dimecres, 16 de desembre de 2020

Governar en temps de pandèmia…

 


 

Governar no és pas fàcil i menys en temps de pandèmia, però el que sembla una obvietat a voltes no ho és tant en la mesura que els canvis, sovint necessaris per adaptar-se a aquesta realitat, resten llastrats pel síndrome de campanya electoral permanent a la que aquest temps que vivim ens te acostumats. La incompetència, és a dir la manca de preparació per a realitzar una activitat, pot romandre pel temor a que el canvi necessari pot ser interpretat com una debilitat política i conseqüentment bloqueja la substitució necessària.



És cert que governar és més una acció col·lectiva que no pas individual, però el paper de dirigir equips si que ho és d’individual. I no pas tothom en tot moment ho sap exercir de forma eficient. El responsable ha de ser polític? probablement, però no qualsevol tipus de polític. No li ha de fer por prendre aquelles decisions, un cop escoltat el seu equip, que a curt termini poden tenir la contestació de sectors influents i en no pocs casos la pressió del seu propi partit. Les bones decisions sobre temes importants no es noten mai a curt termini com a molt a mitjà i sovint a llarg termini.

La impaciència per obtenir resultats ràpids porta a decisions contradictòries i a la desconfiança de la població a la que vols adreçar-te. Ser rigorós tot perseverant en l’objectiu marcat i flexible en les formes és un binomi difícil d’aconseguir i encara més de mantenir. El secret està en qui pren les decisions i en l’experiència que tingui en resolució de problemes. L’experiència és imprescindible però no suficient si no saps escoltar i dirigir equips amb gent tant o més qualificada que tu mateix.

Si observem que estan fent els governs de tots els països front a la COVID19 trobarem més desconcert que eficiència, més por que seguretat, més autoritarisme que confiança, això ens podria consolar al no ser una excepció negativa, pot ser, però un sempre voldria que en el seu país predominés més l’autocrítica que la comparació enganyosa de lo malament que ho fan els altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada