diumenge, 31 de juliol de 2011

Neoliberalisme o catalanisme, un dubte de CiU que Mas i Duran decanten cap a la primera opció


S’han convocat eleccions pel 20 de novembre i CiU somia, un cop més,  en convertir-se en àrbitre de la política espanyola. La condició, segons proclama Josep Antoni Duran Lleida, és que el PP no aconsegueixi la majoria absoluta. Encara que sembli lògic només ho és cert en part.

CiU porta dues legislatures d'oposició als governs en minoria presidits per Rodríguez Zapatero i els àrbitres han estat d'altres: PNB i Coalició Canària. Per a que Duran Lleida es converteixi en àrbitre de la política espanyola, a més de l'absència de majoria absoluta, s'han de donar altres circumstàncies. Algunes d'elles polítiques.

Sota el lideratge de Duran Lleida, els diputats de CiU s'han alineat gairebé sempre amb l'oposició de dretes per la coincidència de les seves propostes. Duran Lleida va esperar el moment en què CiU el designava candidat per mostrar una nova coincidència amb el PP: l'exigència de l'avançament electoral, curiosament quan aquest s’ha concretat, ell deia que ja ho sabia.

Duran apareix ara compartint el principal argument de Rajoy contra Rodríguez Zapatero des del 2008: la crisi econòmica només té una solució, la política neoliberal. Si aquest és el fons que uneix CiU i PP davant el govern de Zapatero no s'entén per què Duran parla d'exercir d'àrbitre.

Seria més ajustat a la realitat que es postulés com a complement per a una majoria de centre-dreta articulada al voltant del PP a les Corts. La rèplica de la majoria formada pels mateixos partits a Catalunya, però en posició inversa.

dimecres, 27 de juliol de 2011

Crònica del darrer Ple, des del meu escó


Un ple dens amb votacions contradictòries com ho són les aliances de geometria variable que ha decidit el nou alcalde per tirar endavant el seu govern en minoria.

Més enllà dels temes de tràmit ens vam posicionar davant de l’anomenat PxG, un mini Pla de ciutat que recorda com una fotocòpia descolorida el Pla que en Quim Nadal va liderar ara fa un grapat d’anys. Vam argumentar la necessitat d’un Pla que abasti l’àrea metropolitana, que comenci per un pacte d’alcaldes, que defineixi un projecte participatiu i engrescador. Desgraciadament les cartes estaven marcades i el quatripartit,  CiU+ PP i PSC, feren sentir la seva majoria.

Curiosa l’actitud de la portaveu del PP que esdevingué una mena de guarda jurat del govern, de fustigadora de l’oposició.  Pot ser un clàssic d’aquest mandat, eterna aspirant, o si el PP guanya les eleccions a Madrid canviar d’aires.

Les mocions marcaren la segona part del Ple: la més treballada la de participació que va sortir per unanimitat, no sense uns moments de confusió atiats pel PP que volia convertir uns defectes de forma perfectament subsanables  en motiu de croada conta CUP i ICV-EUiA. Però bo és el que bé acaba.

De les dues presentades per la CUP poca cosa en va sortir, aquest cop l’aliança amb geometria de dreta (CiU i PP:13 vots) ho va fer impossible. Em queda però un regust que em porta a pensar que aquesta mena de mocions s’han de portar més treballades i consensuades si no volem que siguin solament un gest.

En la de la LGBT solament aconseguírem una transaccional que permet que en la Comissió Ciutat Igualtat es pugui treballar en aquesta perspectiva, però podíem haver avançat més. Ho sento per la representació de les entitats de gais, lesbianes i transexuals presents en el Ple.

Cert és que sobre el Trueta l'alcalde va recollir una proposta que li vaig fer per crear una comissió que estudiï i proposi alternatives per aconseguir la construcció del nou Trueta en un període raonable.

I la darrera, la referent a l’aeroport presentada a l’últim moment pel PSC no va prosperar. Malgrat alguns defectes de forma i omissions li vàrem donar suport, però deixava prou interrogants per tal que CiU trobés fàcil sortir-se’n per la tangent amb el suport, com no, del PP.

De les preguntes que vam fer i les respostes en parlarem un altre moment.

dimarts, 26 de juliol de 2011

En directe: retransmissió d'una part del ple de l'Ajuntament de Girona

Durant una estona retransmetem en directe el ple de l'Ajuntament de Girona.


Des d'avui retransmetrem en directe els plens de l'Ajuntament de Girona


Els temps canvien, i la demanda de més participació en el govern de la ciutat i en definitiva en el govern de les nostres vides és un fet arrelat. Aquesta demanda ensopega sovint amb les estructures que donen forma i expressió a la democràcia. Un bon exemple en són els Plens de l'Ajuntament, on totes les decisions importants que afecten a la ciutat es debaten i es voten, en un espai i a una hora que no són fàcils de seguir per a la majoria de la ciutadania.
Per aquesta raó i a partir del ple d'avui, des del grup municipal d'ICV-EUiA retransmetrem en directe els plens per internet. Estem convençuts que és responsabilitat dels que participem del màxim òrgan de la ciutat que ens esforcem per explicar què fem i posem a disposició de la ciutadania tots aquells recursos al nostre abast, des del govern o des de l'oposició com és el nostre cas, per tal que el ciutadà sàpiga com gestionem la confiança que ens va atorgar amb el seu vot.

dilluns, 25 de juliol de 2011

La participació de les entitats al Ple per fi serà possible

Si tot es desenvolupa com està previst demà aprovarem una moció que permetrà a les entitats de la ciutat participar directament en el Ple.

Arriba en un moment en que la democràcia necessita reinventar-se per tal que es consolidi davant dels vents conservadors que l’encotillen a una pura formalitat. Els mercats veuen amb mals ulls els sistemes que els poden plantar cara i el guariment es més democràcia.

El 2008 vàrem posar sobre la taula, quan estàvem al govern, una moció semblant, malauradament el partit majoritari no l’acceptà i l’altre soci minoritari no ens va fer costat. Malgrat que els vots contraris d’aquestes dues forces feien majoria i per tant no s’aprovaria la moció, tot i les pressions, emplaçàrem a les entitats de la ciutat a fer-nos costat per fer-ho possible. Per diferents circumstàncies solament dues associacions de veïns ens recolzaren. De mutu acord vàrem prendre la decisió de deixar-ho per a més endavant un cop asseguréssim majoria en el Ple.

El compromís públic en la darrera campanya electoral i l’acord majoritari sobre la moció ens permetran tancar el que el 2008 hauria d’haver estat possible.

diumenge, 24 de juliol de 2011

Viuen tan diferent de com pensen que acaben pensant com viuen

Dues notícies m’han portat un cert desànim que he combatut amb l’optimisme de la voluntat.

La primera, l’elecció unànime de l’alcalde de Salt com a President de la Diputació. Res a dir sobre la persona més enllà de les meves diferències sobre el què i el com de la governança municipal. El que és rellevant és que els que estan a l’oposició(?) no siguin capaços de presentar alternativa i/o proposar un altre full de ruta. No entenen que amb actes com aquests confirmen el clam dels indignats de que “tots els polítics són iguals”.

L’altre, en sentir a la ràdio el discurs de proclamació de Duran Lleida com a cap de llista de CiU per a les properes (tardor o primavera) eleccions generals espanyoles. No m’ha sorprès el contingut neoliberal i dretà que el caracteritza, amb la crisi està que se surt amb el seu sectarisme ideològic. Sí m'ha sorprès el llistat de persones que li donen suport i es trobaven a l’acte. Anava citant i em sobta el nom de Joan Barril, l’escriptor.

En aquest mesos ens trobem en la major involució del sistema de drets socials des de la transició i veiem pràcticament “captiu i desarmat” bona part de l’estol polític, cultural i mediàtic que havia donat suport a les esquerres.

Em vénen a la memòria les paraules que encapçalen aquest article per entendre aquest fet,  i el guariment crec que el trobarem fent el contrari: viure com penses, lluitar pel que creus.

divendres, 22 de juliol de 2011

Cal un veritable debat polític



Vivim moments crucials de la història present. Però on és el debat polític? Els parlaments han esdevingut cambres cada dia més opaques. Posen en escena acords i desacords massa sovint amanits als despatxos privats de les cúpules dels partits. Sovint són fronts d'anticipació de les pròximes campanyes electorals.

Algú podria dir que el debat polític s'ha traslladat de les cambres als mitjans de comunicació. Empíricament és fals. Dels pocs espais existents de debat polític als mitjans de comunicació, la majoria són simulacres de debat, ja que no hi solen intervenir els responsables de les grans decisions.

En trobem succedanis: espais d'entrevistes a polítics, tertúlies i programes d'humor. Però en el millor dels casos, els entrevistats dicten, no debaten. En les tertúlies, tot depèn de la selecció dels opinadors i dels experts. L'humor polític pot ser sa, creatiu i divertit, però ningú el confondrà amb un espai de debat.

I a Internet i a les xarxes socials hi ha debat, però només entre els afectats per les decisions, els responsables callen.

El problema és que en l'imaginari col·lectiu els referents dominants de la figura i les actuacions dels polítics corresponguin a models creats des de la paròdia, la sàtira o el sarcasme.

Els ciutadans necessiten, sobretot en temps de crisi, veure i sentir de prop com els seus representants compareixen i s'expliquen i com fan comparèixer i explicar-se els responsables dels altres poders no representats.

divendres, 15 de juliol de 2011

No comparteixo les teves opinions però donaria la vida per tal que les puguis expressar

Foto: Diari de Girona

M’he despertat amb la noticia d’una lamentable agressió que va patir l’alcalde de la meva ciutat.

Sembla que en voler entrar a una conferència del Conseller de Salut alguns manifestants no solament l’increparen sinó que arribaren a l’agressió.

Són conegudes les meves opinions sobre la política del conseller he anat i aniré a actes i manifestacions que la rebutgin, però es intolerable que alguns brètols tergiversin i manipulin una causa justa per a convertir-la en una actuació marginal i violenta.

Els convocants no solament hauran de rebutjar els fets, cal garantitzar amb els serveis d’ordre adequats per tal que aquests fets no es tornin a produir.

Des d’ací tota la meva solidaritat, crec fermament en les paraules que encapçalen aquest text.

dijous, 14 de juliol de 2011

El Ple de cartipàs: una fotografia de qui és qui a la ciutat.




El ple de cartipàs va evolucionar diferent del que esperava. El dilluns assentàvem tots els grups les bases d’una nova governança traslladant al Ple més competències. El govern podia funcionar amb l’abstenció de la majoria de l’oposició i restava un tema, el gerent, que podia quedar aparcat, sense suport suficient a Ple. Era un bon començament: el govern podia governar i l’oposició enfortida per controlar i proposar.

L’alcalde legítimament mou fitxa per aconseguir l’aprovació de la gerència, el que ja és menys explicable és l’actitud de les forces polítiques que li concedeixen el desig, malgrat que hores abans s’hi oposaven, escenificant  dos pactes signats a part i contradictoris.

Tot te una explicació, jo us dono la meva. Al PP li va bé escenificar un acord amb CiU en la línia de què està fent al Parlament de Catalunya, fins ací bé. El que és ingenu o almenys contradictori és que hagi de empassar-se una torna com el pacte del PSC també amb CiU, farcit de qüestions de rebost partidista que contradiuen el discurs de la Concepció Veray. El PSC fa un poti-poti d’acords,  i tot i que diu en el Ple que el pacte és solament de cartipàs, alguns temes com el Pla estratègic són de legislatura. Ara bé, el més substancial és la vice-presidència de l’esmentat pla, el càrrec de “cap de l’oposició” (?) i un assessor més pagat pels ciutadans.

Cadascú és lliure de fer el que vulgui, tot i que els electors passen factura. Però no hem començat amb bon peu. Els interessos partidistes d’alguns faciliten excessivament  la consolidació d’un govern que encara ha de demostrar les seves bondats i sobre tot mal acostuma a l’alcalde per usar amb l’oposició el procediment de divideix i guanyaràs que dificulta a les esquerres de la ciutat de tornar a ser alternativa.

Bé, temps al temps, la vida continua.

dimarts, 12 de juliol de 2011

Avui hi ha Ple. Com hem negociat el nou cartipàs? Que el govern governi i que l'oposició pugui fer bé la seva feina.

El Ple d’avui a l’Ajuntament serà important. El cartipàs marca les regles de joc durant quatre anys: les competències del Ple i del Govern, l’estructura de l’administració i els mitjans de l’oposició.

Han estat uns dies intensos i al meu parer la junta de portaveus d’ahir va ser més que prometedora.  Calia una reunió on de forma clara i sense reticències poséssim els punts en comú i les discrepàncies. L’actitud de l’Alcalde i del portaveu de CiU ha estat més que correctes i pot assentar les bases d’una nova forma de governança on l’oposició plural i el govern puguin jugar més enllà del tacticisme.

El decidir votar no en bloc els apartats sinó punt per punt permet acostar posicions i que determinats temes es votin a favor, en contra o t’abstinguis,  i permet uns acords no de blocs enfrontats sinó que amb matisos i encontres i desencontres.

Quan des del meu grup vam decidir treballar amb discreció i defugint dels pronunciaments que abans de que el govern governi tenen més de judici d’intencions que de crítica real, no ens vàrem equivocar.

El 22 de maig les ciutadanes i ciutadans van parlar, els que varen anar a votar i els que es quedaren a casa, penso que he entès, hem entès el missatge. No farem res que no es pugui entendre, sempre mirant pel bé comú i de la ciutat.

dilluns, 11 de juliol de 2011

Bankia surt a la borsa el dia 20, un exemple d’aprofitar la crisi per beneficiar a uns pocs.

 Foto: Carles Francesc - El País

S'ha guardat un silenci absolut sobre els monumentals forats que els governs autònoms dels dos grans partits (PP i PSOE) han generat perquè hi havia eleccions i no convenia ventilar els abusos i la pèssima gestió en plena campanya.  Els partits que fan de tornes (CiU i PNB), donant suport a un o l’altre tenen interessos compartits.  El cert és que això ha estat xauxa per als grups socials privilegiats de Madrid, Catalunya o el País Basc o les zones de la cultura del subsidi a perpetuïtat.

Però ara l'aixeta ja no raja prou per a projectes faraònics i tants abusos parasitaris. Finalment s'ha produït una única però modesta rectificació: la supressió del servei de l'AVE Toledo-Conca-Albacete, que després d'una colossal inversió només tenia 9 passatgers diaris de mitjana.

És a partir d'ara que veurem quines són les prioritats de qui governi a Madrid. L'invent de finançar les grans aventures amb els fons de cohesió de la UE ja no dóna més de si. És cert que encara els queda aprofitar la desigualtat de repartiment de recursos d’algunes comunitats, el que aquí anomenem espoli fiscal.

El primer episodi de l'hora de la veritat serà l'oferta pública de subscripció de Bankia, que sortirà a cotitzar a borsa el dia 20. És la nau capitana de les finances del PP, liderada per Rodrigo Rato, qui cobra 10,5 milions l'any després d'abandonar la gerència de l'FMI sense donar cap explicació.

Curiosament, una operació tan estrictament partidista potser justificarà que els qui condemnen la politització de les caixes, tot i que quan poden manar la practiquen sense límits, potser demanaran el suport dels rivals invocant l'interès general del país.

Tot el muntatge del Banc d'Espanya de banquització, el que alguns han anomenat la castració química de les caixes (per més que la majoria s'ho mereixin per la seva pèssima gestió) depèn que Bankia pugui obtenir 4.500 milions d'euros. I si no, ja hi tornarem a ser amb la falta de confiança i la preocupació pel  conjunt de l'estabilitat del sistema financer.

Tot fa pensar que de nou uns pocs se’n aprofitaran

dissabte, 9 de juliol de 2011

Cal que es faci la Junta de portaveus i posi fil a l’agulla per facilitar el Ple del 12 de juliol

poc més de 72 hores del Ple hi ha temes, com el de les competències del orgues de decisió municipals, que crec que necessiten del debat de tots els grups. És cert que aquest debat el podem tenir al Ple, però sempre es més prudent veure quin consens hi ha i si és possible un acord general. 

Sóc conscient de que cada grup la seva estratègia de negociació amb l’alcalde, és legítim i no hi tinc res a dir, ara, quan s’expliciti al ple diré el que penso. Ara bé, reglamentàriament abans del Ple s’ha de convocar una junta de portaveus. Anem un xic tard, doncs a mi no em consta haver rebut la convocatòria.

He demanat que s’inclogui en l’ordre del dia la discussió de les competències del Ple, en la línia del que l’alcalde ens ha comunicat més d’una vegada. Per facilitar al màxim el control i la transparència he fet  arribar un projecte de decret. L’he redactat estudiant el fet el 2007 i intentant atribuir les competències delegables d’alcaldia al Ple, sense per això obstruir la governabilitat.

Hi ha coses  matitsables, la  secretaria ha fet un informe que limita a partir de les modificacions del 2008 a la llei de règim local algunes competències transferides al Ple en temes urbanístics. Si s’ha de modificar legalment podem trobar els mecanismes complementaris per a fer el màxim de transparent els procediments.

Quan negocies has de ser discret, d’ací el meu paper aquests dies, però ara a poques hores del Ple ha arribat el moment de definir-se per aconseguir la millor governança per a la ciutat.

dijous, 7 de juliol de 2011

L’enllaç dels túnels del TAV a Girona i el ministre Blanco


L’enllaç del dos túnels que la “Gerunda” ha fet aquests darrers quinze mesos ja es un fet. És destacable que s’hagi produït sense cap incident remarcable, en aquest sentit tecnologia i professionalitat han caracteritzat la milionària inversió del soterrament de les vies del TAV.


Fins ací bé, però ha continuat la poca grapa en la informació i les relacions institucionals i socials. El dossier informatiu sols s’ha donat a la premsa i a alguns privilegiats. Les associacions de veïns han estat convidades, no totes, però ni tenien seient ni cap informació complementària. Hi ha qui pensa que això es poc important , si es així no veu que la política ha de cercar complicitats i donar explicacions als ciutadans, per esdevenir realment democràtica. Com deia el meu avi “Franco també feia obres públiques”.


M’he instal·lat darrera, a peu dret, amb representants veïnals, i he escoltat els discursos dels tres oradors.


Ha començat el representat de la Generalitat -no recordo el nom- i ha parlat “in absentia” del conseller. Discurs espès, en castellà, oblidable com m’ha passat amb el seu nom.


Després l’alcalde, correcte amb el contingut, al reconèixer la professionalitat amb què s’ha fet l’obra però recordant compromisos adquirits, demanant que en un futur immediat coneguem terminis per a tenir l’obra acabada, TAV i convencional. Molt bé al fer el seu discurs en català.


Ha tancat el ministre, decebedor més enllà del publirreportatge, ha barrejat TAV, aeroport i N-II, però no ha dir res, res! del tren convencional ni de l’estació.


Queda molt per fer, em quedo amb una futura entrevista entre el portaveus amb l’alcalde i el ministre a la que sembla s’ha compromès. Bé, ja ho veurem!

dimarts, 5 de juliol de 2011

Cal un govern per a fer oposició

Aquest dies estem parlant amb l’alcalde del futur cartipàs, hi ha poc que comentar. Al meu parer l’estructura és molt important quan governes , però des de l’oposició estant seria un error pressionar per obligar a fer quelcom que després ho gestionarà altri. Seria fer com la dita del gos de l’hortolà, que ni fa ni deixar fer.

Òbviament no votarem a favor de propostes que organitzativament no entenem però no posarem bastons a les rodes per a retardar el que cal, que d’una vegada per totes aquest govern governi, els ciutadans no ho entendrien.

Serà a partir del 12 que el nostre paper prendrà tota la seva rellevància: pactar temes com el Trueta,  l’equipament de residus, el TAV i el tren convencional...i controlar l’acció de govern , fent les propostes adients  que denunciïn o millorin el que es fa.

divendres, 1 de juliol de 2011

Encetem aquest nou període a l'oposició

Us transcric la meva intervenció en el ple d'avui:




Gràcies Alcalde, felicitats i bon treball!

Amigues i amics,

Fruit d’un sentiment profund, començo la meva intervenció agraint als electors que han fet possible que la Núria i jo continuem sent regidora i regidor de la nostra ciutat.

Representar als teus conciutadans, defensar els seus interessos i els de la ciutat on vius, on han nascut els teus fills és al meu parer un honor i una gran responsabilitat. Des del govern estant o des de l’oposició hem fet i farem el millor per a retornar als ciutadans aquesta confiança.

A Girona el 22 de maig, com a resultat de la voluntat ciutadana, s’ha donat un canvi electoral al ser el partit més votat CiU que estava a l’oposició fins ara, i tot i no tenir majoria absoluta la heterogeneïtat política dels quinze regidors que estarem a l’oposició no permet una majoria alternativa, avui.

La situació econòmica i social que ens ha tocat viure exigirà el millor de nosaltres i amb fermesa però sense sectarisme encetem aquest nou període a l’oposició.

D'una manera breu i a trets molt generals vull repassar alguns dels elements que marcaran l’entorn dels propers anys, en els que haurem de desenvolupar la nostra activitat política. No la farem des del govern però aquests trets que us plantejaré marcaran la política d’acords amb les altres forces polítiques, amb el govern.

Immersos en una profunda crisi des del 2008, solament sortirem de la crisi si canviem!

El primer canvi el farem si creiem en les persones, en la formació, en el coneixement, en les interrelacions. El principal actiu de les empreses ja no és avui la maquinària, ni les matèries primeres, ni tan sols el finançament, tot i que un millor finançament és necessari: el principal actiu és el capital intel·lectual, és a dir la capacitat de coneixement i desenvolupament de cada persona i del seu conjunt.

És aquest el model d’empresa que volem a Girona, que hem d’incentivar, el contrari al de l'amiguisme, la subvenció fàcil, el contracte aparaulat. La formació d’una persona necessita avui més de 25 anys, i d'aquí a no gaire ens caldran prop dels 30, i continuar-la en el transcurs de la seva vida laboral. Res a veure, doncs, amb el tipus de vida de les persones que van fer la Girona on vivim avui. Aquest procés ens ha de portar a situar les polítiques per a la infància, les polítiques educatives, la Universitat, en el centre de l'acció de totes les Administracions Públiques. La incorporació dels joves al món del treball és avui més complexa però els arbres de la crisi no ens han de fer perdre de vista el bosc. Hem de lluitar per donar-los oportunitats doncs tenen el millor bagatge que mai hem tingut. Avui el triangle: Ciutat-Universitat-Empresa, esdevé l'element clau per al progrés social.

El procés de formació de les persones requereix, però, quelcom més. Les persones a més de coneixements tenim valors. Només amb valors esdevenim veritables ciutadans. No crec que actualment visquem una crisi de valors, però sí que hi ha canvis en els valors. Ens correspon a tots els poders públics, trametre, facilitar, i crear les condicions per tal que els valors en alça com la solidaritat, l’estima, el servei als altres, l’amor al país i a la ciutat, esdevinguin no el complement, sinó la base sobre la que creixin les persones com a ciutadans del segle XXI.

El segon canvi va lligat a l'estructura familiar. Les persones, afortunadament, vivim més anys i requerim més serveis que l’actual estructura de les famílies no pot satisfer en la seva totalitat. També els joves, requereixen períodes més llargs de formació que ara ja s’inicien pràcticament des del moment del naixement. La nostra gent gran requereix una nova valoració del seu rol en la societat. Les administracions, i com sempre, l’Ajuntament al capdavant, hem d’afavorir a aquests col·lectius. A la gent gran en el seu encaix en la societat, i als joves en la seva formació atès que són els garants de futur. En aquest sentit per satisfer aquest repte, aquests darrers anys des del govern municipal, des de les polítiques socials i l’educació hem anat construint serveis i teixint complicitats amb les entitats i la societat civil, recomano al nou govern que mantingui aquestes polítiques que s’han fet sense partidisme amb voluntat de servei a la comunitat.

El tercer element de canvi és la plena igualtat home-dona. Em refereixo en concret al procés d'incorporació de la dona al mercat de treball. Les dones, avui tenen encara importants dificultats d’accés a les fonts de riquesa i de desenvolupament professional. L’Ajuntament ha de servir d’exemple i, per això, cal que mantingui les polítiques actives desenvolupades, fins i tant no s’assoleixi una incorporació en igualtat de condicions home-dona a tots els nivells, no sols als operacionals ó de base, sinó també en els nivells de comandament i responsabilitat tant en les empreses privades com en les institucions públiques.

El quart element diferencial dels propers anys és consolidar l’onada immigratòria que hem viscut aquests darrers deu anys. La societat del segle XXI és multicultural. No podem resignar-nos a l’aparició, creixement i contaminació de les polítiques xenòfobes, de la manipulació de les persones que pateixen la crisi per agredir als seus veïns d’origen estranger. Cal, per tant, incorporar aquest element de transformació social, els valors positius de ser una terra de pas, un país de marca. Les polítiques municipals en urbanisme, habitatge i formació, són les eines que millor poden facilitar la integració social dels immigrants. Els immigrants han d'incorporar els nostres valors i nosaltres hem d’aprofitar les seves aportacions a la cultura i al creixement econòmic i social. Els drets cívics i la seva universalització en el nostre àmbit territorial són la referència per mantenir en el futur la cohesió social actual i aprofundir-la.

El cinquè i darrer element fa referència al medi ambient. És clau la consideració del medi ambient com a valor patrimonial a conservar. Cal un canvi cultural, per considerar que els costos mediambientals no són costos , sinó actius i fons de riquesa futura. Això ens ha de portar a desenvolupar polítiques, que s’iniciïn en la formació, i arrelin en els processos i les pràctiques empresarials públiques i privades. L’esforç fet cap a una nova política de residus va en aquets sentit i ha de culminar en un temps breu amb la planta de Campdorà, és urgent que continuem el procés o el nou contracte de neteja aprovat per unanimitat no podrà desenvolupar totes les seves potencialitats.

Integració en la societat del coneixement; consecució plena de la igualtat home-dona; atenció a les aportacions, també culturals, dels nous gironins; extensió de la qualitat de vida, cura del medi ambient com a valor patrimonial de futur; i el comú denominador de la promoció dels valors de la societat democràtica, són per als anys propers objectius comuns que, entre tots, hem de desenvolupar.

Dit això, cal plantejar quin ha de ser el rol del govern de la ciutat i el que nosaltres des de l’oposició estant vetllarem en aquesta nova etapa. Hi ha un canvi en el concepte de bones pràctiques de govern. Fa uns anys el rol de l’Administració es limitava a formular polítiques adequades i tenir una estructura eficient de funcionaris i recursos que les duguessin a terme. Ara també ens calen polítiques adequades, de les que acabo de fer una breu síntesi; i bons treballadors i treballadores municipals, com els que tenim en la plaça del Vi, i dels quals no dubti el govern que tindrà la seva col·laboració. Avui, però, cal, a més, aconseguir la col·laboració i complicitat entre els poders públics, d’una banda, i, d’altra banda entre aquests i la societat civil.

Vull, per acabar, fer referència al catalanisme d’esquerres, del que em sento hereu. El catalanisme polític, fundat per Valentí Almirall, del que el passat 20 juny hem recordat els 107 anys de la seva mort, tenia el seus fonaments en la dinàmica, rica i complexa, de la societat civil catalana. El catalanisme progressista, sense renunciar a la història de Catalunya, sempre ha basat el seu nacionalisme en la ciutadania i els seus valors morals i polítics. Aquest és, també avui, el nostre camí: impulsar Girona amb la força de les seves associacions cíviques i assistencials, de les culturals i professionals, de les veïnals i naturalistes, també per aquells que indignats demanen que se’ls escolti.

Per a les ciutadanes i ciutadans que les integren, per a tota la ciutadania és per a qui treballarem.