A Madrid estant
he vist coses que havia llegit en llibres d'història, el parlamentarisme de la
primera restauració borbònica s’ha mantingut en la segona, de fet, els vells
estils no han mort solament han rebut un xic de pintura. L’estat en crisi
gaudeix de bona salut, ha sabut adequar-se a la cronificació d’un model que no
va ni endavant ni endarrere. Com a vell sistema autoritari predomina el
centralisme a la delegació i el poder executiu –ni que sigui feble- domina el legislatiu.
L’enorme
permeabilitat dels poders polítics als poders fàctics n’és un altre constant. De
fet, l’estat va molt més enllà dels vells poders independents definits per Montesquiu,
algunes de les branques son tant fortes com el tronc i l’autonomia de cada un d’ells
esdevé bàsicament corporativisme. De fet a España el conservadorisme no es
tant una ideologia com un conjunt d’interessos corporatius. El franquisme
adaptà el corporativisme del feixisme italià a aquesta concepció vella i xaruca
de l’antiga estructura de l’España imperial que tant bé representa el seu
epígon, l’estat borbònic actual.
La
raquítica influència del poder legislatiu, un cop ha nomenat govern, o entre pressupost
i pressupost, és una realitat. El govern fa del decret-llei, malgrat hagi de ser convalidat pel Congrés, no un mètode legislatiu extraordinari, com ha de ser, sinó ordinari. Hi ha, però dues escletxes,
la que permet influir en el legislatiu mitjançant proposicions que aconsegueixen
millores en les circumscripcions de cada diputat i les comissions d’investigació,
que perduda la majoria absoluta poden qüestionar i posar en primer pla el
patiment de gent que ha lluitat i esperat, molt de temps satisfacció –les comissions del vol Spanair JK5022 i el de l’accident Àlvia en son una mostra.
Més enllà
de la denuncia de les malifetes del govern espanyol contra Catalunya i de la
defensa del nostre govern contra les accions del centralisme, que son l’acció central
de Front de Madrid, actuem en desenes i desenes d’activitats en Ple i comissions
que ens ocupen i preocupen molt de temps, accions que repercuteixen en col·lectius,
en servies públics o en activitats econòmiques. Acció i reacció, reduir danys i
avançar, aprendre i actuar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada