El que va
succeir amb la moció de censura ha esdevingut un terratrèmol polític a Madrid i
la dimissió de l’efímer ministre de cultura és la primera de moltes repliques
que possiblement tindrem en els propers mesos. El PP està tot just en la primera fase del
dol, la negació i Ciudadanos viu els mateixos efectes de vertigen que provoca
girar excessivament en rodó. Diuen que la política és cruel, però ni mica de
pena pels que han empresonat a rivals polítics que complien el mandat popular.
Després de
fer fora al govern del partit més corrupte d’Europa, els membres del nou govern
no es poden amagar en excuses de mal pagador a...hisenda, la dimissió –cessament
ha estat fulminant, després d’un xic de vacil·lació. La seva minoria al Congrés
també ha ajudat o podia esdevenir el govern tant efímer com ha estat el seu
ministre de cultura.
Però no
serà senzill ni plàcid la seva travessia que te un màxim de dos anys per
davant i moltes possibilitats d’escurçar-se sensiblement. No depèn solament del
que faci, també del que no faci. Per a nosaltres no fer res, amb els presos
seria inexcusable, com no obrir un diàleg sense exclusions en el temes ni en
les oportunitats. Després ha de venir la
negociació, sense dubte bilateral. Explorarem camins però mai perdérem el sentit
de la brúixola com a republicans i independentistes que som.
Ser que hi
ha companys que no accepten el camí d’eixamplar, de ser més per aconseguir la
nostra república, ens ha mancat el debat públic necessari llastrat per l’excepcionalitat
de tenir presos i exiliats, però la realitat és més crua que els desitjos i
tenir aquets darrers com a únics referents sempre ens ha portat a l’aïllament i a la
derrota. No deixarem de caminar, serem resilients, perquè no hem de perdre ni llençols
pel camí, ni la voluntat d'ampliar la bugada.
Persistirem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada