A les portes de que comenci al Tribunal
Suprem un procés prevaricador, amb un sumari tancat on es demanen més de
dos-cents anys de presó, des d’un sector de l’esquerra catalana i des de la
majoria de l’esquerra espanyola ens demanen als representants de l’independentisme
republicà a Madrid, que donem suport als pressupostos del govern Sánchez. Amb
un govern il·legítimament cessat pel 155, majoritàriament a la presó i també a
l’exili, amb la presidenta de la mesa del Parlament a la presó i la majoria de
la mesa imputada, en aquest marc ens demanen oblit sense que l’altre part hagi
fet res important per acabar amb una repressió inaudita a Europa.
Coresponsabilitat ens demanen, però
unilateral, solament nosaltres. Hem d’aprovar els pressupostos però ells ni es
coresponsabilitzen en obrir una negociació sincera, ni en aturar la repressió.
Perquè, a veure si ens entenem, el nucli, la base, del conflicte a
resoldre no és la negociació pressupostària, ni més milions per a Catalunya
–que, tot sigui dit, habitualment no s’executen- és el reconeixement mutu, es a
dir que Catalunya sigui reconeguda com a subjecte polític.
La via per a negociar, es reconèixer l’un
a l’altre com a interlocutor, assumir la confiança mútua, i solament es pot fer
això aixecant les represàlies, perquè els presos son hostatges, son el fruir de
la repressió. Amb repressió, cap moviment pot negociar, ni un conveni
col·lectiu ni un pressupost. Com es pretén superar un conflicte de deu anys,
com a mínim, com mai s´ha vist a Europa, sense que unes condicions lògiques
–aturar la repressió, en primer lloc- es donin?
Qui te la responsabilitat no es qui pateix
la venjança i la ignomínia, es qui no s’atreveix a negociar de veritat amb
Catalunya, sense humiliacions ni venjances. La dreta extrema espanyola, en les
seves tres variants, avui vol la destrucció, ho sabem, però el centre esquerra
no s’atreveix a plantar cara i prefereix posar-se de perfil. Sense
reconeixement de Catalunya com a subjecte polític, sense aturar la repressió no
hi ha negociació del pressupost. Dignitat, companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada