diumenge, 29 d’octubre del 2017

República: màxima unitat en la seva defensa, no deixar espais a l’adversari.


Tenim República! I el govern espanyol, recolzat per Ciudadanos i el PSOE, ens fa caure al damunt la seva interpretació de l’article 155 de la “Constitución”. Els mateixos que deien, tot ridiculitzant, que la coalició que governa Catalunya no ho faria mai, ara es posen les mans al cap perquè ho hem fet. Clar que enfrontar-se amb l’Estat és un esforç dur, constant i no pas ràpid, però si sense voluntat no hi ha canvi, també és necessita més que solament voluntat. La intel·ligència que hem posat en el procés la continuarem posant per consolidar la República.


El vot del NO, que no es va mobilitzar l’1 d’octubre, ara vol ser manipulat per Ciudadanos, PP i PSC en les eleccions del 21 de desembre. Les dificultats d’una llarga ocupació il·legal de Catalunya per part de l’estat, se la volen estalviar  amb unes eleccions exprés en les que, fomentant les contradiccions entre els que defensem una república encara no consolidada, els hi deixem el camí lliure per a ocupar la vella legitimitat autonòmica aconseguint per omissió de nosaltres una victòria que blanquegi l’ocupació internacionalment.

En la defensa del presos que tenim i tindrem, en la defensa de la república i l’apertura d’un procés constituent, el govern legítim i els que li donen suport, hauran de decidir el camí a seguir. No dubto, que discutides totes les variable,  actuaran de la millor manera en defensa de les nostres institucions per a afavorir el camí a la plena consolidació de la República catalana. La defensarem arreu i usarem tots el mitjan propis o de l’adversari per a fer-ho possible. Lluitarem de nou i guanyarem!

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Espanyols a la força? No, de cap manera!


Ja arriba l’article 155 i, com si fos una mena d’elixir que ho curés tot, el Borbó amb el seu govern, creu que aconseguirà que els catalans abduïts ens recuperem i esdevinguem fidels súbdits de sa majestat! Bé, partidaris de la vella escola, “la lletra amb sang entra”, usant el mecanismes de la repressió adients, aïllaran “les pomes podrides de la resta”. “Realisme màgic” que emmascara la vella política de l’estat amb Catalunya, estat d’excepció, repressió i por com a recepta. Doncs no! No abaixarem el cap, ni assumirem el virregnat justificat per una minoria electoral. Ens defensarem amb tots els mitjans pacífics, en tots els fronts polítics i socials... i amb perseverança i unitat guanyarem!


Els carrers sempre seran nostres i els omplirem per a defensar les nostres institucions. No els hi posarem pas fàcil. Ampliarem l’espai independentista amb tots aquells demòcrates que no es resignen a baixar el cap. Cauen totes les caretes i l’ambigüitat, camuflada d’equidistància, desapareix. O retorn a la democràcia, a la sobirania del poble de Catalunya, o acceptar la tutela d’un monarca i un govern que comptant tots els seus aliats son minoria electoral i parlamentària a Catalunya.

No ens deixarem trepitjar, ni caurem en la desmoralització que provoquen els que consideren que no anem prou ràpid o els que diuen que hi anem massa. A uns i altres unitat! o doneu un pas al costat i deixeu de molestar. La lluita tot just comença i el que tingui més força en les seves conviccions, més perseverança en les seves actuacions i la ma més oberta per ampliar les seves rengles, guanyarà.

diumenge, 15 d’octubre del 2017

No toqueu l’escola catalana!

Quan l’impresentable del diputat Cantó, ara a Ciudadanos, vomita tota mena d’insults i falsedats contra l’escola catalana, davant la sornegueria còmplice del ministre d’educació; quan l’inefable Albiol, parlamentari i senador del PP, vol escombrar mestres i professors, acusats d’adoctrinar els nens i nenes catalans; quan el ministre d’exteriors Dastis menteix descaradament tot dient que a Catalunya no s’ensenya el castellà; quant tot això passa, en un moment on el Govern de l’estat espanyol amenaça a la Generalitat amb l’article 155, no es tracta d’una conjunció astral d’ignorants i incendiaris, forma part de la campanya per a criminalitzar-nos, per a justificar la injustificable intervenció de les nostres institucions.


No parlen d’educació, el que fan és, mentint -i ho saben- , fomentar l’odi. Ni el ministre Wert, ara en el seu exili daurat a Paris, es va atrevir a tant. Ara, ja no cal conservar ni tant sols les formes, ara el que cal es entrar fins a la cuina de les institucions catalanes, fins al moll de l’os dels seus serveis públics més preuats per a fer “neteja”. De “hemos destruido la sanidad catalana” a “vamos a limpiar la educación de separatistes i otra gente de mal vivir!. Una mena de noves depuracions 2.O, com les que van fer els seus avis franquistes a Catalunya.

Es cert, encara estan en la fase d’amenaça, no han passat als fets, al menys en quan a l’educació, però esmolen els ganivets. La reacció no es pot fer esperar, no dubto que així serà. Aquest dies les xarxes bullen d’activitat i tota la comunitat educativa es prepara. Com sempre, a la catalana, massiva i pacíficament, amb arguments i conviccions. En el meu cas el dimarts a la tarda des de la tribuna del Congrés així ho denunciaré. 

divendres, 6 d’octubre del 2017

Confiança amb els que ens han ajudat a arribar fins ací!

Vivim els catalans uns dies complicats, una barreja d’eufòria i preocupació. Orgullosos de la resposta de l’1 i el 3 d’octubre, veiem amb preocupació l’agressivitat de l’estat representat pels seus màxims mandataris. No es creien que ho faríem i no suporten que els, per a ells, “quatre arreplegats aficionats” hagin burlat les forces de seguretat estatals que han emprat enormes recursos per a impedir la constitució de les meses amb urnes i paperetes. I es fan creus de la resposta massiva del 3-O, on, superant la por, omplirem els carrers de ciutats i viles de Catalunya


Quan més dies passen, pots tenir més informació del que va succeir en el comandament de Madrid i els seus operatius a Catalunya. Més enllà de qui sigui certa la baralla posterior entre CNI i ministeri de l’interior, és clar que fallaren les recerques i que la promesa de que no hi haurien urnes ni paperetes ha estat un gran fracàs al desmentir-ho la crua realitat de l’1-O.

La decisió d’emprar la força en un centenar de col·legis electorals fou més un símptoma d’impotència que un acte de força. Els resultats de més de 800 ferits, però, exemplificaren la brutalitat dels mitjans i la falta de relat polític. Malgrat la censura informativa a Espanya, el mon en fou testimoni.

L’èxit esclatant de l’aturada i les manifestacions multitudinàries, fou una expressió contra la violència i l’autoritarisme, però també a favor d'implementar els resultats de l’1-O. “Hem votat”, es un crit d’alegria i fermesa, però també d’exigència política. Mai he vist tant ferma entre la gent la confiança amb el govern i la majoria parlamentària que ens ha portat fins ací. També la voluntat integradora amb els que han dubtat però han estat al nostre costat en els moment difícils.

Per tot això, malgrat els moments d’intranquil·litat, de legítima por davant la brutalitat no reconeguda de l’estat. Confiem que qui ha llegit la voluntat de la gent, govern i majoria parlamentària, ampliada millor, ens porti a una nova etapa basada en la sobirania manifestada l’1-O. No ens han donat motius per a no confiar!

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Una tristesa absoluta, una ràbia infinita!


Les xarxes et permeten veure i viure el que succeeix simultàniament en llocs diferents i distants. Ahir al costat de la meva família i dels meus veïns i veïnes de Sant Daniel, veiem el que passava en d'altres barris de la nostra ciutat, del nostre país i patíem al seu costat. Defensàrem la nostra urna, vàrem votar i vàrem esdevenir amfitrions d’altres conciutadans que tenien les seves taules tancades per la violència de les policies espanyoles. No ho oblidarem i serem fidels al mandat popular.


Tanta violència per a fer callar la veu de la gent. Em recordava les jornades de l’Assemblea de Catalunya del 1976, on en una d’elles la policia espanyola em va estabornir i em vaig despertar a l’hospital. Aquelles imatges les tenia arxivades, en blanc i negre, en la meva memòria. A Girona i arreu de Catalunya es van tornar a produir, ara i avui, escenes de violència terrible, que honoren a les víctimes i envileixen als botxins. No oblidarem mai l’1-O!

Ràbia i orgull! Tristesa i esperança. El que va passar ahir, els 840 ferits i contusionats, les escenes de violència, no fan empal·lidir la fermesa, la confiança, la capacitat d’organització d’un poble que s’ha guanyat el dret a ser el que decideixi ser. L’estat ha actuat com un estranger que no veu en els catalans els seus conciutadans, vol súbdits. Gent del si, del no i del vot en blanc; dels que havien decidit ja fa temps votar, dels que ho decidiren a ultima hora; tots ells foren atonyinats pels que ens veien com enemics a abatre, tots. "A por ellos", deien!

Ara, l’únic diàleg es el que es dona d’igual a igual. L’única mediació és la internacional. Farem el que hem de fer. No ens fan por. Mantindrem la no violència i la ma estesa, però no ens enganyaren amb promeses sense contingut. El nostre govern proposa i el nostre Parlament disposa. Al seu servei!