Arribo a
casa amarat de la solidaritat republicana, d'aquells que em diuen la vostra victòria, la vostra república, serà un far per a nosaltres! Aquesta solidaritat esborra el record dels
insults ultres que també hem sentit aquests dies. La causa de la llibertat és la de
la humanitat, les lluites per aconseguir-la son locals i històricament determinades.
Tinc a la retina la foto dels diputats i diputades catalanes de En Comú, ERC i
PDCAT, davant dels lleons del Congrés, amb la paraula DEMOCRÀCIA! No ens pararan.
Arribo de Madrid
després de que els nostres vots fossin imprescindibles per a rebutjar l’intent del
PP de carregar-se la iniciativa legislativa per una renda mínima promoguda pels
sindicats CC.OO i UGT. Claus per a crear una comissió d’investigació,
llargament esperada per les víctimes. També per un vot de diferència vàrem rebutjar
definitivament les revalides d’ESO i Batxillerat d’una LOMCE amb efectes
negatius que encara cuegen.
Solidaritat
amb solidaritat es paga. Exemples també els trobem a Catalunya mateix, amb els
estibadors, tant criticats per alguns en la seva lluita, els mateixos que ara
piquen de mans. Nosaltres sempre hem estat al seu costat. Així ens ho han
recordat, de la millor manera, actuant amb generositat i sense por.
Per tot això
arribem forts, molt forts a poques hores de l’1-O. Sempre hem dit i ho repetim
que ens hauria agradat un referèndum acordat, amb totes les garanties, amb la participació
de tothom. Però la covardia i la por del govern espanyol ha preferit fer la
seva campanya retallant garanties, boicotejant i manipulant les lleis i la justícia.
Han volgut convertir una activitat democràtica, votar, en delicte, i als ciutadans
en delinqüents. No els ha sortit bé, han perdut. Diumenge ho confirmarem,
tothom a votar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada