L’independentisme es un moviment sociopolític que ha vingut per a quedar-se, fins aconseguir els seu objectiu de la república catalana. El tema clau
és la gestió del temps, per això la pressa sense estratègia és contraproduent. Crec
que tenim els vímecs necessaris per a fer el cistell, però ens cal un disseny
compartit. Ahir el President Torra contribuïa a fer-ho possible però, al meu
parer, encara no el tenim acabat. Resoldre les incògnites de quan serà i com es
desenvoluparà el judici als nostres presos i preses serà clau. En aquest sentit
el que diu el president Torra de que, amb la sentència ferma, posarà a
disposició del Parlament l’estratègia a seguir, crec que va en aquest sentit.
No ajuda
gota el sectarisme, fins fa ben poc latent i avui desfermat, entre
independentistes. Sí, son pocs, però el soroll que fan pot fer més difícil que
ens escoltem i que avancem plegats. Fins ara ha estat un sectarisme vehiculat a
la xarxa, si aquest passa al carrer tindrem un veritable problema. Ho espera en
candeletes el sector més sectari de l’unionisme, que s’alimentarà de les
nostres divisions, les reals, que s’acumularan a les inventades pel seu agit-prop.
L’altre
perill es voler furgar en les diferències d’opinió entre exiliats i presos. Opinions en tenen i
moltes, coincidents i diferents, entre
ells i els altres. Sort en tenim, perquè
on tothom pensa igual ningú pensa gaire. Per això, no es pot enquibir tot en un sol paraigües
organitzatiu. Insistir en la unitat d’acció i en la planificació comuna és, al
meu parer, el camí.
Nosaltres i
el altres, els aliats i els adversaris, sabent que tenir estratègia comuna és imprescindible
però no suficient, perquè els adversaris també en tenen una i ai las! Son més
forts que nosaltres. Ho hem de tenir present, ho hem patit i ho patim, no pas per sentir-nos derrotats, ans al
contrari, perquè tot i essent així, som vius i resistim. Anàlisi realista de la
correlació de forces, estratègia comuna, unitat d’acció i habilitat tàctica, si
ho aconseguim estarem més a prop del nostre objectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada