El trumpisme i la toxicitat política

 

 

Trump no renovarà com a president dels EE.UU. Malgrat els escarafalls i el postureig per a no reconèixer que ha perdut, la diferència de vots en els estats en litigi es prou àmplia com per a descartar un tomb provocat per sentències judicials. És cert que, al no repetir, tindrà una altre oportunitat per a tornar-se a presentar d’ací a quatre anys i caldrà que Biden-Harris ho facin molt bé o el coixí de 70 milions de vots que te Trump pot imposar-se, si la frustració de les expectatives porta a un sector que ha votat demòcrata a abstenir-se en el futur.

Però això ho anirem veient en aquets propers quatre anys. El que ens ha quedat avui -em temo que serà persistent- és el trumpisme, que no és solament una dolència nord-americana. Tampoc es solament populisme, malgrat te algunes de les seves característiques, ni exactament feixisme, tot i mantenir bona part de les seves fòbies i agressivitat, és sobretot, al meu parer, un moviment reaccionari adaptat a les pors del segle XXI.

Reaccionari des del conservadorisme social, el proteccionisme econòmic i l’exclusió de les minories de tota mena. Veu en l’exterior enemics, però també a l’interior, fent del que no pensa com ells no pas un adversari sinó un enemic. Qualsevol mitjà és legítim, fins i tot la mentida, per a combatre al conciutadà que veus com a enemic. Encara més, fas de l’enemic interior, el de casa, el principal a abatre, el més perillós.

Aquesta toxicitat política és un virus per a la democràcia i destrueix alguns des seus principis bàsics que es fonamenten en la confiança en el sistema electoral i l’acceptació dels resultat malgrat aquests no et siguin favorables. Tota elecció tensiona la ciutadania, però el fet de que les eleccions siguin periòdiques et fa confiar en un resultat present o futur diferent, acceptant que guanyar o perdre no és tot o res. I que qui a votat diferent que tu avui, pot fer-ho al teu costat demà. Les raons, el dialogar, el voler convèncer s’imposa a l’exclusió de l’altre i enforteix i valida el consens social i polític.

No serà fàcil desempallegar-se de la toxicitat política, la tenim també a casa nostra i ha penetrat dins, ben dins, d’un sector de la ciutadania, pot ser minoritària però estrident i persistent que contamina bona part de l’arc polític.