dilluns, 30 d’abril de 2012

Visca el 1er. de Maig! Sindicalisme català (172 anys d’Història)




Aquest primer de maig els treballadors i treballadores sortirem al carrer perquè aquest 2012 està significant el pitjor retrocés en drets de tot el període encetat en la recuperació de la democràcia el 1977.

Però som el que som com a resultat de les lluites de moltes generacions de catalans per aconseguir drets, lluitant contra tota mena de dificultats, sempre n'hi han, per fer una Catalunya i un món millor.

He situat algunes dates històriques que ens han d’ajudar a saber d’on venim per encoratjar-nos a lluita, amb fonaments, per saber cap a on hem d’anar.

1840 Creació de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors.
1842 El general Espartero, arran de les revoltes populars, dissol les societats obreres, que no surten de la clandestinitat fins al 1854, quan els progressistes tornen al poder.
1854 Esclat de vagues, crema de fàbriques i destrucció de selfactines en diferents ciutats catalanes, a causa de l’atur i l’increment del cost de la vida.
1856 Cop d’estat del general O’Donnell, amb el suport de la burgesia catalana, que produeix aixecaments i revoltes populars a Barcelona i rodalies, que són aixafades per l’exèrcit amb més de 500 morts i una repressió duríssima.
1861 Creació de l’Ateneu Català de la Classe Obrera.
1868 Revolució de setembre, que proclama la llibertat d’associació, de reunió i d’expressió.
1868 Congrés Obrer Català, que dóna suport al republicanisme federal.
1869 Creació de Les Tres Classes de Vapor, amb 8.500 afiliats i afiliades.
1873 Proclamació de la I República, que arriba a presidir el català republicà federal Pi i Margall.
1873 Manifestació de més de 10.000 obrers a la plaça de Catalunya de Barcelona per demanar la jornada de 10 hores.
1874 Un cop d’estat amb el suport de la burgesia catalana dissol la República i restaura la Monarquia borbònica, que comporta de nou la clandestinitat per a les organitzacions obreres.
1887 Promulgació de la Llei d’Associacions, que permet la creació de sindicats.
1888 Es constitueix la UGT a Barcelona.
1890 Se celebra per primer cop la diada reivindicativa del 1r de Maig.
1900 Promulgació de les primeres lleis laborals sobre accidents laborals i sobre la feina de les dones i els nens. Però la pressió de la burgesia catalana impedeix que entrin en vigor fins al 1907.
1902 Vaga general a Barcelona per demanar la jornada de 8
hores.
1907 Constitució de Solidaritat Obrera.
1909 Setmana Tràgica. Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia.
1910 Es funda la Confederació Regional del Treball, com a evolució de Solidaritat Obrera, que el 1911 es converteix en la CNT.
1913 Entre 13.000 i 22.000 dones treballadores impulsen la vaga general tèxtil a Barcelona.
1917 Vaga general revolucionària a tot l’Estat. El Govern treu les tropes al carrer i es desencadena una forta repressió.
1918 Congrés de Sants de la CNT.
1919 Vaga de La Canadenca. Obtenció de la jornada de 8 hores. Aparició del pistolerisme sindical i patronal.
1920 Assassinat de Francesc Layret.
1923 Assassinat de Salvador Seguí.
1923 Dictadura de Primo de Rivera, inici d’una duríssima repressió contra el moviment obrer català.
1931 Proclamació de la II República i restabliment del Govern de la Generalitat sota la presidència de Francesc Macià.
1936 Victòria electoral del Front d’Esquerres a Catalunya i del Front Popular a l’Estat espanyol.
1936 Alçament d’una part de l’exèrcit amb el suport dels sectors socials privilegiats i reaccionaris de Catalunya i de l’Estat espanyol contra el Govern legítim de la República.
1939 El bàndol feixista, encapçalat pel general Franco, guanya la Guerra Civil, instaura una altra dictadura i inicia una terrible repressió que manté el moviment obrer destrossat per molts anys. El règim implanta la CNS (Central Nacional Sindicalista), un sindicat vertical d’enquadrament obligatori per a tots els treballadors i empresaris sota la direcció de la Falange.
1957 Eleccions sindicals a les empreses on, malgrat el control estricte del règim, el moviment obrer clandestí aconsegueix introduir ja alguns representants.
1958 Llei de convenis col·lectius.
1964 Creació de les Comissions Obreres de Catalunya.
1966 Fundació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Deixo per a més endavant els aconteixements de la transició fins als nostres dies.
Visca el 1er de Maig!

dissabte, 28 d’abril de 2012

Girona rècord en atur i l’Ajuntament mira cap a un altre cantó: 108.000 euros en una sala de premsa!

Font: el Punt Avui.

Les dades difoses ahir per l'enquesta de població activa (EPA), ens apunten que a les comarques gironines arribem 103.200 aturats i representa la taxa d'atur més elevada de Catalunya en aquest primer trimestre de l'any, amb un 26,35%. Durant aquest primer trimestre, hi ha hagut un increment del 15,44% del nombre d'aturats a les comarques gironines, amb 13.800 persones més que han anat a l'atur els tres primers mesos del 2012. L'informe del quart trimestre del 2011 va situar el nombre d'aturats en 89.400 persones.

El mateix dia que ens assabentem surt a la premsa que l'equip de govern de Girona es gastarà uns 108.000 euros per reformar unes dependències municipals del consistori amb l'objectiu d'adaptar-les com a nova sala de premsa i traslladar-hi les oficines del Teatre Municipal.

Tot i que aquesta inversió figurava en el pressupost 2012 i es negaren a treure-la quan els hi vam demanar, la sorpresa és majúscula quan observem  que el preu licitat és de 108.000 euros, es a dir més del doble dels 50.000 euros que recollia la documentació dels pressupostos.

En quin mon viuen! En quina bombolla s’han refugiat que no veuen els nombrosos problemes que tenen els ciutadans i ciutadanes per a arribar a final de més i, no pas pocs, cada dia més es troben exclosos o en risc d’exclusió social.
Governar es administrar bé, es prioritzar les inversions avui en ocupació i serveis a les persones. Deixin estar aquesta sala per a més endavant, si es que en el futur ens manca!

divendres, 27 d’abril de 2012

Un comiat que m’ha portat a fer una reflexió sobre els serveis socials de la ciutat

Dijous a les dues tenia una cita al Centre Cívic Ter. La fins ara responsable del servei adreçat a la Gent Gran i a la Dependència feia una petita celebració per a comunicar-nos que es jubila parcialment i comença una nova etapa de la seva vida.

Un comiat que ha reunit a una bona part dels que estan treballant a primera línia en els serveis socials de la nostra ciutat, no me n'he estat de dirigir-los unes paraules d’afecte i m’he adreçat especialment a la Dolors fent-li sentit tota la meva admiració per tots els anys esmerçats al servei dels més febles de la nostra ciutat i a la seva especial facilitat per a treballar en equip.

Poc després d’entrar al govern de la ciutat el 2003 vam treballar en un diagnòstic sobre la gent gran i les seves necessitats, vam veure la necessitat de crear un servei específic que, en col·laboració amb els equips d’atenció primària, treballés en aquest àmbit. Després l’aprovació de la llei de la Dependència es demostrà que l’havíem encertat, fet que ens va permetre amb una eficàcia contrastada per la Generalitat, atendre sense llistes d’espera l’enorme quantitat d’usuaris que vam haver d'assumir.

Les polítiques socials de Girona foren un exemple a seguir i d’entre elles, l’atenció a la gent gran una de les joies de la corona. Avui una persona clau, la Dolors reduirà la seva implicació en el projecte. Fa unes setmanes vaig rebre una noticia molt diferent i desagradable, la Maite, una treballadora excel·lent que des del primer moment del projecte va estar amb nosaltres, va ser acomiadada pels actuals responsables de l’Ajuntament. Manca de sensibilitat, poca traça amb la gestió de recursos humans... Avui la Dolors l’ha recordat i he valorat el que costa fer un bon equip i la facilitat que dóna la ignorància per a desbaratar-ho. Aquest equip hauria de ser avui més ben tractat. També altres serveis que resisteixen i que necessiten aire i aigua.

Ha passat gairebé un any des que no tinc responsabilitats en aquest tema i he volgut marcar distància per deixar fer. Ara em veig en l’obligació en el futur de ser més insistent, i ho seré, quan després d’un any veig que sobretot s’ha deixat de fer coses i en canvi poques coses s’han fet... Tenir els millors serveis, i els de Girona ho són, no és suficient, calen recursos i una bona direcció, tant per a dirigir com per saber cap on t’has de dirigir.
Font: Girona.cat

dijous, 26 d’abril de 2012

L'educació pública, vençuda i desarmada?


Des de fa anys ha estat constant el degoteig d'informacions tendencioses per a convèncer a la ciutadania que la nostra educació pública és dolenta. Darrera aquesta campanya constant hi ha interessos econòmics, ideològics i de classe. Es substitueix la informació contrastada i objectiva per simple ideologia i es fa de les anècdotes, categoria.

Tot amagant l’evidència estadística que donen tots els informes, el nostre sistema educatiu torna en qualitat i rendiment més del que rep en inversió. Avui per avui estem en la mitjana de l’OCDE en rendiment, però un punt per sota en inversió i aquesta darrera continua baixant...

Plou sobre mullat i s'han anat desprestigiant els mestres i posant en qüestió la seva autoritat, tot destil·lant sobre la opinió pública tots els tòpics i esperpents que tant agraden a la dreta quan parla de l’esfera pública. Al posar en dubte el seu compromís i la seva feina, es cerca el desànim del professorat i fer-lo sentit incomprès i aïllat de la societat a la que fa el servei d'educar als seus nens i joves. Es vol separar el professorat de la resta dels treballadors etiquetant-los com a privilegiats per tenir una feina segura quan una bona part del professorat té contractes precaris.

Aconseguit l'objectiu de desanimar al professorat i desprestigiar el servei públic d'educació, ara ens volen donar el cop definitiu i aconseguir el que explícitament no s'han atrevit, fins ara, a verbalitzar: convertir l'ensenyament públic en subsidiari del privat i impedir l'accés a la Universitat dels sectors socials que han sigut peça clau per a democratitzar l'educació i la societat.

Tres mil milions menys per massificar, desinvertir, recentralitzar i precaritzar l’educació pública. L’objectiu és una xarxa pública barata i assistencial de la qual puguin sortir aquells que puguin pagar i optar per una xarxa d’educació privada generosament subvencionada i fora de qualsevol control públic pel que fa a l’accés o la gestió.

Ho permetrem?

dimarts, 24 d’abril de 2012

El Tren convencional per Girona. Una reunió necessària. El got mig ple o mig buit?

Font: el Punt Avui.

El got mig ple o mig buit? Sortia de la reunió d’ahir entre Ajuntament i els parlamentaris a les Corts fent-me aquesta pregunta.

Seria mig ple quan valoro la importància i bona disposició dels parlamentaris presents i del fet que compartíem la necessitat d’una acció que confluís en una esmena als pressupostos 2012 per a una partida per al tren convencional i el seu soterrament.

Però quan començaren els retrets entre els socialistes i la regidora-diputada popular el desànim de veure’l mig buit m’assaltà.

Gairebé ningú en política li agrada assumir responsabilitats, malauradament, i també massa sovint els colors del cristall en la que es miren les coses canvia en funció d’estar o no governant. Quan ha sortit de nou la pregunta d'on ès el projecte executiu del convencional, la tensió ha pujat al màxim.

Potser no se n'adonen que tots, tots, especialment els gironins, sortirem perdent si els compromisos de fer el tren no es compleixen? El desgast de l’adversari és un tema menor que al ciutadà de Girona, al que ens devem, no l’importa gens.

Espero, desitjo, que s’aconsegueixi aquesta partida i trobem el projecte o sapiguem quan falta per a completar-lo i el que costa. Sense projecte no es pot licitar cap obra malgrat trobem els diners, que no serà fàcil.

Estem a les portes de l’audiència pública, que cadascú assumeixi les seves responsabilitats!

dilluns, 23 d’abril de 2012

Que Sant Jordi cavalqui de nou!

No hi ha pitjor drac que el que s'encarna com a resultat dels malsons dels humans. La crisi és el nostre drac, resultat de la cobdícia d’aquells que creuen que tot enriquiment, no importa el cost, està permès. Segrestaren a la societat i atresoraren les riqueses com diu la llegenda que feien els dracs. La llegenda però acaba bé i ens reconforta saber i així ho celebrem que Sant Jordi acabà amb ell i restituí la justícia.


Ens cal un nou Sant Jordi, un príncep modern. Sóc del parer, com deia Gramsci, que el príncep modern ha de ser el poble. Solament el poble, rearmat amb la consciència de que tot el poder emana d’ell, pot redreçar el temps perdut i aplegar la força suficient per a controlar el seu destí i capgirar el malson.

Les roses i els llibres, són una bona metàfora, la diada d’avui es contraposa al diner i a la cobdícia. Omplirem de nou els carrers, però no serà solament una festa, també ens farem sentir defensant l’educació pública, la ILP per la dació de les hipoteques injustes, el dret a la salut i a uns serveis sanitaris dignes....

Us espero, us esperem a la parada d'ICV-EUiA, tindrem rosers i comentarem com armar el príncep modern per a que es desfaci, ens desfem del drac.

dissabte, 21 d’abril de 2012

Continuarà essent solvent l’Ajuntament de Girona quan acabem aquest 2012?



L’Ajuntament de Girona no pot fer allò que ha de fer sense les transferències econòmiques de les altres institucions. Les lleis d’aquest país són d’aquesta mena, i deixen a les administracions locals mancades d’autonomia financera i dependents de l’estat (govern central i autonòmic).

En aquesta qüestió també el franquisme ens va fer molt de mal, com a sistema centralista i autoritari deixava poc marge als ajuntaments i la dependència financera dels impostos a la construcció te aquests orígens, els anys 60 del “desarrollisme”, posteriorment aquesta deformació s’ha mantingut fins arribar a aquesta gran depressió en la qual vivim des del 2008.

L’Ajuntament de Girona del 2011 tot i la crisi es trobava sanejat, amb un deute força menor que el promig dels ajuntaments catalans i a anys llum dels que es troben ara en fallida tècnica. El dinamisme econòmic de la nostra ciutat, l’acompliment dels ciutadans amb les seves obligacions impositives i la prudència amb la gestió dels recursos fonamentaren aquest resultat de solvència municipal.

Ara bé, ja als darrers anys de l’anterior mandat notàrem una certa gasivitat amb l’acompliment dels compromisos d’inversions i en l’execució puntual de les transferències. Des de l’arribada al govern de CiU aquest fet ha esdevingut escandalós.

Tenim empantanegades dues grans inversions del govern de Catalunya a la ciutat: el Trueta i el complex de tractament de residus. I a nivell d’estat a més del retardaments del TAV, ens queda la incertesa del soterrament del convencional, avui per avui, el més calent a l’aigüera.

Si aquest govern no és més exigent amb els compromisos incomplerts i amb el deute pendent de més de 18.000.000 d’euros, acabarem el 2012 amb una situació econòmica a l’ajuntament difícilment suportable. En poc més d’un any el govern del “Canvi” haurà contribuït a fer canviar a pitjor la hisenda municipal.

divendres, 20 d’abril de 2012

No Country for Old Men

Començo manllevant el títol d’una pel·lícula dirigida pels germans Coen per a exemplificar el maltracte que pateix la gent gran a Espanya i espacialment a Catalunya. Tinc la sort de gaudir de la meva mare de 90 anys, el meu pare va morir ja fa més d’una dècada, visqueren joves la guerra civil i es feren adults en el franquisme, en aquests anys de democràcia guanyaren un xic de tranquil·litat i amb pensions modestes varen resistir, després de treballar tota la vida.

Ara ells, la gent gran, amb els joves i els treballadors, privats i públics, han de pagar això que diuen que és el resultat d’“haver viscut per sobre de les seves possibilitats”. I qui ho diu? Els causants de la crisi i els seus còmplices en la política.

M’indigna la fatxenderia i prepotència del portaveu del govern, Francesc Homs, que gesticulant a la manera d’Artur Mas, com una fotocopia deslluïda, afirma “Mantindrem l'euro per recepta”, a més del repagament farmacèutic anunciat per la ministra de Sanitat el dijous.

Quina valentia, que ferms són davant dels avis, on i quan la trobem tant gran fermesa quan els “mercats” ens ridiculitzen o quan el govern de Madrid ens ignora?

Homs ha volgut tancar així el debat, sobre si calia pagar més encara des de Catalunya i sobre aquesta qüestió ha insistit en “el tiquet moderador”, que entrarà en funcionament el pròxim 1 de juny, “era, segons aquest estadista??, precisament això una manera de moderar l'abús que hi ha en el consum de productes farmacèutics”.

Ja l'ha dita, com són els pobres, els avis, insaciables i tramposos! Sort en tenim del “govern dels millors” que ens vol convertir en alemanys amb pensions espanyoles, tot dient que a Alemanya el mínim és d'uns sis euros per recepta -a Catalunya serà d'un euro per recepta-, oblidant-se que la pensió mínima quadruplica la nostra!

Però no en tenen prou, Homs ha reiterat les crítiques llançades al conseller de Salut, Boi Ruiz, “el destructor de la Salut Pública” tot dient que les mesures del govern espanyol “són insuficients” i que són necessàries altres propostes per poder incrementar els ingressos, és a dir escanyar als pobres.

dijous, 19 d’abril de 2012

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ens marca un camí

Font: pahgirona.blogspot.com
La PAH a Girona en poc temps ha esdevingut un referent d’associació de nou tipus adaptada i adaptable als reptes que la crisi ha provocat en amplis sectors socials sense tradició de mobilització. L’empenta de les persones que l’estant dirigint provoquen la meva admiració.

Un fet dramàtic com és l’execució dels desnonaments hipotecaris sovint acompanyats de deutes suplementaris, resultat de l’avidesa de bancs i caixes, ha portat a moltes persones a la misèria com a resultat de la indefensió que un individu aïllat es troba davant d’aquestes corporacions.

El transcendir el fet individual de cadascun a un àmbit col·lectiu de compromís i solidaritat ha estat una de les virtuts de la plataforma. Les accions concretes i les mobilitzacions han enfortit el col·lectiu, li han donat confiança per anar més enllà i esdevenir interlocutor per a entitats bancàries i administració.

El dimecres 18 d'abril han portat les seves reivindicacions fins a Madrid. Una quinzena de membres de la plataforma han passat la nit al ras amb sacs de dormir davant la seu de Bankia, perquè com diu la Marta, la infatigable portaveu, "com que els responsables de diverses oficines de Girona ens van dir que les decisions sobre aturar desnonaments, pactar dacions o lloguers socials i condonar deutes es prenen a Madrid, doncs cap a Madrid falta gent!".

Aquesta barreja de democràcia participativa, acció directa pacífica i voluntat de negociació, marca caràcter i indica el camí que nous moviments socials en aquesta època de crisi hi poden transitar. La coordinació d'aquests moviments socials amb les esquerres amb voluntat transformadora poden també obrir camí per a una acció política diferent, més arrelada al terreny, que combini la mobilització i l'acció institucional.

dimecres, 18 d’abril de 2012

Les entitats participaran en els Plens, el mes de maig ens veurem!


Font: Ara.cat

La participació als plens per part de les entitats era una reivindicació molt sentida pels seus representant més actius. Alguns, com en Martí Carreras de Sant Narcís, són un exemple de tenacitat per a la seva consecució. Associacions de veïns com les de Fontajau amb l’incansable Joan Serra, l’anterior junta de Germans Sàbat amb el seu secretari Pere Montalban, en Lites de Güell Devesa, en Macaya de Santa Eugènia... i la incorporació d’altres associacions i entitats en els darrers temps ho han fet possible. Valoro especialment la feina que s’està fent des de la PAH i la Mesa d’Entitats per a la Participació.

És cert que hem canviat el ROM amb un govern de CiU i cal reconèixer, mal em pesi, no haver-ho pogut fer amb el govern anterior, però han estat les entitats les primeres i principals protagonistes.

Veurem si aquesta unanimitat en el Ple es manté quan s’aportin a discussió temes incòmodes com els que afecten i preocupen al nostre teixit associatiu, per als que un discurset i 13 vots en contra no serà un resposta satisfactòria.

No ha estat fàcil, recordo les discussions durant el primer mandat amb el regidor del PSC Del Pozo, quan aprovàrem els instruments de participança i es negà en rodó a introduir la participació directa de les entitats en el Ple, discrepància que, juntament amb el tema del pàrquing que es volia fer al carrer de la Creu, va sortir al ple quan discutirem sobre la democràcia representativa i la democràcia participativa. En el darrer mandat l’interlocutor més contrari fou en Joan Pluma, no cal dir res més!

El dilluns el PSC en fou un partidari entusiasta, quantes tensions ens hauríem estalviat i quant de temps perdut hauríem guanyat si... Bé la història està plena de situacions en la que ens preguntem: i si hagués passat això i no...?

Ara comença un camí, com deia en Martí en un post, el mes de Maig ens veurem!

dimarts, 17 d’abril de 2012

Apunts d’un Ple on la dreta es manifesta sense complexes

Fou un Ple llarg i dens però força aclaridor del que pensa realment el govern de la ciutat (CiU) i el seu fidel escuder (PP).

Més enllà de l’alenada d’aire fresc que representà la presentació de l’informe anual del defensor i que afermà els valors democràtics que compartim, una sèrie de temes polaritzaren un seguit de votacions 13 a 12. La “santa aliança” es manifestà rònega, classista, sense complexos.

La Nuri Terés posà el dit a la llaga situant el retrocés social i educatiu que significa l’augment del 50% de les matricules de les escoles bressol municipals, la subvenció a les privades i l’augment de taxes al programa de vacances. Les respostes del govern i el seu patge PP fou d’aquest estil – han estat congelades tres anys i s’havien d’apujar- no tenien en compte que aquests tres anys comencen el 2008, amb la crisi i que és clar que tenia i té sentit congelar-les per aquelles ciutadanes i ciutadans de Girona que tenen cada dia menys recursos.

Aquesta poca sensibilitat es manifestà també en les actituds: la prepotència en les respostes que es donaven va tensar com poques vegades el Ple. No defallirem front a la mentida i el sectarisme que s’expressava tergiversant les nostres opinions i menyspreant orgues participatius tant contrastats a la ciutat com el Consell Escolar Municipal.

Aquesta ofensiva conservadora que vol fer pagar la crisi als més febles, augmentant el 50% les matricules del curs vinent de les escoles bressol, no la pararem des de l’ajuntament estant, des dels escons municipals ho hem intentat, caldrà, i cal, la mobilització social dels afectats. Espero que els propers dies des de les associacions de pares i mares es doni la resposta que es mereixen.
Font: Aragirona.cat

dilluns, 16 d’abril de 2012

Reflexions a la llum d'un 14 d'abril. De les ambigüitats a una negociació seriosa



Dissabte celebràvem l’aniversari de la proclamació de la república catalana, en un moment històric de ruptura amb un sistema polític, la monarquia de la restauració, que feia possible nous camins. Avui la situació és diferent, però el desgast del sistema heretat en la transició política i les interpretacions restrictives de la constitució de 1978 obren la necessitat de nous horitzons. Desgast agreujat per un bipartidisme espanyol sacsejat per la corrupció i per la ineficàcia en la conducció de les sortides a la crisi i depressió econòmica que vivim des del 2008.

El futur és imprevisible però els partidaris de l'Estat propi augmenten, mentre els arguments dels detractors s'afebleixen o cauen en el ridícul. Els símptomes de la ruptura hi són. La davallada econòmica i social es presenta com a inevitable. Sigui com sigui, els catalans faríem ben fet de planificar, preveure escenaris i evitar la improvisació. És cert  que arribat l'hipotètic cas, la independència comportaria una profunda transformació econòmica que difícilment ens portaria a ser el europeus més pobres com equivocadament deia la delegada del govern del PP a Catalunya. La independència de Catalunya comportaria la posada en marxa de nous reguladors. En tot cas, és ben segur que el mapa financer, la xarxa elèctrica i la resta dels serveis bàsics sofririen profundes transformacions. Es podrien produir nacionalitzacions, amb o sense posteriors reprivatitzacions a favor de companyies pròpies o properes.

Ara bé crec que és un error pretendre fer de la raó econòmica l'argument principal per a la independència de Catalunya. No dubto que Catalunya sola se'n sortiria econòmicament, però les raons de la independència han de venir d'un altre cantó: de la voluntat dels ciutadans d'assolir la plenitud de l'autogovern. El debat de la independència és polític i passa per dues qüestions: Com construir una àmplia majoria ciutadana a favor d'un estat propi? Com treballar per anar preparant el terreny, tant a Europa com a Espanya, per al moment de plantejar la negociació seriosament? I això permeteu-me que dubti que ho pugui fer CiU hegemonitzant el poder polític a Catalunya.

No ho va fer la Lliga Regionalista al segle XX i no ho farà CiU al XXI. Els seus interessos econòmics amb Espanya pesen molt més abans i ara que la voluntat política de crear un estat propi.

divendres, 13 d’abril de 2012

Un resum de les comissions informatives d’aquesta setmana

COMISSIÓ INFORMATIVA D’ALCALDIA. El defensor ens avança la memòria 2011, la tractarem al proper Ple. Ens expliquen que desestimen totes les al.legacions fetes per les entitats a la modificació del ROM. Considerem que s'hauria d'haver atès algunes de les propostes que milloraven el redactat i que les respostes son massa formals. Sobre la proposta d’ICV-EUiA per a reunir la taula de parlamentaris a Madrid i Ajuntament per a tractar de proposar una partida als pressupostos 2012 per al soterrament del tren convencional l’Alcalde proposa parlar-ne a la junta de portaveus.

COMISSIÓ INFORMATIVA D'HISENDA. Es desestimen les al·legacions de l'AAVV Pont Major, Associació de pensionistes, La Unió, Les Mosques i la CATA, per utilitzar el local de C. Pont Major 65. Els buscaran un altre local. Es cedirà a l'Agrupament Escolta Pare Claret mentre s'arregla l'estructura de l'Aurora. Han fet conveni amb ells per a aquest tema. Hem dit que per una banda Joventut diu a l'Agrupament de fer casal a l'escola Carme Auguet dins el programa de Vacances i per l'altra, Urbanisme fa un conveni. Que potser ho facin tot junt i pactin quina podria ser la col·laboració de l'Agrupament per integrar-se en les accions comunitàries del barri. No cal demanar el Pla d'Ajust perquè amb data d'avui a l'Ajuntament li queden 3 factures per pagar amb un valor de 142€. Hem constituït el 10 d'abril la COMISSIÓ DE COMPTES. Tenim 15 dies per revisar els comptes del 2011. La comissió emetrà el dictamen la darrera setmana d'abril. S'aprovarà definitivament al Ple del juny. Ens lliuren "Procediment rendició de comptes".

COMISSIÓ INFORMATIVA DE PROMOCIÓ I OCUPACIÓ. Aprovació de la liquidació del projecte de l'accés nord Autopista, 2 milions €. Modificació PMU Pabordia. Proposen deixar-lo sobre la taula per atendre una petició que va fer el nostre grup per tal de distribuir l’habitatge de protecció oficial i que no quedi acumulada en uns blocs exclusivament. Es portarà al proper Ple. Modificació del Pla General per al Pla Especial de la Devesa. Inclusió de la nova delimitació per a fer els usos compatibles amb la Xarxa Natura 2000. Les recomanacions de la Comissió de Patrimoni: no incloure ni l'Auditori ni la Fira; limitar l'edificabilitat i concretar els usos. El Pla d'Usos aprovat en el darrer mandat, s'incorporarà dins el Pla Especial. Actuació al "Gran Via" per ordre judicial: l'enderrocaran. Repercutiran els costos (60.000€) a l'empresa propietària. Fem avinent i s’accepta que, si no paguen, s’embargarà la finca! Ens faran còpia de "l'accés nord de l'autopista". En faran una maqueta que deixaran al CC Ter. No tenen, per ara, resposta de la Comissió d'Urbanisme pel que fa al Vial de les Hortes. Arreglaran el passeig de la Devesa.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE CIUTADANIA. Conveni Ajuntament i Consell Comarcal per a l'explotació de la deixalleria comarcal de Sarrià de Ter. Ens lliuren el Conveni i unes dades. Es redueix l'horari d'obertura, es tanca els diumenges i es reserva una partida "Reserva a Centre Especial de Treball". Demanem si tot plegat fa perdre llocs de treball. S'inhibeix el responsable, no ho sap. Vaga indefinida del personal de Girona + neta. Amb el nou contracte han mantingut els dos convenis i no els han equiparat. Si s'hagués de fer costaria 220.000€ anuals. Ens lliura document de la vaga juntament amb el compromís del govern anterior d'equiparació. Però no hi ha cap punt de la vaga que demani l'equiparació salarial. Demanen altres coses. Demanem al regidor Alcalà que ens enviï les propostes que han fet als veïns sobre àrees verdes (Pedreres, Sant Narcís i Devesa). Audiència TAV: segona quinzena de maig, si tenen informe tercer raïl. Demanem que es faci amb urgència i amb col·laboració amb els veïns.

COMISSIÓ INFORMATIVA SERVEIS A LES PERSONES. El responsable de serveis socials no hi és present. S’explica el pla de concertació de places d'Escola Bressol. Manifestem el nostre rebuig. A pregunta nostra se’ns diu que s’apujaran les quotes EB un 50%: de 120 a 180€. Ho considerem inacceptable!
Font: Viquipèdia.

dijous, 12 d’abril de 2012

Per què ens desmantellen el sistema públic de salut?

Font: Aragirona.cat

Avui estem vivint una reconversió del sistema sanitari català agafant com excusa la crisi econòmica i la imposició espanyola i europea de la reducció del dèficit. De fet el que es vol és conseqüència d'un canvi ideològic encobert amb l'objectiu d'afeblir el sistema públic i promocionar el privat. És una decisió sectària, de dretes, i no pas conseqüència del dèficit.

Els resultats del model sanitari de Catalunya fins al 2010 eren altament positius. Què ha passat de diferent als darrers quinze mesos amb el president Mas? S’ha creat una hegemonia política i econòmica que a fet del pacte CiU-PP el seu instrument polític. Els dos pressupostos de la Generalitat aprovats mercès a aquest pacte han reduït un 14% el pressupost de Salut. I ara vindrà el govern Rajoy per acabar-ho de desmantellar.

El sector concertat públic busca cobrir la caiguda d'ingressos amb activitat privada sense codis ètics generalitzats, l’objectiu és promocionar les assegurances privades. I com solament creuen en el mercat “de boqueta” cal desmantellar la competència. L'objectiu és aconseguir que augmentin el nombre de ciutadans i ciutadanes que optin pels serveis sanitaris privats fins al 40-50%. Si ho aconsegueixen estarem deixant enrere un model que ha funcionat durant trenta anys, com a conseqüència d’un pacte social que ara es trenca unilateralment.

Sense una nova hegemonia d'esquerres serà difícil canviar aquest cicle. Ara bé, la mobilització popular és admirable, el paper de les plataformes en defensa de la salut públiques i el rebuig actiu dels professionals hi tenen avui molt a dir per a parar l'ofensiva i consolidar les bases d'un nou cicle.

Un nou cicle on haurem aprés, les esquerres, la importància de la democràcia directe, de la supeditació dels interessos de partit al benestar popular, on els governants donaran exemple d’austeritat renunciant a tota mena de privilegis. Diguem-ho fort i clar: o fem tot això o l’esquerra ni tornarà a governar, ni s’ho mereixeria.

La defensa de la salut, com la de l’educació públiques, són un combat profundament ideològic i solament el guanyarem si, més enllà de la defensa del que tenim, deixem clar què volem tenir i per a què.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Un pressupost injust i immoral


Font: 20minutos.
Han passat uns dies des del divendres 30 en què es va presentar el pressupost de l'estat 2012. Declaracions primer del ministre del ram, després de la vicepresidenta i, al final de tots, del mateix Rajoy. Tots ells amb el discurs de la por, de la inevitabilitat de la "seva" política, però si llegim amb calma, no el que diuen sinó la lletra del que escriuen -el pressupost- veiem que d’inevitables res, però injustos i immorals ho són.

Del que dic ho exemplifica la tisorada de 7.850 milions en despesa social: retallades del 12% en beques, 16% en serveis socials, 25% en recerca i 54% en cooperació. Partides gairebé intactes per monarquia i interior. Tisorada de 91 milions en dependència i 620 milions en educació pública; cap retallada en el finançament de la concertada. I regal de 22.500 milions als estafadors fiscals (el 90% dels 25.000 defraudats).

Un pressupost emés contra els treballadors i les classes mitges. L'atur ha crescut en 418.000 persones l'últim any; la cobertura de la prestació ha caigut del 74 al 68%. Dels 4,7 milions de persones aturades, 1.730.000 no tenen prestació. El nou pressupost preveu 602.000 persones aturades més el 2012, tot i així retalla un 5,5% les prestacions (tisorada de 1.640 milions) i retalla un 21,3% les polítiques actives d'ocupació. Més atur, menys cobertura social, menys inserció laboral. I a sobre la reforma laboral que desmantella drets i precaritza com mai l'ocupació.

I en definitiva un pressupost recentralitzador, contra l'autogovern. Hi trobem un munt d’incompliments per exemple el de l'addicional tercera de l'Estatut, 971 milions menys. També en el pagament dels deutes pendents: ni un euro del deute acumulat d'inversions en infraestructures; ni un euro del deute acumulat de la liquidació del fons de competitivitat del 2011, uns 1.450 milions.

En infraestructures demostren el seu cinisme i què és els que els preocupa. Mantenir-se en el poder. Res per al soterrament del tren convencional a Girona, res per a les rodalies, res per al l’eix mediterrani. Ara bé, sí que hi ha diners per a l’enllaç del TAV a Galícia i per l’eix atlàntic Madrid-País Basc-frontera francesa. Curiosament hi ha eleccions en aquests dos territoris properament.

Un cinisme que curiosament els mercats no perdonen, tampoc nosaltres els hauríem de perdonar.

diumenge, 8 d’abril de 2012

Cal un Pla B per a desencallar el soterrament del tren convencional a Girona


El dijous vàrem entrar una petició a l’alcaldia per a què, en el temps més breu possible, es reuneixi la taula Ajuntament - parlamentaris a les Corts per a tractar els pressupostos 2012. Caldria consensuar una esmena per obrir una partida sobre el soterrament del tren convencional a Girona.

Aquesta és una de les mesures que hem d’anar desgranant per a sortir d’un atzucac en el que podem caure indefinidament si no reaccionem a temps.

No podem actuar com si no hagués passat res o, millor dit, com si hagués passat el que calia: tenir projecte i partida per començar les obres un cop acabades les del TAV.

Com deia en el Fòrum del març passat, si no es produïa el que es deia, cal tenir un pla B. A tall d'exemple us faig avinent un seguit de propostes, revisables i sempre modificables a millor parer.

Primer, aclarir on és, si hi és, el projecte executiu del convencional, els que diuen que sí que ho demostrin i si no hi és, cal una partida perquè la divisió de projectes d’ADIF el redacti.

Segon, que els grups parlamentaris representats a Girona impulsin la redacció de les esmenes per a fer possible el punt primer i situin els diners necessaris per assegurar-ho.

Tercer, concretar l’entrevista amb la ministra, al menys la convocatòria, abans d’acabar la primera quinzena d’abril i publicar la carta del què li proposarem.

Quart, crear un fons de contingències -Ajuntament, Generalitat i Foment-, per al període que vagi de l’acabament de les obres del TAV fins al començament del soterrament del convencional, per a compensar a veïns i comerciants dels problemes i pèrdues sobrevinguts pel retardament de les obres i la provisionalitat en la que es viurà en la zona afectada.

Cinquè, caldrà assegurar una bona organització de l’Audiència Pública, per això s'ha de crear una comissió Ajuntament-veïns, que la prepari i asseguri tant la convocatòria com el seu desenvolupament.

Si no ens resignem i treballem plegats ens en podem sortir.

divendres, 6 d’abril de 2012

Ni “kale borroca” ni conspiració esquerranosa, i si vostès tenen la culpa?

Els governs de Mariano Rajoy i Artur Mas, lluny de donar resposta a la convocatòria de vaga, han aprofitat els actes vandàlics que es van produir a Barcelona per anunciar mà dura legislativa equiparant els disturbis amb els de la ''kale barroka'. Felip Puig com sempre s’ha passat de voltes enyorant el bat de beisbol que li posen a “Polònia”.

Ara el que toca per al cor mediàtic que viu del poder, no és no tant una campanya contra els brètols, sinó contra els que al seu parer són els instigadors intel·lectuals. No en tenen prou amb la proclama d’endurir el Codi Penal, resposta fàcil de la dreta. El que cal és obrir una cacera de bruixes contra l’esquerra política i sindical.

Els governs de Madrid i Barcelona haurien de reflexionar sobre la seva part de responsabilitat en aquest assumpte. Per què no es pregunten la raó per a la que es cremen més contenidors a Barcelona que a Madrid? Doncs a Catalunya hi ha més malestar que a la resta de l'Estat.

No solament per l’oblit dels governs de Madrid, mani qui mani, ni tan sols per l’espoli fiscal, més enllà de les xifres d’uns o altres. Aquí les retallades i les polítiques d'austeritat fa més d'un any que estan en marxa.

Catalunya és un laboratori de polítiques neoliberals, un banc de proves on l'Estat del benestar comença a estar seriosament amenaçat.

Amb hipocresia donen les culpes a aquells que ho denuncien, els seus veritables enemics, i agafen com excusa a la minoria que confon la bretolada amb la revolució.

Encara es pregunten per què Barcelona és la imatge de la vaga a la premsa internacional?

Font: elsingulardigital.cat