diumenge, 14 d’agost del 2022

Molt de temps sense escriure

 


Per casualitat he repassat el bloc i me’n he adonat que la darrera entrada era del desembre del 2018…par a reflexionar.  I això és el que he fet. Primer de tot constatar que el fet d’estar jubilat i d’actuar com a tal no m’ha impulsat a posar negre sobre blanc les meves vivències quotidianes pel fet de ser molt personals i al meu parer sense rellevància per a altri. A més aquest bloc tenia un sentit pel fet de tenir una vida pública com a resultat de la voluntat dels meus electors i això comportava una obligació que em vaig imposar de comunicar els fets i reflexions que creia rellevants per al meus conciutadans. Tot polític, al meu parer, ha de saber comunicar el que fa a tots aquells que ho vulguin saber i això és el que vaig fer.



Quan fas política aquesta t’absorbeix molt i quan la deixes de fer, cada dia que passa la veus més llunyana. Pot ser sigui el resultat de com es fa la política ara, bé des de fa un temps…El perill doncs és que la política esdevingui el que fan els polítics i acabi interessant solament a ells. En una societat democràtica la política és un àmbit per a resoldre problemes mitjançant la representació dels ciutadans en el seu representat. Els partits en son el mitjà que promou la seva organització i vehicula propostes de govern per a ser referendades per una majoria. Més bé que malament o a voltes més malament que bé aquestes son les claus del sistema. Infinitament millor que les dictadures, on no tens ni veu ni vot.

Però funciona doncs, més malament que bé, quan l’elector es distancia del sistema i veu la política com quelcom aliè si no com a quelcom negatiu. El enemics de la democràcia fan tot el possible per que així sigui, però quanta responsabilitat recau en els polítics demòcrates quan s’obliden dels electors que les han donat la responsabilitat que exerceixen? No tots son iguals, hi tant, he conegut i conec gent molt honesta que fa política, però si no es vigila acabes arrastrat pels que no ho son, o senzillament pels que fan de la política un mitjà per viure.

Aquest distància que com a jubilat he agafat de la política em permet -sempre es bo veure les coses amb una certa distància-  fer aquestes reflexions i si a algú l’interessen pot ser continuï escrivint. Vosaltres direu.