dissabte, 30 d’abril del 2011

Capacitat local per a l’acció, el treball en xarxa en polítiques socials des del territori

El passat 29 d’abril a l’Auditori Palau de Congressos de Girona, 190 persones de Girona  de la resta de comarques i d’altres indrets de Catalunya ens hem trobat convocats pel Consell de Cohesió i Serveis Socials de Girona per a trobar maneres més eficients i coordinades de treballar per la cohesió-inclusió social i enfortir la cooperació entre els diferents agents socials.

L'heterogeneïtat ha estat l'èxit de la jornada: més de 30 entitats del 3er sector, 3 sindicats, 2 patronals, 10 professors, investigadors i becaris de la UdG, directius de l’ICS Girona, directius i tècnics de la Cambra de Comerç, Diputació de Girona i de la Diputació de Barcelona, tècnics de l’Ajuntament de Girona i d’altres Ajuntaments, Consells Comarcals i Consorcis de la demarcació de Girona: Figueres, Ripoll, Banyoles, Olot, St. Feliu, Sta. Coloma F, Lloret, la Bisbal, Salt i Cassà, d’ altres Ajuntaments I Consells Comarcals de Catalunya: Vic, Rubí, Sta., Coloma G., Terrassa, Berguedà, la Segarra.

Roger Cuscó de l’ICAS de la Generalitat ha parlat del present i futur del Plans Local d’Inclusió. Incertesa però voluntat de mantenir el desplegament de polítiques i recursos “més prioritàris”.

Mateo Hernando del SOC ha fet reflexions molt interessants sobre els canvis que fan falta en temes de polítiques actives d’ocupació. “Creixement econòmic no sempre vol dir augment de l'ocupació” ens ha donat una visió autocrítica sobre el SOC i necessitats de reestructuració

I el plat fort han estat les ponències de les comissions d’acció del CCSS 2010-11:- Heterogeneïtat dels temes i visibilització del treball conjunt. Temes d’interès actual. Es veu el “bon clima” entre els promotors i es nota el treball que s’ha fet en equip.

La ponència de Ricard Valls ens ha marcat noves estratègies i alternatives per treballar en xarxa i cooperant coma resposta al panorama actual de recessió. Exemples d’experiències europees de canvi de manera de treballar amb més eficiència.

Com a president del consell, he explicat el camí i l’esforç del treball i el procés del CCSS a través de diferents valors. He intentat identificar les fortaleses i les debilitats i elements a millorar de cara al futur. I òbviament animar als presents a continuar aquesta bona tasca

divendres, 29 d’abril del 2011

Debat en la universitat

El proper dilluns ens trobarem en el debat que organitza la Universitat de Girona.

Que a Girona no es passi gana

Aquest és l’objectiu pel qual es va crear el Centre Solidari de Distribució d’Aliments. És una iniciativa fruit de la col·laboració entre Ajuntament, Càritas, Creu Roja i Banc d’Aliments per crear un recurs que ajudi a pal·liar la situació de necessitat que pateixen les famílies amb més dificultats econòmiques, garantint que puguin cobrir una necessitat bàsica essencial: l’alimentació.

A qui va adreçat, doncs, aquest sevei? Als ciutadans de Girona que tenen dificultats econòmiques per cobrir adequadament la necessitat d’alimentació. Aquest servei està pensat per atendre situacions d’extrema precarietat, però també per atendre a aquelles famílies que, tot i tenir ingressos, aquests no són suficients, perquè algun dels membres s’ha quedat a l’atur o perquè tenen un treball precari i pateixen dificultats per assumir totes les seves despeses bàsiques sense endeutar-se.

No és un servei de lliure accés, ja que cal passar prèviament pels serveis socials de l’Ajuntament, per Càritas o per Creu Roja perquè valorin la necessitat i derivin, si s’escau, a aquest servei o al més adequat per poder atendre la problemàtica que presenta la família.

Aquests serveis envien les persones al CSDA, un cop valorada la seva demanda, i les famílies poden anar periòdicament a buscar aliments per un espai de tres mesos. Si la situació de necessitats persisteix, es pot valorar una renovació per 3 mesos més i, en cas necessari, una segona renovació per tres mesos més. Solament en casos excepcionals i justificats, es pot ampliar aquesta temporalitat.

Varem iniciar aquest camí el darrer trimestre del 2009, el 2010 ja  743 famílies s’han beneficiat d’aquets programa. Cal continuar estant amatents a les conseqüències d’aquesta crisi persistent i assegurar amb un treball en xarxa que a la nostre ciutat ningú passi gana.

dijous, 28 d’abril del 2011

Can Ninetes, Santa Eugènia, una nova manera de fer debats electorals.

A can Ninetes s’ha celebrat el primer debat de barris. Són uns debats especialment interessants tant per qui els convoca, les entitats més arrelades al territori, com per l’ambient que li donen els veïns.

És, al meu parer, una manera d’apropar la política als ciutadans, de fer-los partícips de la reflexió entre els que es postulen com a representants, com alcaldables, i els electors.

És un bon exercici per als candidats doncs han de ser curosos amb les promeses, que no es fan davant d’un públic fidel sinó heterogeni. Cal, a més, ser conscients que no es pot prometre tot i a tot arreu, els ciutadans t’ho recordaran, perquè les paraules en aquest cas no se les emporta el vent.

Una nova manera de fer política, ni que sigui incipient, s’albira en aquests debats. Cada un d’ells a més organitzats a la seva manera, la que han decidit a cada barri les organitzacions convocants.

En propers dies veurem com es van desenvolupant els altres. Avui Mancomunitat de Santa Eugènia-Can Gibert, felicitats!

dimecres, 27 d’abril del 2011

La política que transforma la vida quotidiana. La ciutat dels canvis i els somnis


Sempre he pensat que com a éssers humans tenim un objectiu en el transcurs de la nostra vida, deixar a les generacions futures un món millor.  Cal, doncs, aprofitar qualsevol ocasió per transformar les coses, per petita que sigui l’ocasió i per petit que sigui el canvi.

Crec que s’han de posar en valor les fites assolides.  Tots els esforços han estat necessaris; i fonamenten la necessitat de perspectives emancipadores noves: cal ser fidels al futur.

Ara la societat és més complexa, incerta i dinàmica que mai.  Hi ha processos cap el progrés humà i d’altres que porten l’empremta de grans injustícies.  Cal reconèixer la magnitud dels canvis, no banalitzar-los.  I evitar tendències claudicants o només resistencials.

Al meu parer necessitem rebel·lia creativa, inconformisme constructiu.  La nova política s’ha d’arrelar en valors (autonomia, generositat), s’expressa en actituds (senzillesa, respecte), reconeix identitats (les diferències estimulen, els vincles reconforten) i defensa els interessos de persones i col·lectius vulnerables.

De fet l’espai de la transformació és la vida quotidiana.  No existeix el sistema ni les estructures, en abstracte. El que existeix són relacions concretes de desigualtat i de dominació que cal transformar, una a una, en relacions d’igualtat i fraternitat.  Les persones són les protagonistes del canvi.  En l’acció municipal he trobat aquest camí.

A la nova política penso que no li hauríem de demanar massa, és tan imperfecta com qualsevol altre aspecte de la vida.  Només hauríem d’exigir-li (d’exigir-nos, per tant) acostar-nos al que alguns poden tractar de somni, però que és la vida sense somnis.  El somni d’un altre món necessari: sense pobresa, habitable ara i en el futur i amb llibertats reals per a tothom.

El somni d’una ciutat que s’emmiralla en aquest objectiu.

dimarts, 26 d’abril del 2011

L’atenció a la gent gran i les dependències. El model Girona.

Una de les línies que aquests anys he considerat prioritària ha estat l’atenció a al gent gran, amb esforç i cercant finançament extern s’ha aconseguit un bon model que s’ha guanyat un merescut prestigi en l’àmbit institucional i professional. Però el que m’ha donat més satisfacció és el retorn que els propis usuaris i les seves famílies m’han fet arribar.

Els serveis d’atenció domiciliària milloren la qualitat de vida de les persones, que poden romandre a la seva llar, retardant o evitant els ingressos residencials o l’esgotament dels cuidadors. Total usuaris atesos durant el 2010: 1.622. Creixement respecte el 2009:  14,54%.  El temps d’espera més baix de Catalunya.

A Girona d’una població total de 96.899, segons la darrera actualització del padró hi ha una població major de 64 anys de 14.055. D’aquests molts gaudeixen de plena autonomia i no necessiten serveis ara bé hem arribat a una cobertura del majors de 64 anys respecte el total de població d’ 11,54%. Cal tenir en compte que la llei de serveis socials plantejava entre el 3 % i el 6% com a objectiu. Ens sentim orgullosos.


Tipus servei
Persones ateses
Prestació
Atenció personal
453
5.1689,50 hores anuals
Cura de la llar
217
9.260 hores anuals
Teleassistència
1.336
1.028 aparells
Catering
27
7.546 àpats anuals
Ajuts tècnics
49
25 aparells


En quan al desplegament de la llei d’atenció a la dependència, com ajuntament hem d’intervenir en els Plans Individuals d’Atenció a les persones reconegudes com a dependents que ofereixen atenció integrada en tot el procés de la dependència.  De les resolucions rebudes que han estat  702  el 2010 a 1 de gener del 20011 s’havien fet  658 PIAs. Amb un temps de tramitació de 70 dies (21 dies menys que el termini establert).

Aquest esforç és el resultat d’una bona organització on els professional tenen un paper clau. En un temps líquid i individualista cal reivindicar la feina ben feta dels serveis públics adreçats a la comunitat.

Els ciutadans i les ciutadanes volen exemples que els encoratgi a contribuir al benestar col·lectiu. Per a mi fer política és això i no participaré en un rumb que no vagi per aquest camí.

dilluns, 25 d’abril del 2011

La Formació professional a la ciutat i al nostre entorn més proper. Cal un impuls decidit.

Aquest curs 2010-11, entre Girona i Salt, hi ha una oferta de 14 famílies professionals, que consten de 53 cicles formatius (1 més que el curs passat). Globalment, a Girona i Salt, hi ha una oferta de 107 grups de formació professional, 6 més que el curs passat -tots ells a Girona- que acullen 2440 alumnes en règim ordinari, amb un increment net de 53 alumnes més respecte el curs passat.

Els centres de la comarca del Gironès acullen aproximadament el 40% de l’alumnat de FP de les comarques gironines.

Els 4 centres de formació professional de la ciutat de Girona tenen la Certificació de Qualitat ISO 9001-2000, i estan dins del Programa de Millora Continua, el que significa que hi ha establerta una metodologia de millora continua que permet oferir una formació de qualitat.

La matrícula dels cicles de Grau Mitjà, aquest curs està novament saturada. Només n’hi ha uns pocs cicles amb alguna vacant, però la majoria estan complerts i uns quants amb llistes d’espera. Actualment hi ha percentatges d’ocupació molt alts, especialment en el sector serveis. S’observa un increment significatiu en la mitjana d’edat dels alumnes matriculats en cicles de formació professional, que està al voltant dels 24 anys.

Per tot això cal donar resposta a la creixent demanda d’aquests estudis per part de la població en general i alhora a les necessitats de formació i reciclatge que la situació de crisi i les demandes de treball indiquen. A més hem de facilitar l’entrada als joves de 16 anys en endavant que opten per la via professionalitzadora dels seus estudis postobligatoris i que en la situació actual tenen forces dificultats per accedir-hi. caldrà també una major vinculació de la formació professional amb el sector empresarial de la ciutat, per tal de fer una oferta més adequada i integral.

El Departament d’ensenyament ha de donar aquest pas endavant i ben segur ens trobarà de l’Ajuntament estant disposats a donar tota la col·laboració a aquest objectiu.

divendres, 22 d’abril del 2011

Islàndia ha dit no. Hi ha una altra manera d’enfrontar-se a la crisi.


Per segona vegada, els islandesos han dit que no a la proposta del seu govern sobre el pagament de les fortes pèrdues registrades per alguns dels seus bancs i els seus clients estrangers.  És un exemple per als altres estats europeus que acullen els capitalistes amb els braços oberts i voldrien que aquests assumissin les conseqüències dels seus actes.


Els contribuents islandesos s’havien trobat amb el deure d’haver de pagar la factura.  Quan la crisi financera internacional va assolir el seu màxim, la tardor del 2008, va quedar clar que el fons de garantia de dipòsits islandès no podria retornar tots esl deutes vinculats a operacions estrangeres de la banca islandesa privada Landsbanki (casa mare de la banca “on line” Icesave).

Per evitar el pànic del seus bancs, els governs britànic i holandès van indemnitzar els clients de Landsbanki al seu país, retornant la totalitat del diner invertit i una part dels interessos i els dos governs van presentar la factura a Islàndia: 3.900 milions d’euros.

Les autoritats islandeses van protestar dient que no eren responsables dels dipòsits dels bancs privats, però la pressió britànica i holandesa, que tenia el suport de la UE i l’FMI, va obligar el govern islandès a cedir i firmar el 2009 un acord de pagament a la Gran Bretanya i Holanda

Però el president islandès, Olafur Grimsson, no va voler ratificar l’acord i el març del 2010 es va celebrar un referèndum en el qual el 94% dels islandesos van rebutjar l’acord.  Aleshores els governs britànic i holandès van fer una oferta millor: els islandesos pagarien però amb menys interessos i a més llarg termini. El govern va acceptar, però el president va tornar a negar-se a ratificar el nou acord i es va celebrar un nou referèndum el passat dia 9 d’abril.  El resultat va ser una nova negativa popular amb el 58,9% dels vots i un 70% de participació.

Els partidaris del “si” deien que amb la venda dels béns del Lanbsbanki n’hi hauria prou per pagar a britànics i holandesos i que Islàndia ha de fer front a les seves obligacions per poder obtenir c`redits en el futur.  Els partidaris del “no” deien que la factura dels britànics i holandesos no forma part de les obligacions acceptades pels contribuents islandesos, ja que no hi ha cap garantia del govern sobre els deutes dels fons de garanties dels dipòsits islandesos i van ser les autoritats britàniques i holandeses les que van decidir pel seu compte pagar els seus clients seguint els seus propis interessos.

El rebuig del nou acord tindrà conseqüències polítiques i econòmiques i millorarà les condicions de crèdit al país, ja que evita augmentar el seu deute.  També pot perjudicar la petició islandesa d’adhesió a la Unió Europea, ja que aquesta ha donat suport als governs britànic i holandès.  Però el gran guanyador és el president islandès, que ha vist aprovada la seva postura contrària al nou acord, i sens dubte, és una lliçó per a tots nosaltres.  

El coratge i la coherència en la política i els mecanismes democràtics es poden imposar ala dictadura del món financer i dels polítics febles que el serveixen.

dijous, 21 d’abril del 2011

Sobre les propostes electorals: els reis mags són els pares.

El primer debat es va fer dimarts passat a iniciativa de TVGI. El dissabte, dia de Sant Jordi, es tornarà a emetre. A quinze dies de començar la campanya pot semblar una mica avançat i això es podia notar en alguna de les intervencions dels candidats. Noto una certa diferència entre aquells que coneixen l’Ajuntament i la seva evolució els darrers anys i els que, amb tot el respecte, toquen d’oïda.

Certament al llarg de la campanya s’afinaran propostes i discursos. Però em preocupa un xic l’abús de llistats de coses a fer. Perquè sovint s’oblida que alguna de les propostes -o molt semblant- ja s’està fent. En altres casos no és diu com es pagarà, i si no hi ha més ingressos, què es traurà per fer-li forat.

No vaig voler entrar en la subhasta. Sóc molt conscient de les limitacions pressupostàries que tindrem i vaig parlar d’ingressos. No per un afany recaptatori sinó per realisme si volem fer allò que necessita la ciutat.

Ara bé, tinc molt clar que si les lleis que determinen els impostos municipals no varien i es fan més proporcionals, no apujaré impostos perquè afectarien més a qui menys té.

Caldrà doncs, a curt termini, austeritat. I això vol dir consolidar polítiques i actuar amb les inversions amb prudència i buscant aquelles que ens donin el màxim de valor afegit per a la cohesió social i la recuperació econòmica.

Molts dels candidats possiblement estaran d’acord amb mi en aquests principis. Si és així que retallin les seves llistes de coses a fer i prioritzin. Perquè els reis mags són els pares.

dimecres, 20 d’abril del 2011

En època de crisi què és millor? que els que més tenen paguin una mica més o que perdem la cohesió social? Els ciutadans el dia 22 han de decidir


En aquests darrers mesos he comentat més d’una vegada que el govern municipal sortint deixem unes finances sanejades.  Un deute del 65% del pressupost, la llei ens permet arribar al 110% i unes obligacions creditícies suportables.

També tenim un romanent de partides d’obres que no s’han executat, algunes de les quals es pot revisar la seva utilitat i incorporar-les a noves inversions.  

Ara bé, amb l’actual sistema de finançament ens trobem amb dos variables que poden desmuntar ràpidament aquesta acceptable situació que abans he esmentat.  La reducció de les transferències de la Generalitat i l’Estat.  La menor recaptació dels impostos municipals que tenim congelats des de fa dos anys.

Per això hem de defugir propostes triomfalistes i dir a les coses pel seu nom.  Ens espera un mandat molt difícil i si volem mantenir la cohesió social caldrà, no solament ajustar-nos el cinturó, sinó aconseguir nous recursos.

En època d’eleccions sembla que els candidats hem d’estar somrients i no donar males notícies, al meu parer cal tractar al ciutadà amb el respecte que es mereix i dir la veritat.

Cal canviar de registre i dir menys el que voldríem i més el que hem de fer, el que és necessari fer. 

dimarts, 19 d’abril del 2011

L'habitatge és un dret, no una mercaderia



Les polítiques d'habitatge són molt necessàries i la col·laboració entre Ajuntaments i Generalitat indispensable per tirar-les endavant. Quan no es fan polítiques d'habitatge i es deixa al mercat que vagi gestionant les entrades i sortides de persones per aconseguir habitatge, s'acaben donant situacions socials que després costa molts anys desfer-les, com ha passat a Salt.

Per què sols han de pagar impostos els assalariats i les classes mitges?




Vivim temps de crisi, això tots ho sabem, però no tots en son responsables per igual del seu esclat, ni pateixen de forma semblant les seves conseqüències.


Després d’uns mesos de desconcert quan va explotar la bombolla de les hipoteques als EEUU i l’onada va afectar a tot el món occidental, els causants de la crisi, el sistema creditici i els fons d’inversions, varen clamar per l’ajuda dels estats per injectar diners públics als balanços poc sanejats dels principals bancs.  Alguns foren fins i tot nacionalitzats, en el cas espanyoles les ajudes foren a fons perdut i els bancs, amb els mateixos dirigents, abans i ara, restaren tranquils.

Les idees de desregulació i pocs impostos als que més tenen que varen estar en boga aquests darrers vint anys semblaven en qüestió fins que s’estabilitzà el poder del sector financer i, aprofitant la por, els governs es decantaren de nou perles velles polítiques que ens han portat a la crisi.

Quin és el problema sobrevingut que fa que aquestes velles polítiques, és a dir, finançar l’estat del benestar amb impostos dels assalariats i de les classes mitges, siguin inviables ara sense un desballestament del sistema democràtic i social europeu?  Doncs l’empobriment de les classes treballadora i mitjana per la crisi, que genera menys ingressos tant dels impostos directes com indirectes.

Al deute públic generat per la factura de l’ajuda al sistema financer amb fons públics s’afegeix la caiguda d’ingressos, a més de la pressió especuladora sobre els governs per finançar aquest deute que ho agreuja.  Els fons d’inversions ara especulen amb el deute aconseguint suculents beneficis.

Aquests darrers dies el conseller d’Economia i Coneixement, Andre Mas-Colell ha dit el que determinats sectors benestants del nostre país pensen però no s’atrevien a dir tan descaradament.  Els rics no tenen que pagar més perquè poden emportar els diners on vulguin.

Si caiem en el parany de que solament les rendes de treball han de fer esforços perquè els altres poden evadir-se de pagar anant a altres autonomies o paradisos fiscals, abdiquem de la democràcia com a sistema de govern i del principi d’igualtat davant la llei.

Creem uns nous privilegiats que es poden saltar les decisions de govern i encara passar per prohoms i benefactors. Una paradoxa infame.

dilluns, 18 d’abril del 2011

A Girona cal +C: Innovació, Ciència, Coneixement, Creativitat…


Girona ha d’anar construint una nova ciutat associada al coneixement i a la innovació com a activitats de futur i la creativitat com a estratègia de subsistència ara i com a projecció de futur.


Però, a més, Girona ha de fer una aposta clara per la sostenibilitat com a model de desenvolupament econòmic i on es prioritzi la reducció d’emissions de CO2, desenvolupant un Pacte de mobilitat urbana sostenible, un pla integral de RSU i la lluita contra el canvi climàtic.

Les energies renovables impulsades per un ens municipal obert a altres col·laboracions públiques i privades, amb la seu a la central del molí, seran claus en els propers anys i suposaran un mercat de negoci emergent per a la ciutat.

Aquest eix abraça des de la ciència i la innovació tecnològica fins a l’atenció a les persones, la cultura, el sector audiovisual, la música, el software, l’energia, el turisme, la gastronomia i l’esport, entesos com a sectors emergents en la ciutat i claus per a generar ocupació, objectiu bàsic en la generació de riquesa.

Si es pretén generar més i millor coneixement és necessari impulsar una aliança de la ciutat i la UdG.  És clau, la ciutat necessita un “think tank” i la Universitat necessita un projecte ambiciós abordant una estratègia d’atracció de centres d’excel·lència i de transformació dels actuals centres universitaris en referents internacionals, aprofitant l’experiència del Parc Tecnològic i dels Instituts de Recerca.

Hem de ser capaços de treballar el dia a dia de la ciutat en el marc d’una crisi que produeix patiment a molts i comprometre’ns en l’acció solidària de la cohesió social, però també hem d’aixecar el cap i teixir compromisos de futur, aquests són els reptes per als propers quatre anys.  

diumenge, 17 d’abril del 2011

Una bona iniciativa per corregir la destrucció d’ocupació


Els dos sindicats majoritaris CC.OO i UGT volen tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular  per afavorir l'ocupació, especialment dels joves i de les persones aturades de llarga durada, al mateix temps que es milloren els serveis públics d'ocupació. Perquè pugui ser tramitada al Congrés dels Diputats cal presentar un mínim de 500.000 signatures, degudament validades.

Amb la ILP es pretén combatre la segmentació del mercat de treball i la precarietat laboral que pateixen molts treballadors i treballadores. Es busca que es creïn llocs de treball estables i de qualitat i que s'acabi amb la temporalitat injustificada en la contractació a les empreses.
La iniciativa també busca que els acomiadaments que s'hagin de produir tinguin sempre una causa certa, justa i amb garanties per als treballadors i treballadores afectades.
Que es reinstauri la possibilitat legal de declarar un acomiadament nul i que, en cas d'acomiadament improcedent, el treballador o treballadora pugui triar entre la indemnització o la reincorporació al seu lloc de treball.
Una altra de les propostes de la ILP és que davant qualsevol circumstància econòmica negativa a les empreses o d'un necessari canvi en la seva organització, es negociïn, amb caràcter previ, mesures de flexibilitat interna amb els sindicats com a alternativa a l'ús de l'acomiadament com a primer (i a vegades únic) recurs. En definitiva, els acomiadaments han de ser la darrera mesura a executar per corregir una mala situació econòmica d'una empresa i garantir-ne la seva viabilitat.
La ILP també reclama que se substitueixi de forma progressiva l'actual model productiu, origen dels greus problemes de l'economia espanyola, per un altre que incentivi la competitivitat de les empreses a través de la innovació tecnològica i la formació dels treballadors.
A pocs dies de l’1 de maig val la pena que fem còrrer aquesta proposta i que li donem suport.

dissabte, 16 d’abril del 2011

Una vaga que no ajuda als treballadors que la fan i perjudica a la ciutat

La crisi ens torna a temps de conflictivitat social que creiem oblidats. El tancament d'empreses que han repartit suculents beneficis empresarials en anys anteriors, els ERO’s, les retallades de serveis públics com l'educació o la sanitat, són motius ben legítims per a la mobilització social dels treballadors que veuen perillar serveis essencials bàsics o el lloc de treball i el sosteniment de llurs famílies.

Ben diferent és el cas de la vaga que aquests dies protagonitzen els treballadors del servei de recollida selectiva a Girona. Un servei que, cal recordar, tenia només 8 persones treballadores al 2003 i que ha crescut en nombre de llocs de treball fins als 35 actuals, que ha tingut un creixement en les condicions salarials i laborals continuat, fins i tot en temps de crisi. La vaga que es va iniciar dilluns demana l'equiparació salarial amb els treballadors de l'empresa Musersa, que recull el rebuig i la fracció orgànica. És una reivindicació justa - a igual treball, igual salari - però difícil d'assumir en el context pressupostari actual.

Ara bé, en un futur molt proper, l'equip de Govern ha contemplat que els dos serveis, Musersa i el de recollida selectiva es fusionin el 2012. Aquesta fusió implica l'equiparació salarial dels treballadors i genera un estalvi organitzatiu amb el que es pot atendre aquesta demanda.

Hem iniciat un procés concursal per a l’elecció d’un soci amb el que es constituirà una nova societat mixta que agruparà tots els serveis de recollida de residus en un sol contracte. I és voluntat de l’equip de Govern municipal que, un cop constituïda la nova societat, el nou contracte integri les dues plantilles de treballadors fixes i eventuals i reguli les relacions laborals en un nou conveni al 2012, en el qual es contempli l’equiparació salarial i de condicions socials dels dos contractes avui vigents.

Tot i aquesta ferma voluntat, per motius estrictament de respecte al procés concursal en curs, aquesta decisió no es pot traslladar a l’actual conveni, ja que això alteraria les condicions establertes en el plec que regula el procediment en curs. Senzillament cal esperar a que aquest procés acabi.

Espero que s’imposi el sentit i el bon fer que caracteritza el sindicalisme de CCOO.  Que es rectifiqui per evitar una radicalització estèril que perjudica als treballadors d’aquest col·lectiu i a la ciutat.