dijous, 30 d’octubre del 2014

El síndrome “Pancho Villa”


A voltes he pensat que a l’esquerra de la socialdemocràcia predomina el síndrome que anomenaria de “Pancho Villa”, on tothom vol ser “Pancho Villa”. És a dir, molt sovint, cadascun dels actors polítics creu que és entorn a ell que s’ha de realitzar la unitat i tot esperant el dia màgic que això passi, la unitat resta per fer. I, atenció, quan parlo d’unitat, vull dir unitat d’acció. On el matisos i l’autonomia més enllà dels acords comuns crec que enriqueix i suma.

Es cert, que en la socialdemocràcia catalana es dona avui una espècie de big bang, però a diferència dels anteriors, ha estat més el desgast de govern fent polítiques neoliberals i el fet nacional, llastrat per unes relacions cada dia més impossibles amb el PSOE, el que, al meu parer, els porten a la decadència com a força política integradora.


De allò que és general i traslladat al mon local, a Girona, més del mateix. El fraccionament, gairebé inevitable a hores d’ara, ens portarà a una certa irrellevància institucional. És cert que la mobilització és clau, que hi ha forces que poden reivindicar aquest fet coma prioritari, ho comparteixo, però sense referent institucional, sense capacitat no solament de influir, sinó de modificar des del govern, les mobilitzacions sovint es perden o no arriben a transformar allò que és necessari.

La divisió porta a la subalternitat, en l’oposició i també si vols participar en un govern que no controles. Ho he patit en pròpia carn i de les experiències has d’aprendre. Solament des de l’hegemonia, mantenint un paper clau i prioritari en el govern i un peu en el carrer, es poden transformar, amb dificultats! els instruments del poder que avui son cotilles per al benestar de la gran majoria. Alguns diuen que cal fer autocrítica, la faig, però, siguem honestos,  si es tracta de cercar arguments per a no confluir, si el que es vol es estigmatitzar a altri sota una falsa superioritat moral, què no contin amb mi.

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Bones fires de Sant Narcís!

El pregó marca el començament de les nostres fires i aquest any en vam gaudir com poques vegades, que magnífic fou el maridatge d’Astrid 21 i la coral Geriona, les paraules netes i sentides d’un representant de l’associació i les veus clares i dolces de la coral, sentiment a flor de pell que ens van fer sortir de dins el millor que tenim. Feliç Sant Narcís 2014, sense comunitat no som lliures.


Avui, dia del patró, no aniré a la missa, no ho he fet mai coma regidor, per que crec en la laïcitat de les institucions i per respecte als catòlics i no pas per indiferència. No crec en la hipocresia i penso que la gent creient entendrà perfectament els meus sentiments. Aniré a la inauguració de l’exposició, a les 12,30 en el museu d’història de la ciutat, de Girona a l’edat moderna, molt interesant, la recomano, conèixer més bé la nostra història fa que ens coneguem més bé nosaltres mateixos.

I caminarem per les diferents activitats amb ulls de nen, per que hi ha moments en que cal endreçar els problemes i fer aflorar la recerca de la felicitat que és en definitiva el que ens mou i commou. Es de reconèixer que un cop el govern va abandonar la peregrina idea de reduir les fires a un cap de setmana, s’ha esforçat en millorar i estendre les fires i aquest any tenim una programació intensa i extensa.

Un cop acabin tornarem a la vida quotidiana i no cal dir que la tenim intensa el cap de setmana següent , el diumenge és 9N, sigui quin sigui el darrer entrebanc que el govern de Madrid ens posi espero que tots sabrem estar a l’alçada. 

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Frances Perkins al Ple de Girona!


Acabo de venir del Ple i no me’n puc estar de comentar un fet que ha succeït. Que hi feia una senyora nord-americana morta el 1965 en un Ple com el de les ordenances?  Espiritisme, esoterisme...? res més lluny d’això , una simple i llarga evocació de la cap de l’oposició, si, la del partit que ha escollit una de les seves companyes com a candidata per les properes eleccions municipals.


I a que venia la citada senyora en la cita de la més citadora del Ple? Agafar-la com escut, sense el seu permís òbviament, per acabar abstenint-se a les ordenances de bracet amb el PP! Pobre miss Perkins, secretaria de treball amb el New Deal, en el governs de Roosevelt i Truman, lluitadora pels drets del treballadors nord-americans, convertida en excusa  per una votació que no li hauria passat ni pel cap a l’esmentada senyora.

Bé, la nord-americana, ha anat acompanyada en les citacions per la que va ser breu regidora pel POUM en plena guerra civil al nostre ajuntament, els de la revolució permanent, els de fer la revolució per guanyar la guerra.

Escoltants les intervencions i en l’hipotètic i inversemblant cas que les dues lluitadores haguessin estat presents, de cos o al menys escoltant el que s’ha dit, no tinc cap dubte que s’haurien sentit més representades pel NO de la Núria Terés i d’en Jordi Navarro que per la llastimosa abstenció de qui les ha citat.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Ordenances fiscals municipals 2015. Volem progresivitat, les volem més justes!


Demà a les 5 de la tarda tindrem Ple extraordinari per aprovar les ordenances, tot sempre dat i beneït per l’acord del govern amb el PSC i el PP, nosaltres votarem en contra. Pocs canvis en relació a les Ordenances 2014, millores de redactat i d’ajust de definicions. En general són petites millores, algunes més significatives que altres, d’altres irrellevants. En definitiva un model de taxes i ordenances, que no són gens les que nosaltres faríem, per atendre la nostra ciutadania.


Avui les dades econòmiques recents, i sense ànims de ser catastrofista, apunten a la cronificació de la pobresa, de les dificultats de moltes famílies per alimentar bé els seus fills i filles i comprar llibres i material per l’escola, les borses d’atur en més del 50% dels joves de la nostra ciutat igual que a Catalunya, a la precarització de les feines (fa anys ser mileurista era un problema, avui trobem molts sous de 400-500-600€), gent gran que està mantenint les seves famílies amb les seves jubilacions, les ocupacions de pisos a la nostra ciutat per part de persones que no tenen altra opció, la pobresa energètica, ...Estem en una situació de resistència social que té un límit i que ha empobrit molt a moltes veïnes i veïns, majoritàriament residents en barris perifèrics de la nostra ciutat.

Per a alleugerir i no pressionar  més a la gent que està en situació vulnerable, que li costa deu i ajuda arribar a final de mes, pensem que caldria arbitrar un sistema que permeti ajornaments més substancials  i mesures que ens podrien portar a condonació de deutes a persones i famílies amb greu crisi d’ingressos.

Les Ordenances no han de contribuir a sobrecarregar o empitjorar la situació, sinó adaptar-se a les diferències socials que avui tenim a la ciutat. Ara més que mai calen unes Ordenances equitatives, que descarreguin el pes de les espatles dels ciutadans que no poden assumir-lo i amb progressivitat fiscal l’assumeixin aquells que si poden. Les diferències les fa el sistema econòmic i el que hem de fer nosaltres des d'un ajuntament és lluitar contra la indiferència, la que porta a carregar proporcionalment a qui te menys. Si les diferències ja hi són! Per què no qüestionem que uns s’estiguin empobrint molt més que altres?

divendres, 24 d’octubre del 2014

Oportunistes i sectaris!


En el transcurs dels anys fent política m’he trobat a l’esquerra gent de molta mena, de molts he aprés a fer camí i d’altres a no fer-lo. Sempre he pensat que cal, per a representar a altri, una barreja d’altruisme i ambició i que el més difícil es guardar les justes proporcions. Especialment l’ambició és un virus que pot matar tot el que toca. Quan lluites contra el poder, aquest si val de tot per marginar-te i ridiculitzar-te i en darrer terme, si pot, comprar-te.

En llocs de responsabilitat política, en aquests anys, han passat gent de molta mena, en ajuntaments i parlaments, malgrat tot no pas pocs han mantingut coherència i honradesa. S’han equivocat més d’una vegada i més de dos, però no s’han corromput. I ara, que la reacció popular s’ha desfermat, no seria de rebut oblidar els que ens altres èpoques on l’opinió pública i publicada feia els ulls grossos, no van  menystenir aquets valors i els mantingueren.


Ara estem en tems de canvi, de lluita en el que la incertesa i la indignació, estirant cadascú pel seu cantó ens omplen de contradiccions i en aquest parèntesi sorgeixen els que ho saben tot, els que donen carnets de bons i dolents, els que exclouen a altri per que no compleixen els requisits que ell es creu amb dret d’imposar. Passem de l’oportunisme al sectarisme amb una gran facilitat.

Els que es creuen amb el monopoli de la veritat solament accepten súbdits, et diuen “respectem als militants, però no a la formació en la qual militen”, es a dir respecten la persona i no les seves decisions de militar on vulguin? s’erigeixen en petits tribunals d’inquisició on marquen el camí únic a seguir.

El camí dels canvis sempre es llarg, s’acostumen a reproduir, a voltes, les mateixes actituds que critiquem, estic d’acord a que ningú pot ser obligat a fer el camí amb un altre, però tampoc ningú es propietari del camí. Si aprenem dels errors l’acabarem, sinó sempre, un cop i un altre, el començarem sense arribar en lloc.

dijous, 23 d’octubre del 2014

L’aval del Banc de Sabadell!


Cansen, repelen, indignen aquesta colla de banquers que s’amaguen les vergonyes i s’ajuden els uns als altres per a continuar fent i desfent a costa de tots i totes. M’indignen especialment aquests banquers nostres de cognoms més o menys il·lustres i que ajudats per celebritats ben pagades ens han adoctrinat, en blanc i negre,  que queda més bé, en tots els diaris del país, parlant d’ètica i treball i de que cal aixecar-nos d’hora ben d’hora!


Que satisfet ha d’estar Josep Oliu, president del banc de Sabadell després d’haver signat l’aval de tres milions per al seu col·lega Rodrigo Rato, se’ns dubta ha mirat la solvència del demandant i deu haver arribat a la conclusió que amb el raconet que deu haver fet de ministre, president del FMI i de president de Bankia, indefugiblement estem davant d’un home solvent. Honest? I quina importància te? Business is business!

Per a quan un anunci a doble pagina d’Oliu i Rato alliçonant-nos que hem gastat per sobre de les nostres possibilitats? Després d’ells el diluvi!

He sentit dir que si obrim un procés de trencament amb l’estat, si exercim el dret a decidir i optem per un estat independent, la Caixa i el Banc de Sabadell se n’aniran a Madrid. Quina por no? quina collonada, ja hi son! d’ací tenen les aparences, son el producte del peix al cove, com en Jordi Pujol&Sons, la cartera ben plena i patriotes de Madrid, Liechtenstein, Andorra o d’on calgui per a sempre tenir un raconet per si van mal dades com deia el pare del pare de la família Pujol. Bon vent i barca nova!

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Aigua neta? Reflexions sobre una auditoria a la cia. Aigües de Girona.


Després de la lectura de l’auditoria de gestió del 2013 a Aigües de Girona em vaig sentir escandalitzat. Es tracta d’un document amb tres apartats: l’auditoria pròpiament dita, les respostes del conseller delegat i les respostes a aquest de la mateixa auditoria.

Al llarg d’aquests anys he llegit forces documents, anomenats auditories, en general informes superficials que tenen en compte més la forma que el fons, que no hi entren, de la comptabilitat. Sempre son favorables i ens donen, als profans, molt poca informació rellevant. No es estranys doncs que en totes les societats o bancs que s’han anat a orris en aquets darrers anys, tots, comptessin amb auditories favorables!


La virtut d’aquest document es que no es conforma amb el números, parla de la gestió i posa en qüestió la forma de governar i de prendre decisions de l’esmentada societat. En el Ple, quan ho vaig treure, aparegué un cert nerviosisme, curiosament en una bancada de l’oposició, passava com un assabentat, i el que em va estranyar més, és que no s'adjuntés cap proposta del govern en quan a què fer i com.

Per això vaig demanar una comissió de investigació, per conèixer molt més a fons el per què de tot plegat i fer un seguit de compareixences que donin llum als, no pas pocs, punts foscos. Bé, es va acceptar, traguen el nom d’investigació, que hi farem! però sense canviar el contingut. Espero que tot just acabin les fires se’ns convoqui i ens posem a treballar.

L’aigua ha de ser neta i especialment la seva gestió, els que som partidaris de la municipalització, no podem deixar passar ni una, hem d’assegurar que allò que paguem tots els usuaris reverteixi en un millor servei i que un be escàs i d’especial transcendència en tinguem cura en el present i pel futur.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Des de la Plaça de Catalunya: Unitat, mobilització, eleccions, independència!


Acabo d'arribar de la plaça Catalunya, ressonen veus amigues i plurals, tinc la impressió de que sobren moltes converses de facebook i calen més converses de carrer. La gent que he trobat al meu voltant, amb la que he comentat l’actualitat és molt més tolerant del que alguns diuen i voldrien i en les converses confluïa un desig d’unitat. Aquestes converses són el resultat d’ arribar un xic aviat i esperar sota el sol, aleshores, pal plantats, l’espai esdevé marc de diàleg, una àgora improvisada i animada on el temps passa volant.


Cada dia crec que en el partits s’ha d’obrir més les finestres i fer que corri l’aire. Que s’ha de parlar més amb els militants però també amb qui no ho son, els del teu partit i els altres, que sovint no pensen com tu. S’ha d’estar més obert a que el altri et pot donar un parer millor que el teu. Per exemple en aquests dies d’incertesa m’ha agradat l’actitud i els missatges del David Fernàndez de la CUP, no és del meu partit, i que?  Pot ser si ens escoltéssim més seria més senzilla i fàcil la unitat. La por a què diran els meus si...ens porta a quedar garratibats i perdre el sentit de l’oportunitat.

Hi han moments claus al llarg de la història recent que ens obligen a unes altes dosis de generositat pel bé comú, avui des de la plaça Catalunya ens interpel·laven a tots els partits, a tornar-nos a reunir per a fer del 9N la mobilització amb urnes més amplia i democràtica possible. Des de la tribuna no s’ha donat un xec en blanc al president Mas, al contrari, s’han marcat unes condicions pel 9N i la necessitat de noves eleccions no més enllà de tres mesos.

Eleccions que han de ser plebiscitàries, es a dir que clarifiquin amb el vot el que no ens ha deixat fer l’estat amb un referèndum i/o consulta. Que permetin proclamar la sobirania de Catalunya i exercir-la com a subjecte polític, aleshores estarem en condició de ratificar amb un referèndum, amb totes les garanties democràtiques, aquesta voluntat d’independència i ningú altre tindrà cap mena de legitimitat ni legalitat per a impedir-ho.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Decidir ser un estat o ser un estat per a decidir?


El ciutadans catalans tenen opinions diferents sobre com ha de ser el futur del seu país i les relacions que ha de tenir aquest amb Espanya, per aquesta raó el dret a decidir és tant majoritari i la voluntat de votar no disminueix amb les dificultats sinó que creix. El problema major és qui controla el dret a poder votar i, ja ho hem vist un cop i un altre, l’estat espanyol es nega a que el puguem exercir.


Si qui exerceix aquest poder de l’estat sigues transitori, es a dir, un sol partit, podríem esperar que guanyès altri per a negociar-ho. En el darrer estatut ens varem creure el “apoyaré el estatuto tal i como salga del Parlament de Catalunya” i així va anar! el problema rau en que els partits centrals de l’estat i bona part de l’opinió pública espanyola es nega en rodó a qualsevol exercici del dret a l’autodeterminació, amb la idea que és un privilegi inacceptable. I la llei de les lleis, l’actual constitució, obliga a tenir dos terços favorables, a les Corts, per a qualsevol canvi constitucional...

Vinc d’arrels revolucionàries, d’aquells que creien i creiem que les lleis emanen de la voluntat del poble i no al revés, que no han sacralitzat mai els sistemes jurídics malgrat els respectem si ens respecten. Que creuen que la sobirania rau en el poble i que cap poble es millor ni pitjor que el veí, però que ha de tenir els mateixos drets i un d’ells irrenunciable és el de l’autodeterminació.

Per tot això si l’estat i qui el governa no permet que la pluralitat dels catalans es pugui manifestar no ens deixa altre solució que crear un estat amb lleis pròpies que ens permetin poder decidir el nostre futur. Per aquesta raó em proclamo separatista per que vull que els que estan d’acord amb el que penso i els que no, puguem expressar-nos i que la sobirania del nostre poble exercida en un referèndum amb totes les garanties democràtiques ho pugui decidir.

Avui per a avui amb la negativa reiterada de l’estat, ÚNIC EXISTENT, a poder-nos expressar no solament els independentistes sinó també els que volen una altra relació amb l’estat espanyol hauríem de lluitar junts per la independència. Sense estat propi no hi ha sobirania, ni estructura jurídica que la faciliti, per a decidir. Si volem un referèndum amb plenes garanties democràtiques caldrà convocar-lo des d’un estat propi, independent.

divendres, 17 d’octubre del 2014

La Llosa, la piscina i Fomento. Dubtes i esperances.

Ahir a 2/4 de 9 del vespre ens convocaven als portaveus a una reunió amb l’alcalde i el regidor responsable del seguiment de les obres del TAV. La premsa esperava a fora i la informació fou esperançadora. La rebuda havia estat del més alt nivell i semblava desencallar-se per al novembre la paralització d’unes obres que porten mesos sense treballar-hi.

Vaig sortir preocupat, no soc partidari de passar de l’emprenyament a l’eufòria sense proves fefaents de canvi, no me’n refio d’ADIF, els responsables no hi eren a la reunió. Fet interpretable en positiu, hi havia els que els manen, o en negatiu no els hi van llegir la cartilla pels seus incompliments i la seva actitud prepotent i absent de responsabilitat en el incident que va paralitzar el túnel sis dies.
Els propers dies veurem com es concreta, els propers mesos analitzarem el transcurs de les obres, tindrem motius objectius per a veure si aquesta actitud cooperativa es passatgera o es confirma i si els serrells encara pendents tindran solució. Em preocupa però que no es citi cap mena de compensació per a comerços i veïns que tant han patit i pateixen les obres.
Ara més que mai cal un Ple extraordinari sobre les obres i Sant Narcís, el compromís de l’alcalde en el Ple per a fer-lo a mitjans gener no pot ajornar-se i caldrà pactar un procediment que permeti la màxima participació. Serà el principi del final? Esperem que tothom compleixi i sigui així.

dijous, 16 d’octubre del 2014

Reivindico Mas Ramada, Vilarroja, Grup Sant Daniel i Font. Quatre Barris de Girona i no una Zona.

 

Les accions per a regularitzar les escomeses elèctriques il·legals a Font de la Pólvora, necessàries i que fa molt de temps s’haurien d’haver fet, han tingut desgraciadament un ressò mediàtic que no ha sabut precisar el context d’un territori molt plural, social i culturalment. Plou sobre mullat, quan se’n parla d’aquests barris es concreta habitualment en un de sol  i es generalitza cercant  més allò que sembla pintoresc i no les realitats menys noticiables però molt mes importants.


Per a quan unes bones entrevistes amb Eusebio Lavado, president de l’AV de Mas Ramada, o amb Cristòbal Sánchez, director de l’escola de Vilarroja? molt tindrien a explicar i molt més interesant que algunes cròniques fetes amb bona intenció, probablement, per que cauen en tòpics i superficialitat. Els veïns i veïnes ja n'estan tips d'articulets que surten de tant en tant, com el darrer a el punt, que s'escriuen sense saber les conseqüències negatives que tenen per a la gent honesta que cada dia viu i treballa en aquests barris de Girona.

Per a quan un pla integral que situï aquests barris en una nova centralitat? que millori la connexió viaria i els serveis públics, que dinamitzi el teixit associatiu i que tingui en compte l’esperit i l’orgull d’uns barris desconeguts per a la majoria dels gironins.

En pocs llocs m’he sentit tant a gust en aquets anys de regidor que quan he passejant, tot parlant, amb la gent d’aquests quatre barris. Per que no deixem d’un cop de parlar de zona est? Mai m’ha agradat, te un contingut falsament asèptic, que oblida les persones i la seva diversitat.

Faig meves unes paraules que repeteix en molts escrits l’Eusebio, Mas Ramada, temps de lluita! No els podem deixar sols, la seva lluita és la nostra, Girona és els el que son els seus barris!

dimarts, 14 d’octubre del 2014

9N: el pla B no pot ser Mas, ha de ser la llibertat de Catalunya.


Acabo d’arribar del consell nacional D’ICV, cansat encara, no recuperat del Ple d’ahir, desprès d’un matí intens de classes a l’institut, anar a Barcelona i tancar-se un grapat d’hores... reconec que l’edat em pesa. Tenia interès en tenir informació directe de la magnitud de la tragèdia que per a mi es el fet de trencar-se la unitat i com es habitual donar la meva opinió.

Comparteixo en part l’anàlisi de la direcció d’iniciativa, Mas no podia convertir el Pla B del 9N en una enquesta per molt participada que sigui i centra-se en una plebiscitàries amb candidatura única encapçalada per ell mateix. El poble volia i vol, com l’alternativa àmpliament majoritària,  votar en un referèndum.


Però discrepo de la posada en escena i en el missatge que s’ha donat. No podem donar la imatge de sortir del bloc sobiranista i hem de defensar amb ungles i dents una alternativa unitària que s’ha de concretar en un gran acte, amb urnes el 9N i en eleccions anticipades, que no han de  tenir forçosament una única candidatura, però sense descarta-la si és clarament unitària, sense protagonismes i amb participació dels moviments socials.

Intervenció aplaudida, no de forma majoritària, quedant-me un cert regust amarg. Els independentistes, jo m’anomenaria roig-separatista, no som pocs però no majoritaris en la direcció nacional i possiblement tampoc en el conjunt de l’organització, on pesen molt altres tradicions i una major presència militant a l’àrea metropolitana. Hem conviscut sense excessius problemes, però sabrem continuar junts? Darrerament em faig sovint aquesta pregunta després de quaranta anys de militància ininterrompuda.

No m’ha agradat la intervenció de Mas avui, el faig el màxim responsable del trencament, però no puc donar aquests fets per bons i retirar-me en el ja ho deia jo. No em conformo. Vull que el 9N sigui un gran dia de reafirmació nacional, del dret a votar, de rebuig a la imposició del “corbs” de l’estat, fills i nets de franquistes que s’han apropiat de la constitució. Vull la màxima unitat i que en unes noves eleccions una amplia majoria en un nou parlament obri el procés constituent d’un nou estat català. I estaré sempre amb el poble, defugint partidismes i tacticismes de saló. 

diumenge, 12 d’octubre del 2014

12 d’octubre, res a celebrar!


En un dia com avui em ve al cap la cançó de George Brassens que Paco Ibáñez tant bé cantava, tot dient que es quedava al llit en les grans celebracions militars! De fet és el que avui amaguen amb el nom d’hispanitat, fa quatre dies l’anomenaven , el dia de la raça!

La dreta espanyola casposa, que des de la primera restauració ha tingut gairebé sempre la paella pel mànec, li encanta veure’s al mirall vestida de “conquistadora”, era el que en plena crisi del 1898, Joaquin Costa, el regeneracionista aragonès, deia que s’havia d’esborrar, que calia tancar amb set claus i a sota terra el Cid i totes les astracanades del vell i caspós nacionalisme espanyol.


L’enyorança de l’Imperi és el que ens ha portat a aquest ranci nacionalisme espanyol, amb el que el PSOE sovint fa d’escolanet, a les pitjors pàgines de la història recent i que explica el rerefons freudià a la negativa a qualsevol consulta al poble, sigui català o canari.

Dels molts nacionalismes possibles, l’espanyol ha agafat el més excloent, el que margina al poble, el que no el deixa votar, el que determina que un pocs escollits, o més ben dit auto escollits, decideixen per tots, per ells i pels altres.

A tot això diem des de Catalunya avui que no! Per que creiem que tots els pobles tenen els mateixos drets, per que el colonialisme es una etapa fosca i negativa de la història, per que volem relacions lliures i obertes entre totes les nacions, per que volem ser lliures i volem la mateixa llibertat per als altres!

dissabte, 11 d’octubre del 2014

La gestió de residus a Girona de la deixadesa a la més obvia incompetència!

Si alguna de les promeses electorals de CiU a la ciutat ha fracassat de forma més estrepitosa ha estat la millora de la gestió de residus i la neteja viària. Avui per avui Girona es no solament una ciutat que bruteja, s'ha quedat sense projecte mediambiental. S’ha destruït sense construir, s’ha canviat si, però a pitjor.

A pocs mesos d'acabar la legislatura el contracte de residus encara no s'ha desplegat del tot per incapacitat política de conduir-lo, els contenidors amb tapa tancada han estat un error polític i no tècnic, el reciclatge ha caigut en picat des d'aquell mític 40% en que el vam deixar, el tractament segueix en el llimb sense projectes ni idees per resoldre la manca d'una planta d'orgànica i amb una incineradora obsoleta, els costos segueixen disparant-se malgrat l'ajust del nou contracte, i ara com a cirereta del pastís, un tècnic clau en aquesta tasca, la jubilació del qual no ha estat gens sobtada i estava programada, marxa sense que el regidor de torn hagi fet res per substituir-lo. 
La incapacitat del responsable del tema i primer tinent d’alcalde Jordi Fàbregas per gestionar una àrea tan sensible a nivell ambiental com econòmic és més que evident a ulls de qualsevol. Les seves errades per acció u omissió costen diners als ciutadans i fan perdre tota la credibilitat de l'Ajuntament en un tema que era mirall arreu del país. De ser la ciutat amb més índex de reciclatge hem passat a haver de demanar assistència al Consell Comarcal per gestionar els residus.

Reconec que  ha arribat l'hora de demanar a l'Alcalde que exerceixi les responsabilitats que el càrrec li atorga i rellevi de la seva responsabilitat a l’esmentat regidor, la seva manifesta incompetència no la hem d’aguantar ni un dia més.

dijous, 9 d’octubre del 2014

Més informació de les comissions informatives per al Ple del 13 d'octubre (3) Serveis a les persones i protecció civil.


Informació de les CI de serveis a les persones i de la comissió municipal de protecció civil


COMISSIÓ INFORMATIVA DE SERVEIS A LES PERSONES
No porten cap tema a Ple però s’informa:
1.       Comptadors de llum de Font de la Pólvora. 111 persones afectades. A 36 se’ls obre expedient, 33 els falta documentació i 42 no s’han presentat. Dels 36, 27 compleixen els requisits per a que se’ls exoneri el deute, se’ls faci l’aval i se’ls instal·li el nou comptador. Els 9 restants o tenen més ingressos o tenen propietats. A part hi ha 60 persones més que han pagat directament els deutes i demanat comptador directament a la companyia.
2.       La reestructuració del pla comunitari “Integrant Accions” va avançant segons es va aprovar en el Ple. Dijous hi ha reunió de Seguretat. Hi assistirà el conseller de Seguretat de la Generalitat. Malgrat els veïns volen que es patrulli a peu, de moment es continuarà patrullant dins el cotxe (Policia Municipal i Mossos). La comissió político-tècnica es reunirà dins el mes d’octubre.
3.       Millores a les escoles. Destinen una partida de 140.000€, molt minsa, si tenim en compte que el Departament d’Ensenyament no fa millores a les escoles.
4.       S’ha fet un Protocol de curses, marxes populars i esdeveniments esportius a la via pública.
5.       El protocol d’Absentisme aprovat i posat en funcionament en la legislatura anterior, no està funcionant. Des de fiscalia es veu difícil incidir en les famílies que “permeten” absentisme dels fills/filles. El govern està pensant en fer una Ordenança d’Absentisme.

COMISSIÓ MUNIPAL DE PROTECCIÓ CIVIL
. El TAV no té Pla d’Autoprotecció. Han presentat dos plans (2013 i 2014) però la Generalitat no els l’ha aprovat. No han fet cap simulacre. Els cossos de protecció catalans no poden fer servir la Xarxa RESCAT en les instal·lacions del TAV (túnels). El TAV té el seu propi sistema de protecció seguint la norma espanyola, que és menys avançada que la catalana.
. A part de tenir o no aprovat el PAU (Pla Autoprotecció), els edificis i activitats tenen un pla d’emergència.
Es proposa al Ple l’aprovació de 4 plans d’autoprotecció:
1.       Espai Marfà (inclosa Biblioteca Salvador Allende i Sala polivalent). No és un pla obligatori (ho són aquells per a més de 600 persones) però l’ajuntament de Girona l’ha fet.
2.       Centre de Dia Girona. Centre privat a carrer Álvarez de Castro. Centre per a gent gran portat per Sinèrgies Benestar SL.
3.       Correfoc de les Fires de Girona.
4.       Castell de Foc de les Fires de Girona
5.      El pla del circ Raluy no arribarà a temps i s’haurà d’aprovar després de Fires.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Vell Bebel, quina tonteria deus haver dit? Una crítica respectuosa a l’amic Quim Brugué.


La política i la politologia no són el mateix, la segona és la reflexió acadèmica, la primera l’acció representativa, directe o delegada. Ambdues són compatibles però no sempre poden fer el mateix camí. Tant mateix els que es dediquen a una o altre activitat o a les dos. El temps de la reflexió permet la llarga durada, el de l’acció és curt i volàtil.

La entrada i sortida del Quim d’un organisme sotmès a una enorme pressió política em fa pensar en que no s’ha tingut en compte ni les funcions ni el context en que se li proposava o no se li ha explicat bé, la responsabilitat és de qui li ha proposat sense explicar la lletra petita. Fins ací una dimissió es perfectament explicable, adeu i fins un altre.


El que fa que escrigui aquest post no és doncs la dimissió, és les explicacions posteriors, que entren en clau política i son aprofitades pels adversaris de qui l’ha proposat i del mateix protagonista. Li surten uns amics, que segurament em reconeixerà deuen ser per a ell totalment inesperats, aprofitant i tergiversant les seves paraules.

Articulistes varis que s’han caracteritzar per justificar que els catalans no hem de votar, polítiques neofalangistes con la inefable Rosa Díez que ens ficarien a la presó, i entre molt dels recents amics i amigues fins i tot una candidata gironina del PSC...Ja fa molts anys en el parlament alemany August Bebel, cap de la minoria socialdemòcrata, després de fer un discurs va veure com la dreta es trencava les mans aplaudint-lo, al copsar-ho, va a tornar a la tribuna i va dir “quina tonteria dec haver dit que m’aplaudiu - mirant els bancs de la dreta- ho retiro”.

Com soc amic  del Quim m’agradaria que com el vell Bebel se’n adones que el que en politologia pot ser correcte, en política pot ser tot el contrari.

Informació de les comissions informatives del Ple de 13 d’octubre (2) COMISSIÓ INFORMATIVA DE CIUTADANIA


De nou os fem arribar un resum de les comissions informatives, en el cas d’avui, de la comissió informativa de ciutadania, ens heu fet arribar molts de vosaltres que os anava millor que dividíssim el post per que si no es feia massa llarg de llegir i així ho hem fet. Espero que sigui del vostre interès.


Els temes 1 i 2 es porten a Ple.
1.    Modificació del contracte de residus. Un contracte de 12 milions d’€ anuals (1 milió d’€ al mes).
Els temes a canviar del contracte són:
a.    L’equiparació salarial dels treballadors.
. La cobren des de maig de 2012. Ho paga l’empresa però l’ajuntament no ho paga a l’empresa.
. S’han mantingut els dos convenis com era abans (per ordre de la Secretària).
. Cada mes, quan han de pagar la Certificació a l’empresa, l’interventor fa un advertiment a l’ajuntament per a que no pagui l’equiparació salarial de la plantilla de Selectiva, perquè no està en el contracte. Aleshores l’empresa fa un recurs perquè diu que ho vol cobrar. No queda clar en el contracte com es paga.
. L’ajuntament assumiria l’equiparació que surt a 220.000€ anuals.
Al nostre parer en el plec de clàusules quedava clara la equiparació i aquesta l´ha de pagar l’empresa des del primer dia.
. Aquest tema té connexions amb el següent.

b.    Acotar el benefici de l’empresa Girona+neta a l’1% per a que veritablement sigui una empresa de servei públic i no de mercat lliure.
. El benefici de l’empresa ha variat molt al llarg dels anys. Amb MUSERSA ha oscil·lat des del 1.9 al 5.92 (incloent les amortitzacions) amb un promig del 3% i un 8% per a administració.
. Ara amb Girona+neta volen ajustar el benefici a l’1% (benefici sobre facturació sense les amortitzacions) i l’administració al 7.25%.
. Sembla que l’empresa, després de moltes negociacions, s’hi avindria!
. Tot el que passi de l’1% de beneficis, es reinvertirà a l’empresa: neteges extraordinàries, compra de material i maquinària, equiparació salarial dels treballadors , campanyes de sensibilització, ...

c.    Ampliació de l’aparcament i serveis. Com que bombers no marxen de Mas Xirgu, van habilitar una parcel·la molt petita de bombers per aparcament de vehicles de selectiva.
. L’empresa va llogar un terreny proper en previsió que bombers marxessin. Aquest espai és molt provisional: no està asfaltat, no té llum, no és digne, ... Els han robat material, ...
. L’empresa pagarà aquesta adequació. Però li representa un estalvi en relació al terreny de bombers, el que li suposarà una amortització menor. Per tant es modifica el contracte que suposa un cost menor a l’empresa.

d.   Un altre fet és la quantitat de contenidors soterrats.
. El contracte parla de poder fer fins a 200 contenidors soterrats o fins a 1 milió d’€, a fer progressivament al llarg del contracte.
. Tenen previst fer : La Mercè, Sant Nicolau , Avinguda Sant Francesc i Sant Daniel.

     2. Modificació de la L11 del bus.
. En la Taula de Mobilitat es parla de mantenir la mateixa línia però amb dos tipus de busos: minibús i bus gran. Cada quart d’hora s’alternarà un tipus de bus, i un tipus de trajecte, de manera que el minibús passarà pel Barri Vell i el bus gran per Jaume I. Nosaltres proposem el que ja vam proposar fa 1 any: connexió amb GPS a les parades del Barri Vell per a que els veïns i veïnes coneguin el temps d’arribada del bus. Després de que el govern trenqués les negociacions hem perdut un any per arribar allà on érem. Bravo!
. En la Comissió Informativa s’informa que no hi haurà GPS. Per tant el suposat consens de la Taula de Mobilitat no és real. Tampoc se sap el temps d’implantació (s’han d’haver comprat els dos busos grans).

3.   La passera del Parc del Migdia: canvi del terra i pintura dels ferros. 25.000€.
4.   Es compraran 217 arbres.
5. Es signa un conveni amb el Consell Comarcal del Gironès per rebre assessorament de gestió de residus i de neteja. Fins ara aquesta tasca la duia a terme un enginyer municipal que s’ha jubilat, i a l’espera que es convoqui una nova plaça.
6.   S’ha fet la primera reunió de la Comisisó d’herbicides i plaguicides.
7.   S’arrencaran 22 arbres de la Devesa que estan malalts per fongs. Més endavant s’acabaran d’arrencar 16 arbres més.
8.   Es posarà en funcionament la tarja de bus 50/30 multipersonal.   L’App e-park ja està funcionant, per gestionar aparcaments a zones blaves i verdes.     S’allarga 1h la càrrega i descàrrega del Barri Vell.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Resum de les comissions informatives del Ple de 13 d’octubre (1). Hisenda.


Per l’interès de la informació que es va donar ahir en les comissions informatives i les que avui a la tarda ens poden donar, em sembla més adient fer més d’un post per a fer més intel·ligible i fàcil de copsar la informació que os hem resumit. Avui tractarem Hisenda.


COMISSIÓ INFORMATIVA D’HISENDA
     1.    Assabentats:
a.    Auditoria sobre els comptes de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià.
b.    Modificació del contracte de l’empresa de neteja EULEN per ampliacions, extres, ...
c.    Amb la municipalització de Grues de Girona es modifica el contracte amb l’empresa de neteja, Fundació Ramon Noguera.
d.   Adjudicació definitiva del contracte de Serveis Postals. UNIPOST va presentar una baixa temerària per al Lot 1, però com que no ho van justificar, l’ajuntament ho va desestimar. Aquests van presentar recurs i els Tribunals ho desestima a favor de l’ajuntament. Per tant l’adjudicació definitiva és: Lot 1 a Correus; Lot 2 a Giroasis; Lot 3 a Unipost.

     2. Proposta d’aprovació del Protocol de Contractació Responsable. Una      comissió mixta formada per entitats del tercer sector, sindicats, empresariat,  grups municipals, govern i tècnics, hem treballat durant un any per redactar    unes clàusules socials de la contractació municipal, que afavoreixin la inclusió  de persones vulnerables i en situació desafavorida.

      3.   Modificacions de Pressupost 2014
a.    Urbanisme. Degut a la sentència positiva als propietaris d’un terreny a pujada de la Barrufa, l’ajuntament els ha d’indemnitzar amb 439.000€ més interessos. L’ajuntament tenia una reserva però li falten 107.000€ pels quals proposa fer una modificació de crèdit.
b.    Medi Ambient. Falten 96.000€ per tractament de residus. El tractament d’orgànica, per una banda i el d’impropis, es fan a Solius. Aquesta planta ha incrementat molt els seus preus (un 50%), en un període posterior a l’aprovació dels pressupostos municipals. No s’especifica d’on es pensen treure aquests gairebé 100.000€.
c.    També a l’àrea de Medi Ambient es retallen 3 partides per ampliar-ne altres 3. Es treuen de “Ajuntament més a prop” (9.368€), Finestra única (17.700€) i Altres subministraments (3.250€). S’amplien les partides “Contractes espais naturals” (10.000€), “Manteniment de cementiris” (5.500€) i Manteniment de jardins (15.000€).
d.   Servei de Grues. Per un error de càlcul, es va sobrevalorar el capítol 1  (personal) en relació al capítol 2 (servei de grua). Es proposa un traspàs de partides sense increment total.

     4. L’estat torna a ampliar el termini de reintegrament del préstec de diners del PIE. 10 anys més (a part dels 7 d’ampliació que encara queden) i sense interessos. El deute actual és de 5.291.000€. Aquest 2014 s’hauran tornat 755.000€. Amb la nova pròrroga suposa un retorn anual de 311.000€.

   5. Per imposició de la Llei ARSAL, cada trimestre cal passar per Ple la declaració del personal eventual de l’ajuntament. No hi ha hagut cap modificació en relació al trimestre anterior.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Avui fa vuitanta anys del 6 d’octubre, in memoriam pels que varen lluitar per la llibertat nacional i la justícia social.


Un sis d’octubre com avui, fa vuitanta anys, en una conjuntura de creixement del nazi-feixisme, quan l’entrada de la ultradretana CEDA al govern de Madrid feia pensar en un cop d’estat com el que feia menys d’un any s’havia produït a Berlín, Lluis Companys proclamava la república catalana i cridava als antifeixistes espanyols a constituir a Barcelona un govern provisional de la república federal.


Recordo que l’any 1984 l’ajuntament de Castelló d’Empúries va fer una taula rodona sobre els fets del 34, en homenatge a Jaume Compte, fill de Castelló, que juntament amb dos militants més del CADCI moriren en la seva seu de les rambles de Barcelona. Vaig compartit taula rodona amb l’expresident de la generalitat Josep Tarradellas. Ell defensava l’error del fets d’octubre, jo amb l’audàcia de la joventut vaig polemitzar amb ell defensant l’actitud de Lluis Companys. Al sortir vàrem continuar la discussió de la que tinc un excel·lent record per la cordialitat del expresident. Recordo el que em va dir al acomiadar-se: espero que en el futur no succeeixi res semblant però si és així cal recordar la fermesa de Companys.

He trobat aquests apunts fa poc en el fons d’una carpeta i em refermo en que hi han moments històrics en que no resta més que la fermesa i donar exemple. Recordo també una conversa a Girona amb el Guti, que va compartir cel.la amb Joan Comorera poc abans de la mort del darrer a la presó de Burgos, “mai més pot haver una excisió entre el moviment obrer i el catalanisme, aquesta, si es produís, seria el fonament de la derrota” -Referint-se a l’anticatalanisme de la FAI majoritària a la CNT en la Segona república - per això va néixer el PSUC“.

De ben segur que el revisionisme històric, ben pagat per la dreta, omplirà avui pagines de diaris i noticiaris televisius blasmant del fets d’octubre i fent comparacions del que ens passa avui que no és corresponem ni nacional ni internacionalment a la veritat. Des d’ací un record emocionat a la gent honesta, com Lluís Companys, Joan Comorera i tots els que sacrificaren la la vida per a recuperar la llibertat en perill. De nou la dreta va fer el 1936 un cop d’estat, ho havia intentat al 1932, aquest cop molt més sagnant, per a continuar impedint-nos la paraula i una vida amb justícia.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

El secretari d’estat Gómez-Pomar i el mur de formigó…


Sempre he pensat que un error no es soluciona amb un altre error, en el cas de l’AVE aquàtic, ADIF i per alçada el secretari d’infraestructures no deuen pensar el mateix i han comés errada darrera errada a la recerca de la solució final. Aquesta s’ha encarnat en un mur de formigó. Metàfora de la cara dura amb la que aquests aprenents de sàtrapes han tractat les autoritats municipals i el conjunt de la ciutadania de Girona.


Un tren acaba de passar -sense novetat en el front!- i 85 tècnics, això diuen, faran una repassada general dels desperfectes, en molts casos estupideses constructives com per exemple posar el quadre elèctric al costat de les bombes en el mateix túnel. Quan més coneixes del que s’ha fet i com s’ha fet, no et queda més remei que posar-se les mans al cap!

La mala educació, “d’escola de pago”, del secretari d’estat d'infraestructures! -no em diguin que no té un títol ben sonor- l’ha portat a desconvocar una trobada amb l’alcalde de la ciutat, que en aquest tema ens representa a tots. Tenia pressa! La mateixa que ha tingut en esperar sis dies per venir. A tocat el dos! pot ser sense dinar, ai pobret! per que l’esperaven a Madrid. Tots sabem que els ministeris el dissabte a la tarda son un formiguer de gent treballant!

La història interminable del TAV a Girona continua, amb responsabilitats que tard o d’hora sortiran, de retards injustificables, de pressuposts milionaris injustificats i de gent abans i ara, ací i allà, que ens han portat a la lamentable situació d’avui. Continuarà...

divendres, 3 d’octubre del 2014

Passen els dies, el TAV colgat i ADIF amb els papers mullats.

No ens deixa de sorprendre ADIF quan diu que la culpa és del clavegueram de la ciutat i oblida que va desviar un riu, el Güell- oblidant com canalitzar-lo bé, però com li diuen ells “el Guel” aquest no és el problema - sense estudiar cap de les al·legacions que els hi advertia de les riuades en un clima mediterrani. O els enginyers de camins de l’obra feren campana els dies de classe sobre rius o, el més probable, que els directius de més amunt ni ho sabien ni els interessava.

Algun grups municipals hem demanat una reunió de la comissió de seguiment del TAV, que analitzi exhaustivament el estat de la qüestió, penso que caldrà demanar als grups parlamentaris a Madrid la seva implicació i no estaria de més que el conseller d’obres públiques de la Generalitat fes un toc a la ministra per que aquesta es traslladés a Girona per a donar explicacions.
Cal per damunt de tot que no es torni a produir per que el proper cop pot ser que no tinguem tanta sort i no es produeixi que cap tren resti bloquejat i ennuegat. Feria riure lo maldestres que son sinó hi hagués darrera decisions de no invertir i deixar una obra inacabada que genera perill.
Em temo que si a hores d’ara, 5 dies després de la inundació del túnel, encara no sabem quan s’obrirà, en tornarem a parlar.


dijous, 2 d’octubre del 2014

ADIF crida a l’exèrcit!


Aquesta gent d’ADIF sembla sortida d’una pel·lícula de Berlanga, amb alguns dels seus antics dirigents imputats per no se sap quants diners distrets i quants contractes amanyats, els actuals fan mèrits desinvertint en les obres pendents i el manteniment de les ja completades. I quan el riu Güell, com  a bon riu mediterrani s’omple amb la pluja i torna a la seva llera original és troba una obra incompleta amb un mur de rajols com a topall. El resultat ja el sabem, encara avui una part del túnel inundat.


Com a bons directius del “Estado” no entenen que aquest punt del traçat de “provincias” doni tantes molèsties, per a ells les ciutats son un entrebanc i les autoritats locals una molèstia, ja no parlem dels ciutadans, pura i senzillament, per a ells,  no existeixen.

Si hi ha un problema la culpa és de l’altre, i si plou com no la culpa són de les clavegueres, malgrat que en el pou d’atac aquestes és varen desviar seguin les seves instruccions! Però a gran remeis grans solucions. Quan l’estat espanyol te un problema la solució, com no, més tradicional és cridar a l’exèrcit!

De nou, com en una pel·lícula de Berlanga, la realitat supera la ficció! Arriba l’exèrcit a Girona per a bombejar l’aigua i resulta que no ho pot fer fer amb rapidesa per que no te les bombes adequades! Prenem nota.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

L’AVE neda a Girona. Una obra que fa aigües?

Ja portem tres dies amb la línia del TAV tallada i cap explicació pública convincent per part dels responsables d’una obra que, tinc entès, encara no està recepcionada. L’aigua de l’aiguat n’és la causa diuen. La causa de la causa exigeixo: és a dir, les previsions errònies i la mala execució de les obres que sense acceptar al·legacions no van tenir en compte ni les característiques de la capa freàtica, ni les rius existents, ni l’estructura geològica complexa per a una obra d’aquesta magnitud.


Els que lluitarem per una altra ubicació, els que intentarem, sense aconseguir-ho, una vigilància adequada de les obres, els que exigiren les compensadors oportunes no voldrien, no voldríem, tenir raó. Veïns, especialment l’associació de Sant Narcís, alguns electes, no pas gaires, preocupats, fins adir-nos molt sovint que érem uns pesats i en oposàvem al progrés, a la obra més important per la Girona del segle XXI. Ens trobem que el mal son anunciat no porta més que a unes tímides explicacions emmarcades en la prepotència Habitual.

Arribarà, un dia més aviat que tard espero, que rebrem la informació, tota la informació, del que ha passat i està passant. Aquest dia em trobaré amb en Martí Carreras i podrem dir que ho sabrem tot d’una mala obra anunciada. Els responsables, però, assumiran alguna responsabilitat? Molt haurà canviat el país per que sigui així.