dilluns, 28 de febrer de 2011

Feliç aniversari Francesc Pararols.

Cada any d’en Francesc Pararols és un regal per a tots nosaltres. Fa pocs dies compartia amb ell la presidència del Consell de la Gent Gran de la ciutat i ens recordava amb sentit de l’humor el seu estat de salut mentre ens resumia la feina feta en la direcció d'"El Roure”, la revista de la gent gran de la ciutat.

Al llarg d’aquests anys ha tingut una vida plena, no exempta de dificultats. Les guerres, la civil i la mundial, la llarga postguerra, la transició i la seva participació en el primer govern municipal democràtic, després de tants anys. Ha sabut sempre portar el timó de la seva vida amb dignitat i elegància.

Si tot va bé, com desitgem, estarà al meu costat i jo al seu en la propera llista municipal, perquè la dignitat, la coherència i la bondat no envelleixen, tant sols ens fem grans.

diumenge, 27 de febrer de 2011

Oficina Antifrau: caldrà donar explicacions per les demandes fetes a l’Ajuntament


No sembla tan habitual que l’Oficina Antifrau demani documentació a un Ajuntament com per a què no es doni informació ràpida i suficient a tots els grups municipals.  Em sap greu no haver tingut noticies d’aquest fet quan tocava. És a dir: poc després de produir-se. Em resisteixo a pensar que si no es va fer fou per no donar-me males noticies, o per considerar-ho poc important.

No dubto que se li va donar tota la informació oportuna a l’Oficina, però el descuit de no informar a qui correspon -és a dir: als altres grups membres del govern i als de l’oposició- ha estat a voltes una de les característiques de l’antic responsable d’urbanisme i actual Director General de Patrimoni, al qui desgraciadament l'actual alcaldessa ha fet cas massa sovint.

En la propera junta de portaveus estic segur que es donarà tota la informació. Així ho espero.

Centre de Dia de Santa Eugènia i parcs de la gent gran

dissabte, 26 de febrer de 2011

Ens ha deixat na Montse Nebot

El diumenge assistiré al comiat d’una persona estimada, na Montse Nebot. La vaig conèixer fa vuit anys quan em vaig fer càrrec dels serveis socials de la ciutat. Juntament amb en Pep Just i l’Amadeu Mora ens replantejàrem el funcionament dels serveis socials en la perspectiva d’una àrea més àmplia i inclusiva. Avui els resultats són evidents i el seu saber fer es troba en aquest projecte col·lectiu.
Moltes vegades he dit que hem fet un nou cistell amb els vímets que teníem incorporant a partir de la promoció dels treballadors de la casa els que faltaven per a completar-ho. Però sempre hi ha uns que permeten unir els altres i d’aquesta matèria estava feta na Montse.
L’actual Servei d’Atenció a les Dones, la capacitat dels serveis d’atenció a les dones maltractades i als seus fills no seria el que és sense el seu lideratge. Va ser clau el seu paper en el protocol conta la violència masclista i les seves converses m’han ensenyat molt al llarg d’aquests anys per entendre aquest problema i col·laborar en la lluita per la seva eradicació.
En moments difícils com els que vivim paga la pena ressaltar la trajectòria d’una persona que des dels serveis socials ha servit sempre amb dedicació i sensibilitat als altres. 
Un record emocionat per na Montse Nebot.

divendres, 25 de febrer de 2011

Un conveni que enforteix la Xarxa de Salut a Girona

Acabem de signar un conveni marc amb el Col·legi de Metges que completa un treball que des de fa temps en temes de salut hem endegat des de l’àrea de polítiques socials.

La prevenció i la promoció de la salut és una tasca que ha estat històricament relegada per l’acció assistencial. Les inversions necessàries per a superar els dèficits existents en l’acció assistencial i hospitalària han fet del nostre sistema de salut eficient en aquets àmbits però gairebé absent en la prevenció. Afortunadament en aquets darrers anys s’ha volgut donar un tomb, però avui per avui encara no s’ha completat el camí.

Des de l’Ajuntament de Girona tenim una llarga tradició de treball preventiu amb un equip eficient i motivat, l’Equip Municipal de Promoció de la Salut. Hem reforçat la seva acció, hem creat el Centre Jove de Salut i hem cercat acords i aliances amb el Departament de Salut, l’ICS, l’IAS i el DIPSALUT.

Aquets acord amb el col·legi completa aquest ampli ventall d’aliances per apropar la prevenció i la promoció de la salut a totes les gironines i gironins.



dijous, 24 de febrer de 2011

Gent gran activa. El Consell de la Gent Gran de Girona




He presidit amb l’Alcaldessa el darrer plenari del Consell Municipal de la Gent Gran d’aquest mandat. Ha estat especialment emocionant l’aplaudiment a l’alcaldessa sortint i el que jo he rebut quan he comentat que em tornava a presentar. Hi havia persones que representaven totes les entitats de gent gran i que tenen ideologies molt diverses però crec que al llarg d’aquest anys m’he guanyat l’afecte i consideració de tots. El secret ha estat esforçar-me en donar la màxima rellevància a les seves iniciatives i facilitar amb un equip de persones fantàstiques les seves tasques representatives i socials.

Quan vaig fer-me càrrec del consell feia molt de temps que no es reunia, vam usar el primer any per reflexionar i dinamitzar-lo i aquests darrers set anys s’ha treballat amb il·lusió i continuïtat. Les dues comissions permanents s’han reunit almenys bimensualment i la revista “el Roure” ha publicat tres exemplars anuals sense interrupció, amb un format renovat que ha tingut ampli ressò en la gent gran de la ciutat.

Quan parlem de polítiques socials, no solament ens hem d’esforçar per donar els millors serveis. Cal donar el màxim relleu a l’acció comunitària, a la capacitat d’organitzar i dirigir la comunitat més enllà de la democràcia representativa. Sempre he pensat que la millor manera d’ensenyar és l’exemple. El Consell de la Gent Gran avui a Girona ho és.

Pla Educació i Convivència de Sant Narcís i Santa Eugènia




Cal que els veïns formin part del moll de l'ós de les decisions i les aplicacions que es fan des de l'Ajuntament.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Aquest dissabte a Sant Narcís hem refermat el COMPROMÍS AMB L'EDUCACIÓ



Aquest dissabte he participat en una sessió especialment engrescadora promoguda pel Consell Escolar Municipal en el centre cívic Sant Narcís. Es tractava de posar en comú la feina feta en el camí d’elaborar un Pla Educatiu de ciutat.

Una ciutat gran com Girona, amb tota la seva gent i amb totes les seves institucions i entitats, pot també comprometre’s amb un projecte que la faci avançar com a ciutat educadora. Aquest és el repte: dir que l’educació és cosa de tots i totes, fer de l’educació un projecte de ciutat, posar l’educació al cor de la construcció de la Girona que ve.

Des de l’any 1990 Girona és ciutat educadora. Formem part d’una associació internacional que aplega centenars de ciutats d’arreu del món. Aquests municipis estan compromesos en fer de la seva ciutadania i dels seus espais oportunitats quotidianes per a l’educació.

Aquesta responsabilitat compartida per una ciutat més educadora a proposta de la regidora d’educació Nuria Terés ens va portar a plantejar-nos fer un Projecte Educatiu de Ciutat. Un Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) és una eina de planificació que ha de servir per definir, amb la participació de la ciutadania, les línies prioritàries de l'educació en un territori entenent aquesta com un procés d'aprenentatge al llarg de la vida.
L'educació va més enllà de l'escola i s'entén que qualsevol ciutadà o ciutadana està permanentment en disposició de donar i rebre impulsos educatius.

El PEC ha anat teixint una xarxa de complicitats molt potent: mestres, professorat, famílies, esplais i activitats de lleure, d’esports, d’art, empresarials,entitats, empreses, associacions i col·lectius de totes les edats, al costat de les tres institucions Ajuntament, Departament d’Ensenyament i Universitat de Girona. Tots compartim un objectiu: que a la nostra ciutat cada espai sigui un lloc d’aprenentatge i cada acció una ocasió per educar.

Ha estat un gran encert fer el PEC per crear xarxa i donar contingut a “Girona, ciutat educadora”. Avui podem dir ben fort que l’escola no està sola i que la societat gironina està compromesa amb l’educació. Les dificultats i complexitats dels propers anys en enganxen preparats i il·lusionats per encarar junts el que ha de venir. Als que governem des de l’Ajuntament el PEC ens continua comprometent amb un ferm lideratge que fins ara hem demostrat.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Auditori de Girona: l'hem d'obrir a la cultura de base


Els ciutadans de Girona van fer un esforç important per finançar l'auditori. Ara cal que aquest esforç retorni a la ciutadania i posar-lo al servei de la cultura de base.

dissabte, 19 de febrer de 2011

El futur de la Devesa



El Pla d'Usos s'ha d'anar aplicant. La Devesa és un llegat per als gironins del futur.

L’alt cost del “low cost”: El futur de l’aeroport de Vilobí/Girona

Una de els paradoxes dels acèrrims partidaris de l’economia de mercat és que es salten la lliure competència sempre que poden. El secret és embolcallar l’ajut, gratificació o subvenció amb frases altisonants que ho justifiquin per l’interès nacional, regional o local.

Aquesta paradoxa ha planat en els acords que des de fa anys les institucions han mantingut amb Ryanair i amb el seu propietari, un individu que em recorda a Ruiz Mateos amb accent irlandès.

No fa pas tant de temps a Barcelona copiaren el model. Per a “salvar el Prat” salvaran, amb forces diners públics Spanair. Un antic directiu del Barça, més pijo i menys friqui que el propietari de Ryanair, va donar un toc respectable a l’operació.

El detonant del problema ha estat una nova injecció de diner públic a Spanair. Fet que entra en contradicció amb la política de grans retalls del govern actual de la Generalitat.. Tot fa pensar que a l'inefable propietari de la companyia irlandesa el mateix govern li feia arribar que la subvenció a ell promesa no seria una excepció en les retallades. I que aquest govern, entre el Prat i Girona, ja que havia de retallar, com no!! ...primava l’interès nacional, és a dir Barcelona.

Som un país amb un excés de polítics que confonen la política amb les declaracions a la premsa, fet que està demostrat: sols serveix per enredar més la troca. Sempre he pensat que abans que solucionar un problema és millor no crear-lo.

És insostenible el model del low cost basat en un alt cost de diners públics, ara bé cal donar temps a trobar solucions a aquest problema si som capaços de veure que ho és i no una espècie de “gallina d’ous d’or” virtual. El meu consell seria, amb tota modèstia, mantenir l’acord amb Ryanair per dos anys i aprofitar aquests temps per a sentar les bases, aquest cop de veritat i no de paraula, per a un nou model aeroportuari a Vilobí i/o Girona

divendres, 18 de febrer de 2011

Què és Cultura?



No té massa sentit que la Cultura arribi de dalt a baix.

Quin canvi vol la gent?

No farem res que els ciutadans que confiïn en nosaltres no entenguin.

Per fer front al Berlusconisme cal una nova manera de fer política

Berlusconi ha erosionat el sentit ètic dels italians i ha humiliat les dones, els hi ha pres la dignitat. La superioritat dels mitjans de comunicació que controla i l’absència d’una oposició compacta amb idees clares han mantingut alta la seva popularitat, oferint als electors una telenovel·la sobre les gestes del mascle italià que no es rendeix davant la bellesa. Les seves festes a Arcore han enfangat el seu càrrec institucional abusant del poder.

Desenes de milers de dones italianes, i homes solidaris, van sortir el cap de setmana passat per a dir prou! Caminant per Roma, Milà, Florència, Nàpols....amb el cap ben alt. Un cop més em va cridar l’atenció les paraules d’un polític diferent, Niki Vendola, governador de la Púglia i màxim dirigent de “Sinistra Ecologia Libertà”. Les seves paraules deconstruint el berlusconisme, la seva proximitat i convicció en el discurs, dóna esperances a l’esquerra italiana.

Perquè hi ha moltes maneres de fer berlusconisme: frivolitzant les conviccions a favor dels interessos, traïnt les promeses electorals sense escrúpols,  fent la vista grossa a corrupcions i corrupteles, enfangant les idees a favor d’un pragmatisme egoista...

Cal, doncs, cercar antídots per a fer-li front. L’exemple, l’austeritat, les conviccions, aquest és el camí de la nova política a Itàlia i a casa nostra, Girona.

dijous, 17 de febrer de 2011

Les nuclears i Girona: de consumidors a generadors d'energia

Les polítiques que hem desenvolupat des de l'àrea de medi ambient en matèria d'estalvi energètic són un model a seguir. Ara bé: si no gastar és important també ho és generar.

- Avui els equipaments esportius disposen (menys el pavelló de Sta. Eugènia que està en projecte) en els seus vestuaris d'aigua calenta escalfada amb el sol.

- També les dues piscines municipals escalfen l'aigua del vas amb el sol.

- Estem substituint les velles calderes de gas-oil de les escoles per calderes de biomassa que funcionen amb residus forestals. Aquest sistema implica un combustible 5 vegades més barat que el gas-oil, però a més té la gran virtut que permetrà autoproveir-nos amb la biomassa dels boscos municipals i de la jardineria urbana. Un bon exemple de què és la sostenibilitat.

- Un altre exemple és l'ús del biodièsel en els camions de recollida de residus fabricat a partir de l'oli usat que es recull de particulars i establiments d'hosteleria i que properament podrem autoproduir en el mateix parc on es reabasteixen els camions.

Pel que fa a electricitat neta disposem ja de 7 instal·lacions fotovoltaiques que cada dia produeixen electricitat a partir del sol.
Algunes són importants com la de la planta potabilitzadora d'aigua, o la que recentment hem fet a la teulada de Mercagirona. D'altres també importants estan en tràmit, com la que aprofitarà el sostre del pavelló de Palau o la que s'adossarà a la façana del pavelló de Fontajau. Aquestes inversions tenen una enorme rendibilitat encara que sigui a un termini més llarg que les mesures d'estalvi i eficiència que també hem dut a terme. Es calcula que en 14 anys estaran amortitzades i la seva vida útil serà de com a mínim 35 anys, és a dir que durant 16 anys estaran produint electricitat gratuïtament.

Un pas més enllà serà el concurs d'energia elèctrica que és a punt d'aprovar-se, on aprofitant la liberalització de l'electricitat que permet a qualsevol usuari canviar de companyia com ho fem amb la telefonia, buscarem la companyia que ens ofereixi el millor preu amb el condicionant que haurà d'aportar el certificat de la Comissió Nacional d'Energia conforme l'electricitat servida és d’origen renovable com a mínim en un 50%. Aquest senzill pas ens farà donar un pas de gegant en la reducció d'emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Sense invertir ni un cèntim reduïrem a la meitat la nostra contribució al canvi climàtic procedent del consum d'electricitat. I la nostra dependència de l'energia nuclear. Si podem obtenir electricitat més neta i barata en els 450 contractes de l'Ajuntament perquè no fer-ho amb els 33.000 dels habitatges de tot Girona?

Aquest és el camí.

Les nuclears i Girona: comencem per l'estalvi energètic.

Aquesta setmana hem rebut una mala notícia del Parlament espanyol: la Llei d'Economia Sostenible servirà per prorrogar la nuclear. Paradoxes de jugar amb un nom per fer tot el contrari. Una aliança d’interessos ha portat al PSOE-PP-CiU i PNV a pactar l'allargament indefinit de la vida de les nuclears.

Aquest model energètic contrasta notablement amb el que hem desplegat a Girona, i ens porta a parlar de la feina feta a Girona gràcies al treball esmerçat per l’Enric Pardo. El 2007 vam situar una competència municipal nova: ENERGIA. Fins a aquell moment ni tan sols s'havia pensat en que pogués haver política energètica municipal. La competència la vam situar a medi ambient per les evidents implicacions entre l'energia i l'escalfament global. En aquests anys hem completat el 100% del Pla Energètic 2008-2011. La millor energia és la que no es gasta. I per això les primeres actuacions han anat en aquesta línia.

Primer de tot hem auditat tots els equipaments municipals per saber quan i en què gasten els consums energètics, gas, gas-oil, electricitat. Hem informatitzat tota la facturació dins d'un programa de gestió energètica i hem situat els consums de totes les àrees sota la vigilància d'una enginyera adscrita a l'àrea de medi ambient. A partir d'aquí hem prioritzat les inversions a on més falta feien: 8 milions d'euros invertits en eficiència en aquesta legislatura.

- Hem sectoritzat les calefaccions de la majoria de les escoles per fer més eficient la seva calefacció i hem canviat vidres i tancaments del 50% de les aules substituint-los per vidres tèrmics i tancaments amb aïllament.

- Hem invertit en enllumenat públic eficient substituint les velles làmpades de vapor de mercuri per tecnologia d’hal·lògens metàl·lics o de vapor de sodi, aconseguint estalvis del 30 i el 50%.

- Hem dotat més de la meitat de quadres elèctrics de reguladors de flux lluminós que permeten reduir la intensitat lluminosa de l’enllumenat a partir de les 23h.

- Hem canviat els vells semàfors d'incandescència per semàfors de tecnologia LED amb estalvis del 85% del consum.

La llista és més llarga però l'important és destacar que aquesta inversió en eficiència té períodes d'amortització molt curts: 3 anys en l'enllumenat, 6 en els tancaments. Això es tradueix en que invertir en eficiència és invertir en estalvi econòmic i, alhora, protegir el medi ambient (tot i que com sempre surt algú perdent, i en aquest cas, i ja era hora que els toqués, qui perd són les elèctriques).

Girona és avui un exemple que el repte de l'energia al qual ens enfrontem en aquest segle XXI no passa per les polítiques energètiques i els models del segle passat. I una prova que a on altres polítiques retallen inversió, el model d'economia verda retalla en despesa generant estalvi.

dimecres, 16 de febrer de 2011

La mobilitat a Girona: superem les resistències al canvi.


Transformar la mobilitat de les ciutats és un tema controvertit. Aixeca moltes reticències i resistències, no solament dels importants grups de pressió entorn a l’automòbil, també de moltes ciutadanes i ciutadans als quals els costa canviar d’hàbits.

Molts recordem que fins fa ben poc es deia que en aquesta ciutat mai seria rentable anar en autobús i que els gironins no ens acostumaríem mai a aquest transport. Avui hom ha de constatar el canvi que en els darrers anys s’ha produït. Hi tenen a veure molt les accions endegades pels darrers governs de la Generalitat: crear la xarxa de transports metropolitans de l’àrea de Girona  ha estat força important, però l’esforç econòmic de facilitar la gratuïtat a nens i gent gran a la nostra ciutat ha estat, al meu parer, decisiu.

Millorar les parades de bus -encara s’ha de completar el procés- és una altra acció positiva. Promoure la bici és un camí que tot just hem començat. La Girocleta ajuda a perdre la por, però cal facilitar molt més el seu ús fent més amable i menys perillós circular per la via pública i així deixar sense arguments l’incivisme d’alguns ciclistes que justifiquen passar per  les zones de vianants per la perillositat de compartir itinerari amb els vehicles de motor. Les zones trenta i les zones verdes són un bon instrument de transició cap un nou model de mobilitat.

Ara bé, cal actuar amb més decisió, carregant-se de raons per facilitar més canvis. Si el Pla de Mobilitat no ha culminat és en bona part pel temor a implementar accions que es creuen avui impopulars. Hem de perdre la por i confiar més en la ciutadania i avui per avui potser més que un pla, el que ens fa falta és un Pacte per la Mobilitat.

En continuarem parlant.

dimarts, 15 de febrer de 2011

Girona: una ciutat que la fem dia a dia

A voltes “quan no se sap què fer demà parlem de demà passat” em deia el meu avi. Un home treballador que ocupà un alt lloc en la telefònica en temps de la República i fou depurat -és a dir represaliat- amb l’adveniment del franquisme.
Aquesta dita té a veure amb un fals dilema. Pel que sembla alguns candidats pensen que treballar el dia a dia, enfrontar-se als temes quotidians, arremangar-se i trobar solucions als problemes de la quotidianitat que afecten directament als ciutadans, significa no tenir projecte de ciutat.

És clar que hem de lluitar en tots els àmbits i espais, ací i a fora, per aconseguir aliances i finançament pels projectes que la ciutat sola no pot assumir. És evident que Girona necessita d’aquesta projecció. Ara bé: aquesta activitat no pot menystenir allò que dignifica el fet de treballar en la política local que és estar al costat del ciutadà en les petites coses. Les petites coses que més que els grans projectes fan d’una ciutat un espai habitable on et sents orgullós de viure amb els teus fills i de veure envellir els teus pares.

Aquesta doble via, projecció com a ciutat i eficàcia en la gestió quotidiana en temps de crisi, és la que hem de fer a Girona dia a dia i la que hem fet nosaltres tots aquest anys.

Urbanització de les hortes de Santa Eugènia

dilluns, 14 de febrer de 2011

Hortes de Santa Eugènia: el camí que podem continuar fent.

Pla de Mobilitat: un dels temes pendents a Girona

"...interactuar amb la ciutadania..."

Girona avui o el 2025


El compte enrere de la campanya electoral que ens portarà al 22 de maig ha començat. És cert que l'oficial té 15 dies i un de reflexió, però la realitat és més tossuda i, una vegada escollits els candidats, fan –fem– presentacions, reunions, conferències per donar a conèixer el que pensem i, els menys coneguts, per donar-se a conèixer.
En aquests últims anys s'han obert camí –al meu parer exageradament– els especialistes en campanyes. Els que, més enllà d'assessorar i suggerir, esdevenen una garantia, sovint més per a les direccions de partit que per als candidats, que les coses es facin amb el màrqueting adequat perquè quedin bé. El perill és que totes les campanyes s'assemblin i que els candidats no acabin distingint si es presenten per a alcalde o per a president de la Generalitat.
A voltes sembla més important el continent que el contingut. En el cas de Girona correm el perill de no parlar dels problemes reals de la gent, del moment difícil en què estem, del que farem amb uns recursos escassos ara i l'endemà de les eleccions. Veig de moment amb preocupació la posada en escena en forma de conferència adreçada als amics i saludats d'alguns dels candidats amb els quals rivalitzaré electoralment. No pel format, que són ben lliures per fer el que creguin convenient, sinó pel contingut, lleuger en el diagnòstic dels problemes, inconcret en les propostes i ampli i variat sobre el que hem de fer d'aquí a 10 o 15 anys en el futur.
Correm el perill, un xic com ha passat en les últimes eleccions al Parlament, que allò que es diu en campanya tingui poc a veure amb les declaracions que es fan al cap de poc d'arribar al govern.
Entenc que no és fàcil explicar que estem en una difícil cruïlla, que governar una ciutat com la nostra ara té poc a veure amb fer-ho fa vint anys. Podem caure en la temptació de parlar per agradar, per no fer por a l'electorat que fa un temps et va votar o a aquell que vols aconseguir. Seria al meu parer un error minimitzar els problemes i pensar que parlar-ne és pessimisme i que ara cal parlar de grans projectes –tot i que per d'aquí a deu anys– per il·lusionar els ciutadans.
Penso que no cal tractar els ciutadans d'il·lusos. No volen il·lusions, el que volen és sinceritat. Una anàlisi correcta dels problemes ens permet començar el camí per solucionar-los. Ens hem d'adreçar als nostres conciutadans com a adults i els hem de dir que el proper mandat serà difícil. A partir d'ací, que optaran en funció de les propostes que els fem i que haurem de complir com si es tractés d'un contracte.
Partim d'un pressupost al voltant dels 100 milions, que difícilment creixerà substancialment els propers quatre anys. Caldrà, doncs, treure-li tot el partit possible, aprimant aquelles partides que han anat acumulant des dels anys 90 un pes que no es correspon amb les nostres possibilitats. Haurem de deixar de fer coses, almenys impulsades per nosaltres, i caldrà cercar més i millors compromisos amb empreses i administracions.
A diferència d'altres ajuntaments i administracions, tenim un deute raonable i no tenim dificultats creditícies. Ens podem permetre un major però molt controlat endeutament per fer les inversions imprescindibles.
Ara bé, caldrà aclarir el rumb; és a dir, les prioritats, perquè tot no ho podrem fer. Jo explícitament defenso les prioritats socials i mediambientals. Les primeres, perquè sempre, i més en període de crisi, són imprescindibles perquè les desigualtats no dissolguin la comunitat en grups enfrontats. Les segones, perquè estalvien, generen riquesa i qualitat de vida.
I el que hem de fer, ho hem de fer amb la ciutadania. Això vol dir participació, diàleg i també prendre decisions que no agradaran possiblement tothom, però que mai seran fruit de l'arbitrarietat.
De tot això, n'hem de parlar, i aquest és el model de campanya que em comprometo a fer.

Joan Olòriz
Regidor d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Girona i cap de llista a les eleccions municipals

dissabte, 12 de febrer de 2011

Paraigües per la Pau




Girona ha estat envaïda aquest divendres per més de 3.500 infants de les escoles de la ciutat. S’han concentrat al Parc del Migdia acompanyats, cadascun d’ells, d'un paraigües. Un paraigües molt especial perquè els nens i nenes els han decorat amb motius relacionats amb la Pau.

La Nuri Terés em recorda que aquesta acció s’emmarca en un projecte internacional anomenat “Umbrellas for peace”.  Aquest moviment vol fer reflexionar els infants sobre els valors de la Pau a través de l’art.

L’espectacle dels milers de paraigües oberts, expressant colors brillants farcits de símbols de pau, m’ha impressionat. De ben segur que ha impressionat també els centenars de pares, mares, adults que s’han concentrat al parc.

Darrera aquest espectacle promogut pel Servei Municipal de Cooperació i Solidaritat i la Coordinadora d’ONGs, sobretot hi ha una voluntat i unes conviccions dels mestres: fer de les escoles espais promotors de valors.

En temps de crisi i de dificultats de tot tipus, també de valors, els professionals de l’educació romanen i perseveren com a agents actius de transformació social. Educar és començar a canviar el món.

Dotar de transversalitat als valors de la convivència i el diàleg, dins les escoles, és una prioritat que ens fa entendre la qualitat educativa de la nostra ciutat i del nostre país.

"Veient què ha passat a Egipte i a Tunis..."

divendres, 11 de febrer de 2011

Felicitats al poble d'Egipte

Escric sota l’impacte de la notícia que Mubarak ha dimitit i amb la seva família s’han traslladat a la ciutat de Sharm el Sheik al Sinaí. Comparteixo la felicitat de la gent congregada a Plaça Tahrir del Caire que han demostrat que tot és possible amb coratge i audàcia.
Sempre hi haurà els professionals del pessimisme que diuen que no hi ha res de nou sota el sol i que les revolucions acaben en fracàs i catàstrofe. Però el terror del 1793 no ha esborrat la glòria de la Revolució francesa del 1789.

El que captiva d’aquesta revolució àrab és profundament original, són les innovacions i no les repeticions el que capta la nostra atenció. No es veu tots els dies que un exèrcit es negui a disparar contra el seu poble, sobretot perquè en el cas d’Egipte estem parlant de l’exèrcit més poderós d’Àfrica. I aquesta nombrosa joventut que no hi ha hagut qui la deturi. En els seus ulls veia reflectit els anhels i la generositat dels meus alumnes d’ací, encotillats fins ara pel “mantra” de que “no hi ha res a fer”.
Mai tants joves s’havien mobilitzat i polititzat, rebutjant l’autoritat. Aquests joves no estan dirigits per un superhome tipus Nasser o per un imam tipus Khomeyni. Es comuniquen per internet, saben servir-se’n i s’informen, transformen les seves aspiracions individuals en consignes col·lectives. Sense ells res hauria estat possible.

Seguirem atentament els esdeveniments, però avui és un d’aquells dies que han commogut el món.

"El gran problema de Girona és l'ocupació"

"Els d'Iniciativa... els hi hem donat els pobres i la merda"

dijous, 10 de febrer de 2011

Cal canviar la llei hipotecària

Una bona i una mala herència: Hisenda i Urbanisme

L'Ajuntament de Girona arrossega l'any 2011 uns 28 milions en obres no executades o a mig fer de l'any passat o d'exercicis anteriors. Això no es deu a una mala gestió de la regidora d'Hisenda, Maria Àngels Freixenet, al contrari. Aquesta xifra final suposa uns 10 milions menys que en l'exercici anterior i cal destacar els 458.000 euros de romanent que van quedar per a despeses generals.

El problema de fons està en la presa de decisions i el sistema organitzatiu que va heretar l’anterior regidor d’Urbanisme, l’inefable Pluma, el qual en els gairebé vuit anys del seu mandat va afegir unes altes dosis d’ineficàcia i prepotència. Una característica de l'esmentat personatge ha estat un excessiu intervencionisme en temes tècnics per als quals no estava qualificat, fet que ens ha portat masses vegades a rectificacions en el Ple que ens podríem haver estalviat. Aquestes anades i vingudes i la poca supervisió d’aquells que hi podien tenir autoritat ens ha portat a l’esmentada situació. Mai he pogut entendre ni he compartit l’excés de confiança que la actual alcaldessa i el seu partit van dipositar en aquesta persona. I encara em faig creus de com el defensen malgrat la seva darrera pirueta que l’ha portat al govern de CiU.

Tenim una bona gestió d’Hisenda i una pèssima d’Urbanisme, sabem el per què dels errors i penso que estarem en condicions de rectificar-los el proper mandat.

dimarts, 8 de febrer de 2011

"Retallades o incendis?"

Publicat a el Diari de Girona el 7 de febrer.

"JESÚS BADENES 
Aturar-se a escoltar Joan Olóriz (ICV), tinent d'alcalde de Polítiques Socials de Girona, suposa alguns riscos. Un dels més greus és que convida a pensar. Divendres, en l'habitual roda de premsa del govern tripartit de Girona, va llançar una reflexió que hauria de fer-se més d'un dels que acaben d'aterrar a la Generalitat. Olóriz va instar les administracions a no fer "retallades indiscriminades" en àmbits que després podrien requerir plans de xoc que resultarien molt més cars.

Hi ha infraestructures i equipaments que -més enllà de la inversió que suposen- tenen un component social que no es pot deixar de banda. Algú podrà pensar que parlo de centres cívics o de casals de gent gran. No. Parlo de comissaries, d'hospitals i d'escoles. Voler retallar inversions necessàries només ens porta a haver d'activar sistemes d'emergència o deixar cronificar alguns problemes. Tenim l'exemple dels barracons. Allò que havia de ser una solució provisional, s'ha convertit en la norma. Per no fer inversions necessàries quan calia. Espero que amb les retallades no acabem provocant més incendis."

Cal posar fi a l’abús que pateix la gent que no pot pagar la hipoteca del seu pis

A partir del 2008, es produeix l’esclat de la crisi econòmica i, com a conseqüència, un gran increment de l’atur i de la inseguretat de la renda en milers de famílies del nostre país. Fet al qual se li ha d’afegir el sobreendeutament de les famílies com a conseqüència dels habitatges de propietat que havien adquirit.

El creixement econòmic al nostre país en els darrers anys ha anat molt lligat al sector de la construcció, i en concret, de la compra d’habitatge privat. Això va generar la concessió quasi indiscriminada de crèdits hipotecaris finançant, moltes vegades, més del 100% del valor dels nous habitatges. Les entitats financeres van facilitar préstec per damunt del valor de l'habitatge a famílies que comprometien més del 50% dels seus ingressos i amb uns terminis cada vegada més llargs, cosa que ha contribuït a generar un dels sobreendeutaments privats més alts del món.

L’actual Llei Hipotecària condemna a moltes famílies en situació d’insolvència a que no només s'enfrontin a un procés de desnonament amb la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera per la reclamació del pagament del deute per part dels bancs que en molts casos es tradueix en una condemna a l’exclusió social.

Estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l’àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l’actual, a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda.

Per això avui al Ple de l’Ajuntament donarem suport en forma de moció a  les diverses proposicions de Llei contra el sobreendeutament familiar i personal presentades al Parlament de Catalunya per instar al Govern central a què aprovi una modificació de la legislació hipotecària de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en altres països de la UE, així com  a què s’ampliï la possibilitat d’oferir propostes alternatives com quedar-se a l’habitatge en règim de lloguer o úsdefruit vitalici o renegociar el deute amb possibilitat de convenir la  reducció o reordenament del pagament de  forma més assumible i ajustada a la realitat econòmica de la persona hipotecada i familiars que hi conviuen. I que prevegi mesures d’ajut per a què es pugui cancel·lar o reduir el deute de les famílies que ja han estat desnonades del seu habitatge en els últims anys  però que continuen mantenint bona part del deute amb les entitats de crèdit.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Trueta i Mas Marroc: una mala i una bona notícia


Comencem per una mala notícia: el Conseller de Salut ha anunciat al programa d‘en Cuní que el projecte executiu per construir el nou Trueta es retardarà dos anys. Aquest conseller  s’ha caracteritzat fins ara per fer por: calia retallar serveis als Centres d'Atenció Primària, treballar més hores els professionals, fer-nos d’una Mútua per treure pressió el sistema públic de salut. Usa tantes hores per tirar globus sonda que li deu quedar poc temps per posar-se a treballar de debò. Sembla que està en el càrrec per derivar a la medicina privada el major nombre possible de clients. Aquest darrera notícia sembla anar en aquesta direcció.  Entendríem que la licitació de les obres es retardés fins a aconseguir el finançament, però no de cap manera el projecte executiu, per què quan hi hagi finançament haurem d’esperar a realitzar-lo. És a dir, amb paraules senzilles, s’està fent una tonteria...

La bona notícia és una nova escola de primària per a la ciutat, la bona gestió de la Nuri Terés, regidora d’educació de la ciutat i les gestions portades a bon termini del nou director territorial d’ensenyament permeten solucionar un problema greu de demanda de places i estalviar-nos els anomenats “bonys”, es a dir situar un curs-classe més a les línies existents d’una escola fins a extingir-se amb la promoció curs a curs dels alumnes. L’escola aprofitarà de moment les aules prefabricades que han abandonat l’escola de Domeny al ocupar les noves instal·lacions a l’espera que es construeixi en el nou solar de 8000 m2 que ha ofert l’Ajuntament a Mas Marroc (Sta. Eugènia).