dijous, 24 d’agost de 2017

De l’horror a l’esperança. No oblidem!


No crec ens conspiracions però si en les reiteracions. Les de les polítiques sectàries, dels que creuen que solament Espanya  -com diuen ells, l’estat espanyol com diem nosaltres-  és un únic espai de sobirania i conseqüentment la jerarquia del centre a la perifèria és el model natural de gobernança. Les hem patit, aquestes reiteracions sectàries i destructives, en sanitat i educació, en infraestructures i en serveis socials...també les patim en seguretat, o millor dit, en inseguretat.


Per a ells, la sorpresa de l’actuació dels mossos no ha estat que se’n hagin sortit bé, que també, ha estat la seva sobirania és a dir la seva centralitat perifèrica que ha relegat en un paper secundari a les forces policials de l’estat. I això cou, valga’m Déu com cou! Les traves perilloses a la seva coordinació internacional ha fet més indigne la vella política espanyola supremacista de que el que fa l’estat ningú més es capaç de fer-ho. I encara dol més si es fa molt més que bé.

Els hi ha durat poques hores el dol a les víctimes que havia de posposar les picabaralles. Ajudats, com no per la “Brunete mediàtica” i per les seves sucursals a Catalunya, han obert foc contra els mossos, contra la Generalitat i contra l’Ajuntament de Barcelona. Si han de fer canallades, sempre pel broc gros! És igual que es desmenteixin les seva rucades, que les tornen a explicar com si no passes res. No es tracta d’informar, es tracta de destruir a qui es veu com l’adversari.

I malgrat la por, malgrat la sang, malgrat el sectarisme, la gent ha sortit i sortirà al carrer per a recordar les víctimes i per homenatjar als servidors públics, aquells que han estat als costat en els pitjors moments. La sinceritat guanyant a la hipocresia! A Barcelona, a Cambrils, però també a Ripoll, volem una societat segura i un estat amb el que puguis confiar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada