dilluns, 5 de juny de 2017

El Girona a primera!



Més d’un cop he reconegut que la part més irracional del meu caràcter es i ha estat l’afició al futbol i especialment als meus equips. El/els que consideres part de la teva vida, sempre vius i ho vius amb passió. El Girona ja és de primera i el record més emocionat el tinc avui per a Jordi Vilamitjana, seguidor incondicional que feia dels sentiments raó. Com ell, però no més que ell, gironines i gironins han portat l’alè i el suport en els moments difícils i ara el seu reconeixement és part de la victòria.


Un Girona de primera és una aspiració de generacions, d’uns equips que han tingut bons jugadors, millors aficionats i no tant adequats directius. Transcendir a les dificultats i aguantar determinats personatges que fan del “palco” de l’estadi demostració de fatxenderia i mal gust de nou rics, no ha estat fàcil. Però a voltes s’aconsegueix, aleshores cal deixar-nos portar per l’alegria i deixar per a més endavant la crítica necessària.

Ara veure’m! Espero que ningú es deixi portar pels somiatruites. Els somnis són necessaris però no pas els projectes de quatre megalòmans que hi veuen més la cartera que l’afició. Altres clubs catalans de ciutats com la nostra hi han caigut i ací tenim experiència del que no cal fer amb el bàsquet masculí. Les administracions i especialment l’Ajuntament hi tindran un paper rellevant per a no perdre el seny.

Però ara deixem-nos portar per l’alegria, per a reconèixer a tècnics i jugadors una gran temporada. Per haver conjurat per fi les dissorts que han deixat al club més d’un cop a la porta o més aviat amb la porta als nassos. Del passat destruïm misèries, ara toca gaudir i l’any que ve més!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada