dimecres, 31 d’octubre del 2012

Després de Sant Narcís, treballarem conjuntament les ordenances fiscals

Font: totturisme.cat
Sóc conscient que cal avançar en el camí de la unitat, d’aquells que no es conformen en acceptar les polítiques que responen als interessos de sectors poderosos, però molt minoritaris. Em preocupa que aprofitant la crisi aquest sector que representa poc més de l’1% de la societat desmantelli els serveis públics i privatitzi en el seu benefici tot el que pot.

La manca de majoria absoluta de CiU ens ha permès frenar a la nostra ciutat aquesta corrent que a Barcelona està portant a la privatització de les escoles bressol o a intentar estendre una puja en el copagament de la teleassistència a la gent gran. A Girona malgrat algun moviment que rebutgem, es manté la qualitat dels serveis educatius i socials.

Estem en moments de canvi d’època, de crisi del capitalisme financer i de la vella política, de resistències ciutadanes i de pràctiques alternatives que dibuixen horitzons d’esperança… La Mesa d’entitats de Girona ha facilitat l'acostament de forces polítiques com la CUP i ICV-EUiA, en l’anàlisi de les ordenances i en la voluntat de aconseguir un tomb social. Continuarem aquest camí.

Cada cop veig més clar que bona part del model de societat present i futur ens el juguem a les ciutats i a la política municipal. Perquè la vida quotidiana és l’espai tangible de la transformació. No vull menystenir les eleccions del proper 25N i la importància que tenen en el nostre futur com a país. Però les decisions polítiques de proximitat estan carregades de valors, d’ideologia, i afecten de manera intensa les persones i les relacions socials.

En els proper dies al voltant de les ordenances continuarem teixint complicitats amb els moviments socials i la ciutadania. I generant horitzons d’alternativa. Fer de la indignació compromís; no perdre l’esperança malgrat les dificultats i aconseguir bandejar la resignació. Cal sumar gent i forces diverses en la capacitat col·lectiva per canviar les coses… Perquè crec que a Girona, a Catalunya, a tot arreu: sí que es pot!

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Impressions del discurs del president Mas a la fira de Girona

Font: publico.es


En aquesta 51 edició de la fira, abans “Certamen”,  hem escoltat el ja tradicional discurs del president de la cambra de comerç, el de la Diputació i l’alcalde de la ciutat, enguany ha parlat també el president de la Generalitat. No me’n puc estar de fer algunes consideracions de les seves paraules davant d’un públic proper i majoritàriament conservador.


M’ha xocat primer de tot el to, molt majestàtic en comparació amb el pobre contingut gens èpic, cada cop, i no és el primer, s’assembla més al seu homònim del programa de TV3 “Polonia”.

Primer de tot ha parlat del paper social de l’empresa en contraposició al seu paper econòmic, comença bé he pensat, en un moment de tant atur els hi demanarà compromisos en l’ocupació... Doncs no,  ens ha dit que la societat no valora prou l’empresa i l’empresari  i que cal promoure una mena de campanya pel seu reconeixement. Xocant, res d’inversions, de millorar el crèdit de la banca, de promoure la investigació i el desenvolupament.

Segon element, la defensa del dret a decidir, fent referència al president de la Cambra que havia, tot cofoi, explicat el suport de la seva institució a l’estat propi. Li ha contestat que ell no ho demanava als empresaris aquesta adhesió, deixant entreveure que no calia però gràcies...

Tercer posicionament, fent referència a que s’obrien possibilitats de diàleg amb el govern de l’estat i ell ho celebrava, informació que ens ha deixat una certa estupefacció després del pronunciament entre altres del expresident Aznar. Sembla que es referia a les compareixences darreres a Barcelona del govern espanyol en pre-campanya tot dient el que ens estimen als catalans.

He sortit de la conferència preocupat per la visió de país que té, molt allunyat del patiment de molts, cada dia més, dels seus conciutadans, i del futur que s’albira en les seves mans, on la contradicció entre el que diu i el que és capaç de fer ens pot portar a una gran frustració.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Bones Fires!

Font: girona.cat
Si tornen a ser Fires és que ha passat un any! Els que en altres èpoques ja seríem vells, ara ens autoanomenem madurs, és a dir, els que encara creiem tenir una pròrroga, més o menys petita, subjectiva, per a no entrar en la tercera edat. Doncs em, ens, sembla que els anys passin més ràpid, ja sé que no sóc el primer en fer una reflexió d’aquesta mena, però tinc a la memòria les Fires de quan era menut i recordo que tardaven molt, de fet, un any!

Però anem al gra, que tingueu unes bones Fires! Dos caps de setmana llargs i una multiplicitat de possibilitats per a totes les edats de gaudir d’una multitud d’actes i actuacions resultat d’una oferta prou diversificada. Als actes més institucionals, s’hi ha afegit un bon grapat de propostes sorgides d’entitats i associacions que diversifiquen i amplien el radi d’espectacles més enllà de la Devesa i del centre de la ciutat.

Molts no oblidarem els temps difícils que vivim i mantindrem el nostre compromís amb els més febles, som conscients de les dificultats que moltes famílies tenen per a donar l’imprescindible als seus fills i com faran l’impossible perquè la mainada gaudeixi de les fires, per això ha estat especialment important la introducció de mesures com a les atraccions de la Devesa de al menys una jornada de preus econòmics i altres mesures interessants.

És temps però de gaudir i de participar, de conèixer millor i fer conèixer a altri la nostra ciutat, els gironins ens agrada mostrar el que som i el nostre patrimoni, ni som tan tancats com diuen ni menys treballadors per saber aprofitar les oportunitats de viure.

Bones Fires 2012!

dijous, 25 d’octubre del 2012

Les ordenances, de la prorroga a obrir de nou el camí pera la participació dels ciutadans

Font: aragirona.cat
Han passat uns dies del Ple del dilluns i com a grup municipal vam obrir un procés de reflexió amb la nostra gent i les entitats. Una preocupació planava entre nosaltres que la pròrroga de les ordenances perjudiqués a la ciutadania i al funcionament de l’Ajuntament. Encara més que al no obrir-se el procés que va de l’aprovació inicial a la definitiva, no es pogués millorar amb la participació de les entitats.

Com a resultat de la consulta interna i de la demanda formal de la Mesa d’entitats de la ciutat vàrem obrir converses amb el govern i amb el grup municipal que s’havia abstingut i proposàrem que en un nou Ple municipal ens abstindríem facilitant el procés de tramitació de les ordenances.

Creiem que obrint aquesta via facilitem la seva millora i no obstruïm, el normal funcionament de la institució que des de l’oposició en formem part.

Som conscients que tenim el repte els grups que ens abstenim, les entitats i el govern de millorar la proposta, de fer-la més social. Això és el que intentarem en el proper mes.

Un ple desconcertant pel trencament d’un pacte, suposat o real, entre el PSC i CiU i la votació resultant, obstruïa el normal funcionament de la institució, pensem que amb aquesta decisió tornem a obrir el camí de la participació per aconseguir el millor resultat possible per a la ciutat.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Reunió amb responsables d’ADIF sobre el parc central i l’estació del TAV

Ahir vaig anar al migdia a una reunió amb responsables d'Adif i els portaveus de l’Ajuntament. Ambient fred i distant. S’explica que es compliran els acords de la primera fase que no se n'aniran fins a finals del 2013 - principis del 2014, quan les obres d’arranjament de la llosa estiguin acabades.

Sols es comprometen a allò que tenen pressupostat, és a dir, el 2013 tindran acabada l’estació provisional del TAV, que ho podrà ser també dels autobusos i que anirà unida a la estació actual per un tub exterior (“finger”). Aquesta connexió interior es menjarà sis andanes de l’estació d’autobusos.

En quan a traslladar aquesta estació a un espai definitiu (al costat de l’antiga estació d’Olot) es parla d’un protocol-conveni a signar per l’Ajuntament i Adif per a demanar pressupost que avui no tenim. Ni tan sols n’hi ha per al projecte.

Amb sort el 2014, si es troba la partida, es podria començar a construir un pas subterrani que permetrà eliminar el passadís exterior (“finger”) que, d'entrada, connectarà l'estació del tren convencional -la de tota la vida- amb la provisional per a l'alta velocitat, que, com deia, es trobarà damunt la llosa del parc Central. Aquest túnel soterrat, exclusiu per als passatgers, farà uns 80 metres i permetrà recuperar també les sis andanes per a autobusos que ara es perden. També l’estació provisional que acabaran l’abril, podria passar a mans de l’Ajuntament per als usos que considerés adient.

Per al novembre tindrem el projecte de la plaça d’Europa i per al gener el de l'urbanització de la llosa. Aquest darrer pot servir de base d’un procés participatiu.

A la meva pregunta sobre compensacions a veïns i comerciants afectats per les obres surten per la tangent, tot dient que hi ha una via per les indemnitzacions, quan els repeteixo que parlo de compensacions, es remeteixen a l’Ajuntament i entrem en un “bucle”.

Cordialitat en les formes però decebedor en el fons. Veurem si el dia 6 a l’Audiència anem més enllà.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

La puta i la Ramoneta. Les ordenances fiscals per l’any vinent, si no hi ha canvis de darrera hora, prorrogades

Font: elpuntavui.cat
Diu que tant va el canti a la font que s’acaba trencant. Ahir va succeir en el Ple que CiU se li ha escardat al voler pactar amb el PSC les ordenances fiscals, després d’haver votat amb el PP en solitari les ordenances de Civilitat, i es veu que a l’últim moment s’ha trencat el pacte PSC-CiU i han quedat en minoria. Resultat: no s’han aprovat les ordenances fiscals 2013.

Excés de confiança per part de CiU, confusió i divisió dins el PSC, que els ha portat a desdir-se del que tenien aparaulat, els retrets mutus en el Ple no ens ha permès aclarir la veritat. El que sembla clar és que CiU va apostar a una carta, el PP, l’any passat, i ara també a una, el PSC, però no li ha sortit bé i l’emprenyada de l’alcalde ha estat monumental.

En moments difícils cal mantenir la serenitat i cercar una solució, si en aquell moment no la tenia l’alcalde, cal guanyar temps. Si es veia venir que perdia la votació, el més prudent hauria estat deixar sobre la taula les ordenances i refer els contactes amb els grups per aconseguir una majoria en un proper Ple. La frustració ha guanyat a la serenitat i al posar a votació el punt ha perdut i, si no vaig errat, té cinc dies hàbils per a convocar un proper Ple extraordinari per aconseguir una nova majoria o la prórroga de les ordenances del 2012 pel 2013 serà un fet definitiu.

Un govern en minoria necessita molta negociació i mà esquerra, l’entreguisme, fina ara, del PP, li ha deixat tan fàcil a CiU que ha pensat que governar així era bufar i fer ampolles. Una lliçó que veurem si s’aprèn. Els propers dies ho veurem.

El meu grup ha posat des del primer moment les cartes damunt la taula. Progressivitat en funció de la renda i baixa substancial de les matrícules de les escoles bressol. Ja fa uns dies ens van dir que no, el nostre vot no podia ser un altre que el negatiu, si rectifiquen escoltarem, si no es així i no troben una altra majoria, el que ha passat aquest dilluns 22 d’octubre serà un avis per al proper pressupost. Qui governa ha de moure fitxa i escarrassar-se per a fer possible la governabilitat de la ciutat.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Ni el caciquisme és inamovible ni l’autodeterminació és un brindis al sol. Galiza i Euskadi llunys i a prop

Font: rtvv.es
No ens pot deixar indiferent el que ha succeït a les eleccions a Galiza i a Euskadi. Per aquells que es neguen a veure la diversitat dels pobles a l’Espanya d’avui és un fet inqüestionable que els resultats corroboren.

Fins i tot són representatius de la història i del present més recent. En un cas, Galiza, la debilitat del nacionalisme davant del caciquisme que es ve arrastrant del segle XIX. Per l’altre, Euskadi, el parèntesi que s’ha superat, resultat de la fi de la violència que va emmascar i la llei de partits ho va consolidar, el miratge de la representació parlamentària, per l’exclusió de bona part de l’esquerra abertzale.

Pels progressistes catalans els resultats no són solament una mala noticia, que ho és, un PP caciquil i entregat a una visió d’Espanya vella i carrinclona. Però el resultat d’ANOVA sobretot i BNG, és sensiblement superior, 16 escons, en comparació als 12 de les eleccions anteriors. Caldrà defugir personalismes i sense la pressa de les eleccions avançar per a la construcció d’una esquerra nacional galega que representi l'esperança d’un poble que no pot continuar captiu.

Euskadi en pau, amb dos terços de vot abertzale i amb un BILDU que ha sabut sumar i desempallegar-se d’un passat, tot assumint-lo, que el marginava i aïllava de la majoria. Ha sabut conformar una coalició d’esquerra plural amb gent que fins feia molt poc es tirava els trastos al cap, o quelcom pitjor.

Queda poc més d’un mes per a les nostres eleccions i es voldran fer comparacions interessades, jo no me’n puc estar de dir que les esquerres nacionals, les seves direccions especialment, tenen el 26 de novembre una obligació indefugible, ja que han estat incapaces abans del 25N, de vertebrar una via d’esquerres, social i nacional, en el camí de l’autodeterminació i de l’estat propi.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

El Ple de les ordenances i la política del govern de Girona

Font: diaridegirona.cat
El dilluns vinent es presenten a aprovació tres ordenances, una imprescindible, les fiscals, una altra interessant, oci i via pública, i una darrera innecessària, l'anomenada de civilitat. L'equip de govern de CiU des de fa uns dies negocia amb tots els grups de l'oposició els acords que han de permetre tirar endavant aquestes ordenances, amb un grau diferent, en quan a les converses amb el meu grup, en intensitat i voluntat d’acord.

L'any passat es formalitzà una aliança preferent amb el PP, s’han aixecat dubtes si aquest any l'escenari serà diferent. Però, al meu parer, ideològicament en aquest any el govern s’ha decantat més a un model de centredreta que de centreesquerra. El fet que en el tema de l’ordenança l’hagin volgut mantenir i els canvis oferts no modifiquen el seu caràcter moralista i conservadora, manté el maridatge amb l’opció més reaccionària de la ciutat, el PP.

Si realment es volgués donar un gir i promoure una política d’aliances diferent, s’hauria de modificar la política, per a fer possible noves aliances.

Nosaltres, sense voler estar al govern, ens agradaria influir en les polítiques municipals per a fer-les més progressistes, és a dir més proactives per a lluitar contra la desigualtat creixent a la nostra ciutat. Aquest és el sentit que hem donat a les converses sobre les ordenances fiscals, fent propostes concretes, de moment no sembla que arribin a bon port. Pot ser que no ens entenem per això del pacte en moviment que diu l’alcalde que de fet es concreta en posar una espelma avui a Déu i demà al dimoni.

Demanem coherència i això és el que proposarem en el Ple de les ordenances i en el de pressupostos 2013.

divendres, 19 d’octubre del 2012

És possible el federalisme més enllà de demanar-ho en un manifest?

Font: eldebat.cat
Davant d'unes eleccions que el president Mas voldria plebiscitàries, no solament per a revalidar la proposta de referèndum sinó també el seu lideratge com a President, molts creiem que seria un error caure en donar un xec en blanc a qui com a president, més enllà de l’entrevista amb Rajoy a Madrid, no li hem sabut trobar la força de la determinació per plantar cara als abusos del PP i en no pas poques vegades hi ha col·laborat utilitzant el seu grup al parlament de Madrid.

El PP i Cs s’han posicionat clarament en contra del dret a decidir i fan de l’unionisme bandera, creuen que polaritzant i enverinant amb mentides l’electorat menys informat en poden treure un rendiment polític. Proper a aquesta posició, no tant pel que diu com pel que no diu, el PSC navega ara més lleuger d’equipatge, un cop ha desembarcat els més díscols i ha degradat d’oficials a grumets a alguns, pocs, per donar un toc de color a les seves llistes.

Ara bé, em preocupa l’aparició d’un manifest que barreja federalisme i esquerres però que es manifesta ambiguament a l’hora de demanar el vot. S’entén que es pot votar al PSC perquè en el programa posi coses d’esquerra, quan en el parlament de Catalunya i a Madrid ha fet tot el contrari. De nou ens demanen tenir la memòria dels peixos? I del federalisme, amb qui el fem? Amb el PSOE? El mateix partit que ha governat Espanya des de la transició, més anys que el PP i que ha anat en direcció contrària?

Els federalistes de debò avui han de manifestar-se clarament per el dret a decidir i per la construcció d’un estat propi, que es federarà en el futur amb qui el poble decideixi, però esperar “sine die” que apareguin prous federalistes a Espanya per a tenir interlocutor, molt lluny m’ho deixeu! Des de la primera República, on el federalisme durà de Nadal a Sant Esteve, han passat gairebé 150 anys. N'esperarem 150 més?

Al meu parer la gent d’esquerra, federalistes o independentistes, tenim el 25N tres opcions per triar: ICV-EUiA, ERC i la CUP. M’hauria agradat que anessin junts. Però si no ho hem fet abans de les eleccions, espero que ho poguem articular després. La gent, els homes i dones d’esquerres, no dubto que ho impulsaran, a pobles i ciutats, a partit del 26N. Altres opcions que ara parlaran del federalisme: martingales!

dimecres, 17 d’octubre del 2012

El Xalet Tarrús com a metàfora

Font: diaridegirona.cat
Un dels moment més incòmodes que vaig patir quan vaig estar al govern de la ciutat fou la indemnització milionària que per mandat judicial vàrem haver d'abonar als propietaris del xalet Tarrús per una decisió de protecció patrimonial que, segons els tribunals, perjudicava els interessos econòmics de la família propietària. Per la mala gestió del procediment que des de l’ajuntament dirigia el regidor d’urbanisme Joan Pluma, vaig demanar disculpes quan exercia de portaveu del govern, al negar-se l’esmentat regidor i l’alcaldia a fer-ho.

Una manera de fer, des d’urbanisme, autoritària i prepotent, que després electoralment pagàrem tots els partits del govern, en major o menor proporció.

Cada dia feiner passo per davant del xalet, al carrer de la Rutlla amb el de la Mare de Déu de Loreto, de camí a l’ Institut on dono classes i veig el grau d’abandonament en què es troba. La poca cura que aquesta família té del patrimoni que l’herència els ha regalat i la nul·la inversió injustificable després de la indemnització milionària que deuen guardar al seu compte corrent.

A aquesta voracitat pel diner, gairebé mai li acompanya el mateix grau de responsabilitat pel que fa a la cura del seu patrimoni. Aquest fet em serveix de metàfora en la denuncia de determinats comportaments de gironins que en plena crisi no aporten res, ni tan sols en allò que la fortuna els ha deixat a les seves mans del ric patrimoni de la nostra ciutat. Ja no parlo de mecenes, que els podríem comptar amb els dits d’una mà, sinó de responsabilitat en allò que és seu.

Aquest estiu des de l’Ajuntament vàrem abonar 177.000 euros de la darrera clàusula del conveni amb la família propietària del xalet Tarrús al demanar la llicència d’obres que encara no han executat. Diuen que no estan obligats a executar l'obra, sols a demanar el permís. Un cop més les lleis són interpretables malgrat que vulnerin el sentit comú. Per a quan una llei sobre patrimoni que impedeixi la seva destrucció i l’abús de determinats propietaris sens escrúpols?

dimarts, 16 d’octubre del 2012

A l’esquerra, sense esperança, no hi ha camí

El 1980 CiU va ser la llista més votada però restava lluny de la majoria absoluta. Les esquerres d’aquell moment superaven folgadament la majoria, però fou CiU qui va construir des del govern l’administració autonòmica. 23 anys de govern, de peix al cove, d’hegemonia.

No fou fins al 2003 que les esquerres arribaren al govern, el tripartit. L’abandonà en poc més de 7 anys i va quedar en la memòria col·lectiva amb una sensació de fracàs. Però el tripartit no va fracassar por ser d’esquerres; fracassà per no tenir projecte, ni lideratge ni la complicitat exigible entre els seus socis.

El temps dirà, més enllà de la propaganda interessada de CiU i les empreses de comunicació amigues, què del fracàs es pot recuperar... Les polítiques socials, les inversions en educació... Però el model fou en bona part el de CiU. Sense lideratge i sense una il·lusió compartida, contra tot pronòstic, CiU tornà a portar la direcció del país.

Ara bé, la punxada de l’Estatut, recorden aquell Zapatero candidat “aprovaré el Estatut que salga del Parlament”, fou una derrota compartida també per CiU. I al govern actual, la majoria absoluta del PP, li ha impedit que el darrer conill de la gorra, del peix al cove, li funcionés. Adéu Pacte Fiscal!

Crec que s’equivoquen els que pensen que el procés cap a la independència, del dret a decidir, és una hàbil maniobra de CiU, que maquiavèl·licament ho dirigeix des de l’ombra. Al meu parer, senzillament despullada d’alternativa ha estat prou hàbil d’encapçalar un procés d’indignació mancat de direcció política.

I aquí és on entren les esquerres. Quan aprendrem dels nostres errors i serem capaços de crear amplies aliances, programes sòlids i nous lideratges? Tardarem 23 anys més? Aprendrem dels errors? Per això reclamo, des de la modèstia d’aquest bloc, a les esquerres nacionals, un camí, una esperança. No una sopa de lletres ni tacticismes de saló.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

El president Mas i tots els altres!

Font: elpuntavui.cat
Ja és un fet, no hi haurà una candidatura alternativa a CiU, capaç de hegemonitzar la via dels dret a decidir o almenys d’incidir de forma determinant en la configuració de l’estat propi.

Es deixa via lliure a què amb majoria absoluta, o quasi, el “masisme” pugui marcar terminis i continguts, davant una fragmentada opció d’esquerra sobiranista, on s’han imposat les diferències, que òbviament n’hi ha, als punts comuns que, al meu parer n’hi ha més. Els que en cada un d’aquests partits miraven de reüll als altres estan d’enhorabona. Podran “marcar paquet”, felicitar-se de tenir un diputat més que l’altre, o fins i tot amb pocs diputats dir que és solament el començament cap a un futur, més llunyà que menys.

Les esquerres si son propietàries del futur, per a què volen construir el dur present? Que ho faci la dreta, ja se sap està plena d’interessos i té tot el suport mediàtic! D’excuses mai en manquen. Les direccions el 26 composades de nous, o no tant nous parlamentaris, marcaran noves estratègies: de derrota en derrota fins a la victòria final.

Estic emprenyat amb les esquerres sobiranistes parlamentàries i amb els que es consideren alternatives a aquestes i per estrenar-se, fan el mateix, primer el xiringuito i després la revolució!

En propers dies ja veureu com la premsa destacarà que, més enllà dels dos partits unionistes (PP i franquícia catalana del PSOE), solament resta una alternativa, Mas President! I no poca gent repetirà el nou mantra convergent: primer la independència, després dretes o esquerres, és a dir, dretes!

Continuaré donant suport a aquells amb els que treballo políticament de forma més estreta, ICV-EUiA, però emprenyat, amb ells i amb tota l’esquerra sobiranista, per perdre temps en un temps on no hi ha temps.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Una pas endavant molt important en el reconeixement de la igualtat en la diversitat. El Ple de Girona aprova el consell municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals.

Font: llibertat.cat
El ple de l'Ajuntament de dilluns passat va crear amb l’únic vot en contra dels tres regidors del PP, el Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals. Girona esdevé així la segona de l'Estat a donar veu pròpia a aquests col·lectius.

Fins ara, només Barcelona havia aprovat crear el consell municipal que té per objectiu la defensa i la promulgació dels drets i els deures i de les activitats que organitzen aquests col·lectius. A Girona, la Comissió Unitària de 28 de Juny havia sol·licitat al consistori aquest pas per crear un òrgan municipal, d'un col·lectiu que formen les entitats Front d'Alliberament Gai de Girona (FAGC), Grup de Lesbianes de Girona (GLG), Girona Orgullosa, Sin Vergüenza i Brot Bord.

A proposta, hi vàrem afegir que a més dels col·lectius esmentats i del regidor de serveis socials hi participessin representants dels grups municipals amb veu sense vot i que el reglament fos elaborat pel mateix consell i aprovat pel Ple.

Ens omple de satisfacció en un moment en què tornen a aparèixer vents d’homofòbia impulsats pels sectors més conservadors, que la nostra ciutat doni un pas endavant en defensa de la llibertat, perquè es tracta d'això: llibertat davant d’aquells que voldrien fer retrocedir els drets a viure i realitzar-se sexual i moralment sense prejudicis i repressions.

dijous, 11 d’octubre del 2012

Vestir-se de romà a Girona el 2012

Font: xtec.cat
Girona som una ciutat barreja de modernitat i tradicions, on una multiplicitat d’associacions donen vida a projectes de molts tipus. Per a mi totes són respectables.

D’aquests projectes, molts no són subvencionats per l’Ajuntament i d’altres sí. Entre els que sí ho són, figura la Confraria de Jesús Crucificat-Manaies de Girona que organitza la cavalcada de reis i les processons on desfilen els manaies. Aquests darrers es vesteixen d’una mena de recreació dels uniformes de les legions romanes, acompanyant les processons de setmana santa. Tots són homes, d’edats diferents.

En el darrer Ple vaig recordar a l’alcalde que la nostra política de subvencions va lligada a la obligació de respectar la igualtat de gènere que vincula al nostre Ajuntament. Vaig parlar d’obrir un diàleg amb l’esmentada associació per a fer veure que el 2012 a casa nostra la igualtat no és optativa i que les tradicions es poden perfectament adaptar a aquest fet.

La resposta de l’alcalde fou fugir d’estudi, quan no sap què dir, la culpa és del govern anterior. Malament governarem si fem d’aquesta afirmació una cantinella que ho amaga tot.

Al sortir aquest tema a la premsa, m’ha deixat estorat la resposta del president de l’esmentada associació, tot dient que no calia que hi entressin dones “perquè en el temps de crist no portaven cuirasses”. Com deia un articulista d’un diari de la ciutat conegut pel seu sentit de l’ humor, entre d’altres virtuts, tampoc portaven ulleres, ni desfilaven el nens, ni jugaven amb les llances... Aquesta repercussió d’una pregunta al Ple, demostra que la reflexió que jo demanava no solament és necessària sinó imprescindible.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Un Ple que planta cara a ADIF. El 6 DE NOVEMBRE AUDIÈNCIA PÚBLICA.

Va ser un Ple llarg, ja no és noticia, a voltes tediós, tampoc ho és, però destacaren uns moments importants. Al meu parer, el més rellevant fou la convocatòria d’una audiència pública extraordinària el 6 de novembre i el reconeixement de la tenacitat de les entitats veïnals i de comerciants de Sant Narcís. Aquests fets marcaren un moment d’inflexió, on la confluència en la moció sobre el tren, del sistema representatiu, visualitzat en el vot dels regidors i regidores, i el “poder popular”, el participatiu, que va apretar fins a l’últim moment per a fer-ho possible, marquen un camí que millora la presa de decisions. Benvingut sigui.

La moció va rebre el suport dels grups municipals de CiU, el PSC, la CUP i ICV-EUiA, i només el PP hi va votar en contra. Un rebuig a unes decisions preses de manera unilateral, sense explicacions prèvies ni cap possibilitat de diàleg o negociació, i suposa, ploure sobre mullat, afegint més incompliments a la llista que va deixar el PSOE al PP.

Una moció de nou punts, entre els quals, a més dels que he citat, es destaca la voluntat per expressar el nostre més enèrgic rebuig a la decisió presa pel govern de l'Estat de no assumir, com li correspon, les obres del pas subterrani del tren convencional i de l'enderroc del viaducte. Cal posar tots els esforços perquè l'Estat compleixi allò a què s'havia compromès i executi les fases 2 i 3, en condicions de continuïtat en mitjans i temps.

I deixem clar que no ens conformarem i arribarem si s’escau a fer les accions judicials contra l'Estat per haver deixat a mig fer el projecte ferroviari previst.

S’ha acabat la paciència, han abusat massa d’ella. Sóc conscient dels errors del govern municipal anterior en aquest tema i de les responsabilitats del PSOE quan governava, però avui el PP ha anat més enllà de tota mesura. Ha obert l’escenari pitjor, deixar les coses a mig fer i amb una arrogància que en les intervencions de la regidora-diputada a l’Ajuntament de passada de voltes va passar de la presa de pèl al ridícul més espantós.

El camí serà llarg però l’hem de fer de bracet veïns i veïnes i el consistori.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Ma mare fa avui 91 anys

Cada dia que està amb nosaltres és un regal. Continua amb el cap ben posat i segueix la vida que l’envolta. És d’una generació que ha patit molt, els que perderen la guerra del 1936.

De les més joves d’aquesta generació del 36, va afiliar-se a les JSU, dubtava de fer-ho amb Estat Català, però recorda una jove veïna en ple bienni negre, una jove comunista, saltant pels terrats pistola en mà, fugint dels policies del govern que havia suspès l’autonomia catalana i empresonat al president Companys. Amiga de la Teresa Pàmies, ella era capitana i jo un soldat, em diu la mare. Es retrobaren molts anys més tard quan la Teresa tornà d’un llarg exili.

La postguerra li estroncà la possibilitat de ser mestra o infermera, com volia ser. L’acomiadament del meu avi d’un alt càrrec de la telefònica, per “rojo i separatista” li estroncà el futur, posant-se a treballar per ajudar a la família per tirar endavant. Regidora del PSUC a Llagostera, a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, entre decidida i pessimista, “quan costa que els pobles assumeixin la llibertat!” em deia.

Casada amb el meu pare, d’arrels aragonesa i navarresa, conduí la família endavant, s’escarrassaren perquè estudiés i recordo el seu orgull quan vaig llegir la meva tesi amb la que vaig esdevenir doctor. Escoltant els seus contes i llegint vells Patufets vaig aprendre català, gràcies a ella. I quan em vaig integrar a la lluita antifranquista, va suportar escorcolls i amenaces, sense fer-me un retret. Vés en compte, i prou.

Aquest dies està il·lusionada, quan en el pastís he canviat per ordre els nombres, posant l'1 davant del 9, ella ho ha canviat. Sóc més feliç ara amb 91 que quan tenia 19. Maleïda postguerra! Il·lusió per votar en el referèndum d’autodeterminació i precaució, alerta, diu, no me’n refio de la dreta catalana, poden acabar fent com la Lliga!

Bé, la meva mare ha fet 91 anys, cada dia és un regal!

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Guti, 6 d’octubre del 2006, aniversari d'una mort en un moment on es fa més dura la seva absència


Avui, un sis d'octubre, fa sis anys, va morir Antoni Gutierrez Diaz, "el Guti", el vaig conèixer l'any 1974, pocs anys després entrava al Comite central del PSUC, i fins a la seva mort puc dir que ens va unir una forta i entranyable amistat. En els dies claus que vivim penso en ell moltes vegades, què diria en els reunions d'ICV, no ho sé, però si com acabaria la seva intervenció, amb un  "salut i bon treball".

Recordo a les legislatives de 1979, un cartell que demanava el vot per al PSUC, on tot el fons era el quadre que Tàpies va pintar en homenatge al PSUC (davall cada lletra de la sigla cau un traç gruixut en roig sobre fons d'or) i a l'angle inferior en dret la foto d'un home d'uns cinquanta anys, cabells de color castany fosc, celles ben separades i arquejades i nas ben perfilat que denota fermesa i convicció; duu barbeta i bigotis a l'estil Lenin i mira l'espectador amb un esguard franc i directe. Ah, i vesteix una americana, però el coll de la camisa és obert. Aquest home no sol portar mai corbata. És Antoni Gutiérrez Díaz.

Una de les aportacions del Partit Socialista Unificat de Catalunya a la política del país, més important i lloada, va ser la capacitat d'integració de la classe obrera en la lluita per la llibertat nacional de Catalunya i, especialment, la capacitat d'agermanar obrers autòctons i immigrats en la mateixa lluita per la democràcia i el socialisme. «Formant un sol front, integrant una classe mateixa, els obrers de Catalunya, autòctons i immigrats, han de refermar llur amistat i, tots plegats, han de comprendre la justesa del sentiment nacional del poble català i fer-li costat contra les restes de l'opressió franquista i qualsevol altra mena d'opressió. La comprensió humana i política ha de resoldre i superar qualsevol dificultat que pugui derivar-se de les diferències d'origen i de llengua», llegim al «Projecte de programa del PSUC,1976».

El catalanisme popular, concepció sorgida en temps que Gutiérrez Díaz era Secretari General, va suposar una autèntica «idea força», assumida per un partit que fou el motor polític de Catalunya en el combat per la democràcia i les llibertats. No s'entendrà prou aquesta elaboració teòrica (orientació per a l'acció política) sense el fort debat intel·lectual sorgit entorn del llibre de Jordi Solé-Tura «Catalanisme i revolució burgesa», en què afirmava el caràcter burgès del catalanisme. Contràriament a aquesta tesi, els estudis de Termes, Fontana i altres historiadors, juntament amb el treball intel·lectual d'ideòlegs com M. Vàzquez Montalban, Rafael Ribó, Andreu Claret, Eulàlia Vintró, Muriel Casals, Quim Sempere, Ignasi Riera, etc., van destacar un caire molt diferent i molt potent del nacionalisme català: el vinculat a les classes populars.

Sortir al pas al nou lerrouxisme, que pretenia dividir i enfrontar les classes populars per mor d'orígens o d'idioma, va ser un gran mèrit del PSUC. Avui, amb els perills de fractura social que presenten els nous allaus migratoris, caldrà que tots els que se'n declaren hereus (no solament els d'Iniciativa!) estiguin a l'altura de les circumstàncies.

La figura del Guti és inseparable d'aquell mític PSUC. La seva voluntat unitària (Assemblea de Catalunya, candidatures d'esquerres plurals...), la consciència clara dels problemes socials davant els quals calia actuar i, en general, l'adequació de les propostes en moments especialment determinants fan recomanable que avui, «girant l'ullada cap enrere», intentem comprendre millor les causes del nostre present i els reptes que hauríem d'afrontar per tenir futur. Aquest camí de futur, aquest camí cap a l'autodeterminació, on ens disputem l'hegemonia amb la dreta, amb CiU, el fil roig, l'hauríem de voler emprendre sense prejudicis i amb la voluntat unitària que reclama el moment actual. 

divendres, 5 d’octubre del 2012

Informació de les Comissions Informatives prèvies al Ple d'octubre

Font: aragirona.cat
CI ALCALDIA
S’ajorna pel ple extraordinari del 22 d’octubre la aprovació definitiva de l’ordenança de civilitat, necessiten temps per a contestar les al·legacions. Es proposa que la sala de premsa porti el nom de Miquel Dilmé. Més enllà de la crítica a la despesa, un cop feta em sembla molt bé el nom d’un gran periodista i millor persona.

CI PROMOCIÓ
Es dóna coneixement del Pla de millora del carrer Barcelona 106, Hipercor, es confirma el pis nou del centre i que la plaça salvador Dalí es preservarà amb una remodelació a fons. Es porta a ple el Pla especial urbanístic que regula els equipaments recreatius. En sembla interessant i permetrà una millor ubicació i racionalització d’aquests establiments. Es retira fins al 22 d’octubre l’ordenança sobre establiments públics, restauració i espectacles pel mateix motiu que la de civilitat.

CI HISENDA
Ajuntament ha arribat a un acord amb els treballadors/es municipals, de manera que han arribat al màxim que permet el Real Decret. De manera que les baixes laborals es veuen disminuïdes pel que fa a percepcions, però l'Ajuntament ha fet igual que la Generalitat i ha arribat a complementar-les, fins al màxim que permet el decret. S'hi ha afegir les baixes per maternitat i per violència de gènere, que es cobrarà el 100%.

CI CIUTADANIA
Porten a aprovació inicial el reglament de la Taula Municipal sobre Canvi Climàtic. Li hem fet avinent que tot i que ens agrada el nom, ens sobre la paraula taula i preferim consell, com els altres de l’Ajuntament, el nom pot fer la cosa doncs el canvi amaga menys vinculació amb els acords. Hem demanat que incorporessin un punt en el reglament que digui que la Taula assumeix íntegrament totes les funcions de l'anterior consell. Estan inaugurant espais lliures per a gossos (gossos per la independència!!): Parc del Migdia, Devesa, Mas Masó, Vista Alegre i Palau (a l'espai reservat per al proper institut!!). 

Estan parlant amb les principals operadores de telefonia mòbil per fer un conveni marc que reguli la telefonia mòbil a la ciutat. Tot i que hem recordat que hi ha un pla especial que ja ho regula, ens diuen que s'ha d'actualitzar.

Han inaugurat "Fes-e-dit", una mena d’autoestop electrònic, amb dos aparcaments lliures a la devesa. Bona idea!

Han encarregat un estudi per conèixer l'impacte de cotxes que entraran per la sortida centre de l'AP7. S'inaugura al febrer. Diuen que un 40% dels cotxes que arriben per la sortida Sud, sortiran per la centre. Per a nosaltres la limitació no ha de ser a la sortida de l'AP7, doncs esta fora de jurisdicció municipal. El lloc adequat seria a l'inici del pla de baix de Domeny venint de St. Gregori de forma que des de la rotonda els camions poguessin anar a la Nestlé, al polígon del Pla de Dalt, al del Pla de Baix i cap a la Llémena però no cap a Girona. Fixeu-vos que proposo limitar als de més de 12 tones, cosa que permet volums encara considerables

Han arribat a un pacte amb l'escola Carme Auguet per donar-los bicicletes velles del dipòsit (42), les arreglaran i les faran servir.

Obriran una oficina conjunta Mossos-Policia Municipal. A la seu de la Generalitat. He demanat que es visualitzi la PM. Que no torni a passar com l'oficina de Turisme, que va quedar engolida per la de la Generalitat!

S’ha reunit la comissió tècnica del Pla d'Accessibilitat. Després convocaran la Taula de Mobilitat.

CI SERVEIS A LES PERSONES
Es porta a aprovació la creació del Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals. Al regidor de serveis socials li costava pronunciar determinades paraules o potser ens ho ha semblat!

Educació. Hi ha hagut 118 preinscripcions per a la nova EB La Devesa. Obriran el proper dilluns 8 d'octubre.

Joventut. La regidora diu que portaran el Pla Local de Joventut a debat al Ple de novembre, com així ho vam plantejar tota l’oposició. Tanta pressa que tenien i encara no sabien l'import de la subvenció, ni tan sols saben si els l'hauran concedit, excusa per aprovar-ho en junta de govern tan sols.

MOCIONS
De moment 5. Una nostra de rebuig al decret estat d’horaris comercial que perjudica seriosament el teixit comercial gironí. Una del PSC a favor de l’educació. Dos de la CUP, sobre el 12 d’octubre i el cooperativisme i una conjunta entre la CUP i nosaltres de suport als treballadors municipals. Per via d’urgència molt probable una altra sobre la paralització del soterrament del tren convencional i l’enderrocament del viaducte.