Guanyar o
perdre, unitat o divisió…sento cada cop més dicotomies com aquestes pronunciades
per una part de la gent independentista,
fins i tot, l’enfrontament entre presos o exiliats. Termes
excloents que al meu parer poc tenen a veure amb el mon real. Moltes lluites
comencen perdent i després es guanyen, la unitat veritable és la que sorgeix de
la suma de les parts, no de la seva absorció i, al meu parer, valgui com
exemple, els actuals exiliats no
tindrien el mateix ressò sense els presos, esdevinguts ostatges, i aquests tenen més veu, ací i a fora, per la
capsa de ressonància de l’exili.
El tot o
res sempre perjudica al més feble, malgrat que sempre hi ha gent que se’n aprofita.
Si el sentiment és imprescindible per a l’acció, aquesta per a ser eficaç necessita
de reflexió prèvia. Si volem la independència aquesta no s’ aconseguirà tant sols amb els que ara som independentistes , ho farem convencent a bona part dels que no ho son.
Com hem fet fins ara. Creieu de veritat que l’exclusió, que fa esdevenir
traïdors a qui no és de la mateixa corda, és un bon exemple per ensenyar i fer de
l’independentisme un proposta que continuï essent desitjable?
Hem patit...estem
patint. Moltes coses que ens han passat poden haver estat error nostre, ben
segur, però moltes més son conseqüència de
la violència de l’estat. No comparteixo el qui diu que tot es culpa dels “partits”,
com si l’estat no existís, com si la
seva força fos un tigre de paper... i tot es reduís a voler o no voler. D’ací les contradiccions quan es diu una cosa, sovint embolcallada de
retòrica, que desmenteixen poc després uns fets conseqüència de la crua realitat.
Ho he dit
més d’una vegada, cal un relat compartit unitari, més que una crida a l'unitat
orgànica sense relat compartit. Cal que, des de l’anàlisi concret , des de l’autocrítica,
però no del canibalisme, ens proposem un nou camí en la nostra lluita contra el
vell estat borbònic, essent més forts i més savis. I això no es possible des de
les tertúlies o des del twitter, amb tot respecte pels que si mouen
confortablement. Això ho han de fer els partits, consolidant-se en cada espai i
parlant amb l’autoritat que els ciutadans els hi donen amb el vot. Encara avui
el menys dolent dels sistemes de representació democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada