Hi
haurà qui es sorprengui si afirmo que com a independentista no em sento decebut
ni cansat. Ara sembla que ets més independentista quan més rondinaire et
manifestes. Mai he cregut que l’insult o l’exhibició de la greuge et fan més
radical, al meu parer son manifestacions d’impotència. Però de fet, si miro al
meu voltant trobo més gent que cerca el respecte i la col·laboració, que aquells
que fan de la superioritat moral, bandera.
No
menystinc els problemes que tenim per a preveure el camí a seguir en el marc d’una
continuada repressió, però si hem estat capaços de romandre en peus després de
la repressió desfermada des de l’octubre del 17, no tinc cap dubte sobre la
nostra capacitat col·lectiva per trobar noves vies en el futur. Tard o d’hora l’espai
neoconvergent s’estabilitzarà i ajudarà a aclarir molts dels dubtes que la seva divisió externalitza; la
cohesió d’ERC és imparable i el proper congrés en serà fidel testimoni i no
dubto que la CUP revisant amb coratge la seva trajectòria trobarà nou camí i
lideratges.
L’orgull
del comportament dels presos i el paper dels exiliats han vertebrat la
resistència, no han estat un escull sinó un referent. No es confrontant els uns
contra els altres que aconseguim una via més combativa. Amb els seus errors,
amb missatges a voltes diferents, tots i cada un d’ells representa el millor dels
que ens van portar a l’1 d’octubre. I si vàrem perdre davant d’un estat sense
escrúpols, no es la seva responsabilitat sinó de la correlació de forces a les
que ens vàrem enfrontar. Ni nosaltres en fórem prou ni el nostre adversari era prou
dèbil.
Es
cert que hi ha gent que menysprea els partits, això no és nou, ni es d’ara, ni circumscrit
a Catalunya…però per combatre la temptació, solament cal veure les societats
sense partits on el messianisme religiós o el populisme de partit únic els han substituït.
Tots en planyeríem si caiguéssim en aquest error! Les eleccions ens assenyalen la
diversa força de cada un dels partits i proporcionen la formula magistral que ens ha de permetre la unitat d’acció i un bon govern. Que
el soroll de la minoria no ens faci perdre el camí a la majoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada