Fer un primer balanç del que ha passat a Andalusia és avui arriscat, valgui
d’entrada que no em pensava que les dretes, extremes, sumessin més com per a
formar govern. L’entrada de VOX ha estat fulgurant, sense que els seus vots
restessin a les altres dos forces de dreta extrema. La catalanofòbia ha estat
determinant i la clau espanyola també. Ni una sola bandera andalusa a la
celebració de VOX, ni d’atrezzo, com fins ara feien altres.
Sense descartar una aliança Ciudadanos i Susanisme, el més probable però,
un cop aclarit el presidenciable –PP i Ciudadanos el volen- és un govern tripartit que podria tenir un "independent" consensuat entre tots. Però avui totes les mirades estan posades en la Moncloa. Una campanya
anticipada amb els sistema catalanofòbic assajat, podria ser més que tòxica i de
resultat a escala estatal, amb excepcions perifèriques, similar. Després de les
municipals i autonòmiques seria més sensat. Malgrat que les europees poden ser
un nou impuls per a VOX.
I Catalunya endins, aguantant el que des de Catalunya en fora ens cau. També sent conscients de la consolidació d’un ampli sector allunyat de l’independentisme, majoritàriament
distant i minoritàriament agressiu. Més que preocupant la manca de relat
compartit en l’independentisme i encara més d e la manca d'unitat d’acció, amb tot la que ens cau i ens caurà no ens ho podem permetre.
Vull pensar que en aquestes properes hores, qui ho ha de fer hi està
treballant, perquè la valenta acció de Jordi Sánchez i Jordi Turull – d’un efecte
propagandístic enorme, com enorme és i serà el seu patiment- no supleix l’acció
política comuna davant dels judicis. Cal unitat d’acció al carrer i a les institucions.
El camí d’aplegar el 80% és paral·lel i conseqüència de que l’independentisme
curi les seves ferides i aplegui al seu voltant de nou majories.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada