diumenge, 31 de maig del 2015

La “mala llet” en política: confondre tenir personalitat amb la grolleria.


He tingut companys, ex-companys i adversaris carregats d’ambició, això en política no es en principi dolent. La ideologia que comparteixes, l’organització a la que pertanys, el control democràtic de les decisions poden llimar les arestes de l’ego sobredimensionat. El perill d’aquesta mena d’individus es quan perden alguns o tots aquests condicionants i es deixen anar. Son insuportables de lluny i encara més a prop, no els importa ni el foc amic, ni les conseqüències dels seus actes.


No es fàcil desempallegar-te’n d’aquesta mena d’individus. Al redactar, me’n dono compte que escric en masculí i no es casualitat, son més el homes que les dones qui he conegut d’aquesta mena. L’oblit dels principis ideològics, els hi fa veure com a positiu o negatiu l’acció política en funció del lloc influent que puguin ocupar i poden passar d’oportunistes a més revolucionaris que ningú, en funció de com els hi vagi.

N’hi han a la dreta, sens dubte, però els que més mal m’han fet son els que s’han anomenat d’esquerres. La seva pràctica ha entabanat a no pocs, encara en aquesta darrera campanya municipal he vist com aquests mètodes, dirigit des de les bambolines per un personatge, conegut i menys reconegut de la nostra ciutat, s’estenien en una candidatura vinguda a menys que no vol ni pot canviar.

Els temps, però, estan canviant i espero que com els vell dinosaures s’extingeixin, que no superin la combinació de democràcia representativa i directe que s’obre pas i que definitivament no es confongui radicalitat amb “holiganisme”, si volem canviar les coses, ho serà de forma radical però democràticament i respectant a tothom, incloent els nostres adversaris. Prefereixo mil cops el model, la manera de fer i estar, de Manuela Carmena al de un Esperanza Aguirre, amb totes les seves versions.

divendres, 29 de maig del 2015

Democràcia occidental o la por a perdre el poder?


De Girona estant he lamentat la circumnstància que per pocs vots la candidatura d’ICV-EUiA, no s’hagi mantingut a l’Ajuntament i que per aquest fet el regidor número 13 que dona majoria a dreta i esquerra basculés cap a la primera. Un topall del 5% que deixa sense representació a 1512 gironines i  gironins, no és el primer cop ni ha estat, històricament, l’única candidatura en patir-ho. En els propers quatre anys poden canviar tant els partits de tot l’arc representatiu que aquest pot esdevenir, dolorós, però menor.


De fet el que ens estem jugant és molt més que una majoria, o la major o menor representació d’un partit concret, ens trobem amb un qüestionament del sistema econòmic i polític a escala de tot l’estat, al que s’afegeix a Catalunya el de la mateixa estructura de l’estat espanyol amb un amplia  majoria per un estat propi i d’entre ells una hegemonia dels que volem un estat independent.

L’intent de separar el canvi social i nacional a saltat pels aires i encara serà més clar en les propers conteses electorals, d’ací que s’hagin posat dels nervis els centralistes de Madrid i els que a Catalunya diuen que volen la independència, però mantenint l’estatus quo, es a dir el poder econòmic i el control del polític.

Si a Madrid Esperanza Aguirre treu la pols a l’arsenal de la “guerra freda”, la que va permetre la continuïtat del franquisme en el bloc de la “democràcia occidental”, ací apareixen els atacs de tota mena a Colau o a qualsevol que posi en perill la direcció conservadora de la Generalitat i del procés. Parafrasejant Torres i Bages quan deia que Catalunya seria catòlica o no existiria, ara sembla que la independència solament reeixirà si es dirigida per la dreta conservadora.


Curiós, com a mínim, que aquells que diuen que la lluita de classes ha desaparegut, mantinguin amb tanta fermesa que solament els de la seva classe poden governar...

dimecres, 27 de maig del 2015

24M: La caiguda d’ICV-EUiA i l’ascens de la CUP a Girona.


Aquest darrers anys la Núria Terés i jo mateix hem coincidit molts cops amb els regidors de la CUP, ha estat una hàbil maniobra nostre per a perdonar-nos els pecats d’haver governat la ciutat amb el PSC i ERC? Alguna cosa he llegit, però res més que judicis d’intencions ho poden avalar. En canvi aquest posicionament entronca amb el model  de ciutat que creiem, que possiblement compartim, malgrat ens diferenciem en actituds i amb més d’una proposta concreta.

Es diu també que no hem fet autocrítica dels nostres vuit anys al govern de la ciutat, alguns ho matisen, tot situant la paraula “prou” d’avant d’autocrítica. Reconec que estem orgullós de la feina feta en polítiques socials, en la creació del centre jove de salut, en el reforçament dels serveis socials, de la Sopa i del centre de distribució d’aliments i d’altres iniciatives que s’han consolidat. Del model de ciutat educadora i de les escoles bressol públiques. Del model de reciclatge i de l’acció mediambiental.


Però també he reconegut que hem aprés dels errors al governar si no tens l’hegemonia i que hem comés profunds errors al acceptar propostes que no compartíem però que eren majoritàries en el govern en el que participàvem. Assumeixo els errors i no defujo responsabilitats. Però això no treu que els errors si es rectifiquen, per que ens hem mullat, ens donen lliçons per a governar d’una altra manera, saben que per a governar les esquerres ens caldrà sempre coalicions.

La CUP ha fet una gran feina aquests anys i els resultats del 24 ho avalen, felicito als antics i nous regidors, no discuteixo que avui representen l’esquerra transformadora hegemònica a la ciutat, s’ho han guanyat. Però aquesta nova capacitat, al meu parer, s’ha d’usar per a transformar la ciutat, la societat. És possible que ser al govern no sia suficient, però es imprescindible. I això vol dir obrir-se al diàleg amb els altres, els més propers, que pel fet de ser els altres son amb moltes coses diferents de tu. Si el fons i els objectius son comuns, paga la pena el risc.

Lamento que la Eugènia no sigui a l’ajuntament, les nostres equivocacions, sens dubte, no ho han fet possible i també el sistema electoral del 5% que va perjudicar a altres, altres cops. Ella liderarà, en la nostra coalició a la ciutat, els canvis necessaris que haurem de fer, continuarem des del carrers fent coses, més i més ben fetes, i tindrem la ma estesa, no per oportunisme sinó per la convicció de que sumar opcions diferents per un objectiu comú és el millor camí, pot ser l’únic camí.

dimarts, 26 de maig del 2015

De la plaça del Vi a la Font del Bisbe


Quan vaig començar aquets bloc tenia un objectiu principal comunicar a tots aquells que ho desitgessin les informacions, anàlisis i reflexions que en l’exercici de regidor pensava que era útil de poder socialitzar. La meva intenció era tancar-lo al cloure el mandat. Aquestes darreres setmanes m’han anat arribant demandes de que continués. Amb aquests 1111 posts i més de 700000 visualitzacions en serien un resultat que em porta a continuar l’aventura.


Trasllado doncs el mirador, el lloc des d’on he escrit a on escriuré a partir d'ara, de la plaça del Vi, on he exercit com electe, a la font del Bisbe, Sant Daniel, davant de casa, on cada dia començo la jornada. He comprovat que aquest exercici quotidià em serveix per posar en ordre les meves idees i posar-les també al servei de qui ho vulgui.

Escoltar, llegir, escriure, ens permeten millors arguments i deixar la porta oberta a un millor parer. La riquesa no la valoro tant en l’acumulació d’objectes, més enllà del necessari per a viure amb dignitat, com de l’acumulació de saber i aquest es dona generosament tant com és rep.

La retirada de l’ajuntament, després d’un bon grapat d’anys de servei, no significa que m’abstingui de participar i de dir la meva com a ciutadà. Dono un pas enrere en la defensa de unes determinades conviccions partidàries, però no renuncio a dir la meva en els afers del comú. Tindré més temps i una part d’ell continuarà essent disposat al servei de la ciutadania, amb voluntat de sumar amb totes i tots aquells que no entenen la felicitat privada sense el benestar de la majoria.

Bé, ja teniu el primer post des de la Font del Bisbe!

dilluns, 25 de maig del 2015

24M: Girona m’enamora, però també em fa patir!


No és fàcil, per a mi, comentar els resultats electorals a Girona, la meva ciutat. Però els hi dec, al menys, als 1512 ciutadans i ciutadanes que han votat la llista de ICV-EUiA, però que al no arribar al 5%, per poc, no estaran representats a l’Ajuntament. Em direu que jo havia passat plana, que anava a un lloc simbòlic de la llista, darrer suplent, però em sento tremendament colpit, malgrat que no és ni de lluny el primer cop que he patit exercint dignament la política.


El canvi de llista no és fàcil, però la Eugènia a fet un gran paper, molts m’ho han fet arribar, l’estirabot de la número quatre, malgrat ho tanquessim ràpid fou una llosa important i el fet de que els que hem estat lluitant anys i panys avui no es veu com un mèrit si no és lliga a una marca nova i que sembli lliure de tot i tothom. En el llocs on s’ha fusionat ambdós propostes, s’ha tingut un gran èxit, Barcelona és un exemple avui paradigmàtic.

I Girona, com queda el dia després del 24? doncs molt semblant al 23, però sense ICV-EUiA. M’explicaré: CiU com fa quatre anys, és la única força que pot governar. Amb 10 regidors, el que més se li acosta en té quatre. Amb una dreta extrema, que s’ha repartit el tres regidors que tenien entre el PP i Ciutadans. I les esquerres continuen sumant 12, repartits en grups de quatre entre Esquerra, la CUP i el PSC.

No s’ha volgut fer una alternativa “en Comú” i qui la podia liderar sembla molt cofoia en guanyar un regidor, per aquesta via, de quatre a tretze, a 1 cada quatre anys, caldrà esperar 36 anys per poder complir el programa! El 2051. A mi m’agafarà criant malves.

Via fora la melangia! No dubto que la gent d’ICV-EUiA a Girona agafarà el testimoni i com he dit més d’una vegada: amb ICV-EUiA no n’hi ha prou però sense, com ara, no hi haurà alternativa. Caldrà esperar al menys quatre anys, lluitant dia a dia des del carrer, com a mínim ara no ens podran dir que som casta!

dissabte, 23 de maig del 2015

Ai, ai, ai, que venen els rojos! La vella cançó de l’enfadós.


Després del 24 la ciutadania no pot viure d’esquenes al seu ajuntament. La corrupció, les obres innecessàries, la distància en ter els electes i la ciutadania...és conseqüència del poc interès d’una majoria pels afers públics.  Conformisme, mandra, passivitat induïda, individualisme del que no va més enllà del seu interès immediat... sens dubta és l’altre cara de la moneda d’unes institucions, sovint allunyades de la realitat.


No es dirien tantes tonteries, no s’admetrien tantes vaguetats a la campanya, amb una ciutadania més activa. Però també es cert, em direu, que quan la gent participa o creu en  nous lideratges els hi cau tota la cavalleria del poder per a espantar-los i que tornin a la comoditat del seu sofà.

A Girona no ha calgut, més enllà d’unes tímides crides a la majoria absoluta, però fixeu-vos en Barcelona. Quan ha aparegut una possible alternativa fora del bipartidisme habitual han caigut llamps i trons contra la Colau. Jo he estat crític en la forma i el fons de Barcelona en Comú, però quan veus tota la dreta, econòmica, política i mediàtica d’acord i llançant tota la munició, de tota mena, en contra d’aital candidatura, em fan canviar d’opinió. Si la veuen tant dolenta, els que s’han beneficiat del poder, i han sortit de la crisi més forts que mai, acabo pensant que els enemics d’ells forçosament han de ser els meus amics!

Adan i Eva en campanya!



No deixa de sorprendrem la vigència dels mites en la vida quotidiana i especialment en la política. En el cas de les campanyes es de traca i mocador! Trobem sovint el que creu que pel fet de no haver governat mai, tot el que s’ha fet no val res, sense adonar-se que la seva presència deu molt al que s’ha fet o s’ha deixat de fer. Hi ha també el que creu que cada elecció li dona un full en blanc i que com Venus sortint de l’escuma del mar esdevé nova de trinca!


Reconec que per aguantar quinze dies folls de campanya l’adrenalina pot donar-te males passades, que pots perdre el peu a la realitat, que anar envoltat de gent compromesa amb la teva campanya dient a totes hores lo bé que ho fas pot ser demolidor pel sentit comú, però cal i espot fer—li front.
El dia després és menys dur si et situes amb prudència i no et creus el melic del mon. Ningú te la veritat absoluta i la superioritat moral es paga a terminis i a interessos molt alts. Em preocupa aquets adanisme de pensar que el món, els canvis, la revolució, comença amb el seu partit, menystenint tot i tothom que s’ha esforçat abans, amb totes les contradiccions i derrotes que lluitar comporta.
No comparteixo tampoc l’amnèsia dels que han tingut responsabilitats i es posen de perfil, els que sempre miren a un altre lloc quan se’ls demana responsabilitats i en canvi en demanen, amb gest adust, a tort i a dret.
Bé avui acaba la campanya, diumenge eleccions i dilluns torna el mon real!

dijous, 21 de maig del 2015

Debats, debats, debats....


Per molt cansat que sigui per als candidats els debats electorals continuen sent un bon instrument per a conèixer la desenvoltura dels candidats, la fermesa del seu argumentari i fins i tot el tarannà del seu caràcter. Ara bé, no tot els debats ho son, poden ser monòlegs intercalats o una olla de grills, peça clau és el moderador o moderadora, el secret: que conegui bé de que parla quan pregunta i que tingui autoritat al moderar.


Quan moderes has de conèixer què s’ha preguntat a altres debats, tant per no repetir-se com per avançar en temes que hagin quedat foscos o incomplerts, si son de barri, centrar-se en els temes concrets, tot demanant responsabilitats pel que no s’ha fet i garanties per al compromisos.

He seguit els debats amb una estranya sensació acostumat a formar-ne part, però també amb esperit crític i alhora comprensiu, recordant en alguns cassos el progrés d’uns al llarg dels anys o les dificultats del que tot just comença a moure’s en aquest format.

Deixeu-me que digui que m’ha agradat molt la meva candidata, l’Eugènia Pascual, i que aquesta simpatia no renyida amb rigurositat aniran millorant ple darrera ple, és un símptoma que els electors que l’han escoltat estic segur que tindran en compte el 24 de maig.

dimecres, 20 de maig del 2015

Per prometre que no quedi!


Aquests dies se’m adrecen coneguts, ciutadans i ciutadanes que m’han conegut al govern i a l’oposició, un xic perplexes davant tantes promeses electorals. Reindustrialitzar la ciutat o posar el mercat a sobre de la llosa del TAV m’han deixat esglaiat, i pel que em diuen no salament a mi. Un farcit de canvis i obres a cada un dels barris de la ciutat serien com una mena de pluja de confeti electoral que, si sumem el seu cost, no els podrien enquibir òbviament en els quatre pressupostos del mandat!


Els que han governat no tenen perdó de deu amb tanta promesa. Ni han que fins i tot ho han fet amb majoria absoluta! La pregunta es obvia per que no ho varen fer quan podien? I per molts altres candidats, per que no ho han proposat en els pressupostos passats? El descrèdit de la política ve òbviament per la corrupció, però també per les promeses incomplertes.

De les poques recomanacions que he fet a l’Eugènia Pascual és la de no prometis allò que no pots complir. Ens ho poden impedir fer-ho per que no tinguem una majoria suficient, però no per que no sigui factible. Això fa que em mereixi respecte la llista que tanco com a darrer suplent. No em fan pujar els colors en campanya i no em decebran quan siguin en el Ple.

dimarts, 19 de maig del 2015

Sense millor finançament municipal moltes promeses se les endurà el vent!


El franquisme veia en els ajuntaments un tentacle més del partit únic, un instrument de control ciutadà i un lloc on les elits locals fessin negocis. La transició no començà pels ajuntament com el 14 d’abril del 1931, al contrari es va haver d’esperar al 1979 per a democratitzar-los, això ens diu molt de les prioritats i del model que es va acabar aplicant.


Quan es va fer la llei de Règim local ja s’havien repartits els diners entre l’administració de l’estat i els nous sistemes autonòmics, el resultat fou que malgrat la democratització política municipal, per a finançar-se els ajuntament tingueren que posar ma a les requalificacions de terrenys, i ,amb més o menys grau i encert, a l’especulació urbanística. D’aquells temps, els actuals mals.

Les destrosses de les darrers bombolles immobiliàries les veiem al llarg de la nostra geografia i la corrupció d’alguns esdevé el major mal que la política democràtica ha rebut. Un ajuntament ha de donar serveis, ha de poder realitzar els canvis i transformacions necessaris, en definitiva cal finançament per a fer-ho.

El canvi del sistema de finançament obliga a aprimar les altres administracions i regular els serveis impropis, aquells que en teoria l’ajuntament no hauria de fer però com els altres no ho fan es veu obligat a proveir. Sense autonomia municipal i bon finançament no hi ha polítiques d’estat que ens portin a l’equitat.

diumenge, 17 de maig del 2015

24M: Eugènia Pascual, una veu diferent.


Diuen que renovar-se no es fàcil i menys en política on els egos i els interessos juguen un gran paper. A Girona hem estat capaços, la gent d’ICV i d’EUiA, de fer possible un canvi de cap de llista sense soroll i amb el convenciment de que la candidata aplega les virtuts necessàries per a governar. Una veu diferent,  una actitud positiva, una voluntat de treballar en equip defugint tota mena de sectarisme. Una molt bona alternativa.


Sabem que a l’esquerra avui,  a Girona,  es presenten nombroses llistes, no ha estat possible aplegar i confluir, no faré retrets ni analitzaré per que ens costa tant sumar. No ho faré, avui. Penso, però, que el que no hem fet abans ho haurem de fer després. És que algú es pensa que ells sols seran l’alternativa? Recordo que per a governar i més per a transformar, cal un mínim de tretze regidors i regidores.

No se si amb tanta dispersió sumarem, veig a l’actual alcalde massa tranquil, però aprofiteu els darrers dies per a explicar com ho fareu, com serem capaços de governar com alternativa, per que si no, s’imposarà el present i posarà el futur més lluny, espero que no massa lluny. L’Eugènia  la trobareu per a construir, com les dones i homes de la candidatura que encapçala.

AGISSA: per una municipalització de l’Aigua, per una gestió clara!


Aigües de Girona és un problema pendent per al proper mandat. La comissió que es va crear a partir de l’auditoria de gestió 2012 no ha acabat la seva feina i ha deixat pendent les recomanacions a les que es va comprometre davant del Ple.


S’han amuntegat les preguntes sense respondre,  els silencis i la manca d’informació per part de l’empresa, més enllà de la prepotència del conseller delegat, al meu parer inadmissible, s’hi afegeix dubtes més que raonables en la gestió dels crèdits, l’adjudicació d’obres, el cost del sanejament de l’aigua del consorci costa brava i el cost d’un laboratori que no es justifica per un preus millors que els del mercat.

M’han quedat per respondre més de quaranta preguntes adreçades a AIGÜES de GIRONA S.A. i al Consorci Costa Brava, i avui encara no se res dels sous dels dos més alts directius d’AGISSA. A ningú se li escapa que hi pot haver-hi, per acció o omissió, responsabilitats polítiques. Espero que el proper mandat es pugui acabar d'esbrinar, fora de tot dubte, aquest cas.

Al meu parer, caldrà demanar responsabilitats i si s’escau rescabalar aquells diners que ens han compromès en un fort dèficit, quan una companyia d'aquesta mena no hauria d’haver tingut mai. La municipalització no la hem de contemplar quan acabi la concessió sinó molt abans!

divendres, 15 de maig del 2015

Davant de Wert, la Junta electoral i l’espanyolisme excloent: Sobirania i independència!


Quan un tema tant obvi, emocional i sensible com la llengua no es pot resoldre de manera satisfactòria en l’actual marc, el problema no és la llengua, sinó el marc. Això ho diu en Raül Romeva i ho subscric.


Wert és un més dels que es creuen legitimats per interpretar, quan i com li convé, el que fou un pacte escrit i no escrit en el període constituent en la sortida del franquisme. És un mes d’una llarga llista, a la que s’afegeix l’ordre de treure l’estelada dels edificis públics, que han  enverinat la vida política i contaminat la jurídica portant-nos a una constant agressió que esdevé insuportable.

La necessitat d’un estat propi, que blindi temes tant sensibles com la llengua, ens porta a separar-nos de vies que al subordinar Catalunya a l’Estat espanyol deixa al govern de torn les interpretacions més sectàries i excloents.

Els federalistes de debò han de veure que solament es pot construir les federacions a partir de la igualtat i de la sobirania. La independència és l’instrument imprescindible en un marc on te refreguen les seves lleis com a immutables.

Em satisfà doncs que la candidatura que tanco com a darrer suplent hagi subscrit la crida de l’ANC i els compromisos que, com hem fet en aquest mandat que ara es clou, ens arrengleren en la defensa de la sobirania i la independència.



dijous, 14 de maig del 2015

Les polítiques socials no poden ser beneficència


En la nostra societat la pobresa està enquistada com una resultant del sistema econòmic, fins i tot en els moments cíclics de bonança hi trobem un percentatge no pas menor de pobresa, que s’amplia de forma exponencial quan el cicle econòmic esclata en forma de crisis i a voltes en depressió. Aquests darrers anys ho hem patit de valent  i hauríem de treure les lliçons oportunes.


El sistema de protecció més enllà de les prestacions d’atur o les pensions, recau sobre l’àmbit municipal, fet positiu per que permet una millor adaptació dels recursos a una realitat més propera i canviant, però que pot obrir una  bretxa en l’equitat al dependre massa sovint del lideratge municipal en els polítiques socials. Hi ha qui se’n preocupa, però altres, no. I per molt que facis, tens els limits del mal finançament municipal.

En moments difícils trobem la complicitat de no pocs ciutadans i ciutadanes, organitzats o no,  que es senten solidaris i malden per proveir de recursos a qui no en te. La beneficència és un instrument molt antic en la nostra ciutat i el fantàstic edifici a vora de la Catedral ,la Pia Almoina, avui col·legi d’arquitectes, n’és un exemple patrimonial.

Ara bé, el perill de la beneficència es que s’ocupa de l’avui, de pal·liar un problema, però estructuralment no pot solucionar-ho, per això calen les polítiques socials. Els serveis socials, però també les polítiques d’habitatge, d’ocupació, s’han d’enxarxar en un projecte comú i de lo local cal anar més enllà.

Vaig dedicar-hi bona part del meu temps quan formava part del govern municipal en aquest sentit, resta però molt per fer, poc s’ha fet gaire res més en aquets quatre anys, i aquets serà, sens dubta,  un dels reptes claus del proper mandat municipal 2015-20119!

dimecres, 13 de maig del 2015

Nacional, social i local. Un 24M multipolar.



Aquestes eleccions municipals, com mai que jo recordi, es veuen influiides per la situació política supralocal. I no em refereixo solament a l’eix sobiranista que te sentit i forma part també d’allò que ens és proper. La contaminació a tots nivells ens ve pel malestar per la corrupció i la percepció de que no hi ha un pam de net. D’ací la por, gairebé histèrica, que aquesta situació genera en la gran política, la que conviu amb els diners i te la paella pel mànec a la Generalitat de Catalunya i a l’Estat espanyol.


La fixació de la dreta catalana amb Ada Colau no te a veure amb el procés, amb l’ambigüitat que alguns li trobem en aquest tema, no ens enganyem, als que li preocupa més aquesta opció és als poderosos, als lobbys econòmics influents a la ciutat, que no s’han caracteritzat pel seu arrauxament independentista, ans al contrari.

Els de l’IBEX 35 i el "circulo" eqüestre es troben a les antípodes dels que creiem que Catalunya és una nació i te el dret a l’autodeterminació. Els hi preocupa el poder i la influència econòmica d’on treuen enormes beneficis.

Pot ser, em direu, que no soc pas un observador objectiu, teniu raó. No ho pretenc, però tampoc em deixo portar pel sectarisme i pel color del vidres de la opció política que tinc més propera. En definitiva parlo i escric com penso i estic sempre amatent a un millor parer.


I es en aquest sentit que crec que allò que és local s’enxarxa amb el que te contingut nacional no pas independentment de l’opció social i ideològica de cadascú. Les ambigüitats  dels darrer mesos on un govern de la generalitat profundament conservador es manté en el govern gràcies a una mobilització nacional profundament popular, genera profundes contradiccions i ens paralitza. Els propers mesos haurem de desfer aquesta contradicció i generar noves hegemonies o perillaran moltes coses.

dimarts, 12 de maig del 2015

No és un adéu és un fins aviat...


Aquests gairebé quinze anys com electe a l’Ajuntament de Girona, han estat un aprenentatge constant. Marxo ric en experiències, en coneixements...molt més ric del que vaig entrar. M’he equivocat més d’un cop, però crec que he sabut rectificar i aprendre. Però continuo pensant com el poeta que “ú no és ningú”. Tot el que he fet, no ho he fet sol, tot el que he aprés ho he aprés dels altres.


La ciutat és, ací i arreu, el producte de la seva gent, el resultat de la convivència treballada dels seus ciutadans que li atorguen sentit de  comunitat, de col·lectivitat.  De qui he aprés més és de les ciutadanes i dels ciutadans que ho donen tot, sense escatimar moltes hores de la seva vida, per una associació de veïns, un sindicat, una associació de mares i pares, una organització no governamental, un grup de teatre, un club esportiu de barri de base, una festa de barri... fins a constituir un teixit comunitari amb un objectiu comú de servei a la societat.

Com també sempre més em sentiré compromès, i ho dic amb vehemència, amb els valors del municipalisme. Uns valors que no tenen res a veure amb un càrrec o institució, sinó que són comunitaris. Deixo adversaris, deixo amics, deixo companyes i companys que estimo. M’emporto sentit i sensibilitat i una justa insatisfacció per tot el que no he pogut fer i que altres hauran d’acabar.

Em costarà passar per la plaça del Vi, sense mirar la façana de l’ajuntament amb un certa nostàlgia. Que coi! ho faré amb emoció! Però també, superant la melangia, amb un compromís renovat amb la gent que m’envolta per què mai estaré satisfet si hi ha gent que pateix, per que tinc la profunda convicció que sense lluita, sense amistat, sense sentiments que et commouen, no hi ha canvi i mai, mai, seria feliç. No és un adéu, continuaré trepitjant els carrers de la meva ciutat, és un fins aviat...si ens creuem pel carrer em podeu parar i fer-la petar, trobareu un gironí actiu, que te una pàtria tant petita que la somnia completa.

dilluns, 11 de maig del 2015

És possible l’amistat en política en els temps dels tuïts?


Diuen que en la política no es poden fer amics. Discrepo obertament, sempre he entès la política com un camí que no pots fer sol, que no he volgut fer sol, per això l’he entès com un camí on l’amistat és imprescindible. Però política i política hi ha. Sovint es creu que la política és el que fan els polítics i això és un gran, immens error.


La política, cercant els clàssics,  és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per realitzar una acció en grup. I a ningú se li escapa que pot haver-hi tantes formes de fer-la com diversos són els grups humans. Però sense ideologia, sense coherència, sense autocrítica, es pot fer molt de mal.

No és el primer cop que em sento frustrat, traït, avergonyit, per un individu, home o dona, que formant part del meu grup actua, es comporta, com un ésser estrany al col·lectiu i el deixa en evidència. Quan més obert i menys dirigisme i personalisme del líder, més fàcil pot ser. Però sempre he pensat que és pitjor l’autoritarisme com a forma de comportament em l’àmbit dels valors i de les transformacions, que el principi de confiança de rebre a tothom que es vulgui incorporar a un projecte compartit si així ho manifesta.

He vist de tot en política, oportunisme, transfuguisme i darrerament una jove amb autoodi que s’immola perjudicant als seus companys, fins aleshores. Però no oblido que he conegut i continuo treballant amb gent honesta i generosa que ens tractem com a iguals i que voluntàriament donem el nostre temps per causes que considerem justes. Dubto que la “nova política”  és faci a cop de tuït. Aprendré un cop més de les equivocacions, rectificarem si s’escau i no perdré el sentit de l’amistat, també en política.

diumenge, 10 de maig del 2015

Un tuit fora de lloc, unes disculpes sinceres, un compromís amb la ciutat i amb Catalunya.


Un tuït absolutament fora de lloc i innecessàriament ofensiu realitzat per na marina Pibernat, que va en el quart lloc de la llista municipal que tanco com a darrer suplent m’ha produït un profund disgust i una justa indignació.  ICV-EUiA, però, ha actuat amb diligència i aquesta companya s’ha apartat de la llista, per tant no formarà part ni ara ni en tota la legislatura del grup municipal d’ICV-EUiA a l’ajuntament de Girona.


Quan un forma part d’una llista les seves opinions personals han d’estar en consonància amb el programa i amb el sentit comú de la candidatura. Els dos partits que formem la coalició hem estat des del primer moment en el procés sobiranista, creiem fermament que Catalunya és una nació i defensem el dret de l’autodeterminació. Molts, com jo mateix, ens declarem independentistes. Formar part de la llista es compartir tot això.

Els companys i companyes d’EUiA com la Marina, els companys i companyes d’ICV, com jo mateix, ens sentim part d’un projecte comú, del que la Marina s’ha exclòs amb els seus comentaris ofensius i fora de lloc. Des d’ací demano les meves sinceres disculpes a tots aquells que es puguin sentir ofesos per les seves desafortunades paraules. La trajectòria d’ICV i EUiA avalen la nostra sinceritat.

La nostra cap de llista, l’Eugènia Pascual, es un exemple d’honestedat i coherència, compartim camins amb tots i totes les persones que es senten a prop del que hem representat i representem a la ciutat. No els fallarem, no els defraudarem, poden estar segurs de la gestió de seu vot com a gironins, com a catalans, com a treballadors i treballadores.

dissabte, 9 de maig del 2015

Girona temps de flors, l’èxit de la gestió pública!


Girona temps de flors és un èxit, aquesta és una afirmació incontestable, però es el resultat d’uns esforços que molts dels que la lloen i se’n aprofiten, quan opinen,  menystenen. El paper primordial dels serveis públics en la gestió, posada a punt i desenvolupament. Sense un grans esforç dels serveis municipals, i especialment de les brigades i la policia, seria impossible.


No menystindré l’esforç que molta gent desinteressada i interessada fa en aquests dies, però sense la columna vertebral de l’ajuntament, encara seria una exposició petita, en un local petit, portada per una associació petita, hereva de la secció femenina de Falange Espanyola.

D’ací la importància dels serveis municipals i la hipocresia del desprestigi que alguns interessats durant tot l’any es dediquen a promoure dels servidors públics. Els privatitzadors, que han aconseguit al llarg dels darrers vint anys desmantellar bona part dels serveis públics, serien incapaços de gestionar un esdeveniment com a aquest sense fer recaure un cost astronòmic sobre les esquenes dels ciutadans.

Quan parlem de remunicipalitzar serveis ho fem sota la perspectiva de que no tot pot ser un negoci, per que quan es negoci ho acaba pagant els ciutadans amb preus més lats i pitjor servei. Els paradigmes neoliberals han anat passant, sovint amb el calçador mediàtic, diluint el concepte de ciutadà en el més genèric de client, portant –nos a la desigualtat, per que no tot client és igual, depèn dels seu poder de compra!

divendres, 8 de maig del 2015

La campanya del 24M ha començat. L’eugènia Pascual és un valor emergent!


Primeres hores de campanya en companyia d’amics i amigues, de gent que forma part de la llista d’ICV-EUiA o li dona suport. L’Eugènia ens contagia la seva simpatia i bon humor. Te molta responsabilitat al cim, ser cap de llista no és fàcil i més en unes eleccions tant líquides com les del 24M. Humor i responsabilitat son dos vessants que la caracteritzen i que els electors poden recolzar sobre segur.


Moltes promeses vanes, molta retòrica buida...un cop més caracteritzaran la campanya però tenim elements per a desconstruir-la, per a destriar el gra de la palla. Em sobta però cert “adanisme” per part de grups amb dilatada trajectòria local, cada quatre anys sembla que tornin a néixer de l’escuma dels quatre rius o baixin dels horts, minvats per l’especulació, de Santa Eugènia. Com per a ells sembla que tot es nou, tot es possible!

Algunes ofertes electorals semblaran calcades, en un costat l’establiment, la dreta conservadora, i en una altre una esquerra carregada de matisos, i si em permeteu de Punyetes! Els uns saben que han de fer quan cal, que li diguin al PP que ha donat els seus vots quan li ha fet falta a CiU! Per l’altre la sintonia com oposició no es concreta en aliança per a governar. Bé, temps a temps, però “tempus fugit”!

Em sento còmode tancant la llista d’ICV-EUiA, gent de la que em puc fiar, persones amables i lluitadores. Clar que tenim contradiccions, clar que hem fet errors, l’explicació ja la sabeu, ens hem compromès, ens hem mullat, hem volgut i volem canviar les coses. No confonem ni confondrem mai la retòrica amb la lluita real, la que serveix per a transformar la nostra societat!

dijous, 7 de maig del 2015

Repartir-se regidories abans dels resultats electorals? Prepotència o tonteria?


La darrera noticia de precampanya a Girona que he llegit, és que una candidatura que, si no hi ha una sorpresa majúscula, es troba a anys llum de la majoria absoluta, ja s’ha repartit les regidories. Seria còmic si no fos, al meu parer, resultat de la influència de la vella política municipal acostumada fins al 2003 a les majories absolutes. Mal aconsellat per algú de la diàspora del partit governant aquells anys els deuen haver venut una moto espatllada.


Quan vaig entrar al govern el 2003 i el 2007 em vaig trobar aquets despropòsit, els candidats del partit en minoria majoritària ja tenia repartides les responsabilitats i qualsevol pacte era com arrancar cebes, qualsevol modificació del cartipàs preestablert abans de les eleccions era deixar “cessant” a un membre de la llista. Imagineu-vos les tensions, els “morros” i les males vibracions que podien durar, i en alguns casos fou així, tot el mandat.

La lliçó que he aprés és que els governs de coalició, el més democràtics doncs representen un ampli consens popular, s’han de fer sense apriorismes, sense vencedors i vençuts, cercant el millor equip a partir de la confiança mútua i de l’acord de les grans línies de treball. No es pot governar per parcel·les i per a fer-ho possible no ha d’haver-hi candidats nats.

Les campanyes fan que els partits per sortir als mitjans necessiten d’estirabots, de notícies que els serveixin de xancles per a demostrar que son més alts, mes llestos i mes de tot que el rival. El pitjor és que es creguin la pròpia propaganda, després es paga amb quatre anys de mal govern o de més dolent del necessari.



dimecres, 6 de maig del 2015

Informació de les comissions informatives prèvies al Ple del dilluns 11 de maig


Darrera informació que os donem de les comissions informatives. Ho hem fet durant tot el mandat, pel que ens ha arribat ha estat una bona forma d’informar i de transparència. Continuarem el proper mandat!

COMISSIÓ INFORMATIVA ALCALDIA. Aprovació model de registre d’interessos. Càrrecs electes, directius i de confiança. Translació de la llei de transparència (2014) a la llei de règim local. Pregunto per les respostes de GIRONA S.A. I del Consorci Costa Brava, no en sap res i ho preguntarà. Definitivament  la comissió es mor no pas de mort natural. Caldrà recupera-la en el nou mandat, estudiem portar-ho a Fiscalia.
COMISSIÓ INFORMATIVA PROMOCIÓ. Un únic punt d’urbanisme. Pla de millora Urbana de Can Turón ( on estava el PC City), provació inicial el octubre del 2011, sembla que s’ho han agafat amb calma!


COMISSIÓ INFORMATIVA HISENDA
. Presenten l’execució pressupostària del 1r trimestre 2015, segons exigeix la llei d’estabilitat pressupostària.
. Aprovació dels preus contradictoris i pressupost final de liquidació de les obres de la plaça Mare de Déu de Montserrat. Un increment del 9.8% (el màxim és del 10%).
. Modificar les prestacions derivades del contracte dels serveis de neteja d’Eulen.
. Modificar l’oferta pública d’Ocupació 2015 als efectes d’incloure-hi la convocatòria per a la provisió del lloc de Secretari/ària de la corporació i 2 places d’agents de la Policia municipal.
. Aprovació de la convocatòria i les bases del procés selectiu per a la cobertura de dues places d’agents.
. Adjudicació del servei de manteniment i neteja dels rius i rieres, espais verds periurbans, itineraris de natura, el sector de les Hortes de Santa Eugènia i diversos sectors de parcs, jardins i arbrat de Girona, a realitzar per CET (Centres Especials de Treball).
. La Comissió de Comptes abans de l’1 de juny ha d’haver dictaminat sobre els comptes generals de l’ajuntament. S’obrirà un segon període de consulta per a tota la ciutadania (15 dies) i es disposarà de 8 dies per fer al·legacions. Abans de l’1 d’octubre s’ha d’haver tramès a la Sindicatura de Comptes.
COMISSIÓ INFORMATIVA CIUTADANIA
. No porten cap tema a Ple.
INFORMACIONS
. Ens lliuren l’Acta de reunió de la mediació portada a terme entre el Comitè de vaga i els representants de l’empresa GIRONA+NETA de Girona. S’arriba a un acord favorable a les treballadores i treballadors i es desconvoca la vaga.
. Durant els dies de Temps de Flors, al Barri Vell es tornarà al sistema antic de recollida de brossa, sense fer selectiva, perquè no es poden ni deixar ni recollir els contenidors actuals, sobretot per haver allargat l’horari d’obertura de patis.
. Batudes excepcionals de senglars a Girona. Al 2014 s’han eliminat 111 senglars.
. Neteja especial del barri de Font de la Pólvora dins el “Clean up Europe” per sensibilitzar les veïnes i veïns d’aquest barri.
. El dia 29 d’abril es va celebrar el Dia internacional per la sensibilitat al soroll. Es van fer medicions i es conclou que Girona és una ciutat sorollosa. El mapa obtingut+mapa de capacitat acústica+mapa estratègic de soroll serviran per “refer” el pla de mobilitat.
MOBILITAT
. Començaran a fer el carril bici que connecti el del carrer Santa Eugènia amb el carrer Nou.
. Supressió de barreres arquitectòniques.
. Canviaran la planxa metàl·lica del carrer Santa Clara.
CI SERVEIS A LES PERSONES
. Ni porten res a Ple ni tenen informacions.

dimarts, 5 de maig del 2015

El vot més inútil és el que anomenen “vot útil”!


El vot útil? Un munt de cops he escoltat la mateixa cantarella. Instal·lats en el poder com a govern o com a recanvi, les butxaques del partit plenes de “donacions” i un lloc privilegiat en els mitjans de comunicació, comencen les campanyes a anys llum dels altres contrincants. Molts anys he vist i he patit aquesta desigualtat, he criticat quan els meus s’han endeutat per a poder competir en aquesta cursa sense oportunitats.


Fa mal d’ulls la hipocresia dels grans aparells polítics que en campanya es fan ressò de reivindicacions i propostes que obliden immediatament quan governen. Els govern de majoria absoluta han estat una demostració, avui a Espanya encara tremendament dolorosa, del que significa l’oblit dels compromisos electorals i de l’arbitrarietat i l’amiguisme institucional.

A voltes els desgast d’un o altre permeten els governs de coalició. No menystinc l’experiència guanyada en aquests governs per les forces polítiques que no es conformen amb la gestió del present però necessiten de l’experiència i la credibilitat que comporta l’enfrontament amb la crua realitat de governar. Experiències necessàries però insuficients si no et conformes amb un paper subordinat.

Es hora d’alternatives, pot ser avui encara no seran de present, però es cou el canvi. Però aquest necessita a voltes de foc lent. Si som capaços de desempallegar-nos de l’oportunisme i del sectarisme. Si combinem experiència i renovació. Si abordem es problemes sabent seleccionar instruments i persones lligant sempre les grans decisions al mes gran consens.

diumenge, 3 de maig del 2015

Tommaso di Lampedusa com a guionista avui d’un reality show?


Les darreres enquestes em deixen perplex, no s’avenen amb el cercle de persones amb les que em moc, a la feina, als barris o en els cercles de coneguts que al cap dels anys vas fent ...i no es que em mogui solament en aquells àmbits que em donen la raó, la pluralitat és la norma. Senzillament em deixa estupefacte que l’emprenyament, el rebot, que trobo arreu pel que ha passat aquests darrers anys, el saqueig i corrupció, que ens ha empobrit i ha blindat als corruptes, quedi impune amb alguns petits canvis cosmètics.


Quan al segle XIX es va lluitar fins a l’extenuació pel sufragi universal, fou la mobilització i l’organització d’àmplies masses les que va trencar l’oposició dels poderosos que veien amb terror el vot del pobres. En el segle XX la conversió d’aquest sufragi en definitivament universal amb la incorporació dels vot de les dones fou també el resultat de fortes organitzacions capaces de mobilitzar amplies majories.

Domesticar el vot, alienar els treballadors i treballadores, convertint-los-en individus aïllats, egoistes i manipulables ha estat el somni dels poderosos per a recuperar la tranquil·litat i foragitar el temor a un canvi en que fossin definitivament perdedors.

En temps d’internet i de xarxa no ens adonem de la importància que encara te el televisor, de l’enorme capacitat d’atracció de l’espectacle televisiu, de la formació d’hegemonia mitjançant la inoculació dels valors de les classes dominants amb la seva versió populista. Si res no ho impedeix la reconducció dels votants emprenyats de PP, PSOE i altres a nous formats polítics que no posin en qüestió el sistema, s’estudiaran en el futur com a exemple de “llibre”. De com canviar el vot per a que no canviï res.

divendres, 1 de maig del 2015

1er de Maig entre amics i amigues!


Presentació de la candidatura d’ICV-EUiA, al centre cívic del Pont Major, quin lloc millor i qui millor que Luis Herrera per a fer-nos costat, un home del barri que es tot entrega i bon cor. He viscut moltes coses, de tots colors, sempre però he trobat una ma amiga entre els que, com jo, proveníem del que deia Raimon, classes subalternes.


Cansat de travestisme, del que es diuen d’esquerres solament a les campanyes, dels mitineros/es de Pica-Pica, del que es rodegen d’oportunistes de barriada que després demanen favors. Els que després governen pels lobbys i confonen socialisme en que governin els socialistes. Els que tota la vida que conec en aquesta ciutat han intentat corrompre als militants del PSUC, els sindicalistes , el activistes socials.   Algun caragirat d’aquests encara remena les cireres ...

Per això em sento feliç de estar entre amigues i amics, els d’ICV-EUiA, proper a altres candidatures més joves que han sorgit de la base, amb els que en el futur, espero, superem mans entesos, desconfiances  i avancem en una veritable ruptura democràtica a la nostra ciutat.

Que millor que l’1 de maig. Recorreguem de nou els amples carrers com deia Salvador Allende, en el camí de superar oportunistes i corruptes, nous camins aprofitant l’experiència ens portaran a una ciutat millor. Visca el 1 de maig!