dimarts, 30 de setembre de 2014

Respondrem al Tribunal Constitucional amb unitat i fermesa!


La suspensió exprés del Tribunal Constitucional va en la línia del que ahir comentava del Consejo de Estado, la manipulació per part de l’executiu del poders democràtics que en lloc de ser independents obeeixen al govern. La trama d’interessos i la comunió amb aquests dels dos grans partits dels que ara anomenem la “casta” trenquen el paper d’àrbitre i converteixen en botxí al Tribunal, tancant el cercle que el mateix tribunal va obrir amb la seva sentència sobre l’estatut del 2006.


Caldrà molta fermesa i unitat per a fer-hi front, defugint tant la fugida endavant sense unitat com del pragmatisme desmobilitzador. Al meu parer cal mantenir tots els dispositius per a fer la consulta el 9 N i solament si la seva vigília no es donen condicions suficients per a  fer-la possible amb les màximes garanties, partits pro-consulta i moviments socials poden decidir una alternativa que ha d’assegurar el vot popular massiu.

Ahir em reunia amb el consell nacional d’ICV on ens refermàvem amb la lluita unitària pel dret a decidir i per a votar el 9N, davant d’algunes veus que deien que no calia decidir sobre la segona part de la pregunta el acord fou clar, per a nosaltres el 9N és una convocatòria legítima i ens refermem sobre el doble vot que demanem als ciutadans. La proposta és si a la primera i el que s’ha anomenat llibertat de vot però que com va dir Ricard Gomà, significa pluralitat de vot a partir d’un primer si comú. No és el que volia però permet que ningú es perdi pel camí, no tant amb ulls de partit com en la perspectiva del mateix procés sobiranista. Si ho aprova la militància en la consulta, els que estem pel doble si estarem legitimats per a fer aquesta campanya.

Ens queden dies i mesos especialment difícils però de gran transcendència, fermesa en els nostres objectius i saviesa en saber administrar el temps i les decisions, En continuarem parlant, continuarem lluitant.

dilluns, 29 de setembre de 2014

Anomenen legalitat a no deixar votar?


Quan en la transició, l’amnistia al presos polítics del franquisme que reclamàvem des del carrer esdevingué també llei de punt final, exonerant de tota responsabilitat als franquistes, no hauríem pensat mai que un element conjuntural esdevindria gairebé quaranta anys més tard “constitucional”. Un pòsit autoritari, unes generacions dels fills del franquisme consolidarien el que ara anomenen “patriotisme constitucional”. Entenen el patriotisme de forma autoritària i excloent i la constitució, presa com hostatge, com un instrument contra l’exercici de la democràcia.


Veient els personatges que conformen el “consejo de estado”, tots ells ex-politics del règim i fins i tot de l’antic règim, no m’estranya que tardessin tant poc i per unanimitat a dictaminar que la llei de consultes catalanes i el decret de convocatòria electoral eren anticonstitucionals. Presumeixo que durant l’hora i mitja feren mots encreuats o sudokus per donar temps a que el document, ja redactat, semblés fet per ells, acostumats a cobrar força i a estalviar-se feina.

Els que viuen del status quo no mossegaran mai la ma que els dona de menjar...Ens aproximem a l’aplicació del nou tallafocs, el d’admetre a tràmit la suspensió per part del tribunal constitucional de llei i decret, seguint el “codigo rojo” desfermat pels governants del règim, sense novetat al front! Volen parar l’exercici de la democràcia amb una barricada de resolucions

diumenge, 28 de setembre de 2014

Entre el fàstic i l’esperança.


El divendres va comparèixer l’expresident Pujol, no esperava gaire, però al menys que mantingués un xic de dignitat pel càrrec que havia ostentat. El seu posat absent quan l’interpel·laven i la seva resposta barroera i cridanera per a no contestar res, em va produir fàstic. Mai he simpatitzat amb aquest home i amb les seves polítiques, però sempre he tingut respecte pel càrrec que representava, la Generalitat.  No he vist en la seva compareixença més que un jo egòlatra, en el fons ple de menys teniment pel que i a qui havia representat.


Un forat negre en la nostra història que l’afecta a ell i a tots aquells que en foren còmplices imprescindibles. Veurem que ens depara el futur i que restarà de la seva, avui, feixuga herència. El divendres però em va tocar viure l’altre cara de la moneda, un Ple, amarat d’emocions, recolzat per gent que dempeus esperava el pronunciament de regidors i regidores. L’altre cara honesta de la política la que es dona a la ciutadania i la que assumeix responsabilitats.

Ahir dissabte, una signatura important, més que un acte de govern, la plasmació d’un compromís treballat, en aquests darrers tres anys, al carrer, al Parlament i als ajuntaments. La direcció del meu partit, que ha treballat com el que més per a fer-ho possible, va decidir que no hi havia d’assistir, no ho comparteixo, però ho puc entendre. El dia abans el pitjor d’un règim caduc s’havia manifestat amb prepotència. El decidir que és fes la signatura un dia després podia semblar voler tapar-ho. Raons n’hi havia doncs, però encara eren més importants, al meu parer, les que ens portaven a la presència dels representants de tots els que hem lluitat per a fer possible que el poble decideixi. Com deia un vell eslògan del PSUC, "amb el poble, amb la majoria!

Demà aniré al consell nacional d’ICV, del que soc membre, no per a fer retrets sinó per a bastir, de nou i entre tots, un camí de col·laboració sòlit amb totes les forces sobiranistes per a que el poble pugui votar el 9 de novembre.

dissabte, 27 de setembre de 2014

Girona, Catalunya és un clam! Votarem!


Ahir en un Ple solemne ens incorporàvem a la munió d’Ajuntaments, més del 95%,  que es posen a disposició de la generalitat per a organitzar i celebrar la consulta del 9N. Perquè el poble, la seva immensa majoria, vol votar i els electes ens devem al seu mandat. La nostra obligació és posar les urnes, assegurar que hi hagi una campanya en que tothom pugui exposar les seves opinions, posar les urnes i dinar fe de la plena legitimitat del recompte.


Els electes assumim una gran responsabilitat. Les amenaces del govern espanyol, no són buides, coneixem el seu tarannà autoritari, ho intentaran tot, però resistirem. Per que no estem sols, la gent, que vol votar, no ens deixarà que defallim, no ens ho perdonaria tampoc. Represento amb la Núria a  ICV-EUiA, ens hem implicat a fons en el procés, representem als que ens han votat, però en aquests moments trascendentals ens posem al servei,  també i especialment, de tots els ciutadans i ciutadanes que es volen expressar, sigui quina sigui la seva orientació política. No els defraudarem!

To just estem al començament, però és el començament del final. Ni ens han de tremolar les cames, ni trencar el que la gent vol unir. Units i diversos com ho és el mateix poble que representem, però amb un objectiu comú, serem el que vulguem ser, per que tot principi de sobirania rau en el poble!

dijous, 25 de setembre de 2014

Quan l’electoralisme guanya al sectarisme.


La dimissió forçada del ministre Gallardón ha estat una sorpresa agradable per a tots aquells que creiem que els valors morals de cadascú en un sistema democràtic no és poden imposar a tothom. EL pensament únic té antigues arrels i quan la religió es barreja amb la política genera monstres.

Una dimissió, però, que no ha estat fruit d’una reflexió moral amb la seva traducció política, ha estat pel que sembla clara i senzillament resultat de les projeccions demoscòpiques que auguraven un profund malestar d’una gran majoria de la població, incloent les bases populars, a aplicar el projecte de reforma de la llei de l'avortament de l’esmenta’t ministre.


Oportunisme pur i dur, pràctica habitual d’un govern fonamentalista en els temes econòmics i amb el cas català, però disposat a fer malabars en tot allò que no és la butxaca i salvar Espanya. La supervivència, el manteniment del poder i en el poder és el que preval.

Aquesta amalgama d’extrema dreta i dreta extrema que conforma el partit popular, s’hi han afegit, com en el franquisme crepuscular, el tecnòcrates, és dir els marmessors de les grans famílies que controlen l’economia espanyola. Tant els hi dona que el gat sigui blanc o negre, PP o PSOE, però ha de caçar els ratolins que decideixen els poderosos. El soroll de les ideologies sectàries de les bases carques no poden posar en perill les coses de menjar, el poder en mans dels de sempre.


dimarts, 23 de setembre de 2014

Arguments i respostes als que diuen que el 9 N no votarem.


Que vagi per davant que soc conscient que hi ha gent que no vol que votem el 9N. No solament a Espanya, encapçalats pel cap del govern i el de la lleial oposició, també a Catalunya. L’establishment català que va donar suport  a Mas contra el tripartit, que va entusiasmar-se amb les accions del seu govern privatitzant i desmantellant l’estat del benestar, tot intentant ser l’alumne avantatjat per agradar a Merkel i cia, aquests sector a partir del 11 de setembre del 2012 s’han anat apartant fins declarar-se clarament bel·ligerants contra el procés i el mateix President.

La ma de l’establishment, els poderosos que deia en Ribó, és molt llarga. Enorme capacitat mediàtica i molt generosa amb els opinadors de tot pelatge i condició, són la ma oculta que res vol canviar de fonamental per a no perdre el pes exagerat que tenen a Catalunya comparats amb el petit nombre que representen.


Els arguments dels que no volen el 9N vençuts pel pes de la voluntat de la gent, sense arguments per a oposar-se a al lliure exercici democràtic, al vot, s’han parapetat en l’anomenada legalitat, és a dir la seva interpretació de les lleis. Segurs de la seva influència no solament en el poder polític sinó en la cúpula judicial, ja prejutgen l’anomenada inconstitucionalitat segurs de qui i com s’interpretarà la demanda contra la llei catalana per part del govern de Madrid.

Però ells saben i per això amenacen, que tenim prou consens social, mitjans i infraestructures per posar urnes el 9N a tots el pobles i ciutats de Catalunya. L’anomenada il·legalitat és el refugi dels que no volen que votem, els que els importa tres pitos els drets fonamentals dels ciutadans catalans.

No li digueu il·legal, per que sabeu que no ho és, digueu el que penseu, no os agrada que la gent voti lliurament, d’això i de rés.


diumenge, 21 de setembre de 2014

Ple extraordinari en defensa del 9N


Gairebé segur, el dilluns 22, a 2/4 de 8 de la tarda, farem un Ple extraordinari. On farem costat a la llei de consultes aprovada pel parlament i al decret de convocatòria de consulta pel 9 de novembre. Ho farem d’acord amb una amplíssima majoria dels ajuntaments catalans en consonància amb la determinant majoria, 106 sobre 134, desfermada el divendres passat al Parlament de Catalunya.


Del preàmbul que aprovarem remarco el paràgraf següent: “Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.”

Ens comprometem, des de de l’Ajuntament estant, amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació.

Ens veurem doncs, el dilluns,  amb totes i tots els que voleu ser-hi presents en un dia tant especial, a la plaça del Vi, donant un exemple de civisme i democràcia amb respecte a aquells regidors, pocs, que votaran en contra. Per què nosaltres volem votar, volem que tothom voti, a favor o en contra, per que som un país plural. El que no podem acceptar no és la discrepància, que forma part de la llibertat, el que no acceptem és que no ens deixin votar, a ningú.

dissabte, 20 de setembre de 2014

Que d’ací un temps ens puguin dir vam fer el millor en el pitjor dels moments.


Vaig tenir la sort de néixer en una família d'intensos valors comunitaris, que creia que sense dedicar una part de la teva vida a la comunitat, l’egoisme et convertia en un miserable. Vaig tenir també la sort de conèixer en la meva joventut homes i dones que compartien fins al sacrifici personal la defensa dels oprimits i la voluntat ferma de construir un mon millor.

Però també he conegut, egoistes i aprofitats, ambiciosos i miserables, i ho dic amb masculí per que han estat més homes que dones. L’experiència m’ha curat espero de sectarisme, que no confonc amb la defensa ferma de les meves conviccions, però gent honesta i coherent n’he conegut en molts àmbits, pot ser un xic menys en la política aquests darrers vint anys.


Sempre m’ha agradat treballar en equip i no em reca donar pas a altri si te qualitat i l’ambició justa. He cregut que has de fer una feina que t’agradi i tenir unes relacions socials obertes i no dedicar tot el temps a la política per que com una droga t’obnubila. Conec gent que li han fet abandonar càrrec i responsabilitats i el desig insatisfet i la necessitat  no coberta és mala consellera per prendre bones decisions.

Soc d’aquells que creu en que cal referents al llarg de la vida, tots ho som d’alguna mena, i en moments com els que vivim, en un moment clau, aquests són més que necessaris. En aquest sentit del referèndum escocès, més enllà de la lliçó democràtica i del resultat, m’ha colpit i emocionat la dimissió d'Alex Salmond, el premiar escocès. No el conec, tinc poques referències, però he seguit les seves declaracions on manifestava que dimitia, traspuant credibilitat. Dimiteix per que el moviment continuï, per que el conjunt sempre és més que la part.

Escòcia es un poble afortunat, quan en la derrota te la sort de tenir persones que sobreposant-se a ella marquen el camí ha seguir, amb dignitat i fermesa. Per que els líders son necessaris, i tant, però el que preval i genera continuïtat és com assumeixen les responsabilitats. Tant de bo siguem capaços nosaltres de crear-los, en altres èpoques hem tingut gent d’aquesta mena.

dijous, 18 de setembre de 2014

Obama contradiu als pares fundadors de EE.UU.


M’he despertat aquest matí amb la noticia de la carta d’obama a favor del no a la independència d’Escocia. Els efectes de l’esmentada carta mai no el sabrem, però els efectes de la por en l’establisment internacional és evident.

No deixa de ser curiós que el successor  en la presidència de George Washington defensi tant abrandadament la Gran Bretanya i la seva unió, pot ser que sàpiga poca història o que els lobbys petrolers hi tinguin molta influència. El cert es que molt desesperats han d’estar per caure en tant sensibles contradiccions.


Probablement sortirà el no, espero equivocar-me, però cada cop tinc més clar que els que volem una altra Europa, més democràtica i social, hem de trencar el status quo. Avui a Escòcia, demà a Catalunya els grans interessos del capitalisme corporatiu volen seguretat, la vella seguretat dels estats nació, la vella seguretat de les actuals classes dirigents.

Els que volem més Europa també volem més pes de les nacions i els pobles i assumim la contradicció de voler esdevenir un estat per a que els estats  tinguin menys pes a Europa i al mon i que el poder de decisió defugi les grans corporacions i retorni al poble.

dimecres, 17 de setembre de 2014

Vespres escoceses


A poques hores de que el escocesos puguin decidir el seu futur, la seva relació amb el regne unit, tinc una sana enveja fonamentada amb el què i el com poden decidir els escocesos. Una pregunta pactada, però clara, que ha permès un intens però respectuós debat, malgrat que a voltes el recurs de la por ha estat una temptació d’alguns partidaris del no. Un procediment que no ha deixat ningú indiferent, on els debats i un bon seguiment informatiu assegura una alta participació.

Des de petit, en bona part gracies a les novel·les de Sir Walter Scott he estat un admirador d’Escòcia i els escocesos, les seves tradicions i cultura m’han sempre sorprès. Curiosament no he estat mai a Escòcia. M’he reservat inconscientment per anar-hi quan sigui independent? No ho crec, la resposta és més senzilla, les casualitats de la vida.


Quin tractament més diferent dels governs britànic i espanyol! Però clar, quina història tant diferent un i altre estat aquets darrers 300 anys! Una monarquia composta, la britànica, respectuosa amb els regnes que la composaven, amb l’excepció irlandesa, que també els ha ensenyat a cercar solucions pactades. Una monarquia unitària que ha tingut que restaurar-se dos cops, per la seva incompatibilitat amb la democràcia. Una monarquia, l’actual, que sorgeix del franquisme i s’ha mogut en equilibri entre el passat I el present. Un passat que avui desperta de nou de forma excloent i autoritària amb  el govern Rajoy.

Preferiria que guanyes el si, és possible però difícil,  fa uns mesos semblava del tot impossible. Seria una lliçó dins i fora de la Gran Bretanya, especialment per la Unió Europea i l’estat espanyol. Però sigui quin sigui el resultat marca caràcter, ensenya quin és el camí a seguir. A partir de les eleccions dijous res serà igual.

dimarts, 16 de setembre de 2014

Voler votar no es fer un cop d’estat, impedir-ho si!


S’ha desfermat, després de l’èxit multitudinari de l’11 de setembre d'enguany, un moviment propagandístic acusant-nos als que volem votar el dia 9N de promoure un cop d’estat. Regirant els arguments com un mitjó, els que deien que no ens posaríem d’acord en el dia i la pegunta, els que varen fer correr que l’11 de setembre punxaria, ara converteixen en sagrada la futura decisió d’un govern i/o d’un tribunal, format per membres designats pels dos grans partits espanyols, que amb tota certesa suspendran la llei de consultes. La interpretació d’aquests esdevé sagrada, les llei del parlament català paper mullat i qui no estigui d’acord amb les seves decisions és un col·laborador d’un cop d’estat contra la constitució!


Darrera no hi ha res més que una estratègia electoral, la del PP, i una complicitat vergonyant dels antics i els nous dirigents del PSOE. El PP està en caiguda lliure de vots i l’any que ve té dues eleccions importants. Tancar el puny sobre Catalunya és una manera de reagrupar als seus. Dins del PP hi ha gent que recrimina a Rajoy que ha estat massa pacient, massa tolerant, massa feble.

Si mirem enrere, des de la transició el PP ha utilitzat sempre els tema del país basc, d’ETA, per reforçar-se. El tema basc s’ha acabat, en certa manera. Ara li va molt bé el tema de Catalunya. Plou sobre mullat, bé qui li va anar la campanya contra l’estatut. Recordeu com hi van jugar a fons, recurs a l’esmentat tribunal inclòs. Els que no van demanar perdó pel mal causat, els piròmans que governen actualement l’estat, estan disposat a un incendi de més grans proporcions!

La nostra defensa pel dret a decidir no és aventurerisme, la coherència en els plantejaments no és terrorista, el voler votar no és ETA. Per aquestes raons, espero que els dirigents del partits que varen decidir data i pregunta, estigui ara a l’alçada. Per que la claudicació no és tenir seny, seria senzillament covardia.

dilluns, 15 de setembre de 2014

Temps de canvis a Catalunya i a Girona!



Els temps estan canviant, el vell sistema és resisteix a desaparèixer i el nou model tot just l’estem construint, el perill és, com en altres èpoques passades, que en la transició apareguin monstres. La millor medicina per a impedir-ho és la política. Però la política, l’exercici del compromís cívic representatiu i participatiu, necessita canvis de procediments però també de persones.

Ací i ara cal incorporar les generacions que no visqueren la transició de 1975-1982 i que ara han de protagonitzar la nova transició. Després de gairebé quinze anys a l’ajuntament de Girona exercint tasques de govern i oposició, he servit el millor que he sabut a la ciutadania, la que m’ha fet costat amb el vot i la que no ha votat a ningú o a d’altres. A voltes m’he equivocat, però si ho he percebut o m’han fet adonar-me he rectificat. En definitiva he anat aprenent en una tasca sovint feixuga però sempre apassionant.


No em reca deixar la casa gran, es llei de vida, surto amb el mateix equipatge que vaig entrar, o més adient encara no porto res més a la maleta que vivències i records. Em resten encara vuit mesos i continuaré colze a colze amb la meva companya de candidatura la Núria Terés. Ha estat un plaer intel·lectual compartir aquest darrers vuit anys el treball municipal amb ella, intel·ligent i compromesa. Com el temps fantàstic amb l'Enric Pardo que em va fer aprendre un munt d'ecologia i amistat.

Em sento tranquil i motivat amb la Geni Pasqual com a nova cap de llista d’ICV-EUiA, reflexiva i propera, preparada per a governar i activa en els àmbits socials. Encapçalarà una candidatura amb voluntat de sumar, de fondre’s en una amplia opció nova, d’esquerres, amb profundes arrels socials i nacionals. Fins al darrer moment defensarem la unitat, però si el sectarisme d’uns o la passivitat d’altres ho impedeix, mantindrem, si els electors ens refermen el seu recolzament, la nostre presència municipal amb l’experiència i la renovació que els temps nous necessiten

dissabte, 13 de setembre de 2014

I si el 9N no ens deixen votar?


I si el 9N no ens deixen votar? Aquesta és la pregunta que molts es fan després de la diada. Però, està ben formulada la pregunta? Hi ha una premissa que cal aclarir, els dos partits del status quo, PP-PSOE, no ens volen deixar votar, per tant ara i ací no ens ho permetran. La pregunta correcta, al meu parer, és fins on arribaran per a impedir-ho?

I de nou els que creuen que una senzilla prohibició, ni que sigui del mes alt tribunal farà que la gent atemorida es conformi i plegui les banderes s'equivoquen. Com a molt, diuen, hi haurà una gran frustració, que recaurà paradoxalment no amb els causants de la prohibició sinó en els que han encapçalat el procés. Si més no, curiós. De nou confonen els seus desitjos amb un realitat que l'11S passat es desfermava amb contundència.


Creuen també que els polítics que hem estat pel dret a decidir ens dividirem, uns s’arrugaran, diuen,  i els altres, eixelebrats, seran carn de marginalitat, uns i altres decebran i facilitaran el pas a la gent d’ordre!

És subestima el pes de la ciutadania, mobilitzada i amatent des de fa més de tres anys, sobre els que fem política. Qui els decebi no podrà representar ni a la seva comunitat d’escala! Per tant el 9N, els polítics i especialment els electes hem d’estar a primera fila, fruit d’un acord unitari, com a mínim del mateix abast que hem aconseguit fins ara.

Les accions han de recaure sobre les nostres esquenes i la ciutadania s’ha de sentir orgullosa del que fem. Aquesta és la millor vacuna contra la decepció que alguns interessats pronosticant i el camí cap al reconeixement de la nostra plena sobirania. El camí poc és fàcil, molts ja ho sabíem, però és irreversible amb unitat i fermesa.

dijous, 11 de setembre de 2014

1.800.000!


Temps tindrem per a fer un anàlisi acurat del que ha significat la mobilització massiva aquest 11 de setembre. Però no me’n puc estar d’escriure quatre ratlles, el flaixos, les impressions, que la gent al meu voltant, participant en la manifestació en el tram 6, m’ha deixat.

Com en la novel·la “El Roig i el negre” de Sthendal, el protagonista en les primeres pàgines viu en directe la batalla de Waterloo, gent, fum, corredisses i poc més. Per a tenir una impressió global el generals es situaven en els turons i amb llarga-vistes donaven, a partir del seu cop d’ull, les instruccions a seguir. Però, de fet, era a primera línia, sense saber més enllà del que passava als teus morros, que les batalles es guanyaven o perdien. Guanya qui mantenia la moral, qui en lloc de corre enrere, avançava. Avui això ho he copsat en primera persona.


Avui al meu voltant, gent molt diversa, un grup parlant en castellà entre ells, treballadors, entre ells un bomber, m'han dit que eren de Viladecans, estaven cofois per que la filla d’un havia acabat medicina. Al poc, canviaven al català tot cridant, independència. Darrera meu una família jove amb dos fills, del Penedès, autònoms, ell nat a Vilafranca, ella a Burgos, cridaven volem votar! S’ensumava un sentiment de victòria, el sentiment que guanya batalles.

Tot, tornant, per la ràdio, he sentit que érem 1.800.000, molts, moltíssims! Diran, però, que no hi eren tots els catalans, es cert. Se que no hi ha anat un company meu, ressentit amb CiU, fet que l’obnubila a participar en res que ensumi convergent, ni que ni hagi un de cada mil, al meu parer s'equivoca. D’altres tampoc per que no sortirien de casa ni tant sols aquesta es cremes i d’altres, no gaires, que varen anar a Tarragona a defensar la Catalunya espanyola…coses de la vida. Però a Barcelona, ara i avui, hem estat 1.800.000! som prou per a ser realistes i aconseguir l’impossible…!

dimecres, 10 de setembre de 2014

11 del 9, 9 del 11: Unitat i fermesa!


No dubto que serà un èxit la diada centenars de milers de catalans i catalanes refermaran la seva voluntat de ser escoltats. I un clam ressonarà clar i ferm: ningú, amb legalismes polititzats i de parts des de Madrid, ni tactismes politiquers des de Catalunya ens podrà robar un dret, que és un clam.

Hem d’assegurar, al carrer, que no hi hagi marge per l’escapisme del que com electes i governants son els responsables de orientar i encapçalar les solucions demandades pel poble. Rebutjo les especulacions interessades i no faig cas a uns i altres que volen posar dubtes. Ni als que s’omplen la boca de legalitat, ni als que parlen de resistència abans d’hora. Unitat i fermesa en cada moment.


La mobilització de la gent no acaba el 11 del 9, ha de continuar fins al 9 de l’11, per assegurar que totes les institucions estaran a l’alçada. El parlament promulgant la llei de consultes; Els ajuntaments refermant-la amb plens extraordinaris i concentrant-se a la plaça Sant Jaume amb l’acord en ma; i el president convocant la consulta.

La resistència, si s’escau, ha de ser de masses, de majories i ací els electes haurem de donar exemple, sense fer-nos por les conseqüències, el camí, a partir del 9 de l’11, pot ser serà difícil, però que sàpiguen aquells que s’oposen a la democràcia o aquells que s’ho miren, com si no anés amb ells, que no defallirem fins aconseguir-ho.

dimarts, 9 de setembre de 2014

Un Ple més curt de l’habitual


Un Ple més curt de l’habitual, amb menys mocions i temes menys conflictius. Un seguit de circumstàncies que portaren a que abans de les 12 de la nit arribarem a casa. Fou millor que altres més llargs, no ho crec pas.

Dels temes ordinaris, una de calenta i una de freda. L’Aurora fou el resultat de l’acord i el consens després de més de 12 anys de despropòsits que l’acció legal de l’ANG va permetre aturar i guanyar temps. El resultat avui es correcte, sense macro discoteca i ocupació de zones humides a protegir. La negativa fou la venta d’uns terrenys del parador del Güell, la mossegada a les hortes que es va perpetrar en el primer tripartit, malgrat el nostre vot en contra.


Un tema polèmic es va aparcar i espero que ens permeti estudiar-lo millor i arribar a un consens, Tomàs Mieres. Poc després entrarem en l’apartat de mocions, una recurrent, que podia fer-se en l’apartat de precs, el Pla d’ascensors, al que el govern es va comprometre a informar i desbloquejar. Una altra sobre pobresa, que barrejava masses coses i de fet era una condemna a les desafortunades declaracions del regidor de mobilitat sobre la mendicitat. Vàrem votar a favor, però no em va agradar el to massa superficial del debat. Hi ha temes que necessiten de molt respecte i cura per assegurar la defensa dels que el capitalisme tira a la cuneta de la marginació.

Moltes preguntes amb les respostes ambigües habituals, a voltes em sembla que per a molts dels que intervenen és més important preguntar que la resposta que es dona...que hi farem.

dilluns, 8 de setembre de 2014

En defensa dels Plens de l’Ajuntament de la ciutat


Avui tenim Ple, el segon dilluns de cada mes, a les 19,30. El celebrarem en un sala carregada d'història, un xic incòmoda, sobretot per al públic i els periodistes, però,  més enllà dels gustos, crec que l’espai marca caràcter. La retransmissió dels plens, després d’anys i panys de retards, fou possible per la via de l’exemple, el meu grup va demostrar que amb un ordenador era possible i així ho férem des de el primer dia del mandat, ara amb més mitjans s’encarrega l’Ajuntament.

Se’m dirà que son massa avorrits. En quan a l’amenitat primer cal precisar que no és un espectacle sinó un espai de govern, de temes que son més o menys amens però que necessiten abans d’aprovar-los o no, reflexió. Evidentment el factor humà és important, en el Ple i en qualsevol aspecte de la vida, això pot permetre escoltar i triar en el futur qui t'ha de representar.


També es diu que son massa llargs, que acabem a altres hores de la matinada. Es cert, però, es millor callar i atorgar? Reduir la llibertat d’expressió? Tallar la veu a la pluralitat d’opinions? Tenim un ple molt fragmentat, a més dels grups inicials, 3 regidors no adscrits, per ara, prefereixo que s’expressin, que argumentin, a que tinguin un botonet que premin i callin. Si son pesats, si argumenten malament, es bo que la gent ho escolti i actuï en les eleccions en conseqüència.

Porto ja molts plens a l’esquena i entro en la recta final com electe municipal, em resten de vuit a deu Plens, depèn de si en tindrem més o menys d’extraordinaris, he aprés molt i no puc res més que estar agraït als ciutadans que han dipositat en mi la seva confiança en tots aquets anys, intentaré el temps que em resta estar a l’alçada.

diumenge, 7 de setembre de 2014

La Biblioteca Central de Girona obrirà per Nadal. Ara si? Dubtes i reflexions.


He llegit amb estupefacció la noticia de que la nova biblioteca s’obrirà cap a Nadal un cop la generalitat ha rebut les claus oficialment, mercès, diuen, a que l’estat a licitat les obres el 15 d’agost pels treballs d’urbanització de l’entorn. Més d’un any amb la biblioteca tancada per a que tot just ara es faci el trasllat del fons documental, una programació fantàstica! 

Em preocupa i m’indigna la mansuetud del govern municipal davant unes excuses com a mínim agafades amb pinces. Recapitulem, es tanca la biblioteca de la Casa de Cultura el 30 d’agost de 2013. Les obres de l’edifici acaben el Febrer de 2014, un seguit de retrets de qui havia de fer què, alenteix les obres de l’entorn però ningú assumeix responsabilitats, l’alcalde de Girona resta amb entredit quan per sant Jordi no s’obre desmentint l’anunci que repetidament havia fet, fins i tot en el Ple. I ara arriba Mascarell, amb el seu protegit, l’inefable Pluma, i diu que res, que tot fantàstic que tindrem la millor biblioteca de Catalunya…a finals d’any!



Anem per pams, la directora diu que ara traslladaran 290.505 documents a 5000 per dia. Fent una senzilla divisió em surten poc més de 58 jornades de trasllat. Em venen al cap varies preguntes i gairabé puc deduir la resposta: per que no s’ha fet abans? Ai que oficialment no s’havia rebut l’obre! Bé, i per que no s’obre d’ací 58 dies? O es que amb l’excusa de les obres la data de Nadal no serà l’última? Em temo que en la mesura que s’obri abans, fins i tot millor poc abans, de les eleccions municipals de maig en tenen prou.

Deixeu que expressi una darrera preocupació, se'ns diu que la plantilla augmenta de 14 a 22 empleats (19 de plantilla i 3 externs) seran suficients per a un espai de 7.121 m2? Ho dubto. No he vist cap informe que ho acrediti i en converses he escoltat la possibilitat de no obrir totes les plantes o subcontractar personal a altres empreses, una forma encoberta de privatitzar la gestió.

M’alegro que tinguem nova biblioteca, recordo que es deu a la gestió del govern anterior, en seré usuari entusiasta, però em malfio dels actual gestors polítics, a alguns els conec i sense ànim partidista crec que tinc prous de motius per malfiar-me, el que ha passat aquests darrers mesos ho avala.

divendres, 5 de setembre de 2014

De Plans Especials n’és farcit l’infern


A pocs mesos de les eleccions el govern ens amenaça amb un reguitzell de plans especials, acompanyats dels seus respectius processos participatius. Amb l’optimisme propagandístic que caracteritza a la nostra CiU local ens vol entretenir en plena campanya electoral amb uns processos pel que ha quedat curt i/o a fet tard.

No negaré l’endreça feta a urbanisme en aquets darrers anys, un xic caòtica i encara amb moltes qüestions organitzatives pendents, però després del pas de Pluma, com a cavall d’Atila per l’esmentada regidoria, era necessari i amb poc millorava l’anterior.


Però de la mateixa manera que valoro l’endreça i les formes, deixa que desitjar les realitzacions fetes més enllà de la part propositiva que s’ha confós amb la propaganda discursiva. Calia endreça, com deia, però tampoc pensar que la ciutat començava a ser governada fa tres anys, menystenint feina feta que es podia aprofitar.

Per tot això veiem amb escepticisme aquesta proliferació de nous plans especials, si es volen plantejar a títol d’inventari, bé. El govern que surti de les eleccions del proper mes de maig probablement els tindrà en compte, però no és de rebut promoure un debat públic en un moment en que el debat serà un altre, el balanç i les propostes de caràcter global per a conformar un nou consistori.

dimecres, 3 de setembre de 2014

Informació de les comissions informatives prèvies al Ple del 8 de setembre.


De nou os passem un resum del que s’ha dit a les comissions informatives prèvies al Ple del 8 de setembre. Espero que sigui del vostre interès.

CI ALCALDIA. Res a Ple. Comentem els actes de l’11 de setembre.

CI PROMOCIÓ. Es proposa no donar conformitat a la demanda de Vilablareix i Sarrià de formar part d’una nova delimitació de la trama urbana de Girona. Ja hem explicat el nostre rebuig en les condicions proposades i estem oberts a una negociació entre totes les parts per trobar un bon equilibri d’àrea urbana. Es modifica el text refós del PGOU,- Aurora-, desprès de litigis de gairebé 12 anys s’arriba a un acord que tots els grups veiem positiu, preservant tota la zona humida i obrin una part a tota la ciutadania. S’obre un procés d’expropiacions  que elimina la UA Tomàs Mieres, permeten de forma progressiva fer un vial i millors serveis als veïns.


CI HISENDA
1. Es prorroga fins al 30 de setembre el termini de les obres generals d’urbanització de la plaça Mare de Déu de Montserrat.
2. No s’accepta la baixa temerària d’Unipost pel contracte de Serveis Postals de l’Ajuntament. Unipost ha presentat recurs.
3. Cada trimestre l’Ajuntament està obligat a presentar informació al Ministerio de Hacienda sobre l’execució pressupostària. En aquest Ple es presenta la del segon trimestre.
4. Amb l’argument que els tècnics municipals valoren com a molt bona l’oferta econòmica de venda, s’aprova el plec de clàusules per a la venda d’un proindivís en una finca al parador del Güell, on ja es va  aprovar poder-hi fer usos comercials (grans superfícies). Es convoca concurs. L’ajuntament es ven una parcel•la de 800 metres quadrats per 518.282€ sense IVA. L’Ajuntament vol que s’hi edifiqui ràpid i així ho inclou en les clàusules. Empreses com ALDI, McDonalds i altres semblen estar interessades.
5. Igualment, i amb la valoració tècnica molt positiva, l’Ajuntament es ven una parcel•la  al Pla de Domeny, rotonda de la Nestlé, per 98.000€, al propietari del costat, per a posar-hi una benzinera.

CI CIUTADANIA
No hi ha cap tema de Ple.
1. Nou tall a la Sèquia Monar. Per un tram molt malmès al municipi de Salt que no es va reparar bé aquest estiu. Afecta als/les regants de les hortes. Es demanarà un fons europeu per restaurar la sèquia entre els municipis de Bescanó, Salt i Girona.
2. Ampliació del tancat de gossos del Parc del Migdia.
3. Batudes de senglars a Fontajau, Domeny.
4.  Es reposarà i pintarà la passera del llac del Parc del Migdia.
MOBILITAT
1. Hi ha hagut 5 al•legacions al Pla de Mobilitat (CUP, ICV-EUA i 3 particulars). Es resoldran definitivament en un plenari de la Taula de Mobilitat.
2. S’ha executat el carril bici del pont de la Barca.
3. S’ha acabat el termini per presentar al•legacions al carril bici de sota el viaductes. Ara falten els diners per executar-lo.
4.  S’han acabat les oposicions per a les 6 places de Policia Municipal. Han sortit 4 homes i 2 dones.
5. Aviat començarà l’asfaltatge del carrer Santa Eugènia i el repintat dels senyals ciclables.

CI SERVEIS A LES PERSONES
No hi ha cap tema de Ple.
1. Cap incidència amb l’inici de curs. 98 alumnes menys i no es retalla cap grup (hi havia sobresaturació que ara torna als 25 alumnes per aula).
2. Comencen les activitats als Centres Cívics.
3. S’està a punt de signar un conveni entre Ajuntament i FECSA-ENDESA per condonar deutes a famílies amb informe social i avalar el cost del nou comptador (Butlletí Blau) de les famílies de Font de la Pólvora.
4. També s’han donat ajuts proteínics d’alimentació aquest estiu.

dimarts, 2 de setembre de 2014

Quelcom d’inquietant es mou en la política internacional


Ahir es produïa un fet al Parlament Alemany d’especial importància que va coincidir, a propòsit o no, amb l’aniversari de l’esclat de la segon guerra mundial. El Bundestag a petició de la cancellera Àngela Merkel va decidir participar en una guerra, es a dir enviar armes i assessors al Kurdistan, fet que no s'havia produit des del 1945.

Es pot justificar que cal parar els peus al Califat Islàmic i que es tracta d’una contribució per a defensar els més dèbils, les minories que poden patir el fanatisme de l’esmenta’t grup. Però en política internacional no son els bons sentiments els que prevalen sinó més aviat els interessos.


Qui sabia gaire res del CIs fins fa quatre dies, els dolents segons els media eren el govern siri, ara el dolent més dolent fa oblidar l’anterior. Quan la informació esdevé propaganda els ciutadans restem cecs i manipulats, aleshores els poderosos fan i desfan amb impunitat i trenquen tots els tallafocs dels que ens varem dotar al acabar la gran matança de la segona guerra mundial.

La progressiva inseguretat internacional, el paper predominant dels interessos de les potencies i dels grans grups econòmics internacionals prefiguren un moment més que inquietant. Sembla que es vulguin oblidar les lliçons del segle XX i malauradament qui oblida la història es veu condemnat a repetir-la.