Uns dies que ens commouen.

Un escriptor deia que hi han dies en els que canvia tot, allò que es va acumulant en anys catalitza en unes hores. Ho havia llegit, aquest dies ho estem vivint. Ho vàrem viure milions de ciutadans. Detencions de responsables i tècnics del govern de la Generalitat i seus públiques regirades. Encara ara, quan escric aquestes ratlles, en resten sense llibertat! I la gent al carrer, democràtica i pacíficament al carrer. Tossudament alçats.

Un comportament polític, el del PP -al que ens te acostumats- vulnerant la llei, mentre s’omple la boca de dret i d’estat. L’aplicació de l’article 155, el de la suspensió de l’autonomia, aplicat a pessigades i en “diferido”. Vulnerant el control de les cambres a les que tant diu respectar. El partit més corrupte d'Europa, el que mes a vulnerat la llei, donant lliçons i actuant de la única manera que sap, repressivament. I com no, amb l'aplaudiment de Ciudadanos...

Però, no hi contaven amb la resposta de la gent. Fou i és espectacular! Des del primer minut fins altes hores de la matinada. Massivament i pacíficament, no caient en les provocacions...una lliçó més. Que valoro més? La implicació de molta gent que dubtava de mobilitzar-se, de votar sí o no...i que, conseqüentment amb la seva trajectòria personal, s’expressa de forma clara davant d’uns fets que depassen el seu si o no a la independència. Resten quatre repatanis, cada cop menys...

“10 dies que commogueren el mon” va escriure John Reed. Resten menys dies per a una revolta democràtica, sense violència, sense armes, amb la papereta a la ma i el coratge democràtic al cor. Tothom està cridat i tothom es ben rebut, pensi com pensi, amb el comú denominador que les decisions les ha de prendre el poble!