Veure
les imatges del Raül Romeva entrant al Senat i de l’Oriol Junqueras -i els
altres presos polítics electes- al Congrés, em produeix una barreja entre orgull
i ràbia. Veure’ls deambular per uns passadissos i sales que conec bé, no donen una
imatge equivoca de normalitat, perquè res és normal, han arribat amb cotxe
policial i en sortiran també al cap de pocs minuts, de nou cap a Soto del real.
Sí, unes imatges valem més que mil paraules, d'aquelles que l’estat, amb tot el seu poder, ha volgut anar intoxicant. Que no hi han presos polítics, que la divisió de
poders funciona, que Espanya es una de les grans democràcies…tot mentida! que la
realitat d’unes imatges reafirmen, mentida i venjança!
El senador
més votat de l’estat i l'Oriol, que encapçalava la candidatura al Congrés més votada
de Catalunya, signant els papers que els confirmen en les seves funcions. Bé,
ara comença el paripé, per a veure com aquestes funcions se’ls hi neguen a la pràctica…de
nou l’estat mou tots els seus fils per a fer de la venjança instrument, per
modificar les forces parlamentaries i el sentit de vot, que qualsevol democràcia
te com a sagrat.
I
encara els carcellers ens parlen de cortesia! De nou el vot, l’instrument de la
democràcia, els ha de desmentir. No hi ha rebel·lió, el que un cop i altre hi
ha, és l’exercici de la voluntat popular. Per això aquets diumenge omplirem les
urnes del vot compromès, del vot republicà, un altre cop votaré Junqueras i un alcalde
independentista que camini al costat de tots nosaltres i que governi per a
tothom. La millor manera d’educar és l’exemple. El nostre es guanyar, un cop i
un altre a les urnes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada