dimarts, 30 d’agost del 2011

No amb el nostre acord. Referèndum ara!


Els mercats no necessiten Catalunya, fins i tot és un destorb, d’ací el nul cas que fan a les gesticulacions del govern català que, a força de retallades, vol esdevenir el millor alumne de la classe.

Si m’apureu tampoc els importa quina política econòmica farà Espanya, volen guanyar diners i en guanyen més quan més dèbils i inestables són els estats. D’ací la figura patètica de Zapatero volent agradar a uns mercats que el desprecien.

Qui surt guanyant d’aquest desmantellament ideològic i polític del PSOE? Per les cares de satisfacció el PP que, per omissió, s’han trobat als governs municipals i autonòmics i d’ací poc el govern de l’estat serà seu. I el poder econòmic que creu que un cop trencada l’espinada del principal partit de l’anomenada esquerra, serà més senzill aïllar a la resta seguint, si s’escau, noves vies autoritàries.

No ens hem de resignar, queden prou dies per a les properes eleccions per fer-nos escoltar. La demanda d’un referèndum per a ratificar o no els canvis a la Constitució és legitima i una bona bandera de mobilització, d’unir a totes i tots els que pensem que la sobirania rau en el poble.

Una advertència als convergents, tindreu que triar perquè no es pot servir a dos senyors, els mercats i Catalunya.

I una darrera advertència als socialistesla docilitat  als vostres dirigents us fa traïdors.

dilluns, 29 d’agost del 2011

El Referèndum constitucional és una necessitat democràtica imprescindible

Jordi Solé Tura
Ens trobem, primer de tot, davant d’una imposició de l’economia sobre el dret on s’imposa un criteri econòmic neoliberal, no en una llei ordinària, sinó en la mateixa constitució. Un pensament econòmic, que es pretén únic i excloent, malgrat que la situació de misèria i desemparament de bona part de la ciutadania es deu, precisament, als efectes d’aquest pensament econòmic.
En segon lloc aquesta proposició consensuada pels dos partits majoritaris és una clara ruptura del pacte constitucional. Una constitució que, com va qualificar el traspassat Jordi Solé Tura, uns dels autors de la mateixa, es podia considerar oberta, es a dir, que permetia diferents lectures i per tant la possibilitat de polítiques diferenciades en funció de les majories de govern.
La Constitució aprovada en referèndum pels ciutadans el 1978 deixa de ser la Constitució de tots per a esdevenir la dels neoliberals.

I finalment, però com a element més significatiu, es consolida el pas de la democràcia (el govern dels homes pobres lliures) a la oligarquia (el govern dels homes rics lliures).  En la mesura que un canvi d’aquesta transcendència es pren estrictament per diputats convocats d’urgència l’agost, sota la pressió dels anomenats mercats i d’instàncies econòmiques internacionals – sense que ningú hagi donat legitimitat amb els seus vots a aquests grups de pressió.
Mentre els catalans formem part de l’estat espanyol aquests fets no ens poden deixar indiferents i ens hem de mobilitzar per a impedir-ho.
Per tot això l’exigència d’un referèndum el mateix dia de les eleccions generals esdevé una necessitat democràtica urgent i imprescindible.

diumenge, 28 d’agost del 2011

No ens cal política d'aquesta MENA

Foto: Inés Baucells


Vaig veure per la tele l'esperada compareixença del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i del conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, implicats en l’afer PIRMI,

Sobre el tema de pretès frau solament vaig sentir vaguetats: "alguns viuen fora de Catalunya i d'altres estan morts", Quants? No ho sabia i en lloc de disculpar-se on va dir una cosa ara diu una altra, sense cap penediment ni excuses per als afectats.

Mena etziba: els pagaments del PIRMI amb xec nominatiu han estat "una decisió que no perseguia el frau, sinó crear una base de dades per fer una política de reinserció social i laboral".

A més, Mena diu ara que l'enviament del xec nominatiu al domicili dels beneficiaris va ser excepcional per al mes d'agost i que al setembre el pagament es tornarà a efectuar per transferència bancària.

Prepotència, indiferència per als més dèbils afectats per una decisió estant ells de vacances. No és l’estil que preconitzaven des de l’oposició, és el resultat d’una manera de viure d’esquenes als ciutadans més humils.

Prepotència davant els dèbils i servilisme davant dels forts. Amics dels seus amics, amics “de l’empresa” diuen sense veure que l’empresa, la societat, són persones i que la desigualtat no es combat amb més injustícia.

No és aquesta la Catalunya que volem, a dos velocitats. No volem aquesta MENA de polítics.

divendres, 26 d’agost del 2011

Sobre el finançament dels pisos assistits de la Cort Reial

La inesperada notícia de la paralització dels pisos assistits de la Cort Reial i del Centre de Dia per Gent Gran s’ha convertit en un joc de despropòsits per a justificar aquesta innecessària i precipitada decisió. Sembla que l’Eduard Berloso, responsable dels serveis socials municipals, treu una carta del desembre passat de l’antic responsable d’urbanisme municipal i actual de patrimoni de la generalitat on donava la repercussió per la hipoteca que vivendes de Girona havia demanat per a 10 anys si aquesta requeia al 100% en els llogaters, i amb un temps tant curt d’amortització sortia exageradament alta per a uns pisos d’aquetes característiques.

Així li vaig dir a l’esmentat responsable recordant-li una vegada més que abans de demanar hipoteques s’informés dels objectius i necessitats del projecte. Amb la responsable dels serveis econòmics i la d’urbanisme, que substituí al Joan Pluma, replantejàrem el tema amb l’objectiu de reajustar la hipoteca i/o denamanar-ne una altra a 30 anys, fet que permetia assumir el projecte sense excessius costos indirectes per a l’Ajuntament.

Aquest es el camí que havia de seguir l’actual responsable dels serveis socials abans d’abandonar el projecte amb un argument que ara no tindria vigència si es fan els deures.

Si us plau que la hipocresia passi de moda!

La hipocresia ha esdevingut la forma de fer política habitual de l’esquerra espanyola majoritària i de la seva franquícia a Catalunya. Em dol dir-ho però la gota que fa vessar el got és la darrera presa de pèl de la reforma de la Constitució, amb la torna aquests darrers dies de les modificacions per decret de la vigència dels contractes temporals.
Dic que em dol perquè sento i llegeixo homes i dones d’aquest partit que es fan un munt de citar llibres i articles d’economistes o pensadors d’esquerres que rebutgen aquestes vies dretanes i alhora no els hi tremola el pols ni es despentinen per seguir com a xais les directrius que estan desmuntant la credibilitat de l’esquerra com a alternativa de govern.

Sempre he intentat respectar a l’adversari i encara més a aquells que estan propers i properes a les meves idees, però veure com s’imposa la frivolitat i el pensament dèbil em fa mal i he de combatre una indignació que em portaria a deixar de respectar als que no respecten una mínima coherència entre el que diuen amb com viuen i el que fan.

Entenc que molta gent que no viu la política ens acabi confonent i pensant que tots som d’aquesta mena perquè malgrat ho volem desmentir amb fets, en conviure en el mateix món de la política amb aquesta mena de gent, és tan fàcil confondre’ns!

Continuaré creient que cal pensar i viure de forma conseqüent i espero que en el futur per la via dels fets sigui més fàcil destriar el gra de la palla. Si us plau que la hipocresia passi de moda!

Moció per l'Aeroport de Girona (PSC)

dijous, 25 d’agost del 2011

Ser bona persona és ser intel·ligent

Vivim temps de pors i silencis, la por d'equivocar-nos, el temor a que ens etiquetin de poc realistes. Sembla que defensar una societat, una ciutat on la pobresa no ens deixi indiferents, és de romàntics o encara pitjor: que acabem pensant que els pobres ho són perquè s’ho mereixen.

En defensar l’acció social en temps de crisi, per invertir quan menys tenim en els que menys tenen, m’he sentit etiquetat de “bonhomia”, concepte que s’afegeix al de “bonisme” en el que un concepte positiu -bo- esdevé tot el contrari i s’assimila a ximple.

Sense aquest context no entendríem que tanta gent, bona gent, se’n desentengui dels altres.

Jo els hi retorno l’adjectiu qualificatiu i el torno substantiu. Ser Bo, bona persona, és ser intel·ligent, perquè amb el que està plovent no ens en sortirem sols. No ens en sortirem amb desconfiança i deixant fer als que més recursos econòmics i menys de morals tenen. Cal que la bona gent els hi plantem cara.

No podem deixar que desmuntin el que tant ens ha costat de fer: la salut, l’escola, les polítiques socials i mediambientals. Mai ho reconeixeran, per a ells són efectes col·laterals no volguts, però com en la teoria dels vasos comunicants: t’han de treure per tal que ells puguin tenir més. En aquest cas treure a molts per a uns pocs. Sense deixar-nos temps a pensar, bombardejant-nos amb missatges conformistes i desmoralitzadors.

Us comentava fa poc el cas del centre de dia per a gent gran i els pisos assistits que ara el nou govern municipal no vol fer. Si no parem la política de deixar de fer vindran després retallades a la tele-assitència, a la “Sopa”...

En cap programa electoral, en les darreres municipals, es deia això. No ho hem de permetre.

Moció per la participació de les entitats en els plens

Finalment s'ha aprovat una demanda històrica de les entitas a Girona. En una altra ocasió vaig parlar dels nostres esforços frustrats en el moment que les entitats van presentar la seva moció. En aquesta ocasió he de dir que celebro l'aprovació de la moció i també que vetllarem per tal que la modificació del ROM no es retrassi de manera innecessària.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Ni un pas enrera. Volem el Centre de dia de Sta. Eugènia i els pisos per a Gent Gran al Barri vell.

Foto Marc Martí


Avui el Diari de Girona se’n fa notícia d’unes declaracions de l’actual regidor de serveis socials Eduard Berloso a la cadena SER.

Resumint ve a dir que paralitza l’obertura del Centre de Dia per a Gent Gran de Sta. Eugènia i no començaran les obres ja pressupostades dels pisos assistits per a gent gran que s’havien de fer a l’antic conservatori de les Voltes d’en Roses. L’argument és que no hi ha demanda.

He volgut contrastar aquestes declaracions entrevistant-me aquest mati amb el regidor, la visita ha estat curta doncs no m’ha donat cap informació contrastada, cap informe solvent. Més enllà de judicis de valor sobre els costos i llistes d’espera poc informades.

Què hi ha darrera d’una pas enrera d’aquesta magnitud en uns serveis per a la gent gran de la ciutat que l’actual alcalde va considerar modèlics? Tot em fa pensar que és un posar-se la tireta abans de la ferida, que el finançament del contracte programa amb la Generalitat i els acords amb la diputació poden baixar i aleshores s’ha de vendre que no es pot mantenir determinades apostes no perquè no s’ha sabut aconseguir els diners necessaris sinó perquè no fa falta.

No es pot admetre un pas enrera en les polítiques socials de la ciutat, encara menys amb aquestes formes, amb aquesta improvisació i desconeixement. Per a mostra un botó: es diu que es crearà un centre jove en lloc del centre de dia i es traslladarà el centre obert situat a la plaça del “Barco” de Sta. Eugènia, centre on hi ha nens de 6 a 12 anys!

Desmuntar les coses que funcionen es fàcil, el difícil es mantenir-les i millorar-les.

dimarts, 23 d’agost del 2011

El PIRMI, Girona i el fons de contingència

L’ajuntament de Girona ha fet bé d’habilitar una línia d’ajuts per assegurar que la gent que no ha cobrat el PIRMI sia per la maldestra modificació de la forma de pagament o pel retard injustificat d’aquells que esperen des del mes d’abril hi puguin accedir.

Això és possible perquè el govern anterior vàrem situar en el pressupost una partida que des del 2009 figura amb el nom de “contingència”. L’experiència ens va portar a arbitrar un quantitat important que permetia en els temes socials sobrevinguts per la crisis fer-hi front.

L’augment dels ajuts d’urgència el 2009 i 2010, les accions socials del Pla de barris que la Generalitat va deixar de finançar a l’espera del contracte posterior al Pla. I ara els retards del PIRMI.

Em manca però el reconeixement del nou govern a aquesta bona previsió, sense la qual no hi hauria ajuts al no estar pressupostats, com passa en altres ajuntaments.

Em manca també un rebuig clar a les insinuacions del govern de la Generalitat de que tot aquest desgavell es feia per lluitar contra el frau. Quants del miler de PIRMIs de Girona són fraudulents? Perquè si no n’hi ha el govern de la Generalitat menteix.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Moció de la CUP pel Trueta del passat 26 de juliol

Celebro que l'alcalde va recollir la nostra proposta de crear una comissió de seguiment amb els grups municipals, la Generalitat i el comitè d'empresa per tal que l'ajuntament faci un pas endavant pel futur del Trueta.
Vàrem donar suport a la moció.


dimarts, 16 d’agost del 2011

Reflexions a la llum dels incendis de Londres





A tots ens indigna veure com quatre trinxeraires peguen i roben a un adolescent de 13 anys o un grapat de delinqüents cremen la botiga d’una persona que li ha dedicat els esforços de tota una vida. Les imatges d’aquests dies a les més importants ciutats angleses ens han colpit amb imatges d’aquesta mena.


Però tot això és el resultat de la manca de valors, de no saber què és “el bé i el mal” com diu el primer ministre conservador anglès? El remei és més policia, menys respecte als drets humans i posar a la presó a tots els adolescents incívics?


Darrera d'aquesta mena d’explicacions hi ha tota una actitud classista i elitista que no és patrimoni solament de la classe dirigent britànica, però aquesta n’és un exemple al haver estat amb Margaret Tatcher la precursora d’un model de fer política.


És com un tornar enrera, però amb un maquillatge de modernitat. El darrer “best seller” de Ken Follett ens narra tot el contrari: com apareix a començament de segle XX una nova forma de fer política a redós dels sindicats britànics que trenca la vella èlit conservadora que vivia de les diferències enormes de classe i de la manipulació del sistema electoral.


El que es fa als anys setanta i als vuitanta a la Gran Bretanya és destruir aquests canvis, trencar la solidaritat obrera, afeblir els sindicats, és a dir els “valors morals del bé el mal” arrelats en les sectors més pobres però dignes com a resultat del seu treball i la cohesió social.


La manca de feina digna, d’oportunitats és avui el mal de molts, però també un avantatge per als que amassen grans fortunes sense escrúpols. Per aquests no hi ha mà dura, ni un mot de Cameron. És lògic: són els seus, es coneixen del mateix club, han anat a les mateixes escoles privades, a les millors universitats, viuen als mateixos barris luxosos.


Realment algú pot creure que els que han provocat la malaltia la guariran? El més segur és que amb les seves polítiques l'agreugin.

dilluns, 15 d’agost del 2011

Salt al cor

Lamentable el que està passant a Salt. Té més d’estracanada que de conflicte polític, on predomina més l’interès personal que el representar als ciutadans. Transfuguisme d’uns individus que es presenten per una plataforma xenòfoba i que ara des de l’interès particular (l'anomenat grup mixt?) donaran suport a “Conveniència”. Mala política, que algú del partit del govern hauria de dir quelcom.

Però aquests fets cauen en terreny abonat per una situació social que és herència d’un no-model de desenvolupament metropolità que per conveniències d’uns i per mancances d’altres va convertir Salt en la zona urbana d’habitatges barats que el mercat destinava als nouvinguts. La cobdícia de persones humils que podien revendre el seu piset per molt més del que els hi havia costat i uns bancs que en plena bombolla donaven crèdits com xurros guetitzaren blocs i carrers.

Quan la primera onada de migració de la segona meitat dels 90, fou substituïda per una altra de més forta els primers anys dels segle XXI agafà amb el pas canviat al govern socialista de l’època i es produí la substitució per CiU, o UiC. Aquests parlaven molt però no tocaren mai les arrels dels problemes, el mercat immobiliari i la desvertebració social, i posaren petroli al foc. Desmantellaren els serveis socials de proximitat i els traslladaren al Consell Comarcal, i el resultat foren unes polítiques socials inconnexes i sense suport polític, malgrat l’enorme esforç dels professionals i de moltes entitats.

He viscut des de Girona les polítiques d’aquest darrers vuit anys a la ciutat veïna de Salt. Ni he estat ni en seré d’indiferent. Primer govern de CiU, després del PSC i ara una nova coalició de CiU + dos exPxC. Si no reaccionem d’ací quatre anys tot estarà pitjor.

Vaig intentar contribuir sense èxit a que es fes a Salt una àmplia coalició progressista que assentés les bases d’un canvi estratègic, a redós del moviment “Som un sol poble”, però les velles dinàmiques, partidisme i/o desconfiança, ho varen impedir i les esquerres avui són més dèbils que abans de les eleccions.

Cal treballar en perspectiva metropolitana i preparar amb complicitats avui el canvi que hem de construir el 2015, a Salt i a Girona.

diumenge, 14 d’agost del 2011

Agost i el PIRMI: involució per raons econòmiques

Aquest dies hem vist com s’ha implementat un nou model de cobrament de la RMI que ha portat a la confusió dels serveis socials municipals i al desconcert dels beneficiaris d’aquest programa.

Però els canvis amagats darrera l’òmnibus legislatiu són mes profunds. Aquestes modificacions són derogacions de les modificacions introduïdes pel Decret Llei 1/2010, de 12 de gener, de modificació de la Llei de la renda mínima d’inserció i, en altres casos, són modificacions de la mateixa Llei.

Els principals canvis que introdueix aquesta llei, tenen a veure amb:

     - Requisits de residència a Catalunya per tenir dret a la RMI
     - Requisits econòmics per tenir dret a la RMI
     - Permanència a Catalunya mentre es percep la prestació
     - Temps de resolució dels expedients per part del Departament de Benestar Social i Família
     - Modificacions en l’import i en el pagament de la prestació
     - Establiment de durada màxima de la prestació
     - Limitacions pressupostàries


Em referiré per espai solament a dos, de les que s’ha parlat poc.

La modificació de l’article 11.2, amplia el temps que es concedeix el Departament de BSF per resoldre els expedients de sol·licitud de RMI, que passa de dos mesos (el termini actual) fins a 4 mesos, transcorreguts els quals, si el sol·licitant no ha rebut cap comunicació, s’ha de considerat desestimat l’expedient.

Aquesta modificació retarda considerablement la resolució dels expedients, de tal manera que pot suposar un augment de la despesa de l’ajuntament en ajuts d’urgència i rescabalament mentre el sol·licitant no comença a rebre la prestació. En els darrers mesos, s’ha notat un retard en el temps de resolució dels expedients, degut a l’elevat nombre de sol·licituds que es tramiten, però en cap cas ha arribat als 4 mesos.

També es modifica l’apartat 3 de l’article 23. Estableix, amb la modificació d’aquest article, el canvi més substancial a la Llei actual de RMI, de tal manera que fixa un període màxim de permanència en el programa de 60 mesos (5 anys). Es permetrà continuar els que tinguin 60 anys o més. Podran continuar cobrant la prestació fins als 65 anys.
Però es genera incertesa en els casos de persones majors de 50 anys, amb els quals, la inserció laboral és difícil per la seva edat i en un context de crisi econòmica com l’actual. Hauran d’estar un mínim d’un any fora del programa, un cop passats 5 anys com a beneficiaris de RMI, per poder continuar cobrant la prestació? La valoració que el beneficiari es troba en una situació de pobresa severa la realitzaran els professionals del SBAS, o directament l’equip tècnic de l’RMI si és un cas laboral, o d’objectius assolits? Cal recordar que, segons informacions des de l’Equip Interdepartamental de PIRMI, els SBAS únicament realitzaríem el seguiment dels casos considerats socials, no dels laborals i que s’introduïa la possibilitat de tancar el pla de treball, que no la prestació, en aquells casos que no fos factible la inserció laboral.

En qui recau la decisió de prorrogar la prestació més enllà dels 60 mesos? Pel redactat sembla que sigui únicament en la Comissió Interdepartamental del PIRMI i no diu que l’informe d’avaluació per demostrar pobresa severa i continuar en el programa l’hagin de realitzar els SBAS.

Totes les modificacions introduïdes semblen tenir el mateix objectiu: reduir el nombre de sol·licitants i beneficiaris i produir estalvi econòmic. La RMI deixa de ser una prestació garantida i queda sotmesa a pressupost, amb la qual cosa, la lluita contra la pobresa i a favor de la inserció social es veuran compromeses de manera important.

Per altra banda, no només no introdueix cap millora de cara a la intervenció social amb les persones que es troben en situació de pobresa, sinó que elimina alguna de les millores que s’havien establert fins al moment.

dijous, 11 d’agost del 2011

No sempre el que és racional és real



L'Estat autonòmic està derivant cap a una situació límit que fa difícil pensar en una solució a mig termini que no passi per la ruptura. Aquest model té un problema estructural del que emanen totes les dificultats: l'Estat de les autonomies està molt descentralitzat en la despesa i molt poc en la decisió política.

Aquest era l'objectiu dels que pensarem el “cafè per a tots” en els primers anys de la transició democràtica. No volien un estat federal, volien un sistema que afavorís el Govern central i apaivagués les identitats de Catalunya i el País Basc. Aquesta limitació ha portat amb el temps a la insatisfacció permanent i al mal govern. La crisi ha fet més evident la realitat de les autonomies: al tenir poc marge pressupostari per dissenyar polítiques pròpies, l'endeutament és inevitable.

La crisi ha posat al límit les costures econòmiques d'aquest Estat, de manera que, 30 anys després, els problemes que van provocar el naixement d'aquest model l'encaix de Catalunya i el País Basc- continuen sense resoldre's, amb la diferència que en aquests països ha crescut la voluntat d'emancipació. L'Estat de les autonomies va camí d'entrar en una nova fase, amb quasi tot el poder central i autonòmic en les mateixes mans.

La capacitat de contrapès al poder central des de la perifèria quedarà en no res, i descartades les opcions federal i confederal, només queden dues opcions: la restauració centralista o l'època de les independències. Com a vell federalista, a aquestes alçades, després de veure com els clixés, desacords i acusacions mútues de deslleialtat es repeteixen eternament, sense cap senyal de coneixement, hom acaba pensant que és l'única solució racional.

Però no sempre el que és racional és real.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Girona ciutat per la diversitat sexual

Vídeo del ple del passat 26 de juliol amb la intervenció de la Núria Terés durant la presentació de la moció de Girona com a ciutat per la diversitat sexual presentada per la CUP.
Vàrem votar a favor i no podia ser d'una altra manera. La moció tal com la presentava la CUP es va rebutjar amb els vots en contra de CiU i el PP i l'abstenció del PSC.


diumenge, 7 d’agost del 2011

PxG

El Pacte x Girona és una bona idea per als anys 90. En el segle XXI un pla estratègic d'aquestes característiques ha de ser metropolità. La nostra opinió és que el PxG ha tingut molt mal començament, i n'és responsable últim l'alcalde.

divendres, 5 d’agost del 2011

Menys Renda MÍnima d'Inserció = Més Fractura Social

La pobresa no es combat fent als pobres més pobres!

Hem rebut la notícia pels mitjans de comunicació que el Govern de la Generalitat ha introduït canvis substancials a la Renda Mínima d’Inserció (RMI) tant en el seu contingut com a la forma d’aplicació actual. Abans de les eleccions municipals ja em van arribar com a responsable de les polítiques socials a la ciutat notícies de denegacions de PIRMI, fet que fins aleshores no s’havia produït. Vaig demanar un informe als responsables de l’atenció primària de la ciutat de les conseqüències que tindrien aquests canvis i el resultat fou demolidor.


Em preocupa que es focalitzi en els 33000 perceptors de PIMI la sospita de frau per a justificar el que són retalls pressupostaris, que es posi en dubte la feina dels serveis socials municipals que són els que tramiten aquest servei. No es pot entrar en un tema com aquest amb tant poca sensibilitat pels usuaris i per aquells que en primera línia atenent la pobresa a casa nostra.


El que s’està retallant és un programa destinat a les persones més desfavorides de la nostra societat. Sense que el nostre petit estat del benestar doni altres alternatives.


I aquestes mesures es prenen el mes d’agost contra aquells que no tenen veu, que si no reben a finals de cada mes els diners per a poder pagar les seves factures més urgents no es queixaran i si es queixen aquestes les rebran els treballadors socials municipals.


Però el més inacceptable són els procediments cada cop més restrictius que faran que els nous beneficiaris hauran de passar 6 mesos sense cap ingrés abans no puguin optar a la RMI.


El que cal no són retallades fetes depressa i sense analitzar les conseqüències, posin-se a treballar en un pacte contra la pobresa, reuneixin tots els agents que hi treballen per aplicar polítiques consensuades que no fracturin més la nostra societat.


Davant d’aquestes mesures, jo dic no! Diguem no! En continuarem parlant.

dimecres, 3 d’agost del 2011

Una cosa és prometre i l’altra fer. El perill de confondre la política amb els titulars de diari.



De les poques coses que es recordaran d’aquest nou govern de la ciutat en els seus primers mesos és la noticia reiterada pels seu alcalde de que estalviarien en despesa corrent. Especialment en els sous i els càrrecs polítics i de confiança. Això el permetia sortir davant l’opinió pública com un renovador i alhora fer veure que l’anterior govern malbaratava recursos en despeses innecessàries.

La noticia, no contrastada per la premsa que la dona per bona, deia que estalviarien primer 600.000 euros i després ho situava en la no despreciable xifra de 700.000. Però la realitat de fer créixer els càrrecs de confiança, els del govern i els pactats amb PP i PSC ens deixaven en un dubte.

No hem volgut dir res fins a confirmar la nostra sospita, i el certificat que va demanar el PSC demostra que la noticia com a mínim era equivocada, o més aviat mentida.

Aquest estalvi és fals. El cost de l'anterior consistori i l'actual és pràcticament el mateix. Concretament, el cost dels 25 regidors i 2 càrrecs eventuals del consistori 2007/2011 pels 4 anys, va ser de 3.516.795 i el cost previst pel consistori actual amb els 25 regidors i els 4 càrrecs eventuals pels 4 anys, és de 3.385.545.

El més greu és que s'ha doblat el cost en càrrecs de confiança passant dels 547.600 del 2007/2011 als 1.076.430 previst pel 2011/2015 A més la renuncia per llei a un del dos sous de l’Alcalde no li treu que percebrà de l'Ajuntament de Girona 28.538 euros anuals.

L’ús i l’abús de la noticia, afavorida quan no és contrastada, te un límit: la veritat.