punyetes! que obri ja!


dimecres, 21 de maig del 2014

Nova “biblioteca provincial” a Emili Grahit, obriu ja!!


El passat 15 de maig els portaveus i personal divers de l’ajuntament visitarem les instal·lacions de la nova biblioteca a Emili Grahit. Un edifici de vidre opac que no causa entusiasme al veure’l per fora però que em va impressionar molt favorablement per dins, uns excel·lent combinació de llum i espais, entre els que ressalten els patis verds que donen color i serenitat.

Excel·lents instal·lacions que caldrà comprovar quan entrin en funcionament, especialment calefacció i aire condicionat, maledicció habitual en aquets equipaments, bona gestió energètica en la que la impressionant doble coberta de vidre amb cambra d’aire marca caràcter.


Gran, molt gran, enorme...soterrani, planta baixa i dos pisos, molts i molts metres quadrats...ningú ens va explicar quan costarà el manteniment! Tampoc quan personal hi mancarà, ni de lluny en faran prou amb el que treballava a la cas de Cultura, masses preguntes sense respostes i, l’edifici, unes instal·lacions, gairebé a punt i sense obrir!

Soc conscient que avui no es faria, ni tant sols amb un volum més abastable, hem esperat 150 anys i ens podríem esperar molts més. Per tant, malgrat tot, ja es ací!  Es bo, necessari i oportú tenir una gran equipament cultural i educatiu per a la gent, de qualitat i ampli. Ara bé, no el podem tenir tancat!

Estat, Generalitat, Ajuntament moltes administracions, masses interlocutors i coneixent-ne algun dels responsables com conec, poc o gens resolutius. O la ciutadania reclama el que te dret, una gran biblioteca, un gran centre de recursos per al  lleure i la formació, o l’edifici caurà en el síndrome “presó de Figueres” nova de trinca i anys d’espera per a obrir!

dilluns, 19 de maig del 2014

Ryanair, de nou la cançó de l’enfadós!


Ryanair redueix considerablement línies i freqüències aquest estiu i torna a posar la maquinària de la pressió a les institucions deixant anar que a l’hivern pot ser molt pitjor sinó milloren les ajudes.

Recordo, ara farà tres anys, que aquest tema de Ryanair va irrompre a la campanya electoral de les municipals i que els que serien partit sortint  i l’entrant del govern hi varen dedicar bona part dels minuts dels debats a tirar-se els trastos de qui era més responsable de la caiguda dels vols.


S’omplien la boca de plans i programes per a revitalitzar l’aeroport i el situaven com a peça clau i imprescindible per al desenvolupament de la nostra ciutat. Fins i tot importants entitats econòmiques i patronals intervingueren recolzant una o altre proposta.

Han passat tres anys i com el Guadiana s’ha mantingut fora de la vista qualsevol actuació, em temo que no n’hi ha hagut cap, i es probable que de nou, com en la pel·lícula “el dia de la marmota”, a un any de les eleccions tornin a sortit els mateixos dient les mateixes coses.

Tres anys i cap debat sobre el present i futur de l’aeroport, ni tant sols un pla estratègic!!! D’aquests que tant agraden als que governen o volen governar, i que després es guarden al calaix. Doncs ni això! Però continua essent bàsic parlar de model econòmic que volem o que ens podem permetre i defugir del qui dies passa anys empeny. Cal prendre decisions, però qui parlarà en nom de la ciutadania i no solament dels interessos creats?

diumenge, 18 de maig del 2014

La Caixa deixa sense serveis els quatre barris a l’est de la ciutat!


Amb l’absorció de Caixa de Girona per la Caixa va desaparèixer la seva sucursal al carrer Planura deixant com a únic establiment bancari el de la carretera de sant Feliu. Malgrat els intents veïnals de rebre explicacions no aconseguiren saber quines expectatives tenia l’esmentada Caixa en els barris que es troben a l’est de la ciutat .

Ara, passats uns anys, ho sabem, deixar-los sense serveis! Uns barris amb força gent gran que ja van tenir problemes al restar solament la de la carretera de Sant Feliu i ara sense cap servei, se’ls agreuja enormement la situació. A partir del 3 de juny els adrecen a la sucursal de Jaume I, 88.


Dèiem fa uns dies que els problemes dels quatre barris a l’est de Girona, eren problemes de tota la ciutat, no entenem doncs que el govern municipal no hagi fets gestions eficaces per impedir de nou un greuge comparatiu i més en uns moments on tots els grups municipals vàrem aprovar treballar plegats amb el veïns per a millorar la situació dels quatre barris.

No pot ser que en aquest procés de forma unilateral un servei essencial com el d’una caixa desaparegui de quatre barris sense donar explicacions. Han aprofitat la crisi els bancs grossos per a menjar-se els petis i ho han fet amb diners públics, un cop aconseguit el monopoli fan i desfan segons la seva conveniència prescindint dels interessos generals. Abans els veïns podien triar una de les sucursals de diferents caixes,  ara la que queda tanca i els obliga a sortir del barri a fer gestions, vergonya!


dissabte, 17 de maig del 2014

El Trueta i el conseller, una muntanya i un ratolí (comentaris a una reunió llargament esperada).


Més enllà de la valoració, en forma de comunicat que hem entregat a la premsa, de la reunió que divendres els grups municipals del consistori de Girona hem tingut amb el Conseller de Salut Boi Ruíz i el gerent del Trueta, en Martínez-Ibáñez, per a fer el seguiment del pla director i les perspectives de la conselleria respecte al Trueta, vos vull fer arribar tot un seguit de comentaris, que m’ha proporcionat la Núria Terés sobre l'esmentada reunió.

No faran un nou Trueta sinó que el remodelaran. No han proposat ni dates ni pressupost. Han dit que a l'acabar el 2015 tindran una davallada de compromisos i que per tant el Departament de Salut tindrà més capacitat inversora (?).Començaran per urgències perquè hi incorporaran els soterranis alliberats pel desplaçament dels laboratoris, que segur que marxen al Santa Caterina. La qual cosa no vol dir, diuen ells, que marxi tot el laboratori, sinó que restaran els serveix que es necessitin immediatament.

El pla estratègic l'acabaran a la tardor (?) tot i que diuen que ja han acabat (per setmana santa) la integració de serveis. Ens  preguntem què els queda per acabar del pla estratègic? Perquè la integració de serveis ja predetermina on van els serveis.


Des del Departament de Salut volen més massa crítica (més pacients) i més ingressos. Sabeu què volen fer, i en Boi Ruiz ho ha citat dues vegades! Atraure ciutadania estrangera que es vingui a operar i fer tractaments als nostres hospitals i que els paguin. En Boi Ruiz ha parlat "d'exportar serveis"!!!I les llistes d'espera? Un alt càrrec de la conselleria present a la reunió li ha dit a redós a la Nuri, responen a una pregunta al final de la reunió, que reconeix que no informen el Comitè d'Empresa perquè només parlen de temes laborals i sindicals. Reconeixen poca transparència i informació.

A Girona inclouen serveis de la Clínica Girona perquè és el que es va aprovar en el conveni marc del 2006. Diuen que hi desvien operacions menors i que pot semblar que han incrementat la seva activitat, perquè només es comptabilitza el nombre, però que no és important. A la demanda de la Núria Terés sobre la desviació de casos del Trueta a la clínica Girona per part de cirurgians, han assegurat que ells no tenen cap dada i que si sabem casos que els denunciem perquè és motiu de delicte!!!

En Boi Ruiz insistia "Vull parlar de pacients, no de ciment". Però no ha parlat ni d'una cosa ni l'altra. No ha contestat cap tema laboral dels que hem plantejat, el conseller s'hi ha referit com a "temes concrets" que calia justificar amb dades i que restaven com a sospites. Ho ha desviat cap a en Martínez-Ibáñez a qui ha deixat parlar poquíssim.

En Boi Ruiz ha arribat a dir "el mantra" de la privatització. Ha dit que era més públic l'Hospital Santa Caterina que el Trueta. Que el primer l'estàvem pagant entre tots fins al 2021 i el Trueta és de l'estat! En Boi Ruiz, després de plorar sobre l'endeutament del seu departament, ha dit que per obtenir pressupost hi farien entrar la Diputació de Girona. Ha citat "està molt bé que facin coses com el Dipsalut però han de col·laborar en les coses importants, com ara la remodelació del Trueta"!!

També ha afegit "A costos iguals, estiguin com estiguin els hospitals, els resultats són bons i així ens ho demostren els indicadors. Això fa que la gent no demani triar hospital i que continuï acudint a l'hospital assignat". També ha negat que les mútues hagin vist incrementats els seus clients i ha negat que hi haguessin fugues a la salut privada.  Ha reconegut les llistes d'espera, però que són pràcticament les mateixes que al 2010! 

En la conversa que he tingut amb la meva companya regidora hem arribat a la conclusió que difícilment es podien dir més falsedats en tant poc temps. En definitiva del Trueta res! I via lliura al desmantellament de la sanitat pública. Clarificadora en aquests conceptes si que ho ha estat la reunió!!

divendres, 16 de maig del 2014

La culpa no la te la política!


Fer política és, al meu parer, una part indestriable de la manera humana de viure. Quan dic humana em refereixo al concepte que usa Eudald Carbonell en referència a l’objectiu encara no del tot acomplert en el camí, llarg, de la nostra hominització. Política en aquest sentit seria un mitjà oposat o que et permet oposar-t’hi al domini de la força, la força del diner inclosa.

Cert que s’usa quotidianament el concepte de política per descriure l’acció i l’ús que en fan els que tenen poder.  Però, al meu parer, poder i política poden ser tant antagònics que, curiosament, el primer sempre vol controlar a l’altre. Una manera de controlar-la és també el seu descrèdit com a cortina de fum per actuar amb impunitat.

Recordo com el franquisme desacreditava la política per a justificar la manca de democràcia i la seva herència colpista. I he estat testimoni del desprestigi i caiguda de la “gran il·lusió” quan creiem que la política transformaria l’esclerosi heretada de la llarga, llarguíssima dictadura.

No trauré responsabilitats ni als polítics que s’han deixat domesticar pel poder, ni als ciutadans que s’han adormit i s’han deixat entabanar en la passivitat a canvi del seu vot o en l’abstenció rondinaire però poc efectiva. El resultat és que la política, malauradament, en bona part, a restat hostatge dels poder.

Si vivim en una societat amb més desigualtats, amb una corrupció que arriba al moll dels sistema no és, al meu parar, el resultat del que ha fet la política, sinó del que no ha fet. Una política sotmesa, domesticada és la que permet als poderosos, els que controlen el poder econòmic, a desenvolupar sense fre la maximització dels seus benefici, el que coneixem per cobdícia i usura.

Cal repolititzar la ciutadania, lluitar contra la passivitat i la ignorància, crear vincles entre representants i representats, formular noves formes d’acció i de decisió que mantinguin actiu i no passiu al ciutadà, superant la llei de la selva, del més fort, per a ser homes i dones lliures. Un camí no absent de dificultat, però que haurem de seguir els que volem ser lliures, si no ens volem veure per molt anys “captius i desarmats”!

dimecres, 14 de maig del 2014

Moltes preguntes, poques respostes i masses retrets!


El Ple del dilluns fou el de menys mocions de tot el mandat, no fou casualitat i havia un propòsit compartit per tota l’oposició fer del darrer punt, precs i preguntes,  un apartat essencial, com ho és de fet,  però sempre havia quedat desvirtuat al desenvolupar-se a altes hores de la matinada. Ho aconseguirem en part...

A les 11 tocades començàrem les preguntes, semblava una bona hora, però acabarem a les dues tocades! Això ja no era tant bona notícia i desvirtuà en part l’objectiu de tractar temes quotidians de la ciutat en un Ple i davant la ciutadania que era present, poca, o ens mirava per TV, més.


Un fet que ha trastocat la participació és que som 15 regidors a l’oposició i d’ells 10 feren precs i preguntes, resultat, més de 100, que amb les consegüents respostes ens portaren a tres tedioses hores. Però no fou, al meu parer, aquest el resultat per la qualitat dubtosa de no poques preguntes, ho fou sobretot per la poca qualitat de la majoria de les respostes des del govern.

Com a mostra un botó de les respostes a les preguntes del Ple del dilluns, “la culpa de que al voltant dels contenidors de la ciutat hi hagi brutícia la tenen els indigents!” – així contestava el primer tinent d’alcalde i responsable del tema- , en mig de divagacions, respostes de ja ho mirarem o la tant usada de li contestaré quan ho miri...!!!

Quan alguna resposta més que fregava el ridícul, prenia la paraula l’Alcalde i amb to bel·ligerant, un cop i un altre, desqualificava al interlocutor, sembla que la cadira marca caràcter, mai l’havia vist a l’alcalde tant nadalejant!

Bé, un ple més on passàrem dels millors moments, fent front com electes a  la tragèdia personal i col·lectiva, a una segona part on la comèdia de les preguntes interminables i les respostes escasses va marcar un nou capítol d’aquest tant particular mandat encetat fa tres anys.

dimarts, 13 de maig del 2014

Amb en Jordi al cor, un Ple solidari amb els treballadors de Torras i amb Sarrià de Ter.


Un Ple dona per molt, o per moltes coses. Per el millor i el pitjor. Del primer el record pel Jordi Vilamitjana, assidu ocupant de les bancades del públic i darrerament seguint el Ple per televisió. Una bona intervenció de lloança pel ciutadà compromès, pel cronista de la ciutat sense el títol, per l’educador integral. Posteriorment en l’apartat de precs i preguntes la Nuria Terés en nom del nostre grup municipal va fer la proposat de plantejar al departament i a la comunitat educativa de l’institut de santa Eugènia que s’anomeni Jordi Vilamitjana, quin lloc més adequat per a recordar-lo que un centre educatiu on ha donat tant i tant de temps.

Un altre moment emotiu fou la intervenció de l’Alcalde de Sarrià de Ter, la seva presència acompanyat per dos representants del comitè d’empresa de Torras paper, fou un toc d’alerta a la destrucció del patrimoni que significa el tancament de tant important empresa i una defensa clara dels llocs de treball que es volen salvar. Es tracta no solament d’un acte simbòlic per part dels electes de Girona, és i així ho vàrem remarcar el començament d’un procés que no pararà fins que la seguretat de continuïtat de l’empresa no és consolidi.


Dels temes ordinaris de ple dos foren destacats, en primer lloc la regulació de les llicencies per a centres o clubs de cànnabis, regulant els requisits per a la seva ubicació a la nostra ciutat. Malgrat el escarafalls de moralina conservadora del PP, no es fa res més que regular quelcom que és legal i que convé fer-ho bé i amb col·laboració amb les entitats solvents i la federació que cerca un us responsable. Per aquets raó tothom , menys les dos abstencions peperes, aprova la proposta.

L’altre proposta fou la que permetrà a l’empres Nestlé la construcció d’una torre de cinquanta metres que alguns, CUP i ICV-EUiA, veiem de dubtosa necessitat en quan a l'alçada, per això vam demanar reunir-nos prèviament amb els responsables de l’empresa. Ens donaren explicacions, bona part d’elles molt correctes, curiosament davant d’alguna intervenció dramàtica o extremadament pilota d’alguns portaveus dels altres grups, desdramatitzaren la situació sense amagar que creien molt important la proposta que havien de presentar a la direcció Suïssa. Nestlé avui no està en perill ens digueren però cal mirar anys vista.

Els directius de l’empresa varen entendre que alguns de nosaltres no ens podem conformar amb qualsevol projecte, en un paratge, les lleres del Ter, sensible i és lògic que demanem més garanties fins que el projecte estigui enllestit, d’ací la nostre abstenció.

I passarem a les preguntes, moltes, i a les respostes del govern, curioses, pedants, enfadades, passotes...però d’això escriure un altre dia.

dilluns, 12 de maig del 2014

GIRONA TEMPS DE FLORS. Una mirada crítica.


És indubtable l’èxit de “Girona temps de Flors”, son ja molts anys d’experiència en un marc agraït, el Barri Vell, i una inversió municipal més que considerable en recursos humans i materials. Fins ara ha anat bé, o millor dit ara comencen a esquinçar-se algunes de les costures que contenen el projecte. M’explicaré.

Al meu parer si es vol continuar l’expansió quantitativa de visitants el barri vell té un límit. Tant per la seva configuració urbanística interna com pels seus accessos. O s’amplia el seu abast o es regula d’una altra manera, fet que també pot portar problemes afegits.


No dic que s’hagi de fer d’avui per demà, però els caps de setmana de les flors esdevenen per a molts gironins i gironines un espai i un temps poc amable, per dir-ho suau. Malgrat l’esforç organitzatiu les cues i l’amuntegament no acompanyen una oferta que necessita més de respir que de caure en el síndrome “metro de Tokio”.

Soc conscient de la màgia del barri vell, però aquesta és antagònica amb la massificació, obrir rutes que sortint del barri s’atansin a diferents indrets de la ciutat seria factible si es busca un relat coherent i la complicitat de veïns i comerciants d’aquets zones. Ja se que alguna cosa s’ha fet, la plaça d’Europa, però es més testimonial que eficaç.

Sovint el cofoisme ens fa ser més conservadors del necessari i ajornem els canvis innecessària i perillosament. Tenim temps i tenim ciutat, cal ara fer possible el que cada dia es fa més necessari, més enllà d’ordenar i regular, ens hauríem d’atrevir a proposar.

diumenge, 11 de maig del 2014

Urbanisme trabucaire (3): Santa Eugènia resisteix!


Santa Eugènia és més que un barri de la ciutat, ho és per història, integrada antidemocràticament a Girona en uns temps de dictadura, ho és també per la seva ciutadania, implicada i integradora. Ser eugenial marca caràcter. Des de la casa de la vila no totes les decisions que l'afecten han estat les adequades, ja no parlem del temps del “movimiento nacional” on es va perpetrar un model urbanitzador caòtic i allunyat de les necessitats dels ciutadans, també des del 1979 ençà s’han comés errors importants.

Per acció o omissió sovint l’ajuntament no ha estat a l’alçada. El fet que, en el meu pas com a regidor, m’ha decebut més ha estat el Pla de barris, l’únic que s’ha fet a Girona. Plantejat més com un recull de projectes urbanístics pendents i en el calaix, lligat per un seguit d’accions socials que foren més una coartada que no pas una acció estratègica, ha estat una gran oportunitat perduda.


Mancada de lideratge, l’alcaldessa no el va voler assumir, es va delegar de forma partidista en el tinent d’alcalde d’urbanisme, i aquest va confondre participació amb reunir-se amb alguns líders veïnals al voltant de canapès de tant en tant. El resultat una gran inversió malt aprofitada que deixa litigis interminables, com l’antic mercat de Santa Eugènia, mal planificat i mal executat.

De les iniciatives socials que solament representaven el 5% del pressupost ens es sortirem prou bé, en el marc d’un procés veritablement participatiu com fou el programa “educació i convivència”. Què s’hauria pogut fer amb un sistema participatiu semblant per a tot el projecte? No ho sabrem mai, per que les desconfiances varen prevaler sobre la innovació.

Al meu parer, la futura reconstrucció del Pont del dimoni te molt de símbol del que volem per a Santa Eugénia, en refer-lo amb la memòria material fem un camí que no és un retorn al passat sinó llavor de futur. Per què, malgrat tots els despropòsits, ha restat un teixit social actiu, del que ens sentim orgullosos, i l’esperit eugenial encara te moltes coses a dir, serà, amb aliança amb els altres barris, la llavor i el fonament d’un nou model democràtic de ciutat que espero s’obri el maig del 2015. 

divendres, 9 de maig del 2014

Jordi Vilamitjana ha mort! Escriure, escriure, escriure...!


Aclaparat per la noticia de la teva mort, s’acumulen de sobte tots els records i necessito escriure per fer viure el que de tu sempre m’acompanyarà, presencia i memòria, les llavors de l’eternitat.

A la sortida de la sala d’actes de la Normal se’m atansa un jove professor que acaba de participar en la primera assemblea que serà el pròleg de la vaga més llarga que hem fet els ensenyants en tota la nostra història, som al 1988 – amb que puc col·laborar? em diu- , vine, li responc. En el local de CCOO em proposa el butlletí que abans de cada assemblea, durant mesos, serà la font d’informació del professorat de les comarques gironines. Jordi Vilamitjana havia nascut per escriure, però no solament volia interpretar el mon, també volia canviar-lo. Fou el començament d’una llarga amistat!


Un altre flaix em ve a la memòria, vigílies d’un 8 de març a mitjans dels 90s, amb en Jordi i dues companyes, posem una pancarta recordant la data, els vigilants ens retenen i davant del cap de l’estació l’omplim d’arguments per a que la pancarta resti al viaducte, com qui posa una senyera al cim d’una muntanya. La paraula, l’argument, l’instrument de la intel·ligència, en Jordi.

Ens has deixat, costa fer-s’hi a la idea! tantes converses, tantes passejades, i els teus consells, tots, crítics i benèvols. Trobarem molt a faltar es teus articles en una ciutat a la que li manca autocrítica i li sobra cofoisme. Una ciutat que sempre tenies al cap, que estimaves amb bogeria, i per amor  en denunciaves els que se’n aprofitaven. Conscient de les desigualtats, hi lluitaves en la primera linia per a fer-hi front, l'educació, i la converties en un camí d'amistat, fent de l'exemple la millor manera d'ensenyar als teus alumnes. 

Jordi Vilamitjana, caigut en dura batalla, resistint fins al darrer moment, amb uns somriure i amb la ploma, escrivint i escrivint...Amic, company, ara pot dir a la lluna blanca que la vols, nosaltres continuarem el teu combat. Tot el nostre sentiment més profund per a la família, l’alfa i l’omega de la seva vida.

dijous, 8 de maig del 2014

Resum de les Comissions informatives prèvies al Ple del 12 de maig. (i 2)



Continuem el resum que os vaig fer arribar en l’anterior post i que per la seva extensió he preferit separar-lo en dues parts. Espero que os continuï interesant.

COMISSIÓ DE COMPTES
. Aquesta comissió és d’obligada constitució per tal de revisar el pressupost liquidat de l’exercici anterior, en aquest cas del 2013. S’ha exhaurit el termini de consulta i reclamacions per part dels grups municipals i a partir de dijous, ambla publicació al BOP (Butlletí Oficial de la Província) s’obre el termini d’exposició pública per consultar la liquidació 2013 a tota la ciutadania. Hi haurà 15 dies per presentar reclamacions. Es preveu aprovar aquesta liquidació al Ple municipal de juliol per poder-la presentar a la Sindicatura de Comptes abans del 15 d’octubre, que és el termini màxim.



COMISSIÓ INFORMATIVA DE CIUTADANIA
No es porta cap tema a Ple però s’informa de diferents temes:
Àrea de Sostenibilitat
. S’han fet diferents proves de tracció als plàtans de la Devesa. Els resultats han sortit bé. Malgrat alguns d’ells tenen fongs, els del seu voltant estan bé.
. Diumenge 4 es va fer la cavalcada de Sant Antoni per tota la ciutat amb una participació de 200 cavalls.
. S’estan arreglant 4 rotondes coincidint amb Temps de Flors: Pont del Dimoni i Maristes (Fundació Drissa) , Parc Tecnològic(Moix) i Vila de Perpinyà (Brigades municipals). Les places Catalunya  i Maristes Vells s’arreglen amb flors, la resta no.
. S’han col·locat sonòmetres a 5 punts de la ciutat per tal d’actualitzar el Mapa de Sorolls (2005). De moment aquests aparells no funcionen.
. Per la Llei de racionalització del PP, els diferents tipus de consorcis han de dependre d’una administració. El Consorci Alba-Ter passarà a dependre administrativament de l’Ajuntament de Girona, que a partir d’ara passarà a anomenar-se Consorci del Ter. Això implica la modificació d’estatuts i que el conjunt de 58 ajuntaments i 5 Consells Comarcals d’aquest consorci ho ratifiquin en llurs plens. Es mantindrà la sèu de Manlleu però es tancarà la de Salt.
. La zona enjardinada per ADIF a Fontajau, com a restitució de les zones afectades pel TAV, fins ara ha estat mantinguda per les brigades de jardineria municipals. A partir d’aquesta setmana el manteniment anirà a càrrec de l’empresa UTE (Unió Temporal d’Empreses) “Brot serveis” (Fundació Oscobe i Punt Verd Girona).
. Es començaran a situar els contenidors de selectiva a Barri Vell. Després de més de 3 anys de l’inici de desplegament del contracte! Els contenidors són cubells, que no seran fixes sinó mòbils. Aquesta part de la ciutat no ha fet mai selectiva i es faran reunions per informar els veïns i veïnes. La periodicitat és diferent segons la fracció: Rebuig (diari), Orgànica (de dilluns a dissabte), Envasos (3 vegades per setmana), Paper (2 vegades per setmana) i Vidre (1 vegada per setmana). Es col·locaran entre 8-9 del vespre i es recolliran a les 12 de la nit. A més, als contenidors especials de paper i vidre per a restauradors i bars de la zona, s’afegiran contenidors d’orgànica.
. Des del Pla d’Adaptació al canvi climàtic s’han encarregat dos estudis. Tots dos a l’empresa “Sorelló”. “Restauració de la connectivitat fluvial per a peixos al sector d’aiguabarreig Ter-Onyar” i “Recuperar hàbitats i espècies aquàtiques d’interès a la Vall de Sant Daniel”. Es duran a terme actuacions proposades en els dos plans.
Àrea de Mobilitat
. Els 4 autobusos que es compren substituiran busos de més de 20 anys. Dos autobusos són mixtes (gas natural i dièsel) i els 2 microbusos són dièsel. Tindrem una flota del 99% de busos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Menys contaminació i menys sorollosos.

COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LES PERSONES
. Avui s’ha fet el sorteig dels Casals del Programa de Vacances que han tingut més demanda que oferta. Aquest any hi ha hagut més demanda, possiblement per l’opció quinzenal.
. S’està treballant en les sancions a les entitats bancàries que no posen a disposició municipal (per a lloguer social), els pisos buits de la seva propietat (pis buit segons la Llei d’Habitatge és aquell que fa més de dos anys que no està habitat). Si bé alguns bancs i caixes han ofert pisos, la majoria estan ocupats o en mal estat. Però sobretot, no són els pisos buits localitzats per l’ajuntament (la majoria en barris cèntrics), sinó pisos en barris perifèrics que de cap manera han de substituir els pisos buits, sinó sumar-se al conjunt. Continuarem treballant en el seguiment d’aquesta Moció.
. A L’ajuntament s’hauran donat 300 beques de menjador, per complementar les beques del Consell Comarcal, per atendre infants de famílies en situació de pobresa.
. Ahir va començar el termini de preinscripció d’Escoles Bressol públiques. S’ofereixen 409 places en Escoles Bressol públiques (municipals i Generalitat) i 14 en Llars d’Infants privades (7 de 1 any i 7 de 2 anys). La concertació la van demanar més llars d’infants però incomplien la normativa del concert perquè no estaven al corrent de pagaments! La matrícula es farà directament a les escoles bressol perquè l’OME ha estat traslladada a un local molt petit i a més han deixat de fer les funcions d’Oficina Municipal d’Escolarització!!
. Pressupostos Participats. S’ha fet el retorn a totes les AAVV. Hi ha entre 92-98 projectes a tots els barris de la ciutat. Properament es donaran a conèixer tots els projectes 2014, encara que hi ha un gruix important de projectes 2013 encara per iniciar. A destacar que l’antiga OME situada a l’antiga Rosaleda serà la nova sèu de l’AAVV Güell-Devesa, així com un local per a gent gran. I l’antiga “Caseta de la Devesa” seran dependències de l’Agrupament Escolta Joan Ponç situat a l’església de Sant Salvador (al costat del CAP Güell).

dimecres, 7 de maig del 2014

Informació de les CI prèvies al Ple del 12 de maig a l'Ajuntament de Girona (1)


Com es habitual os fem un resum de les informacions que el govern de la ciutat ens ha fet avinent per  que n'esteu també assabentats. Aquest cop per l'extensió ho dividiré en dos posts. Espero que sigui del vostre interès.

COMISSIÓ INFORMATIVA PRESIDÈNCIA
-l’Alcalde proposa una reunió dels ajuntaments de Mataró i Girona per a comprometre’s en una mes profunda relació aprofitant les noves freqüències de Renfe que millorem l'enllaç entre les dues ciutats. Ens sembla una bona proposta, la data a confirmar estaria al voltant del 10 de juny.
- Pregunto per la reunió amb el conseller de salut pel tema Trueta. No ens donen un dia concret però afirmen que serà aquest mes de maig.

COMISSIÓ INFORMATIVA PROMOCIÓ
-Va al Ple l’ordenança d’ubicació i condicions per a l’activitat de clubs de cànnabis a Girona. S’inspira en la de Donosti i han participat associacions dels sectors, a grans trets, ens sembla positiva, l’acabarem de consultar amb entitats i associacions.
-Aprovació provisional  del Pla espacial Nestlé, continuem manifestant reserves a la torre de 50 metres que per a cobrir el nou maquinari proposen, en la documentació , al nostre parer no s’argumenta prou, ens falta estudi d’impacte ambiental, paisatgístic però també sonor i de fums i olors. No es sabrà fins al projecte constructiu alguns d’aquests aspectes, com aquest darrer tema es de junta de govern, es comprometen  prèviament a l’aprovació ensenyar-nos els documents. Es compromet l’empresa a construir un carril bici perimetral a prop de la zona del riu que connecti amb vies verdes.
-Aprovació obres a prop de can Ninetes que amplien la vorera.
-Pla de millora de la clínica Onyar, s’ajusten volums i es reforma la clínica,  la tercera reforma des dels anys quaranta quan es va construir.


COMISSIÓ INFORMATIVA HISENDA
. Porten a Ple l’increment del cost de les obres de remodelació de plaça Montserrat (Sant Narcís) per un import inferior al 10% del pressupost total de l’obra. La causa sembla ser uns imprevistos. Aquesta modificació es fa en la fase d’execució i no al final de l’obra.
. TMG, des del seu consell d’administració (el 99% de TMG és municipal i un 1% és d’Hispanohilariense, que porta la gestió amb costos elevats), compra 4 autobusos nous.  Acudeixen a crèdit amb l’aval de l’ajuntament. Es demana l’autorització a endeutar-se i l’aval de l’ajuntament com a garantia i per tal d’obtenir un crèdit amb un interès més baix. L’import màxim previst és de 1.200.000€
. Porten a ple desistir del contenciós presentat per l’ajuntament contra la Generalitat pel tema de no haver rebut el Fons de Cooperació del 2013. El 8 d’abril ha sortit la Llei 5/2014 que incrementa el pressupost de la Generalitat i que obliga al Fons de Cooperació. Es destinen 52 milions d’€. Des de l’ajuntament es calcula que a Girona ens corresponen 400.000€. Si no és així es tornarà a presentar un nou contenciós. Davant de la nostra pregunta de no retirar l’actual a l’espera de tenir la certesa de l’import que pertoca a Girona, es respon que els termes del contenciós no s’ajustarien.
. Es canvien dos col·legis electorals per a les properes eleccions al Parlament Europeu. El col·legi situat a l’Institut Vell es trasllada al CC Barri Vell. El col·legi de l’escola Mare de Déu del Mont es trasllada a les dependències del Servei Municipal d’Ocupació. També es comunica que es redueixen el nombre de Meses electorals perquè s’anticipa un descens de la participació i perquè es destinen menys recursos a aquestes eleccions. De 105 meses es passarà a 79 meses electorals. Demanem una bona informació i senyalització als /les electors.

dimarts, 6 de maig del 2014

ADIF ens roba!


La noticia dels escorcolls i detencions a les seus d’ADIF a Barcelona i Madrid omple les portades dels diaris d’avui amb més o menys amplitud. El tema s’ho val i confirma el paper de “malalt d’Europa” de l’estat espanyol. Son ja molts masses els escàndols de corrupció que impliquen a polítics, tècnics de l’estat i empresaris que han fet del saqueig dels fons públics la gran cova d’Alí Babà.

ADIF és un cas que rima amb altres però te un color especial. Els seus caps, i n’he vist un grapat en els anys que porto a l’Ajuntament, sempre m’han semblat d’una especial prepotència. Trajats i encorbatats, l’uniforme habitual dels que volen semblar més del que son, t’escoltaven amb una certa displicència, com qui escolta la mainada i t’abromava sovint amb dades tècniques segons ells irrefutables.


Sembla he pensat que la prepotència amaga quelcom, inseguretat i a voltes quelcom de pitjor, com hem vist ara, senzillament plats bruts. Quina temptació al veure passar milions i milions i no fer un simple tastet. Bé un tastet d’un munt de milions d’euros! Cobdícia i impunitat.

Vet ací el glamur de les grans obres públiques, dels sobre costos, de les milionades en obra pública sobredimensionada o ras i curt innecessària. Quant més calers, mes comissions, més sobres, més corrupció!

Tots els que han patit la prepotència, les conseqüències de les obres faraòniques, la tacanyeria en no  donar compensacions mentre els tacanyos s’embutxacaven els calers de tots, tenen avui una justa indignació. Que la Magdalena, el Pepinyo i la ministra actual donin la cara i arribem al final de les responsabilitats d’aquest enorme frau.però molt em temo que quan arribi als tribunals i s'eternitzi anys i panys, de nou surtin impunes. Malbaratamentde recursos per obres, sovint inútils, i saqueig del diner públic per part d'un bon grapat de desaprensius. De nou ens roben!

diumenge, 4 de maig del 2014

Patrulles urbanes, solució o denuncia?


Els veïns de Mas Ramada surten a patrullar a les nits, trepitgen els carrers per quer no volen ser trepitjats en els seus drets, per que masses cops han aguantat coses que en altres zones de la ciutat no es permetrien.

Son conscients els veïns, ho se, que la tasca de vigilància, d’assegurar l’ordre pertany als cossos policials i és el que volen. No substitueixen als professionals, la seva presència és per a assegurar que no es produeixi l’absència d’una seguretat suficient a la que tenen dret. És un crit d’alerta per a que no torni la normalitat anormal de la inseguretat produïda per l’incivisme d’alguns mals veïns, no molts però suficients,  d’un barri del costat.


Cansats de que els que viuen lluny els puguin acusar d'intolerants a ells  que viuen les 24 hores els problemes, quan el que hi ha és més senzill i alhora complexa, el rebuig a un incivisme continuat, reflex  d’una delinqüència endèmica que te en el barri de Font l’origen i les principals víctimes, però que s’estén pels barris veïns fent a voltes la convivència més que difícil.

La presència del veïns al carrer és una denuncia als governs, tots, que no ho hem fet prou bé, i alhora és un estímul per a canviar en la direcció correcte. La seguretat pot ser usada com a instrument demagògic, per a promoure el populisme oportunista, alguns en algun lloc ho han fet amb resultats desastrosos per a la convivència democràtica. Però precisament per que els dimonis no es facin reals cal actuar amb els instruments democràtics al nostre abast.

Hem de crear les condicions per que les patrulles desapareguin i aquestes son el treball policial ben fet, amb mitjans i coordinació amb els veïns, que facilitin l’acció social i potenciïn els punts forts de cada un dels quatre barris de l’anomenada zona Est. Mobilització i acció, denuncia i compromís son elements per a cosir un nou pla d’acció esmenant els errors del passat.

dijous, 1 de maig del 2014

1 de maig i tanquen la Torras! Record i indignació.


Per molt anunciada que sigui la mort d’una empresa no es menys dolorosa. Anunci en una jornada significativa l’1 de maig tragèdia i metàfora de la desindustrialització que hem patit en aquests darrers quaranta anys i que te responsables que han sortit d’aquests afers sense despentinar-se. El capitalisme pot ser especulatiu i depredador i sovint no és “business friendly”, o al menys no de les empreses industrials.

La Torras, l’antiga Torras Hostench, ha estat el paradigma de la industria a Girona, feta amb capital autòcton, fins que diferents processos lligats al procés desindustrialitzador de l’època “Felipe González", aquell que deia de que no importava el colors dels gats mentre caces ratolins, es va anant venent diferents cops a fons especulatius.

Una empresa amb totes les contradiccions de l’època, amb el menys teniment habitual pel medi ambient, però que donava a l’àrea metropolitana de Girona 3000 llocs de treball! En el moments que vivim sabem el que costa crear llocs de treball i més en empreses productives!

Personalment hi tinc un deute, vaig treballar-hi els estius, fet que em permetia pagar-me els estudis universitaris. El darrer any fou el 1975 quan al intentar reconstruir CCOO a la fàbrica, després de la caiguda de Xavier Corominas, les meves continues retencions policials a la parada de correus on es paraven els autobusos de l’empresa, que em feien arribar tard, foren excusa per al meu acomiadament.

La darrera reforma laboral permet la impunitat dels tancaments, però no la passivitat davant de la injustícia, hi ho és i de la grosses! no solament per a les 132 persones que hi treballen sinó també per al present i futur de la indústria a les nostres contrades. Resto a la disposició dels sindicats per fer tot i més,  des del meu lloc d’electe a l’ajuntament, per a mantenir la Torras.