I si el 9N no ens deixen votar?

I si el 9N no ens deixen votar? Aquesta és la pregunta que molts es fan després de la diada. Però, està ben formulada la pregunta? Hi ha una premissa que cal aclarir, els dos partits del status quo, PP-PSOE, no ens volen deixar votar, per tant ara i ací no ens ho permetran. La pregunta correcta, al meu parer, és fins on arribaran per a impedir-ho?

I de nou els que creuen que una senzilla prohibició, ni que sigui del mes alt tribunal farà que la gent atemorida es conformi i plegui les banderes s'equivoquen. Com a molt, diuen, hi haurà una gran frustració, que recaurà paradoxalment no amb els causants de la prohibició sinó en els que han encapçalat el procés. Si més no, curiós. De nou confonen els seus desitjos amb un realitat que l'11S passat es desfermava amb contundència.

Creuen també que els polítics que hem estat pel dret a decidir ens dividirem, uns s’arrugaran, diuen,  i els altres, eixelebrats, seran carn de marginalitat, uns i altres decebran i facilitaran el pas a la gent d’ordre!

És subestima el pes de la ciutadania, mobilitzada i amatent des de fa més de tres anys, sobre els que fem política. Qui els decebi no podrà representar ni a la seva comunitat d’escala! Per tant el 9N, els polítics i especialment els electes hem d’estar a primera fila, fruit d’un acord unitari, com a mínim del mateix abast que hem aconseguit fins ara.

Les accions han de recaure sobre les nostres esquenes i la ciutadania s’ha de sentir orgullosa del que fem. Aquesta és la millor vacuna contra la decepció que alguns interessats pronosticant i el camí cap al reconeixement de la nostra plena sobirania. El camí poc és fàcil, molts ja ho sabíem, però és irreversible amb unitat i fermesa.