Tinc encara
molt present a l'escriure la imatge i la veu d’Oriol Junqueras. El seu al·legat
davant el Tribunal Suprem m’ha omplert d’emoció i d'orgull. Claredat didàctica, rigor
en els arguments i aquella fina ironia que es part indestriable de la seva
manera de ser...de parlar. L’hem reconegut després de més d’un any de segrest i s’ha donat a conèixer a tots aquells que
arreu, avui i en el futur, l’escoltaran un cop i un altre en un relat que avui
ja forma part de la nostra història
Ha explicat
el que molts ja sabíem, que no hi ha delicte
en votar, que no hi ha res sagrat que no es fonamenti en els drets humans inalienables i que els pobles tenen dret -que cap sistema jurídic interpretat matusserament
pot conculcar- a decidir el seu futur democràticament. I això en seu judicial, en el màxim òrgan espanyol, davant set magistrats, aguantant l´hostilitat de
la fiscalia, abogacia de l’estat i de l’extrema dreta camuflada d’acusació
popular.
Ho
necessitava, ho necessitàvem, no solament els independentistes, que també, sinó
tots els demòcrates que vivim assetjats per aquells que fan de les mentides la
política quotidiana, que enverinen a la gent per enfrontar-la amb la gent.
Miserables com Casado i Rivera, oportunistes com Sánchez...que provoquen encara més
conflictes els uns o no s’atreveixen a contribuir a solucionar-los l’altre.
Ens manca
una estratègia, ens movem amb recursos tàctics masses vegades, ens costa refer
confiances imprescindibles per aconseguir-la...Avui però l’Oriol ha tornat, els
que l’havíem vist a la presó ja sabíem de la seva resistència però avui ha desplegat tots els seus recursos per
a guarir-nos les ferides - algunes producte d'autolesions- i augmentat la nostra autoestima.
Si un home a qui demanen 25 anys, que porta gairebé un any i mig en presó
preventiva, te una ment que res pot parar, que exerceix la paraula com a lliure, nosaltres no serem
menys! Jo vull ser –seré- dels de l’ORIOL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada