divendres, 12 de maig de 2017

La memòria històrica, el “Valle de los Caidos” i la hipocresia.


La Llei de la memòria històrica del 2007 fou una oportunitat fallida. El temps ha donat la raó al vot en contra que ERC li va donar. Ni era, ni el seu desplegament ha estat, una reparació definitiva a les víctimes, ni ha estat tampoc el tancament del període més sinistre de la nostra història. El plantejament oportunista del PSOE al Congrés de diputats aquesta setmana, amb una proposició no de llei, parcial i ineficaç, que dona a un govern contrari a tota reparació la seva presa en consideració, ho ha deixat encara més palès.


La intervenció De Joan Tardà fou demolidora. La resposta del PSOE decebedora, es va negar a tramitar-ho com a projecte de Llei i va rebutjar totes les esmenes de reparació a les víctimes. El Franquisme restava un cop més impune i la forma de tramitació permet al govern fer-ne un cas nul.

Gesticulació i hipocresia, en aquest joc de miralls en el que s’ha convertit un Congrés on el govern en minoria del PP, podrit de corrupció, transita còmodament. Pactes sota ma emmascarats en cortines de fum, on la gesticulació en forma de desqualificació és a l’ordre del dia. I el PP, qui dies passa anys empenys, manipulant a tort i a dret les institucions de l’estat.

Cal un llei que signifiqui el “Punt Final” a la impunitat que el franquisme encara te en la nostra societat, que la condemna pels seus crims i la reparació definitiva per les víctimes tanqui definitivament el capítol més negre de la història d’Espanya. Ho presentarem al Congrés en forma de llei. I si no ens fan cas, com tot ens ho fa pensar, la nostra república ho culminarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada