Bermúdez de Castro, el veritable virrei del 155 –Millo era el conserge- diu
que deixa la política. De fet la política l’ha abandonat. Aquest fer representa
la derrota de la estratègia del PP a Catalunya. Amb solament quatre diputats al Parlament està
fora de joc i ara fora del govern de l’estat. Aquells que des del 2006 amagaren
la seva corrupció atiant la catalanofòbia han estat foragitats del que més
preuaven el govern de l’estat. Les paraules de Tardà que ressonaren al Congrés “el
nostre vot és un no a Rajoy i tot el que representa” pren tot el seu
significat.
És cert que darrera l’operació Sánchez pot haver-hi molt de supervivència
del sistema, de forma lampedusiana de canviar quelcom per a que res canviï,
però jo no deixo de pensar que el recanvi preferit, el que tot semblava que
unes noves eleccions en portaria era Ciudadanos –el mimat de l’Ibex35 i del
mitjans que el serveixen-. La cara de
Ribera les darreres hores de la moció, la seva manca de cintura per a promoure
l’abstenció i l’estat de xoc que ha portat que a Catalunya la seva representat
repeteixi, com un bucle d’un sistema operatiu penjat, la mateixa cantarella.
La política no és solament l’art del possible, també és cercar vies per a
fer possible el que sembla impossible, per això és tant important l’anàlisi del
matisos, al servei de la direcció que ens marqui la brúixola de les
conviccions. Entrem en un període d’incertesa, que sempre son millor que les
certeses del mur de ciment armat que representava el govern anterior. L’escepticisme
i la perseverança, la ma estesa i l’acció decidida formaran part del camí que
seguirem els propers mesos.
L’exemple dels presos i el seu mestratge, l’acció dels exiliats com a caixa
de ressonància internacional, marcaran el camí en que el seu alliberament i
retorn sempre formaran part del frontispici de la nostra acció. Ni les presses
ni el conformisme ens han de fer traïdors. #LlibertatPresosPolítics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada