Respondrem al Tribunal Constitucional amb unitat i fermesa!

La suspensió exprés del Tribunal Constitucional va en la línia del que ahir comentava del Consejo de Estado, la manipulació per part de l’executiu del poders democràtics que en lloc de ser independents obeeixen al govern. La trama d’interessos i la comunió amb aquests dels dos grans partits dels que ara anomenem la “casta” trenquen el paper d’àrbitre i converteixen en botxí al Tribunal, tancant el cercle que el mateix tribunal va obrir amb la seva sentència sobre l’estatut del 2006.

Caldrà molta fermesa i unitat per a fer-hi front, defugint tant la fugida endavant sense unitat com del pragmatisme desmobilitzador. Al meu parer cal mantenir tots els dispositius per a fer la consulta el 9 N i solament si la seva vigília no es donen condicions suficients per a  fer-la possible amb les màximes garanties, partits pro-consulta i moviments socials poden decidir una alternativa que ha d’assegurar el vot popular massiu.

Ahir em reunia amb el consell nacional d’ICV on ens refermàvem amb la lluita unitària pel dret a decidir i per a votar el 9N, davant d’algunes veus que deien que no calia decidir sobre la segona part de la pregunta el acord fou clar, per a nosaltres el 9N és una convocatòria legítima i ens refermem sobre el doble vot que demanem als ciutadans. La proposta és si a la primera i el que s’ha anomenat llibertat de vot però que com va dir Ricard Gomà, significa pluralitat de vot a partir d’un primer si comú. No és el que volia però permet que ningú es perdi pel camí, no tant amb ulls de partit com en la perspectiva del mateix procés sobiranista. Si ho aprova la militància en la consulta, els que estem pel doble si estarem legitimats per a fer aquesta campanya.

Ens queden dies i mesos especialment difícils però de gran transcendència, fermesa en els nostres objectius i saviesa en saber administrar el temps i les decisions, En continuarem parlant, continuarem lluitant.

Anomenen legalitat a no deixar votar?

Quan en la transició, l’amnistia al presos polítics del franquisme que reclamàvem des del carrer esdevingué també llei de punt final, exonerant de tota responsabilitat als franquistes, no hauríem pensat mai que un element conjuntural esdevindria gairebé quaranta anys més tard “constitucional”. Un pòsit autoritari, unes generacions dels fills del franquisme consolidarien el que ara anomenen “patriotisme constitucional”. Entenen el patriotisme de forma autoritària i excloent i la constitució, presa com hostatge, com un instrument contra l’exercici de la democràcia.

Veient els personatges que conformen el “consejo de estado”, tots ells ex-politics del règim i fins i tot de l’antic règim, no m’estranya que tardessin tant poc i per unanimitat a dictaminar que la llei de consultes catalanes i el decret de convocatòria electoral eren anticonstitucionals. Presumeixo que durant l’hora i mitja feren mots encreuats o sudokus per donar temps a que el document, ja redactat, semblés fet per ells, acostumats a cobrar força i a estalviar-se feina.

Els que viuen del status quo no mossegaran mai la ma que els dona de menjar...Ens aproximem a l’aplicació del nou tallafocs, el d’admetre a tràmit la suspensió per part del tribunal constitucional de llei i decret, seguint el “codigo rojo” desfermat pels governants del règim, sense novetat al front! Volen parar l’exercici de la democràcia amb una barricada de resolucions

Entre el fàstic i l’esperança.

El divendres va comparèixer l’expresident Pujol, no esperava gaire, però al menys que mantingués un xic de dignitat pel càrrec que havia ostentat. El seu posat absent quan l’interpel·laven i la seva resposta barroera i cridanera per a no contestar res, em va produir fàstic. Mai he simpatitzat amb aquest home i amb les seves polítiques, però sempre he tingut respecte pel càrrec que representava, la Generalitat.  No he vist en la seva compareixença més que un jo egòlatra, en el fons ple de menys teniment pel que i a qui havia representat.

Un forat negre en la nostra història que l’afecta a ell i a tots aquells que en foren còmplices imprescindibles. Veurem que ens depara el futur i que restarà de la seva, avui, feixuga herència. El divendres però em va tocar viure l’altre cara de la moneda, un Ple, amarat d’emocions, recolzat per gent que dempeus esperava el pronunciament de regidors i regidores. L’altre cara honesta de la política la que es dona a la ciutadania i la que assumeix responsabilitats.

Ahir dissabte, una signatura important, més que un acte de govern, la plasmació d’un compromís treballat, en aquests darrers tres anys, al carrer, al Parlament i als ajuntaments. La direcció del meu partit, que ha treballat com el que més per a fer-ho possible, va decidir que no hi havia d’assistir, no ho comparteixo, però ho puc entendre. El dia abans el pitjor d’un règim caduc s’havia manifestat amb prepotència. El decidir que és fes la signatura un dia després podia semblar voler tapar-ho. Raons n’hi havia doncs, però encara eren més importants, al meu parer, les que ens portaven a la presència dels representants de tots els que hem lluitat per a fer possible que el poble decideixi. Com deia un vell eslògan del PSUC, "amb el poble, amb la majoria!

Demà aniré al consell nacional d’ICV, del que soc membre, no per a fer retrets sinó per a bastir, de nou i entre tots, un camí de col·laboració sòlit amb totes les forces sobiranistes per a que el poble pugui votar el 9 de novembre.

Girona, Catalunya és un clam! Votarem!

Ahir en un Ple solemne ens incorporàvem a la munió d’Ajuntaments, més del 95%,  que es posen a disposició de la generalitat per a organitzar i celebrar la consulta del 9N. Perquè el poble, la seva immensa majoria, vol votar i els electes ens devem al seu mandat. La nostra obligació és posar les urnes, assegurar que hi hagi una campanya en que tothom pugui exposar les seves opinions, posar les urnes i dinar fe de la plena legitimitat del recompte.

Els electes assumim una gran responsabilitat. Les amenaces del govern espanyol, no són buides, coneixem el seu tarannà autoritari, ho intentaran tot, però resistirem. Per que no estem sols, la gent, que vol votar, no ens deixarà que defallim, no ens ho perdonaria tampoc. Represento amb la Núria a  ICV-EUiA, ens hem implicat a fons en el procés, representem als que ens han votat, però en aquests moments trascendentals ens posem al servei,  també i especialment, de tots els ciutadans i ciutadanes que es volen expressar, sigui quina sigui la seva orientació política. No els defraudarem!

To just estem al començament, però és el començament del final. Ni ens han de tremolar les cames, ni trencar el que la gent vol unir. Units i diversos com ho és el mateix poble que representem, però amb un objectiu comú, serem el que vulguem ser, per que tot principi de sobirania rau en el poble!

Quan l’electoralisme guanya al sectarisme.

La dimissió forçada del ministre Gallardón ha estat una sorpresa agradable per a tots aquells que creiem que els valors morals de cadascú en un sistema democràtic no és poden imposar a tothom. EL pensament únic té antigues arrels i quan la religió es barreja amb la política genera monstres.

Una dimissió, però, que no ha estat fruit d’una reflexió moral amb la seva traducció política, ha estat pel que sembla clara i senzillament resultat de les projeccions demoscòpiques que auguraven un profund malestar d’una gran majoria de la població, incloent les bases populars, a aplicar el projecte de reforma de la llei de l'avortament de l’esmenta’t ministre.

Oportunisme pur i dur, pràctica habitual d’un govern fonamentalista en els temes econòmics i amb el cas català, però disposat a fer malabars en tot allò que no és la butxaca i salvar Espanya. La supervivència, el manteniment del poder i en el poder és el que preval.

Aquesta amalgama d’extrema dreta i dreta extrema que conforma el partit popular, s’hi han afegit, com en el franquisme crepuscular, el tecnòcrates, és dir els marmessors de les grans famílies que controlen l’economia espanyola. Tant els hi dona que el gat sigui blanc o negre, PP o PSOE, però ha de caçar els ratolins que decideixen els poderosos. El soroll de les ideologies sectàries de les bases carques no poden posar en perill les coses de menjar, el poder en mans dels de sempre.

Arguments i respostes als que diuen que el 9 N no votarem.

Que vagi per davant que soc conscient que hi ha gent que no vol que votem el 9N. No solament a Espanya, encapçalats pel cap del govern i el de la lleial oposició, també a Catalunya. L’establishment català que va donar suport  a Mas contra el tripartit, que va entusiasmar-se amb les accions del seu govern privatitzant i desmantellant l’estat del benestar, tot intentant ser l’alumne avantatjat per agradar a Merkel i cia, aquests sector a partir del 11 de setembre del 2012 s’han anat apartant fins declarar-se clarament bel·ligerants contra el procés i el mateix President.

La ma de l’establishment, els poderosos que deia en Ribó, és molt llarga. Enorme capacitat mediàtica i molt generosa amb els opinadors de tot pelatge i condició, són la ma oculta que res vol canviar de fonamental per a no perdre el pes exagerat que tenen a Catalunya comparats amb el petit nombre que representen.

Els arguments dels que no volen el 9N vençuts pel pes de la voluntat de la gent, sense arguments per a oposar-se a al lliure exercici democràtic, al vot, s’han parapetat en l’anomenada legalitat, és a dir la seva interpretació de les lleis. Segurs de la seva influència no solament en el poder polític sinó en la cúpula judicial, ja prejutgen l’anomenada inconstitucionalitat segurs de qui i com s’interpretarà la demanda contra la llei catalana per part del govern de Madrid.

Però ells saben i per això amenacen, que tenim prou consens social, mitjans i infraestructures per posar urnes el 9N a tots el pobles i ciutats de Catalunya. L’anomenada il·legalitat és el refugi dels que no volen que votem, els que els importa tres pitos els drets fonamentals dels ciutadans catalans.

No li digueu il·legal, per que sabeu que no ho és, digueu el que penseu, no os agrada que la gent voti lliurament, d’això i de rés.

Ple extraordinari en defensa del 9N

Gairebé segur, el dilluns 22, a 2/4 de 8 de la tarda, farem un Ple extraordinari. On farem costat a la llei de consultes aprovada pel parlament i al decret de convocatòria de consulta pel 9 de novembre. Ho farem d’acord amb una amplíssima majoria dels ajuntaments catalans en consonància amb la determinant majoria, 106 sobre 134, desfermada el divendres passat al Parlament de Catalunya.

Del preàmbul que aprovarem remarco el paràgraf següent: “Els ajuntaments garantirem la llibertat individual i el procés democràtic, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer possible la celebració de la consulta de forma coordinada amb el departament competent del govern de la Generalitat de Catalunya. Així mateix fem una crida a la ciutadania a participar-hi de manera activa, cívica i pacífica.”

Ens comprometem, des de de l’Ajuntament estant, amb la realització de la mateixa, facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-la possible, fent una crida a la participació.

Ens veurem doncs, el dilluns,  amb totes i tots els que voleu ser-hi presents en un dia tant especial, a la plaça del Vi, donant un exemple de civisme i democràcia amb respecte a aquells regidors, pocs, que votaran en contra. Per què nosaltres volem votar, volem que tothom voti, a favor o en contra, per que som un país plural. El que no podem acceptar no és la discrepància, que forma part de la llibertat, el que no acceptem és que no ens deixin votar, a ningú.