dilluns, 3 de juliol de 2017

La classe obrera catalana i el procés.


Si l’obrer es el que ven la seva força de treball a altri a canvi d’un salari, aquest no ha desaparegut al primer terç del segle XXI. Es cert que no el podem reduir a l’assalariat de les fàbriques, ni abans ni ara, a més aquestes s’han transformat, han mutat. El fordisme ha deixat pas a nous sistemes de producció que s’adapten a una major formació i al medi on es localitzen. El sector serveis però predomina sobre l’industrial i els antics treballadors de coll blanc han esdevingut de molts colors. Han irromput amb força els autònoms (veritables o falsos...). I venen...els robots!


A la Catalunya contemporània la industrialització i després el creixement dels serveis han deixat una forta petjada. La necessitat de ma d’obra ha transformat el nombre i la realitat dels catalans. Mai com avui ser obrer a Catalunya ha estat tant divers. Però encara hi ha qui s’encaparra a dir el mateix que quan jo anava a la universitat en les assemblees clandestines: els obrers son els immigrants d'altres llocs de l'estat  i el catalanisme es burgés, format pels seus explotadors. Ja abans la realitat els desmentia i el lideratge clandestí del PSUC i la CONC posava les coses al seu lloc. El catalanisme d’esquerres vertebrava a tots els obrers, els treballadors, en una sola nació.

Es cert que en els anys trenta una part del moviment obrer, composat per nascuts a Catalunya majoritàriament, es deixava portar per l’apoliticisme i fins i tot per l’antipolítica, la FAI, més que la CNT en el seu conjunt, jugà aquest paper. I de forma contradictòria cridà a l’abstenció electoral el 1933 i a la participació el 1936. Avui hi ha qui observant el procés endegat com a rebuig per la laminació de l’estatut de 2006, pontifica que als “obrers” aquest tema no els interessa, malda per una equidistància inexistent, diu que no es la seva revolució perquè hi ha “burgesos” i com a màxim es presta a fer d’infermer per a curar les ferides d’una combat que diu que no és el seu.

On son el PP i Ciudadanos? On es reagrupen els que han sortit escopits pel Big Bang de CiU? Que diuen les grans patronals? Tots ells volen tornar a l’autonomisme, per activa i per passiva al statu quo. Aquest es el bàndol del “veritables obrers” i els seus defensors? O pot ser en aquesta lluita contra el poder realment existent, el que cal és observar i pontificar des del balcó? Que s’ho facin mirar!

Els milions de manifestants, els centenars d’ajuntaments per la independència son burgesia? Tots? Els obrers, com altres sectors, poden decidir de forma plural quin model de societat volen, però els revolucionaris, els que volen un mon millor, han d'estar i estaràn majoritàriament pel canvi i aquest avui te una data, 1 d’octubre!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada